Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tectònica de plaques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tectònica de plaques. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de febrer del 2013

La serra de Peracalç es mou fins a tres mil·límetres cada any

Un ampli sector de la serra de Peracalç, a Lleida (Espanya), format per un conjunt de roques rígides d'uns 250 metres de gruix i uns 4,5 km^2  d'extensió, llisca sobre roques molt més plàstiques, provocant grans trencaments que desplacen lateralment una massa d'uns 900 hectòmetres cúbics en direcció nord. 

El fenomen es produeix des de fa almenys 45.000 anys, a una velocitat mitjana d'entre un i tres mil·límetres cada any. Actualment, els processos més actius de la serra de Peracalç tenen lloc a la part més alta (1.400 m), on són visibles escletxes quilomètriques, que tenen desenes de metres d'amplada.

Els moviments en massa, que ocurreixen a la serra de Peracalç, es produeixen per efecte de la gravetat i es produeixen a gran escala, ja que al seu interior hi ha roques evaporítiques que tenen la capacitat de fluir i es dissolen amb molta facilitat. 

Els materials que intervenen poden ser tant roca, com sòl i el mecanisme de desplaçament és molt divers, des de la caiguda lliure fins al moviment lent de tota una muntanya.
Ixos moviments son importants ja que faciliten la infiltració i la circulació d'aigua subterrània.

L'estudi d'aquest fenòmens ha desenvolupat una metodologia de treball pionera a nivell mundial, en integrar tècniques per conèixer l'edat i dinàmica d'aquests tipus de moviments en massa.

Notícia original

Notícia relacionada 1: en Mart hi ha tectònica de plaques.
Notícia relacinoada 2: el trencament de la placa tectònica de l'Índic causarà més terratrèmols.



divendres, 26 d’octubre del 2012

La meseta Tibetana pot ser més antigua del que es creïa



El procés d'ascens de l'elevada topografia que té la Meseta Tibetana en el seu sector de Sichuan, Xina, va començar molt abans del que es pensava, segons un equip internacional de geòlegs que ha estat analitzant muntanyes al llarg de la vora oriental d'aquesta curiós altiplà.

Índia i Àsia van començar a col·lisionar-se fa entre 50 i 55 millons d'anys, com a resultat de la tectònica de plaques.
La col·lisió entre dues masses de terra es va produir ja que Índia, es creu que abans era una illa i la part que va topar amb Àsia era una zona de subducció com es ara l’actual illa de Sumatra, quan toparen es produí la meseta Tibetana.No obstant això, els experts assenyalen que abans que Índia i Àsia topessin, ja existia un relleu topogràfic notable al costat de la conca de Sichuan.

D'altra banda, la majoria dels investigadors considerava que l'elevada topografia en l'extrem oriental del Tibet es va desenvolupar durant els últims 10 a 15 milions d'anys, a mesura que l'escorça que estava baix de la zona central de la Meseta Tibetana va fluir cap a la vora de l'altiplà, fent més gruixuda l'escorça terrestre en aquesta zona i provocant que la superfície s'elevara més.

En canvi, els resultats del nou estudi sugereixen que aquesta elevada topografia va començar a desarrollar-se fa uns 30 millons d’anys, y tal vegada abans.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2



dimecres, 2 de novembre del 2011

Noves evidències de tectònica de plaques a Marte.


Els investigadors ja van encontrar a l’any 1999 algunes evidències que pareixíen apuntar a la tectónica de plaques al Planeta Roig. Ara, un nou estudi del camp magnètic abarca tota la superfície del planeta i esta basat de les dades recollides en 4 anys a una órbita fija.

 Les dades recollides mostren que, la superfície esta divida en bandes, a partir de les quals s’han format falles, propies de la tectònica de plaques. Degut a que el camp magnètic terrestre s’invertix a cada pocs millons d’anys, existeis un bon número de bandes que no soles ens postren el cambi de polaritat magnètica, sinó que també son proba de la dinámica interna terrestre i el moviment de les plaques. L’observació d’aquest mateix tret magnètic en Marte, implica que degué de existir una dorsal similar, per tant, una tectónica que plaques.

 Aunque els análisis magnètics no son exhaustius, ens permet mostrat un Marte més dinamic i més consistent amb els accidents superficials. Els resultats d’aquest treball es publicaran en una edición del Proceedings of the National Academy ofScience 



Noticies relacionades:


Video: