Troben residus en una mina abandonada perillosos

L'ambientòloga i científics de la Universitat de Múrcia i la Universitat de Barcelona han analitzat mostres de tres zones afectades per l'activitat minera de Murcia: la més contaminada, on es troben els focus de metalls pesats; una zona de dispersió, a la qual arriben els elements nocius com a conseqüència del vessament; i una zona no afectada, sense presència de toxicitat.

Arsènic, cadmi i plom són els principals elements potencialment tòxics que contenen els residus generats per les activitats d'extracció realitzades en la Serra Minera de Murcia, en concret, en la badia de Portmán, on el Safareig Roberto, destinat a eliminar les impureses del mineral, va estar operatiu fins a 1990.
D'entre tots els elements, l'arsènic és especialment perillós ja que està considerat com un element amb efectes cancerígens.

Els científics van arreplegar mostres de sòls i de l'aigua que discorre després d'episodis de pluja. La pluja agreuja el problema. Encara que en la comunitat autònoma no caiguen precipitacions amb freqüència, quan ho fan sol ser de manera torrencial. Aqueixa aigua dispersa els elements tòxics dels residus miners a àrees adjacents, que poden distar diversos quilòmetres del focus principal de contaminació                                                                                                                                             Quan hi ha sequera, es formen unes sals solubles anomenades eflorescències que poden acumular els elements potencialment tòxics i que també han sigut analitzades pels investigadors.

L'aigua analitzada va registrar un pH inferior a 4 i presentava un color roig, associat amb el ferro extret de la zona.
Les mostres sòlides van registrar nivells superiors als permesos, sobretot per a la població infantil. En el cas de les eflorescències, encara que els valors eren més baixos, seguien estant per sobre del normal, per la qual cosa els experts aconsellen a les autoritats competents que prenguen mesurades.

Com a conseqüència de l'activitat, la zona s'ha convertit en un dels majors punts de contaminació minerometalúrgica del mar Mediterrani.

·Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-residuos-de-una-mina-abandonada-en-Murcia-son-peligrosos-para-la-salud

·Noticia relacionada:
http://elpais.com/tag/mineria/a/

·Vídeo:

Bio sensor microbià per a detectar la toxicitat de l’aigua

La detecció de contaminants tòxics és un element essencial en l'anàlisi i control de la qualitat de l'aigua, necessari en un món cada vegada més urbanitzat i industrialitzat. Científics del grup de Microbiologia Ambiental del Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat de Barcelona (UAB) han dissenyat un bio sensor microbià de paper que avalua la toxicitat de l'aigua.
Les tècniques d'anàlisis químiques són de gran utilitat per a la determinació de substàncies concretes, però tenen limitacions a l'hora d'analitzar mostres complexes que poden contenir múltiples contaminants. En aquest sentit, resulta apropiat l'ús de bio sensors, amb els quals es mesura l'efecte que exerceix una mostra sobre un element biològic

La innovació que aporta el  sensor radica en el fet d'utilitzar matrius de paper absorbent amb bacteris incorporats per a fer una mesura colorimètrica de toxicitat.
La tècnica de detecció proposada i validada pels investigadors és senzilla i ràpida. De fet, s'usa de manera semblant a la de les tires de paper per a mesurar el pH de l'aigua. Les mostres a analitzar s'afigen a les matrius juntament amb un colorant, el ferricianur, que vira de color groc a incolor quan es transforma en ferrocianur en ser respirat pels microorganismes.
El paper canvia de color en funció de la intensitat del metabolisme cel•lular dels bacteris de manera inversament proporcional a la toxicitat de la mostra: com més canvi de color es produeix menor és la contaminació detectada. Aquest canvi pot ser mesurat mitjançant tècniques òptiques, d'anàlisis d'imatge o a simple vista.

El fet d'utilitzar un material com el paper i de no requerir instrumentació complexa converteix a aquest bio sensor en una tècnica senzilla i de baix cost econòmic i en un bon candidat per a la detecció de toxicitat en contextos de restricció econòmica o en països en desenvolupament, indiquen els investigadors.

·Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Disenan-un-biosensor-microbiano-de-papel-para-evaluar-la-toxicidad-del-agua

·Noticia relacionada:
http://es.euronews.com/tag/contaminacion-del-agua/

·Video:

Fenomen del "Niño"

El “Niño” és un patró climàtic que descriu l'escalfament inusual d'aigües superficials en el Pacífic equatorial i que acostuma ocórrer cada 3-7 anys, però que no es poden predir de forma precisa. La seua manifestació més evident és el desplaçament d'aigües calentes des del marge Occidental a l'Est del Pacífic. L'impacte d'aquest fenomen afecta als patrons meteorològics locals, pesqueres, esdeveniments extrems i al clima mundial en el seu conjunt.

En l’ultimes tres dècades, i coincidint amb els tres esdeveniments del “Niño” més significatius (1990-1991, 1997-1998 i 2010), noves variants de patògens van aparèixer en el marge oriental del Pacífic. Una d'elles va causar un brot devastador de còlera, mentre que les altres van produir malalties relacionades amb el consum de marisc.

Existeixen evidències que vinculen els brots d'infeccions del còlera,en la costa oest de centre i Sud-amèrica, amb esdeveniments del “Niño”. Així, El “Niño” pot representar un mecanisme de transport biològic que permeta l'arribada d'organismes marins d'àrees distants.

En un recent article, apunten indicis que El “Niño” pot jugar un paper important en el transport d'aquests patògens al continent americà. Es mostra que els resultats de la seqüenciació genòmica de varietats de patògens a Amèrica, especialment a Perú i Xile, estan molt lligats a varietats asiàtiques.

•Noticia original: 
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Relacionan-El-Nino-con-la-emergencia-de-enfermedades-transmitidas-por-el-agua 

•Noticia relaciona:
http://internacional.elpais.com/internacional/2015/08/25/actualidad/1440534704_423397.html

·Video:

La desaparició d’un llac a Bolivia

L’Agència Espacial Europea ha pogut observar la desaparició des de l’espai d’un llac salat a Bolivia amb el minisatélit Proba-V. El llac Poopó era el segon mes extens de tota Bolivia, posseïa una profunditat mitjanada de tres metres la qual s’ha evaporat completament.

Situat en una depressió de la serralada de l'Altiplà, cobria uns 3.000 quilòmetres quadrats,. La seua evaporació deixa als pescadors locals sense sustente i perjudica greument al seu ecosistema.

Aquest minisatélit, el Proba-V,  llançat el 7 de maig de 2013, exerceix una tasca a gran escala:
cartografia la coberta terrestre i el creixement de la vegetació en tot el planeta cada dos dies.

No es doncs la primera vegada que s’ha vaporaritzat aquest llac, l’ultima vegada va tenir lloc en 1994, però els experts temen que tarde molt anys a tornar a tenir aigua o que arribe a no fer-ho.

·Video:

·Noticia original:

http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/La-desaparicion-de-un-lago-vista-desde-el-espacio

·Noticia relacionada:

http://noticias.lainformacion.com/medio-ambiente/bosques/la-desaparicion-de-bosques-se-freno-en-los-ultimos-25-anos-segun-la-onu_2chGFd3j25YqIRQb2TZGz4/

Fa 1.400 anys ja hi havia oxigen a la Terra

Un equip internacional, ha descobert que la presència d'oxigen en l'atmosfera terrestre fa uns 1.390 milions d'anys era d'un poc més del 3,8%.

Els investigadors han trobat proves geoquímiques d'oxigenación en els sediments de la Formació Xiamaling, al nord de Xina . La seua anàlisi revela la presència de bacteris anaeròbics i indica que la deposició dels materials es va produir en una zona amb nivells molt baixos d'oxigen.

Aquest percentatge del 3,8% haguera sigut prou per a permetre la respiració d'animals com a esponges i xicotets cucs, molt abans de que estos sers aparegueren en la Terra.

 Els resultats de l'estudi determinen que este nivell d'oxigen atmosfèric va ser una realitat centenars de milions d'anys abans de l'evolució dels primers animals i que fa uns 1.400 milions d'anys ja s'estaven gestant les condicions geoquímiques perquè més tard apareguera la vida animal.


•Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/En-la-Tierra-ya-habia-oxigeno-hace-1.400-millones-de-anos

•Noticia relacionada:
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/El-estomago-de-Oetzi-aporta-pruebas-sobre-la-evolucion-de-las-bacterias-en-Europa

•Vídeo:

Els efectes del canvi climàtic a Tailàndia

En les ultimes tres dècades Tailàndia ha perdut 12.000 hectàrees de costa a causa de la erosió del mar. El cas mes notori es troba a l’aldea de Ban Khun Samut Chin, situat en la costa del Golf de Tailàndia, on s’ubica un temple budista pràcticament soterrat en el mar, que fa front a l’erosió marítima provocada per la tala del manglares i l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic.

Aquest temple, anomenat Khun Samut Trawat, tan sols te una passarel·la de quasi dos metres d’amplària com a únic accés. Aquest fet impacta molt en la població, ja que allí, es troba l’escola, i hui en dia tan sols es pot veure la bandera tailandesa ondejant sobre el mar, uns metres davant del temple budista.

A més d’afectar al temple i l’escola l’aigua també ha engolit mes d’un kilòmetre de terra de cultiu. Però no obstant la gent del poble seguis endavant tractant de protegir els que els queda amb reixes de bambú, plantant mes manglares i donant per perdut tot allò que ha engolit l’aigua.


•Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Videos/Los-efectos-del-cambio-climatico-en-una-aldea-tailandesa

•Noticia relaciona:
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Videos/Las-medidas-de-Pekin-contra-la-contaminacion

•Vídeo:

Captura del C02 per als països petroliers

Els 12 membres de l'OPEP, l'Organització de Països Exportadors de Petroli, aposten pels mecanismes de captura i magatzematge de CO2 como una ferramenta important per a combatre el canvi climàtic. En el seu últim butlletí mensual, esta associació sosté que esta tecnologia, podria desenvolupar un paper central per a facilitar la transició a una economia lliure de carbono.                                                                                                                                          
L'OPEP es pronuncia davant de la celebració a París de la cima del clima, on la principal preocupació és reduir els gasos d'efecte hivernacle, i on també volen reduir  l'energia generada a les industries, ja que es al voltant del 40% de les emissions de CO2 que llancem a l’atmosfera.

A pesar d'este pronunciament, l'OPEP és quasi sempre la gran absenta dels compromisos previstos a Paris. 156 països del món han presentat davant de l'ONU les seues aportacions voluntàries de reducció d'emissions per al període 2020-2030. Només un dels 12 membres de l'OPEP ho ha fet dins del termini, que acabava l'1 d'octubre.

En els últims mesos, algunes de les petrolieres més importants s'han posicionat davant de l'ONU. Deu grans grups van apostar a l'octubre pel gas natural, que emet menys CO2 que el carbó i el petroli. Cap petroliera dels EUA va ratificar eixa declaració, en la que es reconeixia el canvi climàtic com un desafiament important.

•Noticia original:

http://internacional.elpais.com/internacional/2015/11/06/actualidad/1446837332_618255.html

•Noticia relacionada:

http://economia.elpais.com/economia/2015/11/04/actualidad/1446635358_495264.html

•Video:

Identificat un tipus de RNA relacionat amb la assimilació del nitrogen.

Juguen un paper important els cianobacteris en l’assimilació de nutrients i en l’equilibri dels sistemes marins, següent responsable de fiar aprox. La midat del CO2 en el planeta. Aquestos aconsegueixen l’energia mitjançant la fotosíntesi, fixant aquest CO2, i com a resultat genera oxigen.


Donat que aquestes bactèries estan sotmeses a importants fluctuacions en la disponibilitat de nutrients, contar amb mecanismes per a ajustar els processos de assimilació conferirà una avantatge selectiva en entorns canviants, com les masses d’aigua.

Un estudi ha identificat un xicotet RNA que participa en el circuit de regulació gènica que controla la assimilació de nitrogen en aquestes bactèries. Gracies a este element es possible una regulació molt precisa del enzim glutamina-sintetasa.

 Aquest descobriment es una vià per a entendre millor el comportament bactèria. Este tipus de molècules estan implicades en processos que van des de la adaptació en situacions de estrés, fina al control de la virulència en organismes patògens.

L’estudi obri la via per a seguir profunditzant en les complexos circuits reguladors de les bactèries.


•Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Definen-un-pequeno-RNA-bacteriano-implicado-en-la-asimilacion-de-nitrogeno

•Noticies relacionades:
http://www.analesranf.com/index.php/aranf/article/viewFile/68/104

L'esmalt dental podria tindre el seu origen en les escates dels peixos

Compartim, junt amb altres espècies, el mateix esmalt que cobrix les nostres dents. Fins ara era desconegut el seu origen però, un equip de científics ha donat la hipòtesi de fóra creat per un teixit cridat ganoína, present en les escates de molts peixos fòssils.

Proteïnes pròpies de l'esmalt dental s'han trobat, gràcies a la investigació, en peixos primitius com el celacanto de Comores, Segons els científics, estos gens poden haver estat presents inclús en els fòssils més antics de sarcopterigios.

El origen de l'esmalt és un bon exemple de com l'evolució aconseguix que un element que tenia una funció particular (en este cas, protegir contra arrapades i picadures) , adquirisca un paper totalment distint (fer que les dents estiguen més formats i siguen més durs) i es torne tan important que roman inclús quan la funció original hi ha desaparecido", assenyala Erik Ahlberg, autor principal de l'estudi. Per a arribar a estes conclusions es van basar en els resultats que, els gens d'este peix, el tasten pinte, ocupen un paper important en la deposició de la ganoína. A més, l'anàlisi genètica demostra l'existència d'una relació entre la matriu de la ganoína i la de l'esmalt.

La combinació de les dades paleontològiques i genòmics ha permés als científics presentar esta hipòtesi sobre l'origen, distribució i els patrons que seguix l'esmalt dental. No obstant això, els autors de l'estudi assenyalen que per a entendre a la perfecció com i quan es va estendre l'esmalt des de les escates fins a les dents és necessàries un nou estudi en profunditat sobre els primers peixos ossis i una anàlisi de la seua xarxa de regulació genètica.

Els investigadors de l'estudi estan totalment convençuts de que estes anàlisis donaran més informació sobre els orígens genètics que els sers humans compartixen amb altres espècies d'animals. I a més ens ajudaran a entendre millor l'evolució dels vertebrats.


Noticia original:
http://noticiasdelaciencia.com/not/16188/el-esmalte-dental-podria-tener-su-origen-en-las-escamas-de-los-peces/

Noticies relacionades:
http://www.buenastareas.com/ensayos/Esmalte-Dental/7163788.html

Video: