Tecnologia de la UMA per a convertir el sol en l'energia del futur

Durant molts anys els científics porten investigant energies que no actuen com una amenaça per al nostre planeta. En concret la Universitat de Màlaga porta estudiant al Laboratori de Materials i Superfícies  la manera de convertir el sol en l'energia del futur.

Aquesta investigació està dirigida per José Ramos-Barrado

Ens explica que treballen amb fotossupercondensadores, aquestes permeten l'almacenament d'energia. A més també han observat que gràcies als materials nanoestructurats que utilitzen obtenen un sistema sense cables, per la solidesa i la transparència del material.

La Universitat abans d'arribar a l'estudi dels fotocondensadors ha passat per l'estudi de la cèl·lula fotovoltaica.

Aquest grup de treball també investiga la transformació d'energia química amb elèctrica a partir de ceràmica nanoestructurada que utilitza com a combustible l'hidrogen.

Cal destacar que el Laboratori de Materials i Superfícies forma part del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Actualment compten amb tres projectes del Pla Nacional.

NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

 NOU SISTEMA PER A DETECTAR CONTAMINANTS EN L'AIGUA

Múltiples accions quotidianes com llavar-se les mans o prendre un fàrmac i després alliberar-lo a través de l'orina poden ser contaminants, ja que no es dissolen en les plantes d'aigües residuals sinó que passen al medi ambient.

El grup de Cromatografia liderat per Núria Fontanals amb l'ajuda de la Universitat Internacional de Florida han estat investigant nous sistemes per a detectar la contaminació de l'aigua, al Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Catalunya.

Ho han fet introduint polímers (fan funció de contaminants) en una capa de cotó per a veure com actuen, i han descobert que es queden atrapats. Quan queden atrapats aquesta capa s'arruga i aleshores es trasllada a un contenidor.

Fins ara és el millor sistema per a atrapar contaminats. Proposen continuar investigant per a poder atrapar inclòs els contaminants més complexos com la sang.

NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

LA CONTAMINACIÓ PER PARTÍCULES HA MATAT A 26.830 PERSONES A ESPANYA EN 10 ANYS

Segons una investigació dirigida per Julio Díaz, la contaminació de partícules en l'aire ha matat més de 20.000 persones en Espanya l'última dècada. L'OMS recomana que no es superen els 50 micrograms de partícules contaminants per metre cúbic. Però segons l'investigador hauríem de baixar aquesta xifra. A més, la majoria de ciutats entre 2000-2009 van superar aquesta quantitat.

La majoria de morts són causades per problemes respiratoris i cardiovasculars. Cada any moren aproximadament 2.683 persones per contaminació atmosfèrica, això sense tenir en compte l'ozó, el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre.

Algunes de les solucions propostes i portades a termes han estat, per exemple: la decisió de l'alcaldessa de Madrid de restringir el tràfic. Açò va ser una bona decisió encara que molt polèmica.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Així "arrasa" la societat de consum amb la biodiversitat del planeta.

Els humans som el principal problema de l'extinció dels animals i comencem a prendre consciència. Un dels factors és la sobreexplotació de recursos naturals.

S'han publicat alguns articles que mostren la pèrdua contínua d'espècies. A EEUU per exemple participen massivament en la desforestació del centre d'Amèrica.

Els articles que apareixen al Nature Ecology & Evolution expliquen que el principal problema està vinculat en el comerç internacional, ja que les principals espècies en perill es troben en els països més consumidors.

A la península Ibèrica en concret el linx es troba en perill d'extinció per l'agricultura.

El problema és que els humans extraguem energia d'una manera il.limitada i açò està produint la sexta extinció massiva del nostre planeta.

El secretari de l'organització conservacionista WWF, crítica que una de les coses que més afecten és la producció d'aliments de manera exagerada. També explica que la petjada ecològica no para de créixer i és molt difícil fer que les persones tinguen un consum responsable, quan part de les collites se'n van al fem. Com a solució proposa examinar les zones on més perill té la biodiversitat i que les empreses ho tinguen en compte. I per altra banda proposa que les empreses informe'n clarament sobre la procedència dels seus productes perquè els consumidors puguen elegir el que compren i puguen ajudar la biodiversitat.

Notícia original

Notícia relacionada 

Notícia relacionada 2

ELS PRÒXIMS 20 ANYS SERAN CRÍTICS PER AL PLANETA

Nicholas Stern ja va explicar, en un informe encomanat pel govern britànic, que l'impacte econòmic afecta el canvi climàtic. Des que ell va elaborar dit informe, el gel de l'Àrtic continua desfent-se debut a què les temperatures no paren de pujar. En aquell moment Stern va ser optimista assenyalant que la inacció davant del canvi climàtic tindria un cost del 5% del PIB aproximadament, perquè ha augmentat encara més.

Stern és economista i té una mena d'esperança amb la tecnologia i en l'acord de Paris, pel que els estats procuraran que la temperatura del planeta no puge més de dos graus.
En una entrevista que li van fer amb la col·laboració de la BBVA, va explicar que les emissions a l'atmosfera han augmentat, des que ell va fer el primer estudi de 40.000 a 50.000 milions de tones de CO2.

Ell pensa que la tecnologia (intel·ligència artificial i biotecnologia) avança molt ràpidament i d'alguna manera açò podria ajudar.

Els pròxims 20 anys seran crítics per al planeta, ja que cada vegada viu més gent en ciutats, les temperatures seguiran augmentant, cada vegada hi haurà més extincions.

Una possible solució és proporcionar energia sostenible per a la indústria, però el més important serà el transport elèctric.

NOTÍCIA ORIGINAL 

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

NÚVOLS DE GEL PER A COMPRENDRE INUNDACIONS I SEQUIES

Actualment les precipitacions que cauen en els continents provenen de núvols en fase quasi sòlida, dels núvols de gel. Aquestos influeixen greument en el cicle de l'aigua provocant inundacions o sequeres que estàn patint moltes poblacions.

Luis Ladino investiga aquest tipus de núvols mitjançan càmeres de núvol que simulen les condicions tèrmiques que provoquen aquests fenòmens atmosfèrics. Ara per ara, s'intenta desenvolupar un instrument per a poder investigar més sobre aquest fenomen. Explica que últimament ja han observat alguns fets en el patró de precipitacions.

El fet d'aquests núvols es deu a una gran baixada de temperatura, açò no depén de la zona on et trobes sinó de l'altura. Altre dels fenòmens poden ser les partícules d'aerosol, que actuen com a catalitzadores. L'investigador està dedicant el seu temps a crear dos càmeres, una que analitze la morfologia dels cristalls i altra per a analitzar el procés de transformació de les gotetes a gel.

NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

CAP A UNA VALÈNCIA SOSTENIBLE

L'ajuntament de València ha signat un compromís amb Greenpeace per a fer de València una ciutat sostenible. Comprometent-se a reduir, l'any 2030, les emissions de gasos, que propicien l'efecte hivernacle.

Pel que fa a plans de mobilitat, actualment València ocupa el tercer lloc entre les 6  
principals àrees metropolitanes de l'Estat espanyol, així i tot el Govern Municipal pensa revisar tots els plans de mobilitats que s'estan aplicant en la ciutat.

Arribaren a l'acord de començar millorant la mobilitat, ja que és un dels factors més importants, sense oblidar que hi ha altres causes responsables de l'emissió de gasos. És per això que han decidit reduir el 20% d'emissions, així com utilitzar el 20% d'energia de fonts renovables.

Ara bé, perquè tot açò ocórrega haurien de disminuir un 12,5% de recorreguts actuals amb cotxes i motos. És a dir, utilitzar més la via pública així com pujar als cotxes almenys 2 persones i als autobusos mínimament 17.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA 1

NOTÍCIA 2

ESPÈCIES MARINES DETECTEN LA PRESENCIA DE FÀRMACS EN ECOSISTEMES ACUÀTICS. 

Investigadors de la Universitat de Cadis, entre ells Gabriela Aguirre, han treballat en l'anàlisi bioquímica de les espècies marines, que tenen una alta sensibilitat a les condicions del seu hàbitat.
Productes farmacèutics poden ser contaminants, ja que aquests arriben al mar perquè el cos humà no els metabolitza completament.
En el laboratori es van fer proves, introduint organismes amb fàrmacs dissolts. L'objectiu era comprovar si la seua supervivència continuava.
Els resultats van ser que les espècies podien ser utilitzades com bioindicadors.
També han utilitzat quatre fàrmacs (cafeïna, ibuprofèn, carbamazepina i rovocina). Encara que pocs entren al mar existeix una exposició crònica dels organismes. Per això els científics afirmen clarament que encara que els fàrmacs són beneficiosos per als humans a les altres espècies els perjudica.



Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

ES DESCOBREIX UNA TORTUGA NOVA A TEROL

Paleontòlegs del Grup de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències (U.N.E.D.) i de la Fundació Conjunta Paleontològica de Terol-Dinópolis descriuen en la Revista científica Cretaceous Research fòssils d'una nova tortuga d'aigua dolça.

L'estudi ha sigut possible a partir de 3 fòssils de tortuga perteneixents al jaciment Mina Santa Maria del Arinyó.
Li han posat el nom de Toremys Cassiopeia.

Així Toremys  és ara la tortuga pleurostèrnida més moderna a escala mundial, procedeix dels sediments d'Albiense. Gràcies a aquesta informació ara es pot investigar més sobre l'evolució de les tortugues d'aigua dolça a Espanya.
A més a més, en aquest jaciment també és van descobrir: un nou dinosaure teròpode, dos nous cocodrils i tres nous ostracodes, entre altres. 

Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

L'ENCANTERI L'ECLIPSE

L'hivern s'acomiadà amb un eclipse. En un principi es pensava que possiblement pel mal temps no es podria veure.

L'eclipse va començar a veure's a l'illa de Hierro. La fase màxima d'ocultació del sol va tindre lloc cap a les dues hores del matí.

La magnitud màxima que va aconseguir va ser a A Corunya en una magnitud de (0,80). Els eclipses, depén d'on els vegem poden ser parcials, totals o anulars. Aquest va ser parcial al nord d'Àfrica, d'Àsia i a EUROPA.

L'investigador Serra-Ricard de l'institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), anuncia que aquest eclipse és ja el dotze que observa.

La duració, d'aquest eclipse, va ser de dos minuts.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

SEQÜÈNCIA D'ADN HUMÀ QUE PROMOU UN DESENVOLUPAMENT CEREBRAL EXTRA EN RATOLINS

L'ADN humà  és una crida HARE5 activa un gen per al desenvolupament cerebral. Mitjançant experiments s'ha comprovat que al generar un embrió d'un cervell d'un 12% més gran que en un embrió que s'injecte HARE5.

Aquest experiments duts a terme per la professora Debra Silver en l'Escola Mèdica de la Universitat Duke, en Durham. Ens ha demostrat que hi han unes diferències clares entre genètica del ximpanzé I el ser humà I així ens explica el desenvolupament del cervell del ratolí.

L'ésser humà és té un cervell molt diferent al del ximpanzé és el que ens diferència de fer càlculs. Gràcies al HARE5 és el que ens diferència per això tenim el cervell el 12% més gran.
Tota aquesta informació ens podria ser útil per a esbrinar moltes de les infermetats.

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

El CO2 dels oceans va posar fi a l'última glaciació


Fa 15000 anys va coincidir l'alliberació del diòxid de carboni. La revista "Nature" diu que aquest fet va produir un augment de concentració de CO2 i per tant, l'augment del calfament global.

Als científics este estudi els ha portat a la conclusió de que els oceans influeixen en el cicle de carboni i canvi climàtic. Per a saber açò han estudiat la composició química de les closques calcàries durant segles.
Els oceans contenen 60 vegades més carboni que l'atmosfera. L'investigador de la Austraian National University destaca que han encontrat concentracions molt altes de carboni.
Un científic també explica que quan la comunicació entre aigües i atmosferes és limitada al carboni queda bloquejat.
Els científics encara que ja tenen molts coneixements asseguren que encara no ho saben tot.

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2