L'alineament de dos grans llunes de Júpiter , ( Europa i Ío ) ha permès que puga'm observar amb millor claredat els fenòmens volcànics que ocorren en la superfície de Ío . El crater Loki Patera , que te un llac de lava actiu , ha sigut destruït per dos grans ones de lava opostes que han recorregut els seus 200 kilòmetres de diàmetre.
Aquesta és la conclusió que han arribat un equip d'astrònoms estadounidenses de la Universitat de California en Berkeley . Quan hi han analitzat les erupcions d'aquest volca que és el més actiu de tot el Sistema Solar . Aquestes dades han sigut publicades en la revista Nature en la que reconeix les observacions astronòmiques de Ío.
Els investigadors han estudiat una llum infrarroja que emet aquesta lluna volcànica de Júpiter , la temperatura del cràter a incrementat per un moviment.
El Sistema Solar segueix l'enorme massa del Sol al llarg i ample de l'espai. Però entre els seus planetes, envoltats per una enorme pell de roques i asteroides que es diu núvol d'Oort , ressalta l'amenaçadora presència d'un enorme planeta gasós: Júpiter. Astrofísics de la Universitat de Toronto han suggerit que Júpiter va poder ser el responsable de l'expulsió d'un altre planeta del Sistema Solar quan la formació d'aquest
s'estava configurant, fa 4.000 milions d'anys. Aquest fet, reforça la idea que en el passat hi va haver un cinquè planeta gasós que va ser bandejat per la força de la gravetat.
L’autor principal d’aquesta troballa, Ryan Cloutier, ha afegit que el que va poder ocórrer és que Júpiter s'acostés tant a l'altre planeta que el accelerés fins al punt de alliberar-se de l'atracció gravitatòria del Sol. Els estudis anteriors ja havien proposat aquesta hipòtesi, però no van considerar quins efectes haurien tingut aquestes trobades sobre cossos menors, com ho són les llunes dels planetes gegants.
Però l'equip d'investigadors de Cloutier es van fixar en aquests objectes que van solcar l'espai fa 4.000 milions d'anys, i van desenvolupar models per simular les seves trajectòries a partir de la informació obtinguda en Calisto i Jàpet, dues llunes de Júpiter i Saturn, respectivament. Després, van analitzar quin tipus de fenomen d'expulsió d'un altre planeta podria haver generat les seves òrbites.
«Vam descobrir que Júpiter hauria estat capaç d'expulsar un cinquè planeta gasós i conservar una lluna en l'òrbita de Calisto (com passa en la realitat)», va explicar Cloutier. «D'altra banda, hauria estat molt difícil que Saturn ho hagués fet perquè Jàpet hauria estat avui en dia en una òrbita completament diferent».
Al marge d'aquestes hipòtesis, la mola ombrívola i gasosa de Júpiter continua girant en el interior del Sistema Solar. ¿Va ser Júpiter l’autor del suposat “segrest” planetari?
