Què li passarà al Sol quan mori?

El sol es va formar fa uns 4.600 milions d'anys i és calcula que dure uns 10.000 milions d'anys. Ara s'encontra en gairebé mitat de vida i el seu Nucli Solar aquest està molt calent com a uns 15 milions de graus. En el que porta de vida a crescut un 20%.


Quan s'acabe l'hidrogen comensara a cremar el heli i ahí comensara a acabarse la vida de l'estrella. En la fase en què estem és diu Seqüència Principal i s'acabarà quan ja no hi haja hidrogen i després sera la Gegant Vermella que és quan comensara a cremar l'heli. Al acabar-se el hidrogen, el nucli començarà a comprimir. Els investigadors encara no saben si arribara a una mida d'entre 150 a 200 vegades de què el que te ara i és pregunten si s'engulira a la terra, perquè si creix tant donen com engolits a mercuri i venus, de totes formes la temperatura anirà pujant i la vida al nostre planeta serà impossible.

Noticia Original
Noticia Relacionada1
Noticia Relacionada2

Solar Orbiter, cada vegada més a prop de sabr el que pasa al sol

L’univers és una incógnita, i és immens per descobrir tot el que aquest involucra, no obstant, si ens podem acostar als trets més propers del nostre planeta, per tal de resoldre les seves incògnites. Així ho farà Solar Orbiter, que serà llançat a unes distàncies mínimes del Sol, una de les grans incògnites de l’univers que és perseguida internacionalment.

Solar Orbiter és un detector de partícules energètiques amb l'objectiu, de conèixer els mecanismes que acceleren aquestes partícules i que produeixen les tempestes solars. I, en conseqüència, preveure amb la suficient antelació com per a que no es torne a repetir una fulguració solar com la de Carrington.

Solar Orbiter està dissenyada per portar una gran quantitat d'instruments científics a l'entorn proper al Sol. De fet, serà el primer satèl·lit que oferirà vistes properes de les regions polars del Sol, que són molt difícils de veure des de la Terra, proporcionant imatges des de latituds superiors a 25 graus. Arribarà a coincidir amb la rotació del Sol al voltant del seu eix durant diversos dies, el que permetrà observar des d'un mateix punt de vista l'evolució d'una tempesta solar durant un temps prolongat. També proporcionarà dades del costat del Sol no visible des de la Terra.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Tecnologia de la UMA per a convertir el sol en l'energia del futur

Durant molts anys els científics porten investigant energies que no actuen com una amenaça per al nostre planeta. En concret la Universitat de Màlaga porta estudiant al Laboratori de Materials i Superfícies  la manera de convertir el sol en l'energia del futur.

Aquesta investigació està dirigida per José Ramos-Barrado

Ens explica que treballen amb fotossupercondensadores, aquestes permeten l'almacenament d'energia. A més també han observat que gràcies als materials nanoestructurats que utilitzen obtenen un sistema sense cables, per la solidesa i la transparència del material.

La Universitat abans d'arribar a l'estudi dels fotocondensadors ha passat per l'estudi de la cèl·lula fotovoltaica.

Aquest grup de treball també investiga la transformació d'energia química amb elèctrica a partir de ceràmica nanoestructurada que utilitza com a combustible l'hidrogen.

Cal destacar que el Laboratori de Materials i Superfícies forma part del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Actualment compten amb tres projectes del Pla Nacional.

NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

Un document centenari ajuda a confirmar el radi del Sol

El Sol es la estrella mes propera a nosaltres. La seua evolució i el seu comportament ha sigut interessant als astrofisic i geofísica. Un equip ha descobert dades astrometrics, recollits del 1773 fins al 2006, en el Institut i Observatori de la Armada en Càdiz. Els investigadors han calculat en aquests documents històric que el semidiametre solar medeix aproximadament 958’87’’. Els autors han confirmat que el diametre del sol en els ultims dos segles i mitg, recolzant la teoria estandar de la física solar, el tamany varia però a escales de temps molt superiors. En concret el valor mitja del semidiametre solar es de 958,87’’ ± 1,77’’



Aquestes medicions han sigut realitzades gracies a la mateixa institució amb diversos inbstruments i telescopis, el cuadrat mural per Bird, el telescopi ,meridia de Jones, el cercle meridia de Jones, Troughton i Simms amb l’astrolabi Danjon.
Aquestes dades del segle XIX seran molt útils per al control i exactitud dels rellotges i l’hora. Aquest tipus de treball ens fa veure que la ciència és una labor acumulativa. A més, a diferència d'altres ciències experimentals, en nombroses àrees d'estudi de la climatologia i gran part de l'astrofísica, en les quals no és possible realitzar experiments, els registres duts a terme en el passat aporten informació molt valuosa perquè aquestes circumstàncies d'aquest moment no es poden repetir.


Vídeo
Notícia original
Notícia relacionada

L'últim alé de la palometa còsmica.

Hi ha molts objectes celests espectaculars, però les escenes més impactants, segons l'EIXA, arriben amb l'últim alé de les estreles de massa mitjana, amb el que emeten grans núvols de gas a altes temperatures.

La seua forma tan característica la convertix en un bon exemple d'una nebulosa bipolar, en les que el gas pot escapar més fàcilment dels pols que de la regió equatorial de l'estrela moribunda, creant una estructura lobular que recorda a un rellotge d'arena o, en este cas, a una gran palometa còsmica.Esta complexa estructura es troba a uns 3.800 anys llum de la Terra, dins de la Via Làctia. Es va formar quan una estrela amb una massa cinc vegades superior a la del Sol es va transformar en una gegant roja.

El to rogenc dels bords de les ales de la palometa és producte de la radiació emesa pel nitrogen, i indica que esta regió es troba a una temperatura relativament baixa. En contrast, les taques blanques prop del centre de l'estructura són les emissions del sofre, que es corresponen amb les zones de més alta temperatura, en les que els corrents de gas col·lidixen en l'entorn de l'estrela central.

Notícia Original

Notícies relacionades:
Capten l'últim alé de una nebulosa planetària.
Palometa cosmica.
Vídeo:

La NASA capta una imatge del sol carabassa

Ja queda menys per a HALLOWEEN i també el sol es prepara! Un estudi de la seua web, al cap de uns mesos investigant, han descobert que en eixa imatge, s'han combinat moltes instantànies i han anat seleccionant les més lluminoses, de tal forma que mostren un joc intens i complex de camps magnètics flotant a l'atmosfera.

Crédit de la imatge: NASA/GSFC/SDO

La imatge es va conseguir vorer-la un 8 d'octubre. Com que es pareixia el sol a una carabassa de Halloween, doncs la NASA va colgar a una xarxa social anomenada 'Twitter' aquesta foto que acaveu de vorer. Com que va ser una cosa inesperada ,va causar a totes les xarxes socials exposar-ho per a que ho vejeren quasi tots els usuaris de la mateixa companyia de la NASA.

Notícia original:
NASA



Notícies relaciones:
CienciaXplora

El Sol sona com si fregires un ou

Crèdit de la imatge: elsilenciero.com

Un especialiste de la NASA grava el sò del Sol com sona. Però en vegada de sonar d'una forma realment científica, sona com si engegeres el foc o si fregires un ou.



Robert Alexander, diu que lo que es sent es tan sols un sons produïts pel satèl·lit Wind, i no del espai. El satèl·lit Wind el que fa es gravar eixos sons i reproduir-los a un programa d'ordinador, de tal forma  que quan ho sentim nosaltres, pareix que s'estiga fregint un ou o una altra cosa pareguda. A l'any 1982, es va fer un altre estudi en el que els micrometeorits i altres compostos colpejavent a una nau espacial, però en eixe cas va ser als Anells de Saturn, i feia sons que sonaven com una tempesta de granís.

Notícia original:

NASA

Altres notícies relaciones:

CienciaXplora