Els boscos han anat deisminuint, ara el nostre planeta té un 3% menys de superficia coberta per boscos que fa 25 anys, però aquesta perdua es veu contrarrestada per l'augment de boscos en alguns països
Per altra banda, l'avanç destructor de la maquinaria també s'ha vist realentitzat. La tasa de desforestació ha passat d'una mitja de 7 millons d'hectàrees anuals perdudes a 3 millons en els ùims anys, afirma l'Estat dels boscos del mon.
L'avanç de les destrals i
les serres es concentra en África, Amèrica del Sud i Central i Àsia
meridional i sudoriental, i les activitats humanes que més arbres es
porten per davant són, segons la FAO, l'agricultura comercial a gran
escala (culpable del 40% de la desforestació) , l'agricultura de
subsistència local (amb el 33% de la responsabilitat) , les
infraestructures (10%) , l'expansió urbana (10%) i la mineria (7%) . Però és possible incrementar la productivitat agrícola i la seguritat alimentaria i parar la desforestació.
Finalment el balanç va equilibrantse, ja que en els països més rics va anar augmentant la superficie arbolada, mentre que en els pobres en van pedre. En total , el mon ha passat de 41.282.694,8 kilòmetres quadrats de boscos a 39.991.336,2 kilòmetres quadrats.
Un estudi de l'Universitat Estatal de San Diego han afirmat que els productes de neteja, les veles o fregir en casa són contaminants igual que el fum del tabac.
L'objectiu d'aquest estudi era averiguar com s'ha produit el problema, i per a açò es van estudiar 300 casos, agafant a 300 families de San Diego amb un menor de 14 i amb un fumador, ja que aquest fet pot exposar un major risc de diferents problemes de salud.
En totes aquestes cases van istalar un par de dispositius capaços de medir el nivell de partícules en suspensió, uno en el dormitori del xiquet i un altre, en una zona de la cosa on prop es sol fumar. Aquestos dispositius analiitzen ocntinuament el aire en busca de particules d'un tamany suficientment importat com per a que afecte a la salud humana, ja que aquestes partícules són d'un tamany que poden arribar fins als pulmons, on poden causar problemes de salud com per exemple problemes respiratoris i cardiovasculars.
Tots els membres de la UE, tenen que enviar cada dos anys un informe sobre l'evolució prevista de les emisions de gasos d'efecte hivernacle que influeixen en el canvi climàtic. Per tant, Espanya va enviar les seves previsions, que eren: 353,7 milloons de tonelades de CO2 en 2040, acò significa 18 milloons més de lo que va expulsar Espanya en 2015.
La Oficina Española de Cambio Climático, diu que: "manifiesto que son necesarias nuevas políticas y medidas para cumplir", amb els objectius que té el país com a membre de la UE i firmant de l'Acord de París.
El govern de Mariano Rajoy s'ha compromés a aprobar una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Aquesta Llei deu "facilitar el compliment dels compromisos internacionals i europeus adquirids per Espanya", senyala el Medi Ambient
Objectiu europeu.
La meta que va fixar la UE en aquest acord va ser resduir en 2030 un 40% les seues emisions respecte a les de 1990 .Pero, según el último informe de Aplicación del Acuerdo de París de la Comisión, sols s'ha conseguit baixar un 26% les emisions de 2030. Per a millorar aquestes xifres la Ue està negociant una serie de medides que busca establir una llista d'esforços per a conseguir aquest objectiu del 40% de reducció global. EN 2040. aquest percentatge deuria estar en el 60% i, en 2050, superar el 80% de disminució.
L'ONU i plataformes científiques s'uneixen contra mosquits transmisors d'enfermetats.
La Divisió de Medi Ambient de les Nacions Unides vol unir-se a plataformes de ciència ciutadana, amb el nom de 'Global Mosquito Alert' amb l'objectiu de protegir a la societat d'aquests mosquits com per exemple el Zika o la malaria.Amb aquesta unió el que es vol fer és vompartir les dades obtingudes sobre els mosquits y així difundir coneixements i estrategies per a controlar a aquests mosquits, a través de 'Environment Live'
Moltes universitats i centres d'estudis avançats s'han unit al projecte espanyol 'Mosquito Alert', junt a preojectes paral.lels en Portugal, Italia, Países Bajos i Estats Units.
En aquest projecte hi participen científics i voluntaris de tot el mon, com la directora científica de la DIvisió de Medi Ambient de les Nacions Unides, Jacqueline McGlade, la qual pena que aquesta iniciativa, per primera vegada, oferirà una plataforma compartida on la ciència ciutadana serà un dels pilars per a la vigilància i control d'aquesta classe de mosquits.
Aquests mosquits maten aproximadaments a 2,7 millons de persones cada any, i a més, les enfermetats transmitides per mosquits en tot el mon superen els 500 millons de casa cada any.
Hi ha dos teories que poden explicar com es congelà l'Antàrtida.
La primera, es basa en l'acció d'un canvi climàtic global: s'ha determinat que els nivells de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric van descendir i les temperatures globals, més fredes, van permetre que es formaren les capes de gel de l'Antàrtida.
La segona se centra en uns canvis dràstics en els patrons de la circulació oceànica.
Quan el passatge de Drake es va ampliar de mode notable fa uns 35 milions d'anys, això va desencadenar una reorganització completa de la circulació oceànica.La major separació de la massa continental antàrtica respecte a Sud-amèrica va portar a la creació del potent Corrent circumpolar Antàrtic, que va actuar com una espècie de barrera d'aigua i va bloquejar de forma efectiva a les aigües més càlides i salades de l'Atlàntic Nord i del Pacífic Central, impedint que es mogueren cap al sud, cap a la massa continental antàrtica, portant això a un aïllament d'esta última i a un descens de les temperatures que va permetre la formació de les capes de gel.
L'equip de Galen Halverson, de la Universitat McGill a Canadà, suggerix que la millor forma d'explicar la creació d'eixes capes de gel és connectar ambdós teories en una sola.
Diuen que la segona teoria té raó, però que al concentrar-se al sudles aigues més gelades les calentes va ser impulsades cap al nord format així precipitacions, el que va resultar, a partir de fa 35 milions d'anys, en uns nivells inferiors de diòxid de carboni en l'atmosfera.
S'ha realitzat un estudi en la universitat de York que relaciona la gran quantitat de naixements prematurs en en món amb la contaminació de l'aire exerior. Han arribat a la conclusió de que el 18% de naixements prematurs (es a dir, 2,7 millions) estan relacionats a l'exposició a particules fines PM2,5 que són aquelles partícules amb un diametre inferior a 2,5 micrómetres, que son especialment nocives per a la salut humana ja que poden causar enfermetats de tipus respiratori.
Una posible solució per a aquest problema seria reduir la quantitat de partícules PM2,5 produïdes per els vehicles diesel o en la cremada de desfets agricoles, ja que a mes podrien millorar les consequencies per a la salut. Quan un xiquet naix prematurament hi ha mes possibilitats de que el xiquet no sobrevisca, i aquells que ho fan poden patir enfermetats o discapacitats a llarg plaç.
L'assosiacióWWFva
fer un comunicat per a tots els consumidors que no hi ha que preocupar-se per
consumir peix extret de forma sostenible i assenyala que davant la retirada de
panga d'una cadena de supermercats que "no tot el panga és
insostenible" i assegura que "no hi ha alarma sanitària" sinó
"ambiental".
Jose Luis García Varas, responsable del
programa marí de WWF, ha explicat que a Europa, el 90% del panga procedeix del
Vietnam, en general del riu Mekong, on es produeix, i on les ribes estan
altament poblades per empreses i ciutats on les seus aigües, presenten alts
nivells de contaminació en algunes zones.
La producció de panga inicialment al
país del sud-est asiàtic es realitzava a una escala d'autoconsum familiar en
els camps de cultiu d'arròs, al tractar-se d'una espècie de riu o aigua dolça i
de caràcter herbívor.
Tota la producció de
panga de la zona delriu Mekongestava "plenament integrada en
l'entorn" i era "sostenible" fins que va començar l'interès
comercial per aquesta espècie i van començar a instal·lar granjes al riu Mekong
que, depenent de la seua ubicació, poden estar en zones "molt
contaminades"
Finalment, Jose Luis
García Varas afegeix que a l'iniciar-seu desenvolupament industrial es van
produir nombrosos danys a la zona del Mekong, un ecosistema molt biodivers i hi
va haver un gran problema ambiental. Per això, exposa que la producció de panga
"arrossega molts d'aquests problemes" a més de que s'estigua posant
en dubte el seu contingut proteic.
Els jardins submarins equatorians de gorgonies podrien extinguir-se a causa de l'escalfamenr global. aquest ecosistema allotja a una gran quantitat d'organismes i constitueix un medi fundamental per ells. Encara que és molt vulnerable a l'acció de fongs patògens. Un estudi realitzat per investigadors del Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha determinat que una variació en el clima podria desencadenar l'acció del fong Aspergillus sydowii, cosa que podria provocar la mort de moltisimes gorgonies.
L'efecte patogen dels fongs ha causat una gran pèrdua de biodiversitat en les útimes decades. per això son tan importants aquestos estudis. Perque els fongs, fora d'afectar sols a les gorgònies, podrien afectar també indirectament a molts altres organismes que s'allotgen allí.
La NASA va anunciar el dimecres passat que enviarien dos noves missions per estudiar els primers moviments del Sistema Solar. S 'anomenen 'Lucy' i 'Psyche'. Lucy viatjara hasta els misteriosos troians de Júpiter, ja que els troians són romanents del material principal que va formar planetes exteriors, conserven la pista vital per a desxifrar la història del sistema solar. En canvi la missió Psyche te com objectiu de aplegar a un asterioide anomenat 16 Psyche, que esta tres voltes més lluny del Sol que de la Terra, aquest asterioide és especial ja que esta format majoritariament per acer i níquel, al igual que el núcli de la Terra. Creuen alguns científics que aquest asteriode pot ser un nucli d'un antic planeta amb característiques semblants a Mart. "Esta és una oportunitat per a explorar un nou tipus de món, no un de roca o de gel, sinó de metal", va dir el principal investigador de la missió Psyche, Lindy Elkins-Tanton". La NASA espera poder enviar aquestes dos missions en els propers 2021 i 2023.
Les autoritats locals informen que l'aigua torna a ser potable després de sofrir una contaminació hídrica que va afectar un percentatge de població prou elevada. Es van adonar d'aquesta contaminació quan alguns habitants del Nord-est de Xina es queixaven de l'estómac i van anar al metge. Després de realitzar alguns estudis sobre l'aigua que havien begut, es van adonar que estava contaminada pel bacteri e-coli.
Una de les causes d'aquesta contaminació van ser que les canonades d'aigua, que estaven velles i algunes, fins i tot, presentaven clavills, fet que va provocar que l'aigua es filtrara amb aigües residuals i quedara contaminada. Això va provocar la contaminació d'unes 2600 cases del Nord-est de Xina, és a dir, va afectar a unes 9000 persones.
El primer pas que van dur a terme per a desintoxicar aquesta aigua va ser canviar totes les canonades que estaven velles i purificar l'aigua, segons va comunicar el govern local. A partir d'ara hi haurà més control a les canonades perquè no volen tornar a sofrir una contaminació com aquesta.
Un tsunami és en japonès una “onada de port”, una ola molt
gran que avança causan grans perjudicis.
Són provocats per desplaçaments de terres i per terratrèmols.
Per a que es produixca s’ha de desplaçar l’aigua en un xicotet interval de
temps, i es distribueix en la zona.
Açò ocorre quan una placa de la superfície del planeta es
desplaça sobre una altra. Quan hi ha aquest moviment vertical la planxa que
munta alça l’aigua uns metres propagant una ola que s’acosta a la costa
Els tsunamis avancen a gran velocitat i el problema és que
no tots els terratrèmols provoquen un tsunamii no es pot distingir entre les altres oles en el mar obert. És a dir es
difícil de previndre minuts abans.
No son previsibles, però es pot deduir quan s’observa l’aigua
retirar-se l’aigua en segons uns 100 metres o més . No son molt habituals i
tenen poca mes perillositat que coses més habituals com el terrorisme o els
rajos solars.
Si visualitzes un tsunami el millor que es pot fer és anar
a un lloc elevat per a prevaldre’lo
tindre prop documents importants per a quan hi ha pase poder anar se’n prompte.
El planeta ha entrat en l’era dels 400. Per primera vegada un dels principals gasos d’efecte hivernacle, CO2,ha superat les 400 parts per milló. Aquest gas és el causant del calentament global, el qual està provocant un canvi climàtic. Una de les causes d’aquest efecte és la gran cantitat de combustibles fòssils, carbó i petroli que han sigut cremades.
En 2015 va començar a augmentar el calentament global a causa de la concentració de gasos d’efecte hivernacle, volien conseguir que la temperatura no pujara a més de dos a graus a final de segle, cosa impossible, ja que era prou complicat controlar una cantitat tant eleveda de CO2 , i finalment l’única solució possible tenia que ser aturar les emisions de CO2 . Altre fenòmen que va influènciar molt va ser el fenómeno climático El Niño, va tindre un gran impacte en forma de sequies i de reducció de la capacitat de les selves per a absorvir CO2. Noticia original i video
Les autoritats de Protecció Civili Medi Ambient van informar que el 29 de desembre van detectar augment en la vibració interna al volcà de Sant Miquel també anomenat com el volcà Chaparrastique, és el tercer volcà Més Alt del país que va entrar en erupció, en una alçada de 2.129 sobre el nivell del mar.
El Ministeri de Medi Ambientva informar que l'erupció va iniciar a les 10:30 del matí i que va consistir en una columna eruptiva de Gasos i cendres la qual és va elevar 5 quilometres des del cràter.
Van ordenar evacuar les Comunitats que estaen a 3 quilòmetres al Voltant del volcà.
Les antigues línies de costa de l'oceà que va ocupar les planes del nord de Mart van ser destrossades per dos megatsunamis fa uns 3.400 milions d'anys. Així ho arreplega un estudi internacional basat en imatges tèrmiques de les planes del nord d'este planeta, on apareixen enormes depòsits sedimentaris que podrien haver sigut emplaçats per eixos dos gegantins tsunamis. El treball es publica esta setmana en Scientific Reports. "Nuestro treball confirma la presència d'oceans estables i extensos a Mart, almenys fins fa 3.000 milions d'años", subratlla a Sinc Alberto G. Fairén, coautor del treball i investigador en el Centre d'Astrobiología (CAB) a Madrid i la Universitat Cornell a Nova York.
"Además -añade-, confirmem que els oceans haurien sigut molt freds. És a dir, no cal imaginar platges com les de Llevant en el Mart primitiu, sinó un entorn més semblant a l'oceà Glacial Ártico". Les imatges tèrmiques mostren lòbuls gelats, importants des del punt de vista astrobiológico, ja que probablement es tracte de salmorres congelades de l'antic oceà marcià. El nou descobriment també oferix una resposta senzilla a una pregunta que durant dècades s'han plantejat els científics: Per què no es reconeixen línies de costa si realment va haver-hi un oceà a Mart fa uns 3.400 milers de milions d'anys?
"Ofrecemos una nova peça que podria ajudar a resoldre este trencaclosques: els depòsits generats pels tsunamis van poder modificar la línia de costa dels oceans primitius de Mart, contribuint a l'elevació desigual -diu Fairen-, encara que hi ha altres possibilitats, com la presència d'immensos camps glaciare sobre la línia de costa, el flux d'aigua des de les terres altes cap a les baixes o canvis en l'estructura tèrmica de la litosfera". L'estudi ha documentat els dos esdeveniments de tsunamis separats per un període d'alguns milions d'anys, durant el qual el nivell de l'oceà va retrocedir i el clima es va tornar molt més fred.
En el món de les aus el color roig té un significat singular. Moltes espècies utilitzen les parts roges dels seus pics i plomes per a dissuadir els rivals, atraure a les seues parelles i inclús influir en la selecció sexual, perquè esta tonalitat denota una major qualitat individual.
Dos estudis publicats en Current Biology han identificat el gen que codifica l'enzim capaç de convertir els pigments grocs, obtinguts per la seua dieta alimentària, en un cridaner roig. Fa quasi 100 anys, els criadors de canaris (Serinus canària) van creuar esta espècie amb cardenalitos (Carduelis cucullata) , d'un intens color carmesí, la qual cosa va donar lloc als primers canaris rojos del món. Els investigadors del primer estudi van comparar les seqüències del genoma d'estos dos tipus de canaris amb les de les cagarneres roges (Carduelis carduelis) , a la cerca del gen responsable de les diferències de color de les aus.
"Para produir les plomes roges, les aus convertixen els pigments dietètics grocs, coneguts com a carotenoides, en colorants rojos que posteriorment es depositen en les plumas", explica Miguel Carneiro, investigador de la Universitat de Porto (Portugal) i autor principal del primer estudi. "Estos mateixos pigments també s'acumulen en els cons fotorreceptores existents en la retina amb l'objectiu de millorar la visió en color", afig l'expert.
Un equip internacional de científics ha seqüenciat per primera el genoma de la girafa (Giraffa camelopardalis) i el seu parent més pròxim, l'ocapi (Okapia johnstoni) . Estos dos animals presenten seqüències de gens molt paregudes perquè van divergir d'un avantpassat comú fa tan sols entre 11 i 12 milions d'anys, un temps relativament recent en l'escala d'evolució.
"La estatura de la girafa, dominada pel seu llarg coll i llargues potes, amb una altura total que pot aconseguir els sis metres, és una proesa extraordinària de l'evolució que ha impressionat i meravellat des de fa uns 8.000 anys. Fa tant temps que apareix inclús en les famoses escultures de pedra en Dabous en la República de Níger (África) ", explica Douglas Cavener, investigador de la Universitat Estatal de Pennsilvània (EUA) , que va dirigir l'equip d'investigació junt amb Morris Augurava, de l'Institut Africà Nelson Mandela per a la Ciència i la Tecnologia a Tanzània (África).
Per a identificar els canvis genètics que podrien ser responsables de les característiques úniques de la girafa, inclosa la seua velocitat en carrera curta que pot aconseguir els 60 km/h, Cavener i Augurava van comparar les seqüències de gens codificantes de la girafa i l'ocapi amb més de 40 d'altres mamífers com la vaca, l'ovella, la cabra, el camell i els sers humans.El cor de la girafa ha de bombar sang dos metres cap amunt per a poder proporcionar sang al seu cervell. Esta gesta és possible perquè el seu cor ha evolucionat per a tindre un ventricle esquerre inusualment gran. A més, té la pressió arterial dos vegades més alta que altres mamífers. Noticia original
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat hui una nova avaluació del risc de transmissió del zika en els països del continent europeu. Si bé este risc varia en tota el territori, és major en els països on els mosquits Aedes estan presents. "Los resultats apunten l'existència d'un risc de propagació del virus en la regió europea, i que este risc varia de país a país", afirma Zsuzsanna Jakab, directora regional de l'OMS per a Europa. "Con esta avaluació del risc, volem informar i preparar a cada país europeu en funció del seu nivell de riesgo", afig Jakab. "Es preten alertar als països en major risc perquè enfortisquen les seues capacitats i prioritzen les activitats que impedisquen un gran brot de zika".
L'OMS va avaluar el risc d'un brot en els estats membres d'Europa i Lichtenstein, basant-se en la combinació de dos factors: la probabilitat de propagació del virus i la capacitat nacional existent per a previndre o contindre la transmissió local ràpidament. De forma local, la probabilitat de transmissió, si no es prenen mesures per a mitigar l'amenaça, és moderada en 18 països de la regió europea (de major a menor probabilitat: França, Itàlia, Malta, Croàcia, Israel, Espanya, Mònaco, San Marino, Turquia, Grècia, Suïssa, Bulgària, Romania, Eslovènia, Geòrgia, Albània, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro) i alta en àrees geogràfiques limitades, com l'illa de Madeira (Portugal) i la costa nororiental del Mar Negre.
De manera desglossada, les zones amb presència d'Aedes aegypti, el vector primari del zika, tenen un alt risc de transmissió del virus. A més, 18 països (33%) tenen una probabilitat moderada, a causa de la presència d'Aedes albopictus, un vector secundària; i 36 països (66%) tenen un davall, molt davall o cap risc, a causa de l'absència de mosquits Aedes o condicions climàtiques inadequades per al seu establiment. Noticia original
Les carlotes pertanyen a l'arbre filogenètic d'altres plantes com l'api, l'encisam o el gira-sol. No obstant això, els genomes d'estos cultius, importants en les dietes humanes en tot el món, encara no havien sigut publicats, fins hui.
"Els usuaris immediats de tota la seqüència del genoma seran els productors de plantes, que ho utilitzaran per a la selecció assistida per marcadors perquè resistisquen a les malalties de les llavors i per a saber més sobre les característiques del cultiu. També serà útil per a uns quants laboratoris que duen a terme investigació fonamental sobre els pigments de la carlota, la seua resposta a l'estrés biòtic i abiòtic, el seu creixement, reproducció i evolución", assegura a Sinc Philipp Simon. Segons el científic, "el genoma contribuirà a la nostra comprensió de les vies de biosíntesi d'altres trets de la carlota, inclosos els gens que influïxen en l'acumulació de carotenoides, antocianinas, hidrats de carboni i terpenoides. Així mateix, ampliarà el coneixement sobre plagues i malalties, resistència, respostes a l'estrés abiòtic, reproducció i creixement; i ajudarà a produir cultius més eficientes".
Els científics saben que les fruites i verdures no són només una font de calories i fibra, sinó que també proveïxen nombroses vitamines i altres compostos que tenen un efecte beneficiós sobre la salut. "Los avanços en les tecnologies de seqüenciació donen als científics de plantes nova informació per a desenrotllar varietats de cultius amb major valor nutricional", afig l'investigador.
Milers d’oliveres d’una zona de Galipoli, Itàia, estaven morint-se i no sé sabia el que les matava. El professor Giovanni Martelli, de 81 anys, l’any 2013 va recordar una publicació en la qual es parlava d'una infecció del bacteri Xylella fastidiosa en unes quantes oliveres de Califòrnia i s va confirmar que aquesta bacteri era l'assassina dels preciosos oliveres centenàries de la província de Lecce.
Aquest bacteri mai havia afectat Europa i ara aquesta zona d'Europa s'enfrontava a un dels bacteris més perillosos en el món de les plantes. A dia de hui, hi ha 12 mlions d'aquestos arbres infectats.
El bacteri, que afecta molts altres cultius, A Lecce ja s'ha trobat a la xylella a cirerers, acàcies i baladres.
El bacteri està viatjant pel sud d'Itàlia a bord d'un insecte, al qual és molt difícil controlar.
Els científics d'un grup de l'Institut de Recerca Agroalimentària de Catalunya. expliquen que els insectes que transmeten el bacteri piquen en molts tipus de plantes, la qual cosa fa molt complex qualsevol pla per eradicar-lo. Una possibilitat perquè deixe d'atacar a l'olivera és que tingui un plat que li agrade més, com les herbes i matolls, però sembla complicat en un estiu mediterrani, com va passar a Itàlia, quan el paisatge és un secarral.
Hi ha diferents teories sobre el per què ha passat això. El fet de que mataren tots els arbres que hi havia en 100 metres de radi va fer pensar que potser era una màfia que volia construir en una zona amb moltes possibilitats de desenvolupament, que si volien que passés un oleducto. Finalment, una fiscal va decidir investigar precisament als investigadors, perquè eren ells els que estaven en el focus de la teoria de la conspiració, com propagadors de la xylella des d'un laboratori.
Molts llauradors pensen que sí han sigut els científics i aquestos es defensen dient que, efectivament, el 2010 van tenir un cep de xylella al laboratori, però d'una varietat diferent de la que ha aparegut en les oliveres.
L'observació científica, per ara, és tossuda i, als EUA, l'únic que estan veient és la possibilitat de fer organismes transgènics resistents al bacteri, cosa que seria impensable a Europa, on la batalla l'han guanyat els que s'oposen a aquestes tècniques.
Des 2014, hi ha obligació de mostrejar les zones olivereres. És una tasca de titans. "A Espanya, tenim dos milions i mig d'hectàrees d'oliverar. Mostrejar cada 20.000 hectàrees pot no ser significatiu", explica Blanca Landa. La solució la pot aportar Pedro Zarco, company de projecte a Ponte, que té pensat fer vols que puguin prendre la temperatura dels arbres i detectar així les copes infectades encara que sense símptomes. Es acceleraria molt més en el diagnòstic de l'epidèmia i s'evitaria que s'estengués. Notícia original
L'ambientòloga i científics de la Universitat de Múrcia i la Universitat de Barcelona han analitzat mostres de tres zones afectades per l'activitat minera de Murcia: la més contaminada, on es troben els focus de metalls pesats; una zona de dispersió, a la qual arriben els elements nocius com a conseqüència del vessament; i una zona no afectada, sense presència de toxicitat.
Arsènic, cadmi i plom són els principals elements potencialment tòxics que contenen els residus generats per les activitats d'extracció realitzades en la Serra Minera de Murcia, en concret, en la badia de Portmán, on el Safareig Roberto, destinat a eliminar les impureses del mineral, va estar operatiu fins a 1990.
D'entre tots els elements, l'arsènic és especialment perillós ja que està considerat com un element amb efectes cancerígens.
Els científics van arreplegar mostres de sòls i de l'aigua que discorre després d'episodis de pluja. La pluja agreuja el problema. Encara que en la comunitat autònoma no caiguen precipitacions amb freqüència, quan ho fan sol ser de manera torrencial. Aqueixa aigua dispersa els elements tòxics dels residus miners a àrees adjacents, que poden distar diversos quilòmetres del focus principal de contaminació Quan hi ha sequera, es formen unes sals solubles anomenades eflorescències que poden acumular els elements potencialment tòxics i que també han sigut analitzades pels investigadors.
L'aigua analitzada va registrar un pH inferior a 4 i presentava un color roig, associat amb el ferro extret de la zona.
Les mostres sòlides van registrar nivells superiors als permesos, sobretot per a la població infantil. En el cas de les eflorescències, encara que els valors eren més baixos, seguien estant per sobre del normal, per la qual cosa els experts aconsellen a les autoritats competents que prenguen mesurades.
Com a conseqüència de l'activitat, la zona s'ha convertit en un dels majors punts de contaminació minerometalúrgica del mar Mediterrani.