Aquesta investigació explica els mecanismes moleculars que permeten a les cèl•lules mamàries detectar i actuar front a l’enduriment d’una part del teixit mamari. Les molècules que ajuden a les cèl•lules a fixar-se al teixit mamari reben el nom de “integrines” i aquestes serveixen per a controlar la força amb la qual les cèl•lules mamàries donen rigidesa al teixit mamari al fixar-se a aquest.Quan el teixit mamari adquireix una major rigidesa, les “integrines” de les cèl•lules sanes intervenen per a que aquestes deixen d’exercir força fent que el teixit torne a la normalitat.Però, en cèl•lules cancerígenes, les “integrines” d’aquestes queden transformades i deixen que les cèl•lules exerceixen força i pressió sense control endurint així el teixit mamari i creant els nòduls característics del càncer de mama. Quan més dur està el teixit, més força i pressió apliquen.
Aquest estudi ha estat un avanç. L’enduriment dels teixits no és exclusiu del càncer de mama com s’ha comprovat, també pot ser aplicable a altres tumors, com el de pàncrees. Tot està produït per modificacions i transformacions a les molècules “integrines”.La finalitat serà arribar a controlar la rigidesa dels teixits i d’aquesta forma combatre els tumors. Els nòduls també poden desenvolupar un tumor benigne.
Els científics han anunciat que a partir d’ara s’ha de investigar en el perquè les “integrines” afectades per un càncer tenen propietats d’adhesió distentes a les “integrines” de les cèl•lules sanes. Una possible solució, però, seria inhibir la funció de les “integrines” i d’aquesta manera s’evitaria l’enduriment dels teixits.
Notícia Original
Notícies Relacionades:
Mamografies
Un gen metastàsic i el càncer de mama
Vídeo
