L'últim ós panda d'Europa va viure a la península ibèrica

Un article publicat en 2012 va donar el origen del linaje del panda gigante en la actual Espanya fa entre 11 i 12 millons d’anys per un fòssils trobats en Can Manta y Nombrevilla. És trata de restos més antics de este grup.

Ara, un article liderat per el paleontólogo Juan Abella, descriu diferents restes de l’esquelet postcraneal i detenció de l’espècie Indarctos punjabi ensis del yacimiento de Las Casiones (Teruel) amb una antiguitat de 6,23 milions d’anys.
Les característiques cranials, mandibulars i dentals els permeten classificar los en la subfamìlia dels ailuropodinae. 

En general l’esquelet de Indarctos indica que sería un animal un animal de dieta bàsicament omnívora. Les cries poden estar als arbres per fugir de possibles perills i els exemplars més grans poden fer front a qualsevol cosa.
Fa més de 6 milions d’anys, Las Casiones era un lloc on vivien aquests ossos acompanyats de una fauna molt diversa 

Notícia original

Notícia relacionada

Identifiquen l'espècie d'un embrió de dinosaure trobat en els anys 90

En els anys 90 van ser trobats ous fòssils i un embrió de dinosaure en Xina que es va popularitzar amb el nom de Baby Louie. Però no ha estat fins ara que un equip internacional de científics ha pogut dir a quina espècie pertanyia. Es tracta d'un nou Oviraptor al que han denominat Beibeilong.

Els autors d'aquest treball descriuen a la nova espècie geganta de oviraptorosaure com el dinosaure més gran conegut que s'ha assegut en el seu niu i va cuidar a les seves cries. Els ous pesen uns cinc quilograms. Són uns dels ous de dinosaure més grans mai descoberts. Es van trobar en una posada en forma d'anell, que formava part d'un niu, i que probablement contenia dues dotzenes o més d'ous. Encara que els ossos dels dinosaures adults no es coneixen, probablement aconseguissin els vuit metres de llarg i les tres tones de massa corporal.

Els descobridors diuen que aquest és un gran descobriment, ja que han descobert l’animal que va pondre els gegantescos ous. És estrany que hi haja hagut una espècie gegant d’oviraptorosaure, ja que aquests solien tenir una estatura molt més petita.


Notícia original:


Notícia relacionada 1:


Notícia relacionada 2:


Notícia relacionada 3:

Troben restes del caiman prehistòric que va habitar a Catalunya fa 16 milions d'anys

En la dècada dels 90, van trobar uns fòssils en la conca del Vallès-Penedès que confirmen l’existència del Diplocynodon ratelii, un caimà (en aquell temps les temperatures eren més elevades). Fins a aquest moment semblava haver viscut només en el sud de França.

El rèptil habitava en ecosistemes boscosos entre llacunes i tolles. L'estudi destaca la petita grandària del rèptil de no més d'un metre de longitud total. L’espècie s'havia originat abans de la divergència entre caimans i al·ligàtors.

Aquests cocodrils compartien també hàbitat en el jaciment català amb grans mamífers com a rinoceronts, el équido Anchitherium, pecarís, cérvols ratolí, bòvids i porcs primitius, parents extints d'elefants i alguns carnívors com els coneguts com a óssos-gossos, félidos, hiénidos i mustélidos extints.



Notícia original


Video


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

La baula perduda entre les aus i els cocodrils

Alan Charig va descobrir un fòssil incomplet el 1956. El fòssil estava incomplet, i Alan el va bautitzar amb el nom de Teleocrater (extraoficialment).

Aquestes dades han arribat a Sterling Nesbitt, qui ha liderat una expedició a Tanzania, on ha descobert noves mostres del Teleocrater rhadinus.

El Teleocrater fou una criatura que va viure fa més de 245 milions d'anys durant el període Triàsic. Carnívor, de dos a tres metres d'envergadura, coll i cua llargs, aquest animal caminava de quatre grapes com els cocodrils i no com a petits bípedes que se suposaven per a aquest punt de l'evolució.

Les anàlisis sobre la seva posició en el registre fòssil el col·loquen just després que el gran grup de rèptils coneguts com els arcosauris es dividís en dues branques: la branca que va donar lloc als dinosaures i eventualment aus i la branca que condueix als caimans i cocodrils moderns.

Notícia original


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

Petjades arcosauromorfos

En Universitat Autònoma de Barcelona y el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, un equip d’investigació ha descobert les petjades de una especie desconeguda fins ara. Es van trobar als Pirineus.





Les petjades mostren que el reptil estava relacionat amb la familia dels arcosauromorfos medixen un metro de llarg mes o menys, i podien arribar a conviure amb ejemplars més grans de uns tres metres de llarg aproximadament.Aquestos animals caminaven a cuatre pates i sovint deixaven marces de la cola.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Vídeo

Els dinosaures que van perdre les dents en créixer

El paleontòleg Shuo Wang va informar d’un primer espècimen sense dents. Primerament, van pensar que era una altra espècie diferent de ceratosaurus però després quan van començar a codificar les característiques genètiques dels dos espècimens i es van adonar de que totes eren idèntiques excepte la característica de les dents. Un estudi més exhaustiu va revelar que els dos conjunts d’ossos representaven la mateixa espècie sols que l’espècimen amb edat més avançada havia perdut les dents.

Aquest descobriment ajuda al treball de saber l’evolució dels becs: una estructura mandibular que serveix com a arma i permet l'alimentació de les aus modernes. Aquest descobriment no significa que aquest fenòmen de perdre les dents passara en tots els dinosaures, ja que en espècies com el conegut Tiranosaurus Rex les dents als desgastar-se es queien de la mandíbula i creixien uns altres en el seu lloc. Aquesta pèrdida de les dents al crèixer també s’ha vist en els fòssils de Limusaurus.

Notícia original

Vídeo

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Els ous de dinosaure revelen una possible causa de la seua extinció

Conéctate

Els científics han estat investigant amb ous de dinosaures i han arribat a certes conclusions. Abans, es pensava que en el cas dels dinosaures no avaris, la incubació dels ous era més similar als pardals que als rèptils, però hi ha hagut experts que han desmentit aquesta teoria. “Sabem molt poc sobre l'embriologia dels dinosaures, però es relacionen amb molts aspectes de la història, de la vida i de l’evolució”, segons un expert del Museu Americà d'Històri a Natural.


Anteriorment els científics van suposar que el temps d’incubació dels ous d’un pardal i d’un dinosaure eren similars. Amb els dinosaures que no eren aus el temps d’incubació està més pròxim al dels rèptils que al dels pardals.


Actualment hi han ferramentes avançades que ajuden als investigadors a fer certs descobriments que no s’haurien pogut dur a terme fa 20 anys, i amb aquests mètodes van escanejar les mandíbules dels embrions per a visualitzar la formació de les dents i després van utilitzar microscopis avançats per a analitzar les línies de creixement presents en les dents de tots els animals, aquestes dents es formen cada dia, fins i tot es poden contar per veure durant quant de temps s’hi ha desenvolupat cada dinosaure, després d’aquest estudi els científics van determinar que els embrions d’un tipus de dinosaure tenien uns tres mesos al morir i els d’un altre tipus sis. Aquest estudi també implica possibles causes de l’extinció dels dinosaures.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

VÍDEO

Troben crani d'un rinoceront prehistòric sepultat baix una erupció

Un equip científic ha trobat a Turquia un tresor paleontològic: el crani d'un rinoceront prehistòric que va morir sepultat baix una erupció volcànica fa ara més de 9 milions d'anys. Els investigadors suposen que el fòssil és d'una de les dos espècies de rinoceronts que van habitar el Mediterrani durant aquest període. 

El descobriment d'aquest fòssil és inusual, doncs, encara que s'han trobat restes d'organismes invertebrats conservats després d'un volcà, la majoria de matèria orgànica sol destruir-se quan es sotmet a les condicions de temperatura i pressió d'un volcà. Segons els investigadors, el animal es va cremar a uns 500ºC i va morir ràpidament. Posteriorment, el continu flux de lava procedent del volcà va desmembrar el cadàver i el va portar a 30km del lloc original.

Aquesta troballa, portada a terme per uns científics de la Universitat de Montpeller, a França, dirigits per Pierre-Olivier Antoine i publicat a la revista PLOS ONE és excepcional, no només perquè permetrà saber més sobre els rinoceronts prehistòrics, sinó també perquè només el 2% dels fòssils apareix conservat a roques volcàniques.

Vídeo d'un rinoceront a una recreació del seu hàbitat original:

Notícia original
Notícia relacionada: Article relacionat, a la revista PLOS ONE (anglés)
Notícia relacionada: Trobat el fòssil d'un rinoceront que va morir en una erupció fa 9 milions d'anys (més informació)

L'avantpassat més antic del panda gegant xinés era de la Península Ibèrica

Uns paleontòlegs han trobat una mandíbula i peces dentals de fa 11,6 milions d'anys mentre es feien unes obres d'excavació per al verteder de Can Mata, a Barcelona. Aquestes corresponen a un panda (Ailuropoda melanoleuca), antecessor dels pandes gegants que viuen hui dia a Xina. El procés evolutiu fins l'actual panda gegant és objecte de discussió constant entre paleontòlegs i biòlegs.

Les característiques d'aquest animal es publicaran a un article científic firmat per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN), l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Fòssils d'aquest animal formaven part des de fa anys del MNCN, però només es disposava de la dentició superior. Els fòssils trobats a Can Mata han sigut suficients per determina que es tracta d'un gènere diferent, i no només una espècie.

El panda xinés gegant és l'únic membre de la seua família (Ailuropodinae, a la qual també pertanyen els fòssils trobats) que segueix sense haver-se extingit. Segons dades de WWF, només queden 1600 exemplars en llibertat. Les major amenaces d'aquest animal són la destrucció del seu medi natural i la caça furtiva.

Vídeo d'un ós panda alimentant-se



Notícia original
Notícia relacionada: Viuen en cautiveri 341 pandes gegants tot el món
Notícia relacionada: Bebé panda aprenent a caminar

Un Tryannosaurus rex amb plomes?

S'han descobert a un naixement a China, a una cantera de la provincia de Liaoning, tres exemplars quasi complets d'un parent del conegut Tyrannosaurus rex, de fa uns 130 milions d'anys. Es tracta d'un exemplar adult d'uns 9 metres de longitud i tona i mitja de pes i dos juvenils de mitja tona cadascun. Destaquen per tenir el cos cobert de plomes semblants al plumó d'un pollet acabat de nàixer, un plomatge filamentós que pareix ser que no servia per volar, sinó per aïllar-lo del fred. És l'animal més gran amb plomes conegut fins el moment.

Se l'ha anomenat Yutyrannus huali, mescla de llatí i mandarí que significa "bell rei amb plomes".

Fins al moment es coneixien altres dinosaures amb plomes descuberts a Conca (Espanya) i Xina, però eren molt més lleugers que aquest. El Yutyrannus huali, també és mes menut que el Tyrannosaurus rex, ens expliquen els investigadors de la revista Nature.

L'explicació de les plomes, podriem trobar-la en pensar que era plomatge per aïllar del fred. Ja que, encara que fou un animal gran, i normalment els animals grans tenen problemes per sobrecalfament més que per fred, cal recordar que visqué fa 130 milions d'anys, a una fase del Cretàcic inferior on les temperatures eren més baixes que la fase del Cretàcic superior on visque el Tyrannosaurus rex, que cal recordar, estava recobert d'escames.

"Les plomes del Yutyrannus eren simples filaments, més semblants al plumó d'un pollet actual que a les plomes d'un au adulta" comentava Xu Xing, de l'Institut de Paleontología de Vertebrats i Paleoantropología, també llider de l'investigació.

Aquesta notícia sens dubte ens deixa clar que mai no podem dir que ho sabem tot, perque se

mpre descobrirem alguna cosa que ens fara adonar-nos que únicament sabem una petita part de tot el que hi ha sota el sòl esperant ser descobert.

- Videos relacionats

- Noticia original

Descobert un parent del Tyrannosaurus rex però amb plomes

- Noticies relacionades i webs d'interés

Descobert el Yutyrannus huali

Estudi antic sobre dinosaures per descobrir (2006)

Guía sobre dinosaures

Gran dinosaure amb plomatge