La Generalitat investiga la mort de 2 bebes prematurs en l’hospital Vall d’Hebron a Barcelona

La mort dels bebés ha derivat en una investigació encaminada a determinar les causes de la mort i també de la vinculació amb la bacterià “Klebsiella pneumoniae”. Huit bebés tenen la mateixa bacteria que va infectar als dos bebés morts a Barcelona, encara que els especialistes diuen que és “alguna cosa freqüent” en els hospitals.




Salut va prendre totes les mesures que els feien falta per prevenir-ho. Han encarregat una investigació per veure l'orige de les dos morts si hi estan relacionades amb la bacterià. Van informar que huit més dels seus bebes estan també infectats actualment per la mateixa bacterià, però van rebaixar el nivell d’alarma, la doctora va dir que els huit bebés afectats no han presentat símptomes d’infecció de la bacterià.




La bacterià afecta persones immunocompremetides, sobretot a bebés prematurs, pacients quirúrgics i persones d’edat avançada. Els bebés morts havien contragut abans una “enterocolitis narcotitzant” que és una inflamació de l’instestí produïda per la seua prematuritat. Eixe va ser l’orige, segons la detallada explicació de Campins, de la sepsis contraguda recentment per dos nounats.

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Detecten una bola de foc sobrevolant el mediterrani.

Es va produir a conseqüència de l’entrada d’una roca en l’atmosfera. La roca provenia d’un asteroide, a velocitat de 65.000 quilòmetres per hora. Els operaris van gravar el pas de la bola de foc sobrevolant el Mediterrani.


Segons han informat aquesta bola de foc va ser gravada a les 3 de la matinada. Es va iniciar a una altura de 85 quilòmetres, enfront de les costes de Marroc, des d'on va continuar en direcció nord-est fins a acabar a una altura de 31 quilòmetres. A causa de la lluminositat, han pogut veure la bola a una distància de 500 quilòmetres.


El event l’han registrat els operadors de la Universitat de Huelva des dels observatoris d'Almeria, Granada, Toledo, Sevilla i Huelva.

Noticia original
Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Un nou dinosaure espinos mostra les seues armes de defensa.

Tots els animals tenen molts mètodes per a defendre’s dels depredadors. S’ha desenvolupat un dinosaure herbívor amb un curiós tret: el “Bajadasaurus pronuspinax” què lluïa unes llargues espines que creixien del seu llom i coll i podien ser fins a uns 9 metres de llarg.


Algunes de les característiques per les que destacaven eren espines inclinades que recorrien coll i esquena. Els investigadors treballaven en una zona del sud-est de la provincia de Neuquén. El primer any van anar a explorar, no tenien pensat investigar en profunditat.


En 2013 van tornar a investigar i es van donar conter de que era una espècie desconeguda: Eren els restos d’un brontosaure: “Leikupal laticauda”. Amb el temps es van donar conter de que aquella localitat amagava més tresors.

Noticia original.

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

La llum de les faroles provoca càncer?

La resposta és no, però hi ha estudis que diuen que es pot patir càncer de mama i de prostata. Els investigadors van medir la llum reflexada en el cel i van comprovar que sí que hi hauria alguna possibilitat de patir aquests càncers. La llum nocturna produeix una hormona dita melatonina.


No es pot dir que la llum nocturna produeix càncer, el que sí sabem és que també la falta de melatonina altera al sistema circadià. El sistema circadià té un rellotge biològic que està en el nostre cervell. La llum i altres aspectes, formen el grup 2A, què és el que inclueix factors experimentals en els humans. No te perquè ser llum de faroles, sinó que, també poden ser les llums blanques , molt fredes.


No podem verificar que la llum nocturna augmenta el risc de càncer pero podem afirmar que no és beneficiosa.


                                 


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

La diversitat dels mamífers és major als parcs nacionals del nord d’Espanya.

Un equip de científics de l’Universitat de Malaga ha revelat que la diversitat de mamífers és major als parcs nacionals del nord peninsular. Els experts també han detectat que aquestes xifres, reflejen una disminució d'àrees favorables per als mamífers.

“Aquesta tendència als parcs nacionals hauria de tornar a evaluar-se a mig termini, ja que la disminució de les zones favorables tindrà importants implicacions per a la conservació dels parcs muntanyencs”.Els especialistes han analitzat també el grau de representativitat que tenen 37 espècies de vertebrats a la Red de Parcs Nacionals. Així, afirmen que totes les espècies mostren un alt valor d'inseguretat, la qual cosa significa que sols una xicoteta proporció de les seues àrees favorables estan cobertes per algún parc nacional. Encara que, les que si estan representades, ho fan amb un grau favorabilitat.

En aquest sentit, destaquen les quatre espècies més amenaçades. Són la granota, la tortuga, la perdiu i el urogallo. Actualment, existeixen zones favorables als parcs nacionals amb espècies ausents, convertint-se en llocs a tindre en compte per futures reintroduccions o on s’espera que les espècies puguen arribar de forma natural.

Noticia original.

Noticia 1

Noticia 2

Trobat un metode per evitar recaídes del cáncer mes comú

Dos estudis describeixen en ratolins com evitar que el carcinoma de la pell reaparesca després del seu tractament.

Científics d’Espanya i Bèlgica han desarrollat una nova tàctica per a evitar que tornen a aparèixer el càncer de pell.Suposa un 80% dels tumors cutanis.Espanya, registra uns 54.000 casos a l’any, segons l'Associació Espanyola de Dermatologia. Al voltant del 2% de tots ells no es poden operar.

Desde 2012, existeix un fàrmac que elimina les lesions,però reapareixen als sis mesos en un 25 % dels malalts. Desvelen el mecanisme de acció del fàrmac, amb el nom comercial d’Erivedge. “Al contrari d’altres tractaments, aquest fàrmac acelera la maduració de les cèl·lules tumorals i promou la seua eliminació”

Els investigadors han demostrat experimentant amb ratolins que utilitzant un segon fàrmac experimental en combinació amb el tractament normal s’eliminen les lesions i s’evita la recaiguda. Hi ha possibilitats de que el mateix tractament funcione en humans.“En els casos en els que no és possible la cirugia i s’utilitza el fàrmac, el càncer sol reapareixer als sis mesos i es generen resistències al tractament”,“Para el melanoma, que es el tumor cutani menys frequent però també el més letal, se han desarrollat tractaments d’inhibidors combinats”.“És possible que la doble inhibició descrita en el treball puga controlar la enfermetat en pacients que necessiten aquest tractament”

Noticia Original

Noticia 1
Noticia 2