Troben a Groenlàndia concentracions de mercuri comparables a les de rius de la Xina industrial

 

Quin és l’efecte del desgel a les glaceres? Un dels últims descobriments ha sigut un nivell alt de mercuri, potencialment tòxic, a les aigües de les glaceres a Groenlàndia. Els investigadors es preocupen seriosament per com açò podria afectar a la cadena alimentària dels éssers vius que hi habiten.

Açò va ser descobert quan dos investigadors van prendre mostres de tres rius diferents per entendre la qualitat de l’aigua del desgel i els seus nutrients, aptes o no per al manteniment de l'ecosistema marí.

La pesca, principal indústria exportadora de peixos d'aigua freda, a Groenlàndia, pot veure's afectada per aquesta partícula tòxica, ja que els nutrients que aporten les glaceres a l'oceà pot transportar aquesta toxina afectant la qualitat d’aigua i ecosistema.

Podem dir així, que un 10% de la superfície terrestre són glaceres, si el percentatge de desgel manifesta grans canvis, és l’indici que el escalfament està afectant de manera molt ràpida al món.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada  2

L'epilèpsia un trastorn desconegut.

L'epilèpsia es tracta d’un trastorn cerebral que presenta amb la repetició d'atacs epilèptics. Però, així i tot existeix una diferència entre epilèpsia i atac epilèptic, ja que aquest últim ocorre amb el resultat d’una activitat cerebral de manera excessiva i pot ocórrer sols una vegada en la vida.

Els factors més destacats que causen l'epilèpsia és l’estigma psicològic, social i laboral, juntament amb altres malalties com infeccions, traumatismes i infarts provocats en l'àmbit cerebral. Fent així d’aquest trastorn una de les malalties neurològiques predominants al món.

Podem saber quan alguna persona està patint un atac quan presenta sacsejades violentes a les extremitats, o pèrdua del contacte amb l’exterior mentre realitzen automatismes, cosa que després no recorden.

En cas de presenciar un cas d’epilèpsia cal col·locar a l'afectat en posició lateral cap a la dreta per evitar que puga ofegar-se, i cridar com més prompte millor a emergències.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Els canvis que pateixen els pits i per què es produeixen

No hi ha dos pits iguals, ni s'assemblen entre sí els d'una mateixa dona. Durant una investigació s'han descobert dades curioses sobre l'anatomia i la funcionalitat del pit, que és l'únic òrgan del cos que aconsegueix la seua maduresa en l'edat adulta.

Durant l'embaràs i la lactància els pits pateixen canvis dràstics a causa de la necessitat de desenvolupar una xarxa de conductes i cèl·lules productores de llet per alimentar al bebé. El desenvolupament d'aquestes noves estructures pot provocar que el pit de la mare augmente la seua grandària fins a un 46% des de l'embaràs fins al naixement del xiquet. Encara que no totes les mares experimenten el mateix augment de talla i, en alguns casos es produeix després del part.

Existeixen diferències entre els pits de les dones que han alletat i les que no. No obstant això, s'ha demostrat que alguns aspectes com l'edat, les grans pèrdues de pes, el tabac i la pèrdua de l'elasticitat durant l'embaràs estan més relacionats amb la flaccidesa dels pits que la lactància.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

La placenta conserva la petjada del consum de tabac

Fins i tot en les dones que abandonen l'hàbit del tabac poc abans de la concepció, la placenta pateix canvis epigenètics que podrien comprometre el desenvolupament del xiquet i afectar la seva salut a llarg termini.

Deixar de fumar durant l'embaràs és beneficiós tant per a la mare com per al xiquet. Un equip de científics mostra que el risc persisteix, tot i que l'hàbit s'abandone en els mesos previs a la concepció. Els canvis epigenètics en l'ADN de la placenta i, l'expressió dels gens semblen ser la causa. Amb anterioritat, alguns treballs ja van observar que fumar al llarg de la gestació ocasiona canvis epigenètics, inclosa la metilació de l'ADN en la sang del cordó umbilical i les cèl·lules de la placenta. El fet de fumar o haver fumat redueix, la metilació en certs elements llargs i repetits d'ADN, coneguts com LINES.

Aquests resultats reforcen la recomanació d'abandonar el tabac com més prompte millor si la dona planeja quedar-se embarassada.

Noticia Original

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Què hem de saber sobre la febre?

La febre és l'augment de la temperatura corporal com a mecanisme de defensa davant una malaltia o davant d'un procés inflamatori que pot ser o no d'origen infecciós. La febre no és una malaltia. Aquest augment de la temperatura el provoca el nostre cos una vegada que s'ha activat el sistema immune després de localitzar algun problema. I ho fa amb l'objectiu de danyar als organismes patògens i que el cos sigui un lloc menys còmode per a ells, ja que a la majoria de virus i bacteris els resulta complicat sobreviure amb una temperatura elevada.

La temperatura normal d'una persona sana està compresa entre els 36.4ºC i els 37.2ºC. I anomenem: febrícula (37.5ºC), febre (a partir de 38 º C) i febre d'urgència (a partir de 40ºC).

Això es deu a una espècie de confusió cerebral. A mesura que la temperatura del nostre cos augmenta és molt habitual sentir fred i fins i tot arribar a tremolar, volent abrigar-nos més  Un vegada que  aconseguim baixar-la, el termòstat hipotàlem torna a regular-se. Aleshores, per eliminar tota la calor que li sobra i fer que tornem a la temperatura habitual del nostre organisme, fa que el cos comence a eliminar calor.

   

Noticia Original

Noticia 1

Noticia 2

L'obesitat mòrbida en adults joves pot multiplicar per 14 el risc de covid-19

 El risc d'experimentar complicacions greus de covid-19 es multiplica en persones amb obesitat mòrbida menors de 50 anys, segons indica un estudi de l'CIBERESP. L'estudi, ha analitzat el risc que suposa en funció de l'edat i el gènere, així les persones amb obesitat mòrbida tenien el doble de risc de ser hospitalitzades per coronavirus, i també es multiplicava per dos el risc de patir complicacions greus.

Per a això, van comparar el risc de ser hospitalitzat i patir complicacions greus de la malaltia, com el fet d'haver de ser atès en UCI o fins i tot morir, de les persones amb obesitat mòrbida que fa a el de persones que no la presenten.

Entre totes les persones amb obesitat mòrbida, es va veure que aquells que eren menors de 50 anys tenien un risc notablement superior en comparació a persones de la seva mateixa edat sense obesitat mòrbida: 5 vegades més de probabilitats de ser hospitalitzats per covid-19 i fins i tot 14 vegades més d'experimentar complicacions greus de la malaltia.

Aquest major risc es produïa tant en homes com en dones. De fet, els investigadors van observar que aquestes persones podrien tenir un risc similar a el que presenta la població major de 65 anys sense obesitat mòrbida.

Video

Noticia Original

Noticia 1

Noticia 2