Peu Zambo

El peu zambo també anomenat talipes equinovarus es una malformació des del naixement en els peus. Afecta als ossos, als músculs y als tendons inclús pot arribar-hi a afectar als dos peus. Normalment el peu està ample i curt, el taló apuntant  cap a baix mentre que la part de dalt del peu esta gira cap  a dins. El tendó de Aquil·les esta ties. El taló pot costar de moure  i els músculs del bessons seran mes xicotets. El peu zambo pot ser un rasgo o hereditari. Si es hereditari pot ser per diferents raons.

-algun antecedent ha tingut el peu zambo

-per la posició del bebè dins de l’úter

- major possibilitat en xiquets amb paràlisis cerebral.

-per la falta del liquid amniòtic que contacta al feto en l’úter. Quan una família te que tindre un fill, si es xiquet te mes probabilitats de patir aquesta deformació. I si naix el primer amb peu zambo la probabilitat de que el segon naixca amb el mateix problema es de 4 per cent.

Quan tenen el peu aixina, també poden tenir deformacions en la cadera, com la DDH. Es un alteració en l’articulació de la cadera, en la que el fèmur entra i ix perquè no es prou profunda per a estar intacta.

Per a diagnosticar el peu zambo el metge realitza un examen físic quan naix el bebè amb un historial de tot embaràs. Però si el diagnòstic es te que aplicar en un xiquet més gran, el metge preguntarà per les diferents etapes del creixement ja que el peu zambo esta lligat a altres trastorns neuromusculars. També es pot saber quan hi ha peu zambo fen una radiografia, fen un TAC.

Es peu zambo posicional quan es per una mala posició dintre de l’úter, doncs quan es verdader peu zambo esta mol dur o costa de modificar.

Hi ha dos tipus de tractament:

El no quirúrgic, utilitzant vendes i fèrules, maquines que amb el pas continuo modifiquen.

El quirúrgic que hi ha que operar quan no s’ha pogut fer res amb el altre tractament, o quan torna a aparèixer.

noticia original

noticies relacionades:
malformacions en l'embaraç
aument de malformacions en China

i-Dosing. ¿nova droga per Internet?

 Hi ha pagines d’Internet que ofereixen i.dosing i s’anomenen tons binaurals. Quan ho sentim en uns auriculars, es converteixen en un so per a una oïda i un altre so completament diferent per  l’altra oïda. El cervell al sentir-los els dos a la vegada ho transforma en algo diferent. A part de que aquest sons poden dur-te a altres drogues mes fortes, les pagines webs que ofereixen i.dosis fomenten el sexe y les drogues.

Per 19,95$ s’aconsegueixen quatre dosis, reben el nom de alcohol, opio, marihuana, peyote u orgasmo.

I-doser.com promet estimular els nostres sentits i fer-nos sentir “high”, es a dir, estar de la millor forma posible, després de sentir aquest sons. Mentre que estiguen sentin aquest sons recomanen que tanquen els ulls, que estiguen a una lloc oscur, volumen alt etc.

Una persona que ho va provar amb un audio anomenat “shroom” deia que en un principi amb el ulls tancats veia moltes llumetes, doncs quan va començar a pujar-li la veu pensava que s’afonava la caira , es sentia molt relaxat i quan li baixava la veu es sentia amb molta confiança , no volia alsar-se de la caira ni dir res.

En 1839 Heinrich Wilhelm Dove va trobar dos tons que podien reproduir-se de manera que a una oïda sentira un so i latra un altre. Ho va anomenar binaural beats y ha estat investigan-se en els dos ultims segles

La doctora Helane Wahbeh, metge de la Universitatde Ciencia y Salut de Oregon, negava que ningún to podía provocar la mateixa sencacio que la consumucio de la cocaína i de l éxtasis. També digue que van realitzar un estudi amb quatre persones i no van notar cap canvi.  El profesor F Brian Fligor diu que es una forma de jugar amb la rebuda del so.

noticia original


noticies relacionades:
drogues de disseny
droges i adiccio.

insuficiència renal en els gossos.

 La insuficiència renal en els gossos apareix quan els renyons  ja no poden matar les substancies roïns del conductes de sang y regular els fluids.

 Existeixen dos tipus: la aguda y la crònica. La aguda es més perillosa perquè els renyons ja no tenen ninguna possibilitat de funcionar, i açò pot acabar amb la mort.

Quan comencen a patir aquesta infermetat, no produeixen quasi orina, no beuen aigua i entren en un estat greu. Tenen que ser atesos ràpidament per un veterinari.

La insuficiència renal crònica es quan es renyons deixen de funcionar però lentament, durant mesos o fins i tot anys.  Augmenta la orina, ja que pateixen deshidratació; per la gran pèrdua de líquids i consumeixen molta aigua.

Aquesta infermetat es pot curar a base de medicaments i amb una alimentació correcta. Però hi ha que tindre en compte que mai podrà anar a menys, sempre anirà progressant fins que el fi es la mort. Sol aparèixer en els gossos majors, a partir de 8 o 10 anys.

Per a evitar desgracies, hi ha que dur als animalets cada cert temps al veterinari i que es fagen les proves necessàries per comprovar que estan bé.

Si he parlat d’aquesta infermetat es per un cas personal.  El meu gos des de que va nàixer i el vam comprar sabíem que patia aquest problema però no pensava que ocorreria tan prompte.  Haguera fet 8 anys el 26 d’aquest més si no  l’haguérem tingut que sacrificar ja que estava patint. Faran uns tres mesos li vam fer un anàlisi de sang perquè estava mol quetet, no tenia ganes de jugar i el veiem trist. Van eixir mal i vam començar a medicar-lo però no millorava. En un principi menjava i encara aguantava doncs ja ens digué el veterinari que el destí era que moriria. Decidirem que quan el gos començara a patir el sacrificaríem, i al no menjar, vomitar i no tindre ni forces par alçar-se ho hem fet.

noticia original

noticies relacionades
patologias en perros
ceguera en los perros