Que són els neutrins

El “neutrino” és una partícula elemental subatòmica, una partícula molt difícil de detectar, i té una massa molt xicoteta, un “espín” d'un mitjà, i no tenen càrrega. Com són tan xicotetes per la seua massa, penetren la matèria i hi son molt complicades de veure, tambè es mouen a velocitats paregudes a la de la llum. Els neutrins apareixen en processos nuclears: en el Big Bang, en els nuclis de les estreles i en els acceleradors de partícules. De les quatre forces fonamentals que existixen, els neutrins només són afectats per la gravitatòria d'una manera molt xicoteta. Com no tenen càrrega no interaccionen amb la força electromagnètica ni amb la força forta.


Al principi, el “neutrino” va ser només una hipòtesi. L'investigador austríac Wolfgang Pauli va proposar en 1930 que hi havia una partícula que no tenia càrrega, i ell pensava que també tenia una massa insignificant, i que era la que tenia la part d'energia que faltava. Ell es pensava que tan sols era una hipòtesi i que no es podria demostrar mai. Però, en 1956 es va construir un detector de neutrins i es va confirmar la seua existència.Però en aquell detector es comptaven molt pocs neutrins. Perquè hi ha tres tipus de neutrins i només detectaven un. Esto pasava per la desintegració beta.


Com sabien que els neutrins no s'anaven a poder detectar directament, els científics i científiques el que van fer per a trobar-los va ser crear aparells que pogueren mesurar les reaccions que provocaven en alguns elements. Van provar posant com a detector l'aigua pesant, també van utilitzar clor dissolt en un tanc i tambè o van fer amb gal·li. Ha sigut molt complicat detectar aquestes partícules per als científics, però ha sigut molt important aquest descobriment per a explicar les reaccions entre les partícules.


Notícia Original

Notícia 1

Notícia 2

Una enigmàtica fusió entre cèl·lules potencia la metàstasi

Científics dels EUA han descobert un nou tipus de cèl·lules humanes del càncer que poden contribuir a la metàstasi, l'expansió d'un tumor primari a altres òrgans del cos. Encara no s'entén del tot com les cèl·lules canceroses d'un tumor primari guanyen la capacitat de desprendre's i afectar a altres òrgans.

Un equip de la Universitat de Yale i el Laboratori d'ADN de la Policia de Denver va detectar el primer cas de fusió cel·lular en una persona. Era una dona que havia rebut medul·la d'un home. La prova definitiva era que els híbrids trobats en el tumor tenien un cromosoma, és a dir, algunes de les cèl·lules de l’home s'havien fusionat amb cèl·lules tumorals de la dona i havien contribuït a una metàstasi cerebral.

Un estudi publicat aquesta setmana ha demostrat que els híbrids cel·lulars cancerosos fan que els tumors generin metàstasi, creixin més ràpid i tinguin un pitjor pronòstic.

Primer, el treball ha demostrat en ratolins que les cèl·lules híbrides s'expandeixen més ràpid pel flux sanguini, creixen més i generen més metàstasi. En un segon pas, l'equip liderat per MelissaWong,de la Universitat de Ciència i Salut d'Oregon (EUA), va trobar híbrids cel·lulars en set pacients amb càncer de pàncrees, renal i de cap i coll. Totes havien rebut un trasplantament de medul·la òssia d'homes.

Els investigadors creuen que l'estudi d'aquestes cèl·lules pot aclarir els mecanismes de resistència tumoral als fàrmacs i la seva recurrència en metàstasi.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionad 2

Aplicar l'estudi del camp magnètic de la Terra a l'estudi del clima al llarg de la història.

L'estudi desenvolupat per la doctora Saioa Arquer Campuzano, de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid , ressalta la importància de començar des d'un nou punt de vista l'estudi de l'evolució del camp geomagnètic de la Terra amb l'objectiu de donar resposta a preguntes importants dins del camp de les Ciències de la Terra.

En el treball es destaca a més que "l'evolució del camp geomagnètic en el passat no és únicament utilitzada en el marc del geomagnetisme, sinó que hi ha múltiples aplicacions a altres disciplines". En concret, se centra en dues de les seves aplicacions al camp de la Paleoclimatologia: si hi ha una relació entre el camp geomagnètic i el clima.

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Mines i Energia de la Universitat Politècnica de Madrid va acollir l'acte de lliurament d'aquests guardons que tenen per objectiu fomentar i promoure els estudis i investigacions en Geofísica.




Noticia Original

Noticia 1

Noticia 2

Un implant cerebral permet gestionar una tablet només amb el pensament

T5 és un home de 63 anys, pateix quadriplegia per una lesió medul·lar, pot parlar i conserva mínim, moviment en els seus dits. Tot i que no pot moure la mà, és capaç de moure qualsevol tablet a través d’impulsos del cervell. Un equip de científics als Estats Units ha desenvolupat una interfície cervell-ordinador anomenat ICO.

L’ICO, permet a les persones amb paràlisi d'operar directament un dispositiu només pensant en moure el cursor i clic. Funciona gràcies a un petit implant, colocat dins del còrtex motor. L'implant conté 96 microelectrodes que penetren entre 1 i 1,5 mm del còrtex y que reconeixen les senyals generades pel cervell abans de realitzar qualsevol acció motora. Una vegada identificat, es transmeten a través d'un cable a un ordinador en què algorismes descodifiquen els impulsos del cervell i els envien a un sistema Bluetooth configurat per funcionar com un ratolí sense cables.

En aquest cas els autors van connectar el ratolí directament a una tablet Google Nexus 9 i van demanar a T5 i a la resta de participants que realitzaren una sèrie de tasques. Fent coses com reproduir música, vore videos en Youtube o tocar el piano.

"Hem aplicat coneixements de Neurociència i neuroengineering per restaurar aquestes persones a la capacitat de controlar les tecnologies quotidianes que utilitzaven abans de la seva malaltia," explica Jaimie Henderson. "I és meravellós veure ls expressar-se o simplement trobar la cançó que voleu escoltar", reconeix ell. L'assaig clínic tenia tres participants: dos presentaven debilitat o pèrdua del moviment dels seus braços per l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), a més el pacient la qual paràlisi va ser causada per una lesió medul·lar.

Notícia Original

Notícia 1

Notícia 2

Fan créixer teixit d'esòfag a partir de cèl·lules mare en un laboratori

Uns científics han aconseguit, mitjançant l'ús de cèl·lules mare pluripotents, crear organoides d'esòfag humà, aquest és l'avanç de l'equip de Jim Wells, al Centre Mèdic de l'Hospital Pediàtric de Cincinnati als Estats Units.

En aquesta fundació es treballa en el desenvolupament de noves formes d'estudiar defectes de naixement i malalties congènites que provoquen problemes gastrointestinals a milions de persones.

Wells i els seus companys són els que primer van aconseguir fer créixer teixit humà de l’esòfag a partir de cèl·lules mare pluripotents, les quals poden formar qualsevol tipus de teixit en el cos.

Altres malalties afecten a l'esòfag i poden reduir la qualitat de vida dels malalts o fins i tot amenaçar la seva vida. Entre elles hi ha el càncer d'esòfag, la malaltia per reflux gastroesofàgic, o l’acalàsia esofàgica.

Aquestes malalties necessiten millors tractaments i trobar-los requereix millor coneixement dels mecanismes genètics i bioquímics.

Aquesta imatge mostra un organoide d'esòfag humà als dos mesos de començar a formar-se a partir de cèl·lules mare pluripotents. (Foto: Cincinnati Children 's Hospital Medical Center)

Notícia Original

Notícia 1

Notícia 2