Proteïna capaç de mitigar l'envelliment del cor, cervell i músculs.

Noves investigacions de La Universitat de Harvard han demostrat que una proteïna que anteriorment havien comprovat que enfortia els cors dels ratolins vells ara també rejoveneix músculs esquelètics en ratolins i el cervell.

Dos equips de científics han investigat a fons la proteïna comú en humans i ratolins anomenada GDF11. Amb els seus experiments i estudis realitzats pogueren comprovar que aquesta proteïna ajudava a millorar la capacitat física, així com la capacitat olfactiva d’uns xicotets rosegadors que equivalien als humans en 70 anys.

En anteriors investigacions es veié que al fer transfusions de sang de ratolins joves als més vells el funcionament del cor dels més vells experimentava una notable millora. Aleshores els investigadors deduïren que aquesta millora era deguda a la proteïna GDF11 que es troba en concentracions més altes en la sang dels ratolins joves.

L’aplicació en humans que pot tindre aquest descobriment és que es puga crear un tractament que continga aquesta proteïna per a tractar el desgast que pateix el cor al llarg dels anys. Està previst que en un període de 3 a 5 anys es puga posar en pràctica aquest tractament en humans.

Notícia Original

Notícies ralcionades:
- L'elixir de la joventut podria estar en la sang.
- Proteinuria i risc d'embòlia. 

Vídeo:

Investiguen una terapia contra el càncer que no danye les cèl·lules sanes.

Una investigació realitzada per espanyols ha estat publicada recentment afirmant haver trobat un tractament contra el càncer que no danye les cèl•lules sanes. Aquest descobriment s’ha realitzat al mutar selectivament una cèl•lula cancerígena.

José Pedro Cerón ha declarat a la revista Royal Society of Chemistry que per mitjà de l’electroquimioterapia pretén mutar cèl•lules cancerígenes. Segons aquest científic de la Universitat de Murcia aquesta tècnica transmet polsos elèctrics que obrin porus en la membrana de la cèl•lula i també trenca la molècula d’ADN que provoca el tumor. Tot açò sense danyar les cèl•lules que romanen sanes.

Cal dir que aquest procés ha estat provat prèviament en simulacions teòriques de les mutacions de l’ADN, però ara ja hi ha els resultats esperats com per a poder provar la tècnica en teixits vius i, més endavant, en humans.

Notícia Original

Notícies relacionades:
- Descobert el mecanisme que crea els nòduls de pit.
- Els "ratolins avatar" colaboren en la terapia personalitzada contra el càncer 

Vídeo:

Es bessons idèntics desenvolupen distints graus de sensibilitat al dolor

Una investigació recent indica que els bessons idèntics responen de manera distinta davant un estímul dolorós. Aquest fet ha estat estudiat per investigadors  del King College de Londres que han arribat a la conclusió que el dolor d’una persona varia en funció del seu entorn i l’estil de vida que té.

Com que els bessons idèntics comparteixen la seua totalitat de gens es deduïx que qualsevol diferència entre ells es deu a canvis en l’entorn o a canvis epigenètics, és a dir, canvis en l’expressió de l’ADN.

Per a provar aquest fet s’ha realitzat un experiment amb molts germans idèntics que eren sotmesos a sondes de calor en les extremitats i aquestos havien de pressionar un botó quan el calor fora dolorós.

En aquesta prova els científics compararen els resultats amb 50 persones que no tenien res a veure. Bé doncs,  els resultats mostren diferències entre la gent i variacions químiques en els 9 gens que tenen a veure amb el dolor que eren distints en un germà bessó, però no en l’altre.

Aleshores s’ha descobert que el gen TRPA1, gen de sensibilitat al dolor, va sofrir mes modificacions i és la primera vegada que es demostra que és possible conectar-lo i desconectar-lo epigenèticament.

Notícia Original 

Notícies relacionades:

- La pesta negra reflexada als gens

- La NASA experimentarà amb bessons genèticament idèntics

Vídeo:

Disminuir els nivells de clorur millora el comportament autista en ratolins

Hui a dia encara no es coneixen bé les causes que provoquen el trastorn de l’espectre autista (TEA), però alguns investigadors creuen que el problema es troba en la prolongada excitació dels neurotransmissors GABA del cervell.

Aquest neurotransmissor GABA actua com a interruptor mitjançant l’oxitocina de la mare, alliberada en grans quantitats durant el naixement i que provoca una baixada del nivell de clorur. Per tant, degut a que el clorur treballa a unes concentracions més altes dins les neurones aquestes es troben excitades contínuament.

Fa uns anys amb el medicament bumetanida que disminuïa el nivell de clorur es va demostrar que es millorava l’estat dels autistes i de la gent amb la síndrome d’Asperger. Ara, s’ha posat en dubte el funcionament de la bumetanida sobre el nivell de clorur.

S’ha realitzat experiments amb ratolins que presentaven la malaltia, un causada per l’exposició del fetus al valproat i l’altre per un gen.  Es va observar que l’oxitocina no era transmesa al fetus en ambos casos augmentant així les concentracions de clorur a les neurones fetals.

En canvi, si s’injectava a la mare bumetanida es baixaven els nivells de clorur i es restablia el mecanisme interruptor GABA i com a conseqüència la descendència no presentava autisme.

Aquesta investigació ha estat realitzada amb rosegadors però podrà ser aplicada en humans amb els quals es preveuen progressos optismistes.

Notícia Original 

Notícies relacionades:
- Terapia amb dofins per a xiquets amb autisme
- Descobreixen patrons biològics per a diagnosticar l'autisme

Vídeo

El brócoli ajuda a combatre l'artrosi

Una investigació realitzada a la Universitat de East Anglia en el Regne Unit ha demostrat que el brócoli pot ajudar a combatre l’artrosi o a endarrerir-la.

Els científics han descobert que un component del brócoli anomenat sulforafà disminueix la destrucció de teixit cartilaginós en articulacions. Aquest component s’allibera a l’organisme una vegada el bròcoli és ingerit.

El sulforafà actua bloquejant els enzims que provoquen el deteriorament de les articulacions.

Ara, el sulforafà, té també característiques possitives davant de l’artrosi, a més de propietats anticàner i antiinflamatories.

Notícia original

Notícies relacionades :
- Un laboratori esprem totes les vides del raïm.
- El factor beneficiós del vi tint, millorat en pastilles.

Vídeo:

Són el coure i el ferro ingredients del Mal d'Alzheimer?

S’ha descobert que el coure i el ferro són responsables de l’Alzheimer , açò es deu a que acumulen al cervell proteïnes nocives per a aquest.

El coure realitza importants funcions al cervell, tanmateix si s’hi acumula pot danyar la barrera hematoencefàlica, acumulant també la proteïna beta-amiloide, cosa que és tòxica. Aquesta proteïna es retira del cervell per una altra anomenada LRP1. Però el coure perjudica la funció de la LRP1, per tant, aquesta no elimina la proteïna beta-amiloide.

Pel que fa al ferro s’ha observat que s’acumula més a l’hipocamp que al tàlam i que s’associa amb el teixit danyat. L’hipocamp és la zona del cervell que es danya abans amb l’Alzheimer i el tàlam és la zona que es danya més tard.

Bé, doncs amb aquest estudi realitzat per dos equips d’investigadors queda demostrat que la presencia excessiva de coure i  ferro provoca danys al cervell i que tenen un efecte negatiu sobre la malaltia de l’Alzheimer.

Notícia Original

Notícies relacionades: 

- Els marcadors genètics donen pistes sobre les bases de l'Alzheimer. 

- Totes les persones tenim les proteïnes per a desenvolupar l'Alzheimer. 

Vídeo: 

L'estrés laboral es relaciona amb un augment de greixos en la sang.

Des de fa anys l’estrés es relaciona amb el risc de patir malalties cardiovasculars degudes a hàbits poc saludables.

Ara un estudi de la Societat de Prevenció de Ibermutuamur, estudia la relació entre l’estrés laboral i l’acumulació de greixos en la sang.

Els estudis realitzats a treballadors amb estrés laboral mostraven que aquestos tenien més risc de patir nivells molt alts de colesterol LDL, nivells massa baixos de colesterol HDL i un fort potencial de risc d’obstrucció en les artèries.

El que podria explicar aquesta relació entre l’estrés laboral i les malalties cardiovasculars és el canvi en el perfil lipídic la qual cosa suposaria una acumulació d’ateroma en les artèries.

Vídeo:

Notícia Original

Notícies relacionades:

- Una polipíldora contra el colesterol i la hipertensió. 

- Investigadors culpen a les cèl·lules mare de l'obstrucció arterial.  

Un punt feble en el procés natural de copiat de l'ADN.

Noves investigacions han donant dades sobre un punt feble en el copiat d’ADN dins les cèl•lules que poden desenvolupar el càncer.

Un equip del Departament de Biologia de la Universitat de York del Regne Unit ha descobert que el mecanisme proteic que intervé en el procés de copiat d’ADN realitza pauses en les quals es poden produir mutacions. Aquestos estudies es realitzaren utilitzant l’Esterichia Coli.

Altres estudis anteriors amb aquest bacteri també han donat molts resultats interessant sobre l’ADN en éssers humans.

En aquesta investigació s’estudiaren les causes d’aquestes pauses en el procés de copiat i quines són les solucions a les averies que hi ha durant el mecanisme de copiat d’ADN.  Aquestes reparacions són molt importants per a que després el codi genètic no patisca mutacions.

Vídeo:



Notícia Original 

Notícies Relacionades:
- L'ADN, un soport pràctic i lliure d'errades per l'almacenatge d'informació.
- Una planta carnívora descarta l'ADN basura

Troben un punt feble en el perillos bacteri de la Tularèmia

La Francisella tularensis és el bacteri causant de la tularèmia i un dels patògens respiratoris més letals que existeixen.

En estudis anteriors es va aconseguir un cep viu atenuat per a vacunes, però aquest no compta amb una llicència. Un equip de l’Escola Mèdica de la Universitat de Harvard amb la fi d’aconseguir un nou cep viu atenuat han realitzat un estudi sobre el mecanisme que fa que el patògen siga tan letal.

La defensa contra un patògen bacterià consta de la immunitat innata, que fa que es retarde el procés de la infecció per a donar temps a que es desenvolupe la immunitat adaptativa.  Doncs bé, la Francisella tularensis el que fa és eliminar la resposta immunitària innata. Per a aquesta eliminació el bacteri utilitza un lipoposacàrid específic.

En experiments amb ratolins els investigadors utilitzaren un cep d’aquest patògen que no tenia el lipoposacàrid específic i que el cep provocava una resposta immunitària innata. Al immunitzar-los amb aquest cep els ratolins quedaven protegits d’un cep molt virulent del Bacteri de la Tularèmia.

Notícia original

Notícies relacionades:
· El contacte amb rossegadors està vinculat amb la tularèmia.
· Relació demostrada entre les plagues de topets i la tularèmia.

Vídeo:

Es demostra per primera vegada que la temperatura corporal pot ser controlada pel cervell

Uns investigadors de l’Universitat de Singapur han descobert que per mitjà de la meditació es poden aconseguir variacions en la temperatura corporal, cosa que demostra que aquesta es pot controlar pel cervell.

Aquest estudi ha sigut basat en els monjos tibetans que practiquen la meditació g-tummo. Aquestos monjos mitjançant aquesta meditació controlaven “l’energia interior” experimentant canvis de temperatura als dits de mans i peus.

Les dades van ser recollides durant una cerimònia on els monjos meditant eren capaços de secar fulles mullades amb la seua calor corporal. Amb l’ús de l’electroencefalograma es van enregistrar augments de temperatura de fins 38’3 graus Celsius.  Un altre estudi va realitzar aquesta prova amb gent occidental i va donar el mateix resultat.

Notícia original

Notícies relacionades
· La febre defen al cos de l'atac de les malalties.
· Investiguen la relació entre la tempertatura corporal i els casos d'asma. 

Vídeo

Prometedora vacuna contra el dengue.

El dengue és una malaltia provocada per quatre virus emparentats (DENV-1, DENV-2, DENV-3  i DENV-4), transmesos als éssers humans per mitja del mosquit Aedes.  A l’any es realitzen 500.000 hospitalitzacions greus a causa d’aquesta malaltia.

Quan una persona és infectada del dengue esdevé immune a aquest virus, però no als altres tres.  Per tant, quan un pacient és tornat a infectar d’un altre virus del dengue la seua situació és més greu.  Per aquesta raó s’ha arribat a la conclusió de que la millor solució seria una vacuna contra aquest quatre virus del dengue.

Ha estat observat que les persones de color, a diferència de les caucàsiques, tenen una mena de protecció inherent contra el virus del dengue.

Uns científics  dels Instituts Nacionals dels Estats Units de Salut han creat una vacuna que és prou segura i respon molt bé immunològicament en la majoria de pacients .

Notícia Original

Notícies relacionades:
- Vacuna intranasal contra el bacteri E.coli.
- Pròximes colònies on combatiran el dengue.

Video:

Nou mètode mecànic per a introduir ARN, proteïnes i nanopartícules en cèl·lules vivents.

Les cèl•lules vives estan protegides per una membrana, aquesta membrana regula el que entra i el que ix i , per tant, el procés d’introducció de macromolècules dins la cèl•lula, per part dels científics pot ser un poc costós.

Uns investigadors de l’Institut Tecnològics de Massachusetts  han descobert una nova manera d’introduir molècules grans dins les cèl•lules.  Consisteix en fer que aquestes passen per un conducte estret forçant així la creació de menuts orificis temporals a la membrana.  Mentres es mantiga obert qualsevol partícula gran que es trobe a l’exterior de la cèl•lula, com per exemple proteïnes o ARN o nanopartícules, hi pot entrar.

Amb aquest  nou mètode és pot enviar a l’interior cel•lular proteïnes de reprogramació i generar cèl•lules mare pluripotents amb una taxa d’èxit més elevada del que acostuma a ser.

Uns científics utilitzaren aquesta tècnica també per a enviar nanopartícules al medi intracel•lular. Destaquen els nanotúbuls de carboni i els punts quàntics que són importants per a realitzar imatges de les cèl•lules i vigilar el seu interior. 

Aquest mètode ha estat provat en moltes cèl•lules humanes i també de rates i pel moment ha funcionat amb èxit. 

Notícia Original

Notícies relacionades:
- La membrana plasmàtica, examinada amb detall.
- Proteïnes de la membrana cel·lular afectades per forces a gran distància.


Vídeo:

Corroboren que alguns atacs epilèptics no s'originen en les neurones.

Uns estudis fet a l’Institut Tecnològic de Massachusetts ens diu que alguns atacs epilèptics no es produeixen a les neurones sinó a unes cèl•lules anomenades glials.

Normalment aquestes cèl•lules glials tenen papers auxiliar,s però s’ha descobert recentment que també realitzen funcions més importants com, per exemple, ajudar a la comunicació entre neurones.

Anteriorment, s’havia comprovat que les cel•lules glials reaccionaven hiperactivament durant els atacs d’epilèpsia, però no es sabia cert si eren aquestes les que el provocaven o si la seua hiperactivitat era resultat de l’atac. Ara, a un nou estudi s’ha descobert a algunes d’aquestes cèl•lules provocant l’atac.

Fins on saben els científics, després de realitzar estudis en animals, aquesta és la primera vegada on s’ha vist que mutacions en  les cèl•lules glials produeix epilèpsia.



Notícia original

Notícies relacionades:
- L'epilèpsia es revela com una possible causa de l'autisme.
- Nova opció en medicaments per al control de l'epilèpsia.

Vídeo:

Eliminació de la Acanthamoeba que causa ceguera en gent sana que utilitza lents de contacte.

La majoria d’infeccions corneals per amebes es produeixen en usuaris que utilitzen lents de contacte i en els últims temps aquestes infeccions han anat augmentant.  Si les lents de contacte no són adequadament desinfectades l’Acanthamoeba pot sobreviure entre la lent i l’ull provocant una infecció anomenada queratitis amebana que desencadena la ceguera en gent sana.

Científics de la RICET han trobat una possible solució per a aquestes infeccions. Seria donar al pacient menudes dosis d’estatines utilitzades per a la hipercolesterolèmia causant la menor toxicitat possible.

Les estatines són eficaces en aquesta patologia degut a que l'Acanthamoeba té a la seua membrana una gran quantitat d'ergoesterol. Per tant, han trobat una nova utilitat per a les estatines, al funcionar com a solució contra les infeccions oculars produïdes per l'Acanthamoeba a causa de la falta d'higiene en les lents de contacte.

Notícia Original

Noticies relacionades:
- Causes de la ceguera.
- Infeccions oculars.

Vídeo:

Parentiu més estret del pensat entre els natius d'Amèrica amb els del nord d'Europa.

Segons una nova investigació els natius americans i els nord europeus tenen un avantpassat comú.

Investigacions sobre uns anàlisis genètics han mostrat que els antics pobladors del nord d’Europa i Amèrica mantenen en comú un mateix antecessor, ja que un avantpassat dels nord europeus està emparentat amb un dels americans. Aquest fet dóna solució a moltes similituds plantejades en la genètica dels dos grups.

A la Universitat de Harvard, l’equip de Nick Patterson i David Reich ha realitzat un estudi on s’ha vist que l’ADN de dos poblacions de caçadors-recolectors molt diferents d’Europa guarden una estreta afinitat amb l’ADN dels natius americans i les poblacions del nord-est de Siberia.

Notícia Original

Notícies relacionades:
- ADN humà més antic de la prehistoria.
- Troben un antic parent d'americans i asiàtics actuals a una cova de la Xina. 

Video:

Identificació d'un mecanisme crucial d'atac utilitzat pel bacteri de la Mort Negra

S’ha descobert un dels motius pel qual la Yersinia pestis (bacteri de la pesta) no es reconeguda pel sistema immunològic i, per tant, passa desapercebuda mentre va fent-se forta dins del sistema atacat. Aquest nou descobriment ens diu que els bacteris de la Mort Negra tenen la capacitat d’evitar un mecanisme d’autodestrucció dins del sistema immunològic.

 A la Universitat de Washington en Seattle els doctors LaRock i Cookson han descobert una proteïna en el bacteri de la pesta que s’uneix a la caspasa-1 i la desactiva. Quan actua la Yop M es neutralitza la caspasa-1 i per tant deixa a la cèl•lula incapacitada per a eliminar la Yersinia i activar els sistemes d’alerta.

LaRock i Cookson pensen que poden extraure idees per a vacunes a partir d’aquest mecanisme de la Yersinia que fa que evite la seua destrucció per part de la cèl•lula. A banda, els sistemes de la Y. Pestis per a controlar les inflamacions també han servit d’inspiració als científics per a combatre exitosament altres malalties.

Notícia Original

Notícies relacionades:
- Virus i bacteris, vitals per a un sistema immunològic sa.
- La cepa de la bacteria causante de la Peste Negra está extinta. 

Vídeo:

Mecanismes de les cèl·lules que reciclen proteïnes.

Algunes proteïnes especialitzades creen unes vesiculetes que  serveixen per a emmagatzemar el rebuig de les cèl•lules. El que fan les vesícules és transportar proteïnes en mal estat des de la superfície cel•lular fins a l’interior on es troben les zones de reciclatge.

El que s’ha descobert és el procés de creació d’aquestes vesícules  que el du a cap les proteïnes ESCRT.

Aquestes “bosses de basura” realitzen una tasca important ja que si no feren la seua funció apareixerien malalties com podrien ser deficiències neurodegeneratives i càncer.

Un equip de l’Institut Weill de Biologia Cel•lular i Molecular de la universitat de Cornell ha observat en l’ESCRT un complex amb el nom d’ ESCRT-III que feia que es doblegaren les membranes  cel•lulars. Aquest procés és indispensable per a la formació d’aquestes vesícules que es formen per a emmagatzemar rebuig.

Aquest descobriment donarà pas a  que en un futur s’investigue quins passos són els finals en la creació de les vesícules, el pas en que es tanca la “boca” de la bossa vesicular.

Notícia Original

Notícies relacionades: 

- Degeneració neuronal i reciclatge molecular. 

- Proteinuria i risc d'embòlia.

Vídeo:

Aprofundint en la construcció cel·lular del cor.

El procés de desenvolupament del embrió  és un procés complex i propens a errors,  per això de vegades naixen xiquets amb problemes de cor.

La completa formació del cor és un procés complex en el qual unes cèl•lules mare passen a ser cèl•lules cardíaques que poc a poc van formant l’estructura del cor. Aquest procés implica una sèrie de etapes necessàries per a que es forme el cor i una vegada format les cèl•lules mare es desactiven.

Uns científics de l'institut alemany d’investigació Max Planck s’han adonat de com és la regulació de parts importants en el desenvolupament del cor. Així doncs ara es veu esperança per a que en un futur es puguen evitar malalties congènites de cor i de formes de regenerar cors danyats en adults.

L’equip de Gergana Dobreva s’ha centrat en dos factors de transmissió anomenats Aljuba i Isl1. Drovreba senyala que la reparació de cors seria possible si es produïren més cèl•lules de reemplaça. Eliminar l’ Aljuba a aquestes cèl•lules podria convertir-les en cèl•lules cardíaques, per tant aquesta possibilitat fa que siga rentable produir moltes cèl•lules de reemplaça per a pacients.

Notícia Original 

Notícies relacionades:
- El Nobel de Medicina premia la reprogramació de cèl·lules mare.
- Una rata té cries amb òvuls creats a partir de cèl·lules mare.

Vídeo:

Les cèl·lules mare poden utilitzar-se per a fer marcapassos biològics per a pacients cardíacs.

S’ha descobert  que l’implantament de cèl•lules del teixit cardíac creades a partir de cèl•lules mare podria lliurar als pacients d’implantar-los un marcapassos artificial.

Pacients que han patit atacs cardíacs tenen problemes amb el bombeig natural de la sang i s’han vist obligats a realitzar-se una intervenció on els implantaven un marcapassos artificial que els ajudava a bombejar correctament. Ara,  als pacients amb problemes de batecs irregulars o lents podrien crear-los un marcapassos biològic amb cèl•lules cardíaques procedents de cèl•lules mare.

L’equip d’investigació va agafar unes cèl•lules de la pell anomenades cèl•lules mare pluripotents i després de realitzar alguns canvis en elles les convertiren en cèl•lules del cor. Els investigadors trobaren que aquestes noves cèl•lules cardíaques es comportaven perfectament i es sincronitzaren igual que altres cèl•lules del cor que les envoltaven. Per tant, com es veié que aquestes cèl•lules funcionaven ràpid i controlant la velocitat, decidiren que eren perfectes per a substituir els marcapassos artificials.

Com es una tecnologia molt nova encara s’estan realitzant estudis i s’ha de programar proves amb humans, per tant, encara fa falta temps per a que es puga posar en pràctica aquest nou tractament.

Notícia Original

Noticies relacionades:
- Alerten que hackers poden controlar els marcapassos.
- Marcapassos del tamany d'un gra d'arrós. 

Vídeo:

Un nou mètode evita la transmissió de malalties heretables de mares a fills

Aquesta setmana s’ha descobert un mètode preventiu contra malalties relacionades amb problemes genètics a la mitocòndria de la cèl•lula.

A la Universitat d’Oregó substituint l’ADN mitocondrial en 65 ovòcits humans han vist que el nombre de ovòcits fertilitzats després de la transferència  és semblant a quan es fertilitzen en ovòcits sans.  Encara que mitja part han patit defectes la resta d’aquests ovòcits es desenvolupen adequadament fins als blastòcits.

“ Amb aquest procés hem demostrat que l'ADN mutat pot ser reemplaçat per còpies sanes en cèl•lules humanes”, explica Shoukhrat Mitalipov. Aquest mètode seria una bona alternativa per a evitar que les malalties passen de mares a fills.

Aquesta investigació va estar realitzada anteriorment amb òvuls congelats de primats no humans i es veié que aquest mètode era possible ja que al reemplaçar les mitocòndries nasqué un nadó sa.

 En conclusió, si hi ha mutacions a l’ADN mitocondrial existeix el risc que els nadons naixquen amb malalties neurològiques i aquest estudi ha estat realitzat per a traure el mètode que evite aquest problema.

Notícia Original

Noticies relacionades
Els pares majors transmitixen més mutacions als seus fills.
Diagnóstic genètic que lliura de patir ictus als xiquets. 



Vídeo