L'estudi es realitzà durant cinc anys en una zona costera determinada , mesurant la temperatura de l'aigua de mar a 17 metres de profunditat i estudiant les tases de natalitat i mortalitat de la planta (Posidònia oceànica). Durant aquest procés d'estudis e investigacions, es determinà que la temperatura màxima anual de l'aigua fou un grau superior a la registrada en la dècada dels 90 i també, que les praderes més profundes foren les més afectades ja que durant els anys següents presentaren pèrdudes.
Actualment, hi existeixen models climàtics que prediuen que per a finals del segle XXI la temperatura del mar Mediterràni augmentarà 4 ºC. Açò suposaria, segons Carlos Duarte (coautor del estudi i també investigador del CSIC) que la tasa de pèrduda a finals de segle podria triplicar la actual i a més, que l'impacte podria ser encara major si augmentaren la freqüència i la magnitud de les onades de calor.
"L'escalfament global suposa una nova amenaça per a les praderes de Posidònia, hàbitats protegits que constitueixen embornals de CO2 fundamentals, protegeixen la línia costera de l'erosió i són un importantíssim reservori de biodiversitat" assenyalà, finalment, Núria Marbà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada