Realitzat el primer trasplantament d'úter a Espanya

El 5 d'octubre, l'Hospital Clínic de Barcelona va realitzar el primer trasplantament d'úter a Espanya. Va ser realitzat pel cap del Servei de Ginecologia, Francisco Carmona, i el cap del Servei d'Urologia i de Trasplantament renal, Antonio Alcaraz. Es va poder realitzar gràcies a la donació en viu de l'úter d'una germana a una altra.  

Va ser intervinguda perquè tenia la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l'aparell reproductor femení, que significa que les dones naixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi. Aquesta síndrome afecta a 1 de cada 5000 dones en el món.

El trasplantament d'úter es divideix en dues fases: l'extracció de l'úter realitzada mitjançant cirurgia robòtica i la seua implantació en una cirurgia oberta. La duració va ser d'unes 12 hores per a l'extracció, i d'unes quatre per a la implantació. Després d'haver tingut el seu primer cicle menstrual, en uns mesos se li implantarà un embrió dels 11 fecundats in vitro prèviament.

Una vegada haja complit el seu desig de ser mare, se li retirarà l'úter per laparoscòpia. Fins hui s'han dut a terme al voltant de 70 trasplantaments d'úter a tot el món, dels quals s'han gestat més de 20 recents nascuts vius.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Si desapareixen els mascles, aquests tèrmits seguiran reproduint-se

Segons un estudi realitzat per uns investigadors de la Universitat de Sidney i la Universitat de Kyoto, una espècie de tèrmits conegudes com Gyptotermes Nakajimai és capaç de seguir reproduint-se encara que desapareguen els mascles.

La generació de descendents es realitzaria a través d'ous sense fecundar, però en el que estaria implicada la meiosi. La investigació es va centrar en l'anàlisi de deu colònies diferents de l'espècie al Japó. D'elles, sis no comptaven amb mascles i no apareixien ni en els seus exemplars reproductius obrers ni soldats. Totes eren femelles que s'havien sabut adaptar a l'absència del material biològic necessari per a la reproducció.

  
Segons els investigadors, les colònies sexuals i asexuals es diferencien entre si per la forma del seu cap. Les asexuals la tenien més uniforme en els seus exemplars de soldat que amb la resta d'individus. "Indicant una major efectivitat en la seua defensa gràcies al seu morfología", expliquen. Per això, estes últimes colònies no necessitaven tants soldats, la qual cosa hauria ajudat, segons diuen, a perpetuar eixa línia biològica asexual i a aconseguir que els tèrmits s'adaptaren bé a una gran varietat d'entorns.

D'esta manera, els mascles són prescindibles per al manteniment de societats animals avançades, en les quals van jugar anteriorment un paper social molt actiu.

Notícia original
Notícia 1
Notícia 2

Un món sense mascles

Els científics han pogut fer que dos femelles tinguen descendència. Aquest experiment s'ha fet amb ratolins, però de moment no es pot fer a la nostra espècie.
Un futur sense mascles és difícil ja que fan falta per a la reproducció.

Si un gen ve del pare i està inactivat, el mateix gen que ve de la mare té que ser actiu, i al revés. Per aquesta raó, els mamífers no podem reproduir-nos en parelles del mateix sexe.
Encara que al laboratori s’aconseguisca que una femella produïsca espermatozoides, eixos gens estarán inactivats i, aleshores, el feto no serà viable.

Els interés evolutiu dels dos sexes és molt diferent. En el cas de l’ésser humà, l'esforç que fa l'home és mínim, són 5 minuts de coit, i la dona, ha d’estar 9 mesos de gestació  i tindre molta energia.

Els científics han gastat manipulacions genètiques, que són inaplicables als humans, almenys en la seua forma actual. Però els experiments revelen que no hi ha cap problema de principi perquè dos dones es reproduïsquen. Podem imaginar un futur en què els hòmens no siguen necessaris per a la reproducció. Però els hòmens continuaran apareixent en cada generació humana, per més que tinguem dos mares.


Noticia original

Noticia relacionada 1


Video:

Dos femelles de ratolí es reprodueixen sense mascle

L'experiment s'ha fet en ratolins, i de moment no és aplicable a la nostra espècie. La clau està en un procés anomenat, l'empremta genòmica, i per entendre-ho tot necessitem saber en que consisteix, ja que aquest mètode es poc conegut .


L'empremta genòmica només ocorre en els mamífers. Consisteix en el fet que un gen està actiu independentment de si ve del pare o de la mare. En eixe sentit, viola les lleis de Mendel, que no fan distincions entre els progenitors d'un individu. El fenomen s'origina durant el desenrotllament de les cèl·lules sexuals.

Quan un gen que prové del pare està inactivat per metilació, el mateix gen que prové de la mare ha d'estar actiu (i viceversa) , o d'una altra manera el fetus no tindrà l'activitat d'eixe gen per complet, i no serà viable. Esta és la raó profunda per la que els mamífers, a diferència d'altres animals, no podem reproduir-nos en parelles del mateix sexe.


Els interessos evolutius de mascle i femella són molt diferents. Els gens que vénen actius del pare afavoreixen el consum de nutrients de la mare durant el desenrotllament fetal i infantil; els que vénen actius de la mare imposen retalls en eixa rapinya. En tot cas, este és el problema que han resolt ara els científics. En ratolins. I usant un muntó de manipulacions genètiques que, per descomptat, són inaplicables als humans, almenys en la seua forma actual. Però els experiments revelen que no hi ha cap problema de principi perquè dos dones es reproduïsquen.

Notícia original
Notícia relacionada 1

L'úter matern ja 'parla' amb l'embrió abans que s'implanti

La comunicació entre mare i fill comença fins i tot abans que l'embrió s'implanti a l'úter matern, segons acaben de demostrar científics de la Fundació IVl. El fluid que lubrica l'endometri de les dones durant tot el seu cicle menstrual segrega unes minúscules molècules amb informació genètica de la mare.

Com explica a EL MUNDO el doctor Felipe Vilella -un dels autors del treball que s'acaba de publicar a la revista 'Development'- aquest lubricant natural segrega petits microRNA la composició varia en diferents moments del cicle menstrual. En un experiment amb ratolins, els científics valencians van descobrir que aquests microRNA de l'endometri matern són capaços de viatjar fins a l'interior de l'embrió, abans fins i tot que aquest s'hagi implantat definitivament a l'úter. "És com si d'alguna manera, a través d'aquestes petites vesícules d'informació genètica, la mare li indiqués el camí a l'embrió. Però a més, com descriuen en el seu article, els microRNA materns s'uneixen a l'RNA missatger de l'embrió i són capaços de modificar genèticament algunes regions del seu genoma.

Com aclareix Vilella, això no vol dir que aquest procés permeti, per exemple, canviar el color d'ulls o transmetre malalties genètiques, però sí que hi ha certes patologies que podrien transmetre intraúter, com la obesitat o la hipertensió, a través d'aquestes modulacions epigenètiques que tenen lloc a l'interior de l'úter humà.
En el futur, l'equip de l'IVI vol seguir realitzant els seus treballs sobre microRNA endometrials amb embrions humans, encara Vilella reconeix que per a això hauran d'anar a EUA, per les limitacions legislatives d'Espanya en aquesta matèria.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video:

Reproducció sexual versus reproducció asexual

Durant dècades, els biòlegs evolutius van considerar a la reproducció sexual com una paradoxa. Matemàticament, la reproducció asexual semblava tenir més sentit. Cada organisme podria produir descendents pel seu compte, i tots els seus gens serien transmesos, en lloc del 50% que en una unió sexual cada progenitor transmet a la seva descendència.

D'altra banda, amb el pas del temps es produeix una acumulació de mutacions nocives. Noves mutacions es produeixen de forma natural en cada espècie d'una generació a la següent. Quan les espècies es reprodueixen sexualment, els seus gens són separats, barrejats i recombinats de diverses maneres, així que cada descendent no rep totes les mutacions dels seus progenitors a més de les que se li presentin. En la reproducció asexual, però, l'espècie còpia el genoma existent com un tot, clonant en la pràctica. Per tant, els individus transmeten totes les mutacions que acumulen de manera natural de generació en generació.

Així doncs, és la reproducció sexual més avantatjosa que l'asexual?

Usant en els seus experiments diverses espècies de plantes del gènere Oenothera, l'equip internacional integrat, entre d'altres, per Jesse Hollister, de la Universitat de Toronto a Mississauga, Canadà (qui ara està a la Universitat de Stony Brook a Nova York, Estats Units) , i Marc Johnson, de l'esmentada universitat canadenca, ha obtingut resultats que recolzen clarament una teoria defensada per molts biòlegs: Les espècies que es reprodueixen sexualment, en comptes de asexualment, són més sanes amb el pas del temps, perquè no acumulen mutacions nocives .

En definitiva, el sexe és bo per a la salut, fins i tot en el cas dels vegetals.

Enllaços:

 Noticia original

Noticia relacionada

La babosa marina amb penis "d'usar i tirar"

Les baboses marines són d'aquest tipus d'animals que tenen aparell reproductor masculí i femení al mateix temps; és a dir, són hermafrodites. També es sabia d'avantmà que, quan copulen, els dos individus fan de mascle i de femella. Però, a més, segons la revista Biology Letter, de la Royal Society britànica, hi ha una espècie de baboses marines, "Chromodoris reticulata", abundant a l'oceà Pacífic, que es desfà del seu penis després de la còpula per recuperar-lo passades 24 hores.

Un equip d'investigadors japonesos havia capturat unes quantes baboses d'aquesta espècie per observar com es reproduïen. En acabar, el seu penis es desprenia del cos i caia al fons del recipient. Però el verdaderament sorprenent va ser que conservaven una petita part en forma d'espiral dins del seu cos, i en 24 hores el penis tornava a créixer.

Els científics tenen actualment la hipòtesi de que la separació del penis serviria per eliminar l'esperma sobrant d'un altre ésser que haja copulat amb la seua parella. Com que s'elimina el penis, s'assegura que el semen conté únicament els seus gens i no conté els d'una parella anterior.

Vídeo d'una babosa marina:



Notícia original
Notícia relacionada: Una babosa marina es desfà del penis després del sexe
Notícia relacionada: El brillant encant de les baboses marines (Fotos)

Els espermatozoides són capaços de realitzar càlculs complexos

Un equip científic internacional liderat per l'espanyol Luis Álvarez i lligat a l'Institut Max Planck alemany ha descobert que els espermatozoides són capaços de realitzar càlculs complexos.
Aquests sols tenen objectiu: trobar l'òvul. I per aconseguir-ho són capaços de superar qualsevol obstacle. Fins i tot poden arribar a realitzar càlculs elaborats en respondre a la variació de calci produïda pel òvul. L'òvul s'encarrega d'emetre ones de calci per facilitar la seva localització per part dels espermatozoides. Segons l'equip del Centre Europeu d'Estudis i Investigació Avançats, aquests ions de calci són els que determinen els moviments de l'esperma, és a dir, els espermatozoides responen davant les variacions en aquesta concentració, de manera que varien la seva direcció i velocitat per arribar a assolir l'òvul.
De moment, el fet ha estat observat únicament en l'esperma de diverses espècies marítimes, encara que es creu que podria succeir el mateix amb l'esperma de l'ésser humà. Si fos així, el descobriment implicaria que "les cèl·lules tenen les eines necessàries per realitzar càlculs elaborats per si soles", ha indicat Álvarez, ja que hi ha cèl·lules que tenen extensions similars a la cua de l'espermatozoide.


Notícia original

Noticies relacionades:
Notícia relacionada
Espermatozoides o GPS de la natura?
Unió de l’espermatozoide a l’òvul
Mecanisme de la fecundació


Vídeo: