La postura corporal afecta la memòria i l'aprenentatge dels nens

La postura corporal dels nens en les primeres etapes de la vida és crucial de cara a l'adquisició de nous coneixements, segons conclou l'últim estudi de la Universitat d'Indiana (EUA) i que publica la revista Plos One.

Es tracta d'un nou enfocament que investiga la relació que tenen els objectes cognitius com les paraules o els records amb la posició del cos. "Aquest estudi mostra que el cos juga un paper molt important en els primers anys d'aprenentatge, i mostra com els nens fan servir la posició del cos en l'espai per connectar idees", explica Linda Smith, coautora de l'estudi. Per realitzar l'experiment, els investigadors van comptar tant amb la participació d'un robot androide tant de nens, examinant el paper de la posició del cos pel que fa a la capacitat del cervell per mapejar els noms dels objectes, descobrint que la consistència en la postura i la relació espacial respecte a l'objecte el nom del qual es deia en veu alta, eren crucials per connectar correctament l'objecte amb el seu nom.

Així, en els experiments, el robot va ser programat per assignar un nom als objectes a través de l'associació d'una postura. L'experiment es va repetir després amb nens d'entre 12 i 18 mesos d'edat. Els resultats van ser pràcticament idèntics: el paper de la postura va ser crucial en la connexió amb els noms dels objectes.
Aquests resultats poden proporcionar una nova manera d'investigar la connexió entre cognició i cos; així com noves proves que les entitats mentals com els pensaments, les paraules o les representacions de objectes- que semblen no tenir un component espacial o corporal, en primer lloc prenen forma a través de la relació espacial del cos amb el món que ens envolta.

Noticia opriginal

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Perquè continuem perdent les claus de casa?

A  les oficines d’objectes perduts trobem coses de tot tipus, des de mòbils fins a  cadires de rodes, el que demostra el caràcter de la memòria humana. Però… I la quantitat d’objectes que nosaltres mateixa extraviem en la nostra pròpia casa? .
Una persona extravia de mitjana uns 9 objectes quotidians i necessita 15 minuts per a tornar-ho a trobar i aquest fet no te res a veure en l’edat, es dóna tant en joves com en adults. Estudis revelen que les causes d’aquestos lapsus de memòria són per herència genètica, a acusa de la variació en el gen receptor de dopamina D2 (DRD2) que les fa  més propenses als fallos de memòria, i a banda cal sumar l’extrés, la fatiga, les múltiples faenes que portem a terme i en casos més greus depressions o trastorns per dèficit d’atenció.
El que ocorre es un fallo entre el moment en que deixem un objecte en un lloc on no som capaços de activar la nostra memòria per tal de codificar el que estem fent i entre quan intentem recuperar aquesta informació. Per exemple, si deixem unes ulleres de sol al damunt del moble de l’entrada de casa,el nostre hipocamp “fa una foto” del moment, foto a  la que recurirem quan fem memòria per tal de buscar les ulleres. Si no prestem atenció en el moment en que codifiquem la informació (fem la foto) haurem perdut el objecte.
Influeixen ací els canvis d’ànim entre el moment de codificació i el de recuperació o també si hem sofert necessitats primàries entre aquest període.

Fins ací la genètica i el funcionament del nostre cervell però aquestos lapsus també tenen que veure en la vida moderna d’avui,tan frenètica i amb sobrecàrrega d’informació, per això aquesta desmemòria es anomenada pels científics “síndrome de la vida ocupada”. Els mateixos científics posen solucions per as impedir-ho, com adjudicar un lloc en casa per a cada cosa i sempre deixar-ho allí, recitar en veu alta el que fas, com per exemple, “Vaig a deixar les claus damunt l’aparador” o inclús imaginar-se , abans d’anar a comprar, allò que ens fa falta realment i que sempre se’ns oblida comprar, com per exemple, hauríem de visualitzar una barra de pa, un pollastre i unes tomaques.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Truc per a trobar les claus perdudes

Com evitar ser despistat-Psicoblog

Video:
A continuación un video amb alguns consells per a exercitar i millorar la nostra memòria :

És possible eliminar determinats records?

Desneuralitzador en "Men in black"

Esborrar memòries concretes és el que intenten fer científics de l’hospital Rijnstate, en Holanda, que porten a terme un estudi sobre la teràpia electroconvulsiva (TEC).La teràpia s’utilitza des de fa més de 75 anys, i consisteix en fer passar una corrent elèctrica a traves del cervell per a desencadenar convulsions temporals.
Molts la classifiquen de inhumana, ja que tots els records formen part de la nostra personalitat, tant metges i pacients creuen en la utilització d’ aquesta teràpia només  en casos que classificarien de seriosos com la depressió extrema.

En aquest estudi s’intenta aplicar aquesta teràpia a determinats records i no a altres. Als participants de la investigació els contaven dues històries vinculades a un conjunt de fotos, una la tornaven a escoltar just antes de la sessió de TEC, per a activar aquest record en concret. Després del tractament havien oblidat la història que acabaven de sentir, però no l’altra.

Electroshock

Una de les participants de la investigació i pacient, Jannetje Brussaard-Nieuwenhuizen, afirma que la teràpia electroconvulsiva es l’única cosa que la ha ajudat amb la seua depressió extrema.
El estudi en aquesta teràpia, que pretén fer més precís l’esborrat de records, encara està en fase de prova, i molt lluny de ser aplicat en pacients. I si ho aconseguiren hi hauria molts dubtes ètics sobre el fet de poder fer desaparèixer determinats records.

Notícia original.

Notícies relacionades

-Fer peses ajuda a prevenir la pèrdua de memòria

-Per què no tenim records dels nostres primers anys?

Una proteïna clau per a la memòria

Un equip d’investigadors, liderat per científics del Regne Unit, han identificat una proteïna clau en l’aprenentatge i  la memòria, una troballa que té gran rellevància per a l’estudi de les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

Els records  s’emmagatzemen en una complexa xarxa de neurones, que han d’activar un mecanisme que els permeta formar noves proteïnes que enfortisquen les connexions entre elles (sinapsi).

La proteïna en qüestió és la cridada "receptor muscarínic M3”, d’àmplia extensió en el sistema central, i present en l’àrea del cervell en què s’emmagatzemen els records.

En un estudi realitzat, els investigadors van analitzar una varietat de ratolí el qual el receptor M3 no pot ser fosforilat, és dir, que la proteïna no pot ser activada o desactivada per l’addició d’un fosfat per mitjà del procés de fosforilació. Alguns d’aquestos ratolins es van sotmetre a un tractament de coneixement per por, comparant-se el seu comportament amb el de ratolins normals.

Després de les proves, els científics van descobrir qeu l’aprenentatge i la memòria depenien en gran manera dels receptors M3 i del seu estat de fosforilació, i que perquè es realitze la retenció de nous records, el receptor muscarínic M3 ha d’activar-se patint un canvi molt específic durant la formació d’un record, i si aquest canvi no es produeix, els records no són emmagatzemats.

Aquesta investigació pot ser una gran aportació per als científics per avançar en l’estudi de malalties neurogeneratives i aconseguir finalment una cura o la creació de nous fàrmacs contra aquestes malalties.

Notícia principal

Notícia secundària

La fam augmenta la capacitat de memòria

Passar fam té la seua part positiva, això es el que ens ha fet entendre un estudi d'uns científics japonesos, després de descobrir que millora la capacitat de memòria.
A l'Institut Metropolità de Ciències Mèdiques de Tòquio, es portà a terme un experiment en el qual hi havien una mosca alimentada i l'altra no. Aquestes foren exposades a un tipus d'olor, i després reberen descàrregues elèctriques. L'endemà pogueren descobrir, al exposar-les al mateix olor i a altre simultàniament, que un 70 per cent de les mosques que no hi havien estat alimentades eren capaces de reconèixer-lo sense la necessitat de cap descàrrega. Açò te una explicació, i aquesta es que la fam desperta una hormona que redueix els nivells de sucre a l'organisme, així activant una proteïna del cervell que millora la memòria. Doncs estar més de 20 hores sense alimentar-se, provoca la reducció d’aquesta capacitat.
La conclusió exclosa es que com els humans també posseïm la mateixa proteïna, si estudiarem abans de les menjades ho recordaríem millor.

- Notícia original

- Notícia relacionada

- Imatges erlacionades:

- Altres links relacionats

LES CÈL·LULES MARE I LA MEMÒRIA

Els investigadors del Centre de Circuits Neuronals Genètics RIKEN-MIT descobriren que les cèl·lules cerebrals poden tenir records d'ara i d'abans.
L'estudi relaciona la base cel·lular de la memòria amb el naixement de noves neurones per a tratar transtorns de la memòria.

En els animals, els traumes i l'envelliment disminueixen el naixement de neurones. Però en els èssers vius hi han disfuncions en el gir dentat.
L'experiment el feren amb ratolins, hi han 2 tipus de procesos en memoria: la separació de patrons i la terminació d'aquests.Els neurocientífics han pensat duarant molts anys que aquets processos hi passaven en distints circuits neuronals.
Abans s'hi pensava que el foli del gir dentat hi tenia molta plàsticitat, no obstant, els investigadors del MIT descobriren neurones amb estes caraterístiques.

Amb l'estudi s'observà que les neurones velles eren importantissimes alhora de separar els patrons, encara que hi tenen alguns defectes en l'acabament d'elles.

Noticia original

Noticies relacionades
Cèl·lules mare
Cèl·lules mare i el cordó umbilical

Videos

Molècula que evita l'oblit

Comprendre el procés a través del qual els records es queden en la nostra ment podria facilitar la seua eliminació o la seua consolidació. Una proteïna que es troba en grans quantitats en el cervell sembla ser crucial per reforçar la memòria, segons un treball presentat a la revista Nature.
L'aprenentatge i la memòria són dos processos íntimament relacionats.
Els experts han descobert que durant la formació d'un record hi ha 'finestres' en les que es poden modificar les connexions neuronals on resideix aquest record i esborrar-lo. Aquestes bretxes es donen en el procés de consolidació (quan es forma després de l'adquisició inicial) i de reconsolidació (quan s'evoquen un temps després).
Els autors d'aquest estudi, procedents de l'Escola de Medicina Mount Sinai de Nova York (EUA), sospitaven que IGF-II, una molècula d'estructura similar a la insulina molt present en el cervell, podria intervenir en aquests processos de consolidació.
Per comprovar-ho, van utilitzar un grup de ratolins que va associar caminar amb rebre petites descàrregues. Després d'això, els investigadors van injectar IGF-II a alguns ratolins. Com els autors sospitaven, els que van rebre les injeccions eren els que tenien millor memòria.
Van comprovar que IGF-II havia enfortit les connexions neuronals responsables de la memòria a llarg termini.
Aquest descobriment podria ajudar al desenvolupament de tècniques que afavoreixen la memorització i també que ajuden a borrar records. Els científics esperen poder aplicar aquest coneixement per a tractar problemes clínics, inclòs el síndrome d'estrès posttraumàtic





Notícia original.

Enllaços relacionats:

Estudio revela que insulina tipo 2 (IGH-II) refuerza la memoria
Un molécula que evita el olvido

Com traure-li més partit al cervell

Gravar en el mòbil o la PDA dates senzilles, com recordar aniversaris o cites personals es converteix en el primer pas cap a una ment fluixa.

Tot ésser humà posseeix una gran màquina complexa, encara que en la majoria dels casos està no s’utilitza be . El cervell compta amb més de 100.000 milions de missatgers –neurones–que transmeten ordres d'un costat a un altre. Aquest òrgan té més poder que qualsevol ordinador, ja que compta amb una rapidesa de processament que aconsegueix els cent bilions d'instruccions per segon, per al que destina una cinquena part de l'energia que consumeix.

Però, no obstant açò, per què sembla que està desaprofitat el seu potencial?
Avui en dia es compta amb tot un arsenal d'aparells llests per a substituir les habilitats de la ment. A manera de recordatoris, es col•loquen mil i una alarmes en els mòbils, s'emmagatzema informació i telèfons, en PDA i ordinadors, que recorden , cites de treball, des de dates importants fins a aniversaris dels éssers més volguts. Com comenta Marcel Berthier, director de la Unitat de Neurologia Cognitiva i Afàsia del Centre d'Investigacions Mèdiques de la Universitat de Màlaga i membre de la Societat Espanyola de Neurologia , «si alguna cosa no s'usa, s'atrofia. Les xarxes neuronals que no usem es deterioren i perden la seua capacitat de funcionament».




Malgrat la creença que el hipotàlem siga el responsable de ser la part del cervell que s'encarrega de gestionar la memòria, els científics de la Universitat de Boston plantegen noves evidències. Fa cosa d’ un mes, en la revista «Sciences» els investigadors sostenien que no existeix una regió concreta específica encarregada del processament de la memòria. Ells apunten al fet que es dóna una col•laboració entre les diferents zones.

D'acord amb aquest treball, també s’ ha desvelat noves claus importants en el camp de la memòria. Un dels investigadors responsables d'aquests treballs, explica que «els astròcits són cèl•lules no neuronals que intervenen en la comunicació cerebral».

Amb aquestes noves dades, sembla que es complica . Astròcits i neurones han de recopilar l’ informació en un cervell que no té índex ni mapa, que emmagatzema sense ordre i que recupera gràcies al context. «Què feia mentre tenia les claus en la mà... Ah! Em llevava l'abric i ho deixava en el sofà. Sí, ací estan». I d'aquesta manera, lligant records visuals a sonors i amb l'ajuda de l'olfacte, un és capaç de recordar l’oblida’t.


Memòria d'elefant?

Llavors, com podem mantenir en forma la memòria? La resposta dels experts és senzilla: entrenant. D'aquesta forma neurones i astròcits es mantenen en forma en el seu particular «gimnàs», ja que si manquen de tasques, acaben en un racó oxidats i plens de teranyines.

Xicotets hàbits diaris permeten recordar i arxivar millor les coses en el cervell, com escriure en un paper les tasques. Per a donar-li treball al cervell pot resultar pràctic dedicar uns minuts preguntar-se, per exemple: «Què vaig desdejunar avui? Què vaig fer la setmana passada?». I per a fixar aqueixos records gens millor que abans d'anar-se al llit fer un repàs mental del dia i també de la jornada següent.

El cervell és l'únic òrgan que requereix un entrenament; amb el nostre cervell no podem fer res si no ho entrenem; li hem d'ensenyar a parlar, a millorar la nostra memòria o a controlar les nostres emocions i aquestes habilitats hem de mantenir-les. A més, resulta aconsellable desenvolupar i mantenir l'activitat cerebral, fins i tot amb videojocs o màquines d'entrenament, sempre que no caiga en l'addicció o en l'aïllament social.
Es recomana que la ciutadania «es mantinga activa mentalment» amb els més variats mètodes, des de la lectura o la pràctica de jocs, com els escacs a l'ús de màquines d'entrenament mental o de videojocs «sempre que no caiga en l'addicció o en l'aïllament social, sobretot en el cas dels menors i dels joves». També es recomana evitar les situacions emocionals com l'estrès, que danyen l'activitat cerebral.

Amb maquinetes o amb altres bovades , però el cas és mantenir activa la ment. Un projecte desenvolupat en la Universitat de Granada ha demostrat que el bilingüisme millora les capacitats i entrena la memòria, per aquest motiu saber dos idiomes te avantatges més enllà de l'evident facilitat per a comunicar-se. Després de les proves dutes a terme, els investigadors han demostrat que el cervell pot respondre de forma diferent amb entrenament i que l'aprenentatge d'un altre idioma és, d'alguna manera, un entrenament.


Noticia original


Noticies relacionades:
-Neurologia

-Alimentació per al cervell

-Informació del cervell


Video:

La bona alimentació millora la nostra memòria

Científics de la Universitat de Munster a Alemanya, aseguren que una dieta baixa en calories, reducció d'un 30% aproximadament de les que consum habitualment, millora la memòria de les persones majors d'edat.

Realitzaren un estudi amb 50 persones que tenien al voltant d'uns 60 anys i van fer grups i a un grup els baixaren el consum de calories. Després d'aquest procés els van fer una prova de memòria donant millor resultat les persones a les quals se'ls havia reduït el consum de calories els quals realitzaven una dieta nutritiva. Es va considerar que amb aquesta prova es podria ajudar a desenvolupar les estratègies de prevenció i tractament, per mantenir la salut de les funcions cognitives en la vellea.

Els participants de la prova van ser dividits en tres grups, el primer grup va seguir una dieta nutritiva reduïnt a la seua dieta el 30% de calories. Al segon grup se'ls va augmentar el 20% del consum d'àcids grassos insaturats i al tercer grup se'ls va posar una dieta equilibrada.

Els resultats de la prova de memòria, va mostrar poca diferència entre els segon i tercer grup i molta diferència aquestos respecte el primer grup que la memòria era molt millor. Ademés en aquest últim grup es va produir una reducció dels nivells d'insulina.

La millora de les persones majors seguint una dieta baixa en calories podria ajudar a mantindre les neurones en un bon estat.

Font d'informació