Cara a cara amb el volcà submarí de El Hierro

A 500 metres de profunditat, davant de la costa de El Hierro, és on està ubicat un volcà que va sorgir de baix de l’aigua fa 4 anys. Va ser en octubre de 2011, després de que es detectaren molts terrartrémols en pocs dies, es va produir l’erupció del volcà davant de la localitat de La Restinga , que va tindre que ser evacuada.

Aquesta va ser la primera vegada que es va produir una erupció volcànica en Espanya desde 1971 . Desde l’erupció s’han anat arreplegant mostres amb robots submarins, fent fotografies i s’ha cartografiat el fons marí de la zona.

Després d’una nova expedició submarina de febrer, s’ha pogut observar com es produeix l’eixida de gasos i han pogut confirmar algunes averigüacions que els investigadors havien fet fa temps.

El mateix volcà que va destruir la fauna i la flora del ecosistema del Mar de las Calmas, està en segona fase de reconstrucció de l’ecosistema, és a dir, estan desapareguent certs agents tòxics i el propi volcà està administrant els nutrients necessaris per a que es regenere la vida.

Aquestes investigacions no seran útils solament per al volcà de El Hierro, sinó que també per a conèixer millor el vulcanisme oceànic, una cosa molt important, ja que el 80% de l’activitat volcànica es produeix baix l’aigua.

- Notícia original 

- Noticies relacionades:

Noticia relacionada 1 - El Mundo

Noticia relacionada 2 - El Pais

- Video:

Un 60% de de les persones amb síndrome de Down pateix alzheimer.

Segons els últims resultats d’un estudi a la Unitat Alzheimer-Down a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona , s’ha descobert que el 60% de les persones amb síndrome de Down, als 50 anys patiran alzheimer, mentre que la resta de la població amb 50 anys solament tindrà el 10% de possibilitats de patir-lo.

El síndrome de Down es generat per un cromosoma que està repetit, envés de tenir 2 cromosomes 21, com la resta de la població, en tenen 3.
Aquest cromosoma que provoca el síndrome de Down fa que el alzheimer es desarrolle mes ràpid i dona l’explicació de perquè una persona amb síndrome de Down puga tenir alzheimer als 50, metre que una persona sense ninguna anomalia genètica puga  tindre la possibilitat de partir-la dels 75 anys.

Aquest estudi de 15 mesos ha segut comprovat amb un cens de 2.500 persones per tot el mon amb síndrome de Down i amb persones sense anomalies genètiques per poder conèixer i lluitar contra aquesta enfermetat que de moment no té cura.

Noticia original

Noticies relacionades:

- Noticia relacionada 1 - La veu d'Àfrica

- Noticia relacionada 2 - La Vanguardia

Video:

Un ratolí que regenera els teixits.

La gent sap que la salamandra  si perd alguna part del seu cos es reposa sense deixar cicatriu i idèntica a la que ha perdut. Fa poc uns científics de la Universitat de Florida (EEUU), han descobert que hi existeix un mamífer que també ho pot fer. Es tracta d’un ratolí anomenat “ratón espinoso”, es un ratolí africà del gènere “Acomys”, i té

Açò podria contribuir en avanços mèdics, a l’hora de que si una persona perdera per exemple el braç podria recórrer a aquest tipus de medicina i poder regenerar el braç, també podria ajudar a gent invàlida per amputació d’algun o alguns membres o per curar ferides greus.

La investigació revela que el ratolí es capaç de regenerar-se, donant igual que siguen ferides grans que menudes, el ratolí ho reposa tot deixant el membre igual que estava i sense ningun tipus de cicatriu.
Diuen que aquest mètode que té el ratolí es per a protegir-se dels depredadors. El que fa es que el pèl el té més dèbil que els demés ratolins, això fa que si el depredador l’agafa del pèl es puga soltar amb facilitat i asustar-lo.

Notícia original

Notícia relacionada - bbc

Notícia relacionada - abc



Video:

Descubierto un gen responsable de los cánceres de próstata más agresivos

El cáncer de próstata es el más frecuente en varones en España (27.800 diagnósticos en 2012, según los datos de la Sociedad Española de Oncología Médica, Seom). Aunque la mayoría tiene un tratamiento sencillo, es el tercer cáncer por mortalidad en hombres, con 5.481 fallecimientos en 2012, solo por detrás de las neoplasias colorrectales y de pulmón. Ello se debe a que hay un 15% especialmente agresivo (los llamados cánceres resistentes a la castración), indica el oncólogo del Mount Sinai de Nueva York Josep Domingo-Domenech, que es investigador principal de un equipo que ha encontrado un gen, el GATA2, especialmente ACTIVO en estos tumores más peligrosos. Han publicado el trabajo en Cancer Cell, en la que es portada.

Descobreixen un «nucli dins del nucli» de  

                          la Terra

     

     Un grup de geòlegs de les universitats d'Illinois, als Estats Units, i de Nanjing, a la Xina, acaba d'anunciar a Nature Geosciences el descobriment d'un segon nucli terrestre. O, més exactament, d'un nucli dins del nucli del nostre planeta. El sorprenent troballa ha estat possible gràcies a una nova tecnologia d'interpretació i lectura d'ones sísmiques, que ha permès als investigadors aprofundir fins al centre mateix de la Terra. Van utilitzar ondes similars a les que s’use per a vore el que pasa dins dels pacients i van detectar un altre material dins del nucli.

ADN nuclear Atapuerca

D'este estudi es desprenia que aquells homínids estan més pròxims a l'espècie euroasiàtica, com s'havia pensat fins a ahora.. Podrà aclarir aspectes tan importants com la relació de la nostra espècie, Homo sapiens, amb els neandertales.

En este context, i en el marc del XVII Congrés Mundial de la Unió Científica Internacional de Ciències Prehistòriques i protohistòriques (UISPP) ,han aconseguit mostres de l'ADN nuclear de fòssils trobats en l'Avenc dels Ossos d'Atapuerca, que ha de permetre aclarir aspectes tan importants com la relació de la nostra espècie.

Després d'aquella investigació no quedava clar si els homínids de l'Avenc eren avantpassats dels neandertales, els denisovanos, o bé, si el llegat genètic els havia arribat per mescla amb altres poblacions, este enigma es podria resoldre en breu, perquè la base d'eixe mateix equip ha treballat amb una nova tècnica que els ha permés obtindre ADN nuclear.

El problema és que està molt degradat i es fragmenta en peces molt xicotetes. Amb este nou material podrem esbrinar quina relació tenien els homínids de l'Avenc dels Ossos amb els neandertales, amb els denisovanos i amb nosaltres mateixos.

Noticia Original

Pobladors Americans

Fins a la data, els orígens de la població d'esta regió, era difícil d'aclarir. Els científics debatien els que van ser els primers a arribar i com estaven relacionades les diferents cultures. Esta última qüestió només podia ser abordada a través de comparacions d'estils d'artefactes o utensilis, però ara, l'equip internacional que publica l'estudi, aporta dades genètiques.

Van arreplegar ossos, dents i cabell de més de 150 humans antics i van analitzar el seu ADN mitocondrial. Van establir que els primers habitants podrien haver arribat fa 6.000 anys, per l'estret de Bering des de Sibèria. Representen dos migracions: paleoesquimales -que van aparéixer primer i van desenrotllar cultures arqueològiques variades- i neoesquimales, que van aparéixer quasi 4.000 anys més tard.

Per a aconseguir comparacions entre estes antigues poblacions i els grups moderns, van seqüenciar els genomes de set individus vius d'eixa zona. A més, mentres que estudis previs no havien sigut capaços de resoldre si les distintes poblacions paleoesquimales tenien el mateix origen ancestral, les troballes d'este grup de científics suggerixen que van compartir un avantpassat siberià comú.

Noticia Original

Cel·lules mare

Ara, l'equip de les Universitats de Murcia i California han descobert que la molecula anomenada Citoquina es essencial en la formació de celules mare hematopoyetiques durant el desenroll embrionari del peix zebra mediant “un mecanisme de regulacio complexa” que ha pogut ser visualisat gracies a la transparencia del peix zebra.


Els cientifics han analitzat com es produeixen les celules mare hematopoyetiques, que nomes se formen durant el desenroll embrionari tant en el ser huma com en el peix zebra. Després, permaneixen en la medula ossea i s'encomanen de la formació de totes les celules sanguinees de nostre organisme.

Es produeixen milions a diari i son molt importants des d'un punt de vista clínic ja que es coneixen moltes malalties que afecten a la producció de les celules sanguinees. Els resultats obtinguts revelen noves dianes terapeutiques per al tractament d'estes malalties i ajudaràn a generar celules mare facilitant els autotransplants.

Noticia original: agenciasinc.es 

Video

Efecte antitumoral

Les Neoplasies Hematologiques son un grup de malalties que afecten a la sanc, la medula ossea i els ganglis linfàtics.

El proyecte del CIM estudia el paper d'una nova terapia per a diverses malalties. En concret, s'ha desarrollat i valorat Péptidos moduladors de l'activitat de la proteïna intercambiadora d'ions SLC4A2, que eixercixen un potent i doble efecte antitumoral. L'expert assegura que, per un costat, induixen apoptiosis de les celules linfoides B neoplàsiques i, per atre, potencien la resposta immune antitumoral mediant el bloqueig de la funcio dels linfocits T reguladors.

A partir d'ara nostra investigacio se va a centrar en demostrar el potencial terapeutic de les molecules inhibidores de SLC4AE2 en models experimentals de linfoma, leucemia i mieloma, i en mostres obtingudes de pacients en estes malalties. L'objectiu final es alvançar cap a l'aplicacio clinica d'esta nova terapia. (Expliquen els experts).

Noticia orginal: agenciasinc.es

Dissenyen bromeres de grafeno per a regenerar teixit

En termens de grafeno, l'aplicacio fa al material. En eixe plantejament, investigadors de l'ITMA MATERIALS TECHNOLOGY han preparat bromeres de grafeno orientades a guiar el creiximent de celules que formen teixits creats en laboratori.

S'ha demostrat que el grafeno, pel seu alt contingut en carbono, es un material que estimula el creiximent de les celules, pel seu alt contingut el carbono, estimula el creiximent celular.La forma mes habitual es en la seua estructura bidimensioal, formant capes d'un atom de grossor. Si lo que volem es conseguir un teixit que puga substituir a atre danyat, no necessitem lamines finísimes de celules creixcudes sobre un pla, sino una estructura tridimensional com la que conseguim en les bromeres.

GRAFENO en 3D
La tecnica que utilisen els investigadors de l'ITMA se coneix com deposició quimica en fase vapor, que s'inicia descomponent un gas que conte carbono, com el metà o l'etile, en un forn a 1.000 ºC. aixina conseguim que les molecules que contenen carbono se trenquen i que lliberen els atoms de carbono que se van a reordenar de la forma que vullgam.

Noticia original: agenciasinc.es

Video