Nou projecte per a reduir les emissions de carboni

La UE preveu crear 1,5 milions d’ocupacions amb el seu Full de Ruta per a una economia baixa en carboni, un projecte integral amb mesures que afectaran a totes les seues polítiques amb l’objectiu de reduir les emissions entre el 85 i el 90% en 2050.
Així s’ha explicat durant la presentació a Madrid del anomenat "Full de Ruta", amb el qual s’estima que la transició cap a una economia baixa en carboni requerirà una inversió de 270 bilions d’euros durant els pròxims quatre anys, l’equivalent al 1,5% del PIB de la UE.
Aquesta partida addicional ens durà de tornada als nivells d’inversió anteriors a la crisi, i estimularà el creixement econòmic en el sector de les manufactures i dels servicis ambientals.
Tanmateix, la inversió que requereix el canvi de model econòmic i energètic en Europa per a complir els objectius de reducció d’emissions marcades (20% per a 2020, 40% per a 2030 i 60% per a 2040, respecte als nivells de 1990), suposarà també un enorme estalvi en importacions de gas i petroli, que el document de la Comissió xifra entre 175 i 320 bilions anuals sols per l’estalvi en la factura del petroli.
Altre dels grans estalvis que portarà el "Full de Ruta" europeu per a reduir les emissions de C02 afectarà a la despesa sanitària i a les partides destinades al control de la contaminació.
La Comissió europea estima que en 2050 podria estalviar 88 bilions d’euros a l’any en aquestes dos matèries, mentre que la transició a tecnologies netes i els cotxes elèctrics reduiran dràsticament la contaminació del aire i hauran menys persones que sofriran malalties provocades per elles, sobretot respiratòries, i menys despeses en control de la contaminació.
El Full de Ruta marcarà, a partir d’ara, les pautes en el disseny de les polítiques europees, fundamentalment aquelles que tinguen que veure amb l’energia, la indústria, el transport, l’edificació i l’agricultura.

Notícia Original

Notícia Relacionada

La NASA adverteix que els Pols es desfan més ràpid del previst

Les capes de gel de Grenlàndia i la Antàrtida estan perdent la seua massa a un ritme més accelerat de les prediccions fetes fins ara que repercutirà en la pujada del nivell del mar mundial.
Les capes de gel s’estan desfent més ràpid que les glaceres de les muntanyes i seran el principal factor que contribuïsca a una pujada global del nivell del mar, molt abans del previst.

Com exemple, en 2006 els pols perderen una massa de 475 giga tones al any, una quantitat suficient per a elevar el nivell global del mar en una mitjana de 1,3 mil·límetres al any front a les 402 giga tones que perderen de mitjana les glaceres de la muntanya.

LA NASA ha analitzat dades dels seus satèl·lits entre 1992 i 2009 i ha descobert que cada any durant el curs del estudi, les capes de gel dels casquets polars perderen 36,3 giga tones més que l’any anterior.

Les capes de gel seran la principal causa del augment del nivell del mar en el futur, ja que posseeixen una massa de gel molt major que les glaceres de muntanya. Però aquesta major contribució de les capes de gel ja està succeint.

Les medicions realitzades indiquen que si continuen las tendències actuals, és probable que l’augment del nivell del mar siga significativament major que els nivells projectats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic en 2007.

Notícia Original

Notícia Relacionada

La UE, molt favorable a realitzar probes d’estrès a les centrals nuclears

Els ministres de Medi Ambient de la UE han acollit de manera molt favorable la proposta de sotmetre a totes les centrals nuclears europees a proves de resistència per a avaluar la seua seguritat davant catàstrofes com la del Japó.

Però així i tot, no s’ha valorat el impacte de la crisi nuclear japonesa en les polítiques energètiques dels Estats membres i en el debat sobre la conveniència o no d’allargar la vida de les centrals.

A més s’ha recalcat que els llindars de seguretat en Europa són molt alts i que els riscs i les causes de l’alarma al Japó estan molt lluny de la situació en la Unió Europea.

La UE ha activat el seu mecanisme de protecció civil per a gestionar la possible ajuda a les autoritats nipones que, de moment, no han fet us d’esta oferta. Les necessitats més urgents estan lligades a sistemes de depuració d’aigua i altres servicis bàsics.

A més es reuniren a Brussel·les experts, autoritats i industria per a examinar l’evolució de la situació al Japó i reflexionar sobre la seguretat nuclear en la UE.

Per altra part, en un comunicat enviat pels socialistes europeus es defén eliminar progressivament l’energia fòssil i nuclear per avançar cap a les energies renovables, al temps que es lamenta que la UE fa poc per transformar la producció energètica.

A més, s’ha recordat que els Estats membres tenen de termini fins l’estiu per a introduir en les seues respectives legislacions nacionals la directiva comunitària sobre seguretat nuclear.

Notícia Original

Notícia Relacionada

Europa es bolca a millorar les dades mediambientals mundials

Millorar la qualitat i la fiabilitat de la informació mediambiental de tot el món és la raó de ser del projecte europeu GeoViQua. Aquesta recerca, liderada des de Catalunya pel Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF), tindrà repercussions mundials i ajudarà a la presa de decisions globals

Les catàstrofes ambientals sacsegen el món cada cop més sovint, açò fa que sigui necessari obtenir informació molt fiable i de qualitat de les dades ambientals d’àmbit mundial per poder prendre decisions globals. Aquest és l’objectiu de GeoViQua, un nou projecte europeu que s’insereix dins d’un altre de més ampli, el Global Earth Observation System of Systems(GEOSS).

El GEOSS és un projecte de deu anys de durada inicial, promogut per 85 països i per importants organitzacions internacionals com les agències espacials NASA, ESA i JAXA. La iniciativa neix amb l’objectiu de crear una xarxa pública mundial de dades ambientals, que sigui comprensible i que estigui disponible a temps real.

Donat que el seu impacte mundial es preveu molt transcendental, sobretot pel que fa a la millora en la presa de decisions polítiques relacionades amb temàtiques ambientals, la UE finança les millors propostes impulsades en aquesta direcció, com la de GeoViQua (GEOSS, Visualització i Qualitat), per tal d’avançar en el seu desenvolupament.

En aquests moments, el GeoViQua compta amb la participació de deu socis, que, juntament amb experts internacionals, han celebrat la seva primera trobada al Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona. El seu cost total és d’uns quatre milions d’euros per tres anys, dels quals uns tres milions han estat finançats per la Comissió Europea.

La finalitat d’ambdós projectes és millorar la xarxa pública mundial de dades ambientals, per tal de mitigar els efectes catastròfics ambientals o evitar interpretacions dubtoses sobre temes tan polèmics com el canvi climàtic. En concret, GeoViQua pretén millorar-ne la seva documentació, mitjançant la recol•lecció de paràmetres de qualitat, com són la procedència de la dada, la seva validació o fins i tot comentaris dels propis usuaris experts. I, un cop estimada la qualitat, incertesa i fiabilitat de les dades ambientals de tot el món, posar-les a disposició dels experts i els usuaris, a través de cercadors i visualitzadors, per tal que puguin treure conclusions mes fiables de la informació ambiental.

Els components desenvolupats a través d’aquest treball seran compatibles amb els estàndards dels geoportals ja existents, el mercat de masses i les eines de mapes com el Google Earth, altres eines de visualització en 3D i els dispositius mòbils.

Notícia Original

Notícia Relacionada

El cafè redueix el risc d’ictus en les dones fins un 25%

Beure més d’una tassa de cafè al dia s’associa amb entre un 22 i un 25 per cent menys de risc d’ictus en comparació amb qui pren menys.

El consum baix o l’absència de consum s’associava amb un major risc d’ictus en un estudi de 34.670 dones entre 49 i 83 anys que foren seguides durant una mitjana de 10,4 anys. Els investigadors senyalen que encara que es massa prompte per a canviar els hàbits dels bevedors de cafè.

Els grups de dones que deien beure entre una i dos tasses diàries, tres o quatre o més de cinc tasses mostraven beneficis similars en comparació amb qui prenien menys d’una tassa diària al dia. Estes diferències es mantingueren amb independència del tabaquisme, l’índex de massa corporal, els antecedents de diabetis, hipertensió o consum d’alcohol, el que suggereix que els efectes del cafè no estan influïts pels factors de risc cardiovasculars coneguts.

El consum de cafè s’associava amb un menor risc d’ictus total, infart cerebral i hemorràgia subaracnoidea. Els números petits d’hemorràgia intracraneal podrien donar-se per la carència d’associació amb eixe subtip d’ictus. En general, l’infart cerebral se associa en major mesura amb els factors dietètics.

Les possibles vies per les que el consum de cafè podrien reduir el risc d’ictus inclouen el debilitament subclínic de la inflamació, la reducció del estrés oxidatiu i la millora en la sensibilitat a la insulina.

Notícia Original

Notícia Relacionada

Dieta Sana, Major Longevitat

Un estudi aporta probes de què les persones que segueixen dietes sanes no sols gaudeixen de millor salut, sinó que a més viuen més temps.

L’estudi ha demostrat que les dietes que afavoreixen el consum d’aliments saludables estan associades a una mortalitat significativament reduïda quan es comparen amb dietes riques en sucre i grasses. En l’estudi, s’analitzaren las associacions de patrons dietètics amb tasses de mortalitat, a través del estudi dels patrons d’alimentació de més de 2.500 adults entre 70 i 79 anys, durant un període de 10 anys.

Els resultats suggereixen que les persones de la tercera edat que prenen quantitats altes de verdures, fruites, cereals integrals, productes lactis descremats o baixos en grasses, carn avícola i peix, són més propensos a gaudir d’un millor estat nutricional, una major qualitat de vida i una supervivència més alta que qui no segueix estes pautes.

Sorprenentment, pocs estudis han investigat las associacions dels patrons alimentaris empírics amb la mortalitat.

Aquest estudi és el primer en revisar les pautes alimentàries d’un conjunt de persones de més de 70 anys relativament gran i divers dels EUA., i també el primer en analitzar les associacions d’estos patrons alimentaris amb la supervivència. Aquest estudi és per ara únic ja que també valora la qualitat de vida dels participants i el seu estat nutricional a través d’un anàlisi bioquímic detallat.

En molts països, en els últims temps les principals causes de mort han deixat de ser les malalties contagioses per a passar a ser les cròniques i relacionades amb l’envelliment, que estan prou influïdes per la dieta.

Moltes investigacions prèvies ja han vinculat el sobrepès i l’obesitat amb les malalties cròniques i relacionades amb l’envelliment, com els problemes cardíacs, la diabetis tipus 2, certs tipus de càncer i els derrames cerebrals, tots dels quals poden veure’s influïts per la dieta. S’estima que entre els anys 2000 i 2030, la quantitat mundial d’adults de 65 o més anys augmentarà en més del doble, passant de uns 420 milions a prop de 973 milions.

Notícia Original
 
Notícia Relacionada

Contagis per proximitat

Amb l’ajuda de 788 voluntaris en un centre d’ensenyança secundària s’ha desenvolupat i provat una nova tècnica per a contar la quantitat d’ocasions aptes per a la possible propagació d’alguna malaltia que es donen en un dia típic.

Les xarxes de contacte, que són motllades pels processos socials i culturals, són necessàries però també serveixen per a propagar infeccions. Abans d’esta investigació, la manca de dades adequades sobre la formació i l’estructura d’aquestes xarxes obstaculitzava tot intent de fer degudament un estudi sobre aquestes.

No és viable per a una persona confeccionar un recompte fiable de la quantitat d’individus que han passat prop de ella en un dia normal. En llocs públics en els que ens creuem amb gent a cada instant acabaríem perdent el compte.

Es dissenyà un mètode per a contar quantes vegades es produïen interaccions capaces d’ajudar a propagar malalties durant un dia típic, usant una població d’estudiants, professors i altres membres del personal d’un col•legi d’ensenyança secundària com model d’un grup tancat de persones.

Els voluntaris passaren la jornada duent un collar amb un sensor. Cada un tenia el seu propi número de seguiment, i estava programat per a enviar i rebre senyals de ràdio a intervals de 20 segons, i per a detectar la senyal d’altres fins 3 metres de distància com a màxim.

Equipats amb els sensors, els voluntaris seguiren amb la seua jornada quotidiana, assistint a classes, caminant pels corredors i conversant amb altres persones.

Al final del dia, es recolliren els sensors, i es realitzà el recompte de quantes interaccions de sensor a sensor s’havien produït i quant havia durat cada una.

Definint una interacció com qualsevol cas de proximitat a la distància màxima de 3 metres entre dos sensors que duraren com a mínim 20 segons, i tenint en compte que unes mateixes persones poden tenir moltes interaccions molt breus entre elles, es descobrí que la quantitat total de interaccions aptes per a la transmissió de patògens fou de 762.868.

Des de la perspectiva d’un patogen, cada interacció és una oportunitat per a botar d’una persona a altra.

Notícia Original

Notícia Relacionada

Paràsit que infecta prop d’un terç de la Humanitat

Un terç de la població humana està infectada per un paràsit anomenat Toxoplasma gondii. Encara que no causa símptomes en la majoria de les persones, pot ser perjudicial per a individus amb un sistema immunitari molt deteriorat i per a fetus les mares dels quals s’infecten durant l’embaràs. Las soques particularment perilloses, presents sobre tot a Amèrica del Sud, són la principal causa de ceguera a Brasil.

Aquest és un dels pocs paràsits que poden infectar a quasi qualsevol animal de sang calenta. Les seues espores es troben a la terra dels sols i infecten amb facilitat als animals de granja. Els humans podem resultar infectats al menjar carn poc cuinada o verdures crues sense rentar.

Sols es necessita una espora per a infectar-se. La majoria dels casos no són fatals, però produeixen una infecció crònica, durant tota la vida, principalment en el teixit cerebral i muscular.

Però ¿Perquè certes soques del paràsit Toxoplasma (hi han al menys una dotzena) són més perilloses que altres per als humans?Centrant-nos en la soca tipus II, la que amb major freqüència produeix símptomes, s’ha descobert una nova proteïna de Toxoplasma que pot ajuda a explicar perquè el tipus II és més virulent que altres.

El paràsit segrega una proteïna anomenada GRA15 que provoca inflamació a l’organisme infectat. Totes les soques de Toxoplasma tenen aquesta proteïna, però sols la versió que es troba al tipus II causa inflamació, una reacció immunitària encaminada a destruir invasors, però que també pot danyar els teixits del organisme infectat si no es restringeix degudament. Al cervell, la inflamació pot conduir a la encefalitis. Aquesta capacitat de provocar inflamació probablement siga el motiu perquè la soca tipus II siga molt més perillosa per als humans.

Les tasses d’infecció per Toxoplasma varien segons la zona del món. Als Estats Units, és aproximadament de un 10 a un 15%, mentre que a Brasil, i també a Europa, són molt majors, al voltant de entre un 50 i un 80 %, encara que resulta més important el grau de perillositat de cada soca.

Una vegada establida una infecció, el paràsit forma quists contenint molts paràsits que es reprodueixen lentament en el teixit muscular i cerebral. Si els quists rebenten, les cèl•lules T del sistema immunitari solen matar als paràsits abans que es reproduisquen més. Però les persones amb sistemes immunitaris molt deteriorats, com els malalts de SIDA o els pacients que reben quimioteràpia, no poden armar una defensa efectiva.

S’espera esbrinar com el paràsit és capaç d’evadir al sistema immunitari i establir una infecció crònica. Açò podria acabar conduint a nous medicaments capaços d’obstaculitzar eixa infecció, o al desenvolupament d’una vacuna a partir de formes inactives de ell.

Notícia Original

Notícia Relacionada

Placebo contra la falta de desig sexual

Un estudi ha demostrat que l’administració d’un placebo (substància inactiva) millora els problemes de falta d’excitació d’algunes dones. Aquestos resultats tenen una part negativa i altra positiva. La primera és que, si un fàrmac fals és capaç d’exercir efectes molt similars als d’un verdader, s’allunya la possibilitat de trobar un producte que frene la disfunció sexual femenina. Però la bona notícia és que aquest tipus de problemes no són irresolubles; a vegades és suficient amb una xicoteta intervenció per a que els encontres íntims milloren.
En definitiva, s’ha constatat que el fet de creure que estaven consumint una píndola específica per al seu problema serví per a que les participants obtingueren beneficis.
La sexualitat femenina té una petita dosis d’elements físics –como la lubricació– i una gran carga de subjectivitat. En ella influeixen el desig, l’excitació, l’autoestima... El sexòleg Manuel Lucas afirma que l’anterior també és aplicable als homes. La clau es troba en el desig de ser desitjat. Eixa és una de les principals motivacions dels encontres íntims. També afirma que la cap medicament pot millorar l’autoestima d’un pacient.
Però els dos sexes no disposen de las mateixes armes terapèutiques. Els homes compten amb ferramentes farmacològiques potents per a solucionar problemes fisiològics: els medicaments per a la disfunció erèctil. Però, la viagra femenina encara no està disponible i no existeixen garanties de què puga arribar a les mans de les usuàries.
Precisament, l’estudi parteix d’una investigació anterior que avaluà els efectes del medicament tadalafilo (Cialis) per als problemes de falta de desig en les dones. Aquest producte, que pertany a la mateixa família que sildenafilo (Viagra) i vardenafilo (Levitra), millora l’erecció dels mascles. No obstant, existeixen indicis de què també podria afavorir la vasodilatació de la perifèria de la vagina, el que facilitaria la lubricació. Però, de moment, es tracta sols d’una promesa. Els científics han comprovat que no resisteix la comparació amb un placebo.
Els científics no perden l’esperança de trobar la píndola sexual femenina i tenen certa expectativa de què flibanserina funcione. Aquest fàrmac es creà originalment com antidepressiu i podria convertir-se d’ací a 2012 en la primera substancia específica per a tractar a dones amb la libido baixa.

Notícia Original

Notícia Relacionada

Teràpia amb èxtasis

MDMA, la droga coneguda com èxtasis, podria ajudar a persones que sofreixen de síndrome d’estres posttraumàtic (PTSD), quan s’utilitza junt a psicoteràpia, revelà un recent estudi.
Aquesta troballa podria ser la primera ocasió en què MDMA hauria demostrat tenir beneficis terapèutics per als pacients durant assajos clínics. El MDMA fou empleat com una droga terapèutica a finals dels 70, encara que existia poca evidencia científica de la seua efectivitat.
A finals dels 80, la droga començà a ser produïda de forma il•legal i consumida de manera social provocant la seua prohibició abans de què pogueren realitzar-se més probes humanes. Michael Mithoefer, un psiquiatra i investigador clínic, junt amb els seus companys, donaren a 20 pacients amb Síndrome d’estres posttraumàtic MDMA o placebo. La majoria d’aquestos pacients eren dones víctimes d’abusos sexuals que no havien respost bé a drogues convencionals.
Els subjectes reberen dos sessions de psicoteràpia de 8 hores de duració cada una, separades per un període de 3 a 5 setmanes durant les quals s’administrà MDMA o placebo. En l’experiment també treballaren voluntaris que participaren en sessions setmanals de psicoteràpia.
Els voluntaris foren testats per a buscar símptomes de PTSD abans i després de cada tractament al igual que dos mesos després. Dels 12 participants que reberen MDMA,10 mostraren una milloria en la seua condició, comparats amb sols dos dels huit participants que reberen placebo.
Mithoefer digué que els resultats són molt encoratjadors però també senyalà que aquest és un estudi preliminar i que els resultats deuen ser reproduïts en altres probes. Diversos investigadors independents es mostraren contraris a utilitzar MDMA de manera terapèutica, notant la gran quantitat de casos d’abús de drogues que existeixen entre els pacients de psicoteràpia.
Altres estudis que esperen replicar els resultats de esta investigació es troben actualment planejats o en preparació als Estats Units, Suiza, Canadà, Israel i Espanya. El resultat de les probes suïsses deurien estar disponibles a finals d’aquest any.

Notícia Original

Notícia Relacionada

Menjar ferralla

Una nova investigació realitzada per Kari Northstone de la Universitat de Bristol suggereix que el menjar ferralla podria ser el causant de què molts xiquets tinguen un coeficient intel·lectual (CI) més baix quan cresquen.
L’equip recol·lectà informació sobre els hàbits alimentaris i el CI de quasi 4000 xiquets al llarg de 6 anys. Després de factoritzar altres influències conegudes en el CI, l’equip descobrí que xiquets de tres anys d’edat amb una dieta amb altes quantitats de greix i sucre tenien un CI més baix 5 anys després que aquells que seguien dietes més saludables.

Els xiquets de huit anys amb dietes que incloïen més fruita i vegetals també obtingueren resultats més alts en les seues probes de CI. Com que un percentatge cada vegada major de xiquets en edat escolar té sobrepès o obesitat, està absolutament clar que una dieta saludable és una part vital del seu desenvolupament físic i també mental.

Esta investigació no és la primera en suggerir que la dieta en la infància té un paper important en el desenvolupament intel·lectual. També es sap que xiquets amb pares més vells o que estan baix la influencia de drogues a l’hora de concebre’ls tendeixen a tenir CI més baixos.

Un estudi distint publicat la setmana passada suggereix que la dieta també podria influir en el controvertit desordre de falta d’atenció, duent els investigadors a recomanar que els xiquets amb eixa condició canvien la seua dieta abans d’iniciar un tractament amb medicaments. Els arguments continuen acumulant-se per a desterrar el menjar ferralla de la dieta infantil tant pels obvis beneficis per a la seua salut física com la necessitat de protegir el desenvolupament intel·lectual dels xiquets.

Notícia Original

Notícia relacionada

Extinció en el permià

La gran extinció d’éssers vius, fa uns 250 ma, fou causada per erupcions volcàniques massives que provocaren gegantescos núvols de cendres.

Els núvols de cendra generaren un augment de les temperatures i l’acidificació dels oceans que acabaren amb el 95% de la vida marina i un 70% de la terrestre durant el període Permià.

La investigació dels científics de la Universitat de Calgary (Canadà) explica la pitjor extinció donada a la Terra i coneguda com "la Gran Mort".

A diferencia de l’extinció dels dinosaures, fa uns 65 ma i que fou provocada pel impacte d’un meteorit, l’extinció del Permià no s’havia explicat.

Segons Stephen Grasby, de la Universitat de Calgary, i els seus companys Benoit Beauchamp i Hamed Sanei, les probes recollides avalen la teoria que erupcions a la regió de Sibèria provocaren l’incendi de quantitats massives de carbó a la regió que provocaren els núvols de cendra.

Els investigadors canadencs recol•lectaren a l’àrtic capes de matèria orgànica similar a les que produeixen hui en dia les plantes que produeixen electricitat cremant carbó.

Els núvols de cendra no sols provocaren el calfament del planeta si no que eren molt tòxiques, i per això el dany augmentà quan es dipositaren sobre la terra y els oceans.

El dany fou tan extens que no sols provocà la desaparició a gran escala d’éssers vertebrats si no també d’insectes.

Durant 200.000 anys la cendra esborrà de la Terra totes les formes superiors de vida, que tardarien cinc ma en reaparèixer.

Notícia Original

Notícia Relacionada

Les especies animals a la xarxa

Tots els éssers vius coneguts del planeta estaran reunits en una pàgina web. Un projecte internacional permetrà accedir en la xarxa a tota la informació sobre els éssers vius del planeta. La iniciativa, denominada Infraestructura Mundial d’Informació sobre Biodiversitat (GBIF, en les seues sigles en anglès), ajudarà a conservar i gestionar el territori.
Fins la data, la web conté 200 milions de registres d’espècies (descripció, lloc, nombre…).
L’ objectiu és oferir lliure i gratuïtament tot el que es sap dels éssers vius sobre la terra.
Es tracta del projecte més ambiciós en relació a biodiversitat, perquè per primera vegada es començarà a saber què es coneix, on hi han llacunes en el coneixement i què labor està ja realitzada.
Els 200 milions de registres del GBIF, dels quals sis milions corresponen a Espanya, tenen una aplicació científica i altra de gestió del territori: establiment d’espècies protegides o corredors ecològics, declaracions d’impacte ambiental, etcètera.
Es tracta d’una aplicació molt pràctica que comença a ser utilitzada que a més dels éssers vius existents, s’inclouen els organismes fòssils.
Espanya figura en la franja mitjana de quantia de dades aportades al GBIF, però més allà del nombre és molt important la qualitat d’aquestes, ja que una bona part d’ells procedeixen d’institucions i centres científics del país.
A esta iniciativa es suma la del Catàleg de la Vida -una espècie de “mapa de carreteres” a l’hora de identificar tota la informació sobre biodiversitat- i la Enciclopèdia de la Vida, que pretén fer una pàgina web per cada espècie biològica existent.
La Infraestructura Mundial de Informació en Biodiversitat és una organització intergovernamental que comprèn en l’actualitat 53 països y 43 organitzacions internacionals. GBIF s’estructura com una xarxa de nodes nacionals amb una secretaria internacional en Copenhague.

Notívia Original

Notícia Relacionada

El futur de les tormentes i tifons

El nombre d’huracans, tifons i tormentes tropicals probablement disminuirà en aquest segle, però augmentarà la seua intensitat com a resultat del canvi climàtic, segons el consens d’un equip de científics.

El que no queda clar, després de molt de debat, és si les tendències registrades de nombre i intensitat de les tormentes -que alguns investigadors vinculen amb l’escalfament global- s’aparten de les variacions naturals, en especial en la conca del Atlàntic.
La discussió del impacte del canvi climàtic sobre la freqüència i intensitat dels ciclons es tornà més tormentosa des que l’huracà Katrina causà devastació en 2005 en les costes de Luisiana i Misisipi.
L’estudi reflecteix el consens d’un equip de 10 experts convocats per l’Organització Meteorològica Mundial.
Les projeccions futures, sustentades en la teoria i en models dinàmics d’alta resolució, indiquen de manera coherent que l’escalfament atmosfèric farà que la intensitat mitjana global dels ciclons s’encamine a tormentes més fortes. Esta intensitat augmentarà entre el 2% i el 11% cap a l’any 2100.
Així mateix, afegí que els models d’estudi existents projecten, de manera coherent, disminucions del 6 al 34 en la freqüència mitjana global dels ciclons.
En balanç, es projecten increments substancials en la freqüència dels ciclons més intensos, i augments del 20% en la taxa de precipitació pluvial dins dels 100 kilòmetres del centre de la tormenta.
Aquestos vaticinis es refereixen a mitjanes de tot el món, però hi han grans variacions entre les conques individuals, és a dir entre els ciclons del Atlàntic i els del Pacífic.

Notícia Original

Notícia Relacionada

Augment de temperatura

L’augment de temperatura del planeta es deu a un desajust entre l’energia que entra en l’atmosfera i la que ix de ella. La part que roman en la Terra s’emmagatzema sobretot als oceans, que han acumulat el 90% d’aquesta energia en forma de calor en els últims 50 anys. Esta reserva tornarà a l’atmosfera en algun moment, cosa que agreujarà el canvi climàtic.
Entre 1961 i 2003, la temperatura del oceà muntà 0,1ºC fins una profunditat de 700 metres. Encara que el increment semble lleuger, la quantitat d’energia necessària per a escalfar una columna d’aigua d’aquest volum és molt important. “Aquest calor vindrà a perseguir-nos abans o després”, assegura l’autor principal del estudi, Kevin Trenberth. “La treva que hem tingut en els últims anys no va a continuar”.
Entre 2004 i 2008 s’ha reduït el increment de la temperatura del oceà. Però, el nivell d’emissions de CO2 ha seguit augmentant des del 2003. Es planteja si apart de la calor oceànica i atmosfèrica, existeixen altres llocs on s’està acumulant esta energia desapareguda.
Des del 1992 el nivell del mar ha augmentat uns 3,2 mil•límetres cada any. Aquest augment està provocat per esta energia calorífica, que no sols incrementa la temperatura del aigua, sinó que també augmenta el seu volum degut al desgel. A més, la radiació enfocada sobre les superfícies gelades està provocant la seua fosa, el que suposa altre magatzem d’energia calorífica. De moment, les mesures que existeixen sobre l’escalfament del aigua i del aire són prou fiables. Però es fonamental rastrejar l’augment de temperatura al nostre sistema climàtic per a entendre què està passant i predir el futur.


Notícia Original

Notícia Relacionada

Al·lèrgies als medicaments

La major part de les al•lèrgies a medicaments es produeixen per l’ús innecessari de fàrmacs o per l’abús en la seua ingesta, fet que es dona amb molta freqüència, sobre tot en el tractament de malalties respiratòries.

Joaquín Martín Lázaro, de l’Hospital Arquitecto Marcide, en Ferrol (La Coruña), ha recordat que qualsevol medicament és capaç de provocar una reacció a l’organisme, siga al•lèrgica o no, donant-nos una raó més per a no automedicar-se. Així ocorre amb el consum d’analgèsics, amb o sense recepta, l’augment del qual provoca cada vegada més reaccions al•lèrgiques.

Els rumors en aquest camp s’estenen més que les probes científiques. En el cas de les vacunes infantils, generalment ben tolerades i sense efectes adversos, circula un temor infundat sobre la reacció de la triple vírica en xiquets al•lèrgics al ou, atribuït a què la vacuna es cultiva amb fibroblastos d’embrió de pollastre: "Al revisar les reaccions adverses, es veié que la majoria foren en xiquets no al•lèrgics al ou, en un gran percentatge d’ells, es trobà al•lèrgia a la gelatina".

Notícia Original

Notícia Relacionada

Contra la periodontitis

Investigadors estadounidencs han constatat que la dieta rica en àcids grassos omega -3 (en peixos blaus, olis de peixos, marisc, llavors, verdures de fulla verda) podria prevenir i tractar la periodontitis.
Fins ara, els tractaments contra la piorrea s’han centrat en combatre la infecció bacteriana. Però l’objectiu recent és atacar la resposta inflamatòria, per això asseguren que una teràpia dietètica pot ser un mètode menys costós i més segur per a la seua prevenció i tractament.
A més, com que existeixen evidencies que indiquen un paper dels àcids grassos omega-3 en altres malalties inflamatòries cròniques, es possible que la seua ingesta tinga el benefici de la prevenció d’altres patologies cròniques associades amb la inflamació, inclosos els accidents cerebrovasculars.
L’assaig ha comtat amb la participació de 9.000 adults que foren sotmesos a exàmens dentals periòdics. Els investigadors indagaren en els seus hàbits dietètics a través d’entrevistes telefòniques. Tingueren en compte també altres factors com els culturals, sociodemogràfics o hàbits de vida, entre altres.
Van descobrir que el consum d’àcids grassos omega-3 (DHA i EPA) estan inversament associats amb la piorrea en la població dels EU.
Un 8% de la població estudiada pateix piorrea però les dades constaten una reducció d’aproximadament el 20% entre aquells que consumiren més àcids grassos omega 3.
La conclusió és que inclús petites quantitats d’àcids grassos omega-3 poden ser bones per a las genives. Es tracta de nivells que la gent puga obtindre dels aliments amb un alt contingut d’aquest tipus de grasses sense recórrer als suplements.
Aquest treball no és el primer en indicar aquesta associació, ja que ja existeix un assaig publicat per japonesos que ha obtingut resultats pareguts, però que aquestos estudis s’han realitzat tenint en compte els suplements d’aquestos àcids i no la dieta.

Notícia Original
Notícia Relacionada





 

Alteració dels sabors

L’equip de Karl Siebert, professor de la Universitat de Cornell, Estats Units, ha arribat a la conclusió de què algunes substàncies del té verd poden arribar a alterar els sabors.
En concret, el consum dels polifenols poden augmentar la nostra sensibilitat als sabors àcids. També s’ha descobert que tenim diferents nivells de polifenols ja emmagatzemats als nostres cossos.
Aquestes substàncies són poderosos antioxidants, que desacceleren l’envelliment de la cèl•lula. També ajuden a impedir l’augment de plaques en les cèl•lules del múscul llis, i la formació de coàguls de sang.
Siebert, que treballà durant 18 anys en una fàbrica de cervesa abans de convertir-se en un acadèmic, s’adonà quan estudiava la relació entre els polifenols i les cadenes de proteïnes en begudes com la cervesa i el suc de poma.
Als seus experiments, donà diferents solucions àcides dissoltes amb distintes concentracions a un grup de tastadors, que classificaren la intensitat de la astringència. La majoria de tastadors informà d’una diferència lleu, però altres mostraren una sensibilitat molt major. Més endavant descobriren que les persones més sensibles al sabor àcid havien begut habitualment té verd abans del inici de l’estudi.
Altres dades s’obtingueren quan mesuraren els nivells de polifenols en la saliva dels participants al consumir el té verd i després, aleshores s’adonaren que hi havia una gran diferència entre els individus. Els que bevien te i vi tenien els nivells més alts. Està que beure té verd augmenta els nivells de polifenols en la saliva dels voluntaris.
Aquest nivell torna a la seua quantitat normal en cada individu mitja hora després de consumir cafè o té; però el consum continu fa que, amb el pas del temps, aquest nivell normal augmente gradualment.

Notícia Original
Notícia Relacionada

Interfaç Cerebral

L’equip del bioingenier Bradley Greger ha descifrat senyals cerebrals vinculades al llenguatge i reconegut algunes paraules, gràcies a un dispositiu utilitzat pels pacients paralitzats que no poden parlar i tenen dificultats per a comunicar-se per senyes (o els resulta impossible). Ara, en el millor dels casos, les persones amb estes paràlisis severes sols poden comunicar-se amb els escasos moviments que poden realitzar.

Degut a que el nou mètode encara necessita ser perfeccionat i implica col•locar elèctrodes intracraneals, Greger calcula que encara passaran molts anys fins que comencen els assatjos clínics en persones amb paràl•lisis severes.

L’equip d’investigació de la Universitat d’Utah col•locà xarxes de diminuts microelèctrodes als centres de la parla en el cervell d’un voluntari amb atacs severs d’epil•lèpsia. A l’home ja se li havia fet una craneotomia (extracció parcial i temporal del crani) amb la fi que els metges pogueren col•locar elèctrodes convencionals més grans i local•litzar la font dels seus atacs epil•lèptics per a detindre’ls quirúrgicament.

Utilitzant els microelèctrodes especials, els científics captaren i grabaren els senyals vinguts d’aquelles zones del cervell encarregades del llenguatge, quan el pacient llegia repetidament cada una de les paraules que podrien ser més útils per a una persona paralitzada: Sí, No, Calent, Fred, Famolenc, Assedegat, Hola, Adéu, Menys, Més.

Després, deduïren quines de les senyals del cervell registrades representaven cada una de les 10 paraules. Aconseguiren identificar correctament les senyals en un bon nombre de casos, encara que el marge d’error és encara massa elevat, i s’haurà de perfeccionar la técnica.

Les persones que en el futur podrien beneficiarse d’un dispositiu inal•làmbric que convertirà els pensaments en paraules parlades són, per exemple, les que están paral•litzades per infarts, traumatismes i la malaltia de Lou Gehrig.
Com que els microelèctrodes no arribaran a penetrar en la massa cerebral, es considera segur col•locar-los damunt les àrees cerebrals del llenguatge, a diferencia dels altres elèctrodes que sí penetren i que s’han utilitzat en dispositius experimentals per a ajudar a persones paral•litzades a controlar un cursor d’ordinador o un braç artificial. Aquests elèctrodes que penetren al cervell entranyen un risc considerablement major d’infeccions, a més d’altres efectes secundaris.
Notícia original
Notícia relacionada

Conseqüències d'una dieta dolenta en els descendents

Una adequada alimentació no ens lliura de desenvolupar problemes en la salut si els nostres pares no contaren amb la mateixa, segons senyala el portal del diari ABC.

Una investigació australiana demostrà que la dolenta dieta del pare pot afectar la salut de la seua descendència. Com a mínim, això és el que ocorregué amb ratolins.

L’experiment és la primera demostració directa de què un factor no genètic, com ho és l’alimentació, es pot transmetre a la seua descendència. El que dóna una explicació més a la epidèmia d’obesitat.

Els científics de la Universitat de Nova Gal•les, en Sidney, sols han demostrat esta transmissió de pares a filles, encara que l’autora principal, Margaret Morris, creu que el risc seria el mateix amb fills mascles.


Fins ara es sabia que els pares obesos o diabètics tenien més possibilitats de tindre fills amb una major predisposició a engreixar o amb problemes per a mantindre a ratlla la seua glucosa.

En termes científics que la dolenta alimentació dels pares puga afectar a posteriors generacions s’anomena herència fenotípica.

L’equip de la Universitat de Nova Gal•les alimentà rates mascle amb menjar ric en greix. Aquestes engreixaren i començaren a desenvolupar una intol•lerància a la glucosa. Els seus problemes es transmitiren a les seues cries femelles encara que les rates progenitores femelles no tenien problemes de sobrepès i foren alimentades amb una dieta equilibrada.


Notícia relacionada

Notícia original