PICOR DE COLL, MOCS, TOS...NO ÉS REFREDAT, ÉS LA CONTAMINACIÓ

Respirar es fa cada vegada més costa amunt. Una nova investigació apunta com a culpable de la contaminació. Segons les seves conclusions, les persones que viuen en ciutats amb alts nivells són les que presenten més rinitis severes.

Els investigadors d'aquest treball assenyalen directament a les partícules en suspensió de l'atmosfera, especialment aquelles amb un diàmetre inferior a 2,5 (PM2,5) i a 10 micròmetres (PM10).
En aquest treball s'ha analitzat la informació de 1.408 pacients amb rinitis de 17 ciutats europees: Barcelona, ​​Oviedo, París (França), Anvers (Bèlgica), Umea (Suècia) i Erfurt (Alemanya).

La rinitis és un trastorn de la mucosa nasal que afecta el 20% -50% de la població mundial. Provoca congestió, esternuts, secrecions abundants, irritació i de vegades pèrdua d'olfacte. "Se sap poc dels factors de risc d'aquesta malaltia, tret que està relacionada amb l'asma, una patologia estretament associada a la contaminació de l'aire", comenta a aquest diari Jacquemin. Per aquest motiu "hem volgut comprovar si l'exposició a llarg termini a la pol·lució atmosfèrica també juga un paper determinant i, efectivament, el nostre estudi suggereix que és un factor de risc per a la severitat de la rinitis".

NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2
VIDEO RELACIONAT

La sonda InSight de la NASA investiga la actividad sísmica en Marte.

Marte tiene actividad sísmica, por el módulo espacial de la NASA InSight, que en noviembre de 2018 aterrizó en el planeta rojo para analizar durante alrededor de diez meses su interior. Durante ese periodo, según publica Nature Geoscience, se han detectado 174 terremotos. La sonda fue introducida en un pequeño cráter situado en la Planicie del Elíseo, donde se continuó perforando hasta los cinco metros de profundidad para averiguar datos sobre su interior, su atmósfera, su campo magnético y su geología.




Las investigaciones realizadas durante 235 días marcianos (el equivalente a diez meses terrestres) determinan que algunos terremotos habían surgido a nivel local, mientras que otros se han detectado a largas distancias, en torno a 1.600 km de la sonda InSight. Descubrieron que el campo magnético del planeta rojo es diez veces superior a lo esperado, entonces será estudiado con más detenimiento durante el resto de la misión, que continuará durante otro año.

Marte

Com es va omplir d'oxigen l'atmosfera de la Terra

La vida a la Terra va tardar "poc" a aparèixer después de la formació de la planeta. Faltava, un element que va fer possible que aquells éssers començen a cooperar entre ells i finalment acaben apareixent els animals. L'oxigen va ser el combustible que va alimentar el metabolisme dels éssers vius i transformar el nostre planeta en un, però encara hi ha dubtes sobre com va aparèixer.


L'estudi geològic indica que fins fa uns 2.400 milions d'anys no hi havia oxigen. A partir d'aquest moment, el percentatge d'aquest gas es va anar incrementant fins a ocupar el 21% de l'atmosfera. Una de les explicacions més acceptades responsabilitza d'aquell bolcada atmosfèric als cianobacteris, uns microbis que van començar a utilitzar l'energia de el sol per a produir carbohidrats i oxigen a partir de l'aigua i el diòxid de carboni. Aquesta nova tècnica, va donar a aquests organismes un èxit sense precedents. Però els éssers que havien satisfet les seves necessitats energètiques durant més de mil milions d'anys sense oxigen van descobrir que aquell nou gas era verí per a les seves cèl·lules.


Després, van fer falta 2.000 milions d'anys més fins que els nivells d'oxigen basten per permetre l'existència dels primers animals. L'oxigen és el tercer element més abundant de l'univers.


Noticia original

Animals en perill d’extinció

Entre el 2025-2044 prediuen un augment de 0,5 ° C a 1,5 ° C de les temperatures. A més podem observar que fa uns dies l’Antartida estava a 13º i tot açò afecta negativamente als animals.


L'impacte d'aquest escenari sobre algues, fauna i microorganismes de la zona antàrtica i subantártica és el focus principal del projecte "Genomics Antarctic Biodiversity", Universitat de Magallanes... entre altres associacions.


Hi han associacions que s’encarreguen de recollir mostres de pingüins i altres aus marines. La primera expedició a l'Antàrtida, realitzada durant l'estiu de 2019, va permetre avanços clau en l'estudi de la diversificació i evolució de la biodiversitat marina dels nostres ecosistemes.


Gràcies a aquestes investigacions i a aquests resultats del treball integra ,a més, la formació d'estudiants de postgrau i la investigació de postdoctorats.

Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

La ESA llançara en 2025 el primer satèl-lit per a retirar el fem espacial

Després de que han transcorregut tans anys desde que va començar la investigació espacial i científica ,es van començar a llançar diversos objectes a la l’espai per a fer proves resolint els misteris de l’espai ,però tot asó es un misteri molt gran entónces els cientifics al cami del temps han anat enviant a l’espai molts objectes que resoleren els seus duptes ,i el espai a arribat a un moment que s’en han adonat que ja hi ha diversos residus materials enviats per l’home a l’espai . s’han catalogatuns 22.000 objectes anomenats basura espacial .

Amb tot asò Europa planeja la primera misió de traure fem espacial que s’anomenarà ( ClearSpace-1) .Ténen previst que aquest objecte es llançara al 2025 .Primer intentaran llevar un objecte que van enviar fa anys a l’espaI que forama part de el fem espacial ,colocat a una altitud de 800 km.
Aquest objecte es considera que serà correcte per a emprendre la primera misió .


El ClearSpace es llançara a una òrbita de menys de 500 km de altitud ,primer es realitzara uns ensalls antes de començar l’operació i després obrira les seues pates robòtiques i començarà a captirarles ;,Finalment es llançara contra a l’atmosfera i el seu fregaments contra aquesta desintegrara els residus espacials.


La NASA i la ESA consideren que per a estabilitzar els residus espacials l’única manera es desferse dels reidus mes grans , i també afirmen que si no retiren aquests residus aquests es chocaran contra alres objectes o entre sí provocant mes residus i una gran desesthabilitat espacial .

La ESA preten crear noves tecnologies que pugen retirar en mes eficàcia i cantitat tots aquells residus mitjansant una misió dita (ADRIOS).




NOTÍCIA ORIGINAL

Notícia Relacionada

El planeta que va sobreviure a la mort de la seua estrela

A 410 anys llum de la terra, un fragment rocós de poc més d'un quilòmetre de grandària sobreviu a la col·lisió amb una nana blanca. Es manté en òrbita sense caure sobre ella i. Al seu pas, va deixant una cua de gas com la dels cometes, creant un anell dins de l'entramat de residus circunestelares. Els científics creuen que este planetesimal (com s'anomena a estos cossos xicotets sòlids) no ha sucumbit encara a la força gravitacional de l'estrela perquè és molt dens i podria contindre metalls pesants, com a ferro i níquel.



noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

L'ESA enviarà dues nines a la Lluna per mesurar la radiació en l'entorn lunar

 


Aquestes dues nines ( Helga i Zohar )seran els primers maniquins en viatjar fins a la Lluna , viatjaran com a passatgers simulats , mentre mesuraran les radiacions.

Les nines s'elaboraran amb materials que la densitat es semble als dels òrgans humans, de manera que la seua estructura s'assemble al cos de qualsevol individu .

També la nau viatjaran fins més de 5500 sensors per mesurar les radiacions dels raigs espacials que procedeixen de més enllà del Sistema Solar i la radiació que procedeix del Sol i que arriba fins al satèl·lit.

El fet d'elegir nines, i no ninots, és perquè el cos femení és per naturalesa més vulnerable a la radiació. Ja els viatges tripulats a la Lluna estan cada volta més prop , és important saber com s'adaptarà el cos humà .

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Un casc evita la caiguda del cabell que provoca la quimioteràpia

 

Han inventat un nou sistema de refredament per al cuir cabellut, per a la pèrdua de cabell a les sessions de quimioteràpia, i té una efectivitat d’un 40 i 90 per cent, depenent dels fàrmacs.

És un procés senzill, i s’aplica mitjançant una gorra de silicona, per la qual circula un líquid refrigerant. Aquesta gorra està conectada a una màquina que manté la temperatura adequada. La temperatura del cuir cabellut pot arribar entre 19 i 21 graus, a nivell de la pell, provocant que els tòxics de la quimioteràpia no arriben a les cèl·lules del fol·lic pilós. També redueix l'aportació sanguínia per vasoconstricció dels vasos sanguinis i produeix un tancament de la membrana cel·lular al pas de qualsevol tòxic que li arribi.

Es va inventar el 1997 a la Gran Bretanya i a l'abril de 2017 va obtenir la certificació de la FDA dels Estats Units. A Espanya està disponible des de 2012 en alguns hospitals privats i centres especialitzats, tot i que també s'ha aplicat en un públic. En aquests sis anys s'han tractat 300 pacients, un 90 per cent dones i un 10 per cent homes.

La gorra s’ha de colocar mitja hora abans de la quimioteràpia i s’ha de mantindre una hora i mitja després de la quimioterapia. També s’ha d’utilitzar des de la primera sessió, i no és apte per a xiquets.

Notícia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo:

Què és un forat negre?

Un forat negre és una regió finita de l'espai en l'interior hi ha una concentració de massa elevada per generar un camp gravitatori tal que cap partícula material, ni tan sols la llum, pot escapar d'ella.

En astronomia, és un astre amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d’escapament és superior a la velocitat de la llum. Res que es troba dins de l’horitzó pot escapar-ne. El terme “forat negre” no s’ha d’entendre com “forat” en el sentit usual, sinó com una regió de l’espai de la qual no es pot escapar, ni tan sols la llum, per això se’ls anomena “negres”.

En el centre d’un forat negre, un punt molt petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a radi zero. Estos punts demostren que la relativitat general no és apta per descriure’ls, i que es necessita una teoria quàntica de la gravetat.

L’horitzó d’esdeveniments és la superfície que marca el límit des del qual ja no pot escapar i on la llum òrbita el forat, després hi ha el límit estàtic, per l’interior del qual ja només hi ha el un camí que marca la gravetat. L’ergosfera és la part que queda per fora de l’horitzó d’esdeveniments, i encara es pot escapar. La matèria que cau a un forat negre forma un disc d’acreció.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo:

La llum de les faroles provoca càncer?

La resposta és no, però hi ha estudis que diuen que es pot patir càncer de mama i de prostata. Els investigadors van medir la llum reflexada en el cel i van comprovar que sí que hi hauria alguna possibilitat de patir aquests càncers. La llum nocturna produeix una hormona dita melatonina.


No es pot dir que la llum nocturna produeix càncer, el que sí sabem és que també la falta de melatonina altera al sistema circadià. El sistema circadià té un rellotge biològic que està en el nostre cervell. La llum i altres aspectes, formen el grup 2A, què és el que inclueix factors experimentals en els humans. No te perquè ser llum de faroles, sinó que, també poden ser les llums blanques , molt fredes.


No podem verificar que la llum nocturna augmenta el risc de càncer pero podem afirmar que no és beneficiosa.


                                 


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Així aconsegueixen endreçar-se els gats amb cada llepada

La llengua dels gats està coberta d'espines punxegudes anomenades papil·les, la funció precisa de la qual era un misteri. Ara, un equip d'investigadors ha estudiat les llengües de sis espècies de felins i revela per primera vegada l'existència d'una cavitat interna en cada papil·la que arreplega la saliva de la boca i la distribuïx en el pelatge a través de les llepades.

Els gats domèstics dormen una mitjana de 14 hores al dia, però quan estan desperts emprenen fins a un quart del seu temps a llepar-se per a eliminar les puces, les restes i refrescar el pèl que recobreix el seu cos.

Ja s'havia estudiat abans com augmenta la quantitat de puces si els gats no s'adrecen i ja hi havia estudis microscòpics de les papil·les. Però nosaltres hem sigut els primers a descobrir que les papil·les tenen un buit que està involucrat en els llepades, declara a Sinc l'investigador David Hu, coautor d'este treball.
La llengua deposita prop del 50% de la saliva de les cavitats en el pelatge per a regular la temperatura corporal.
Cada cavitat en forma de “U” s'encarrega d'arreplegar saliva de la boca per a després distribuir-la pel pèl en les llepades. En concret, cada un dels buits pot emmagatzemar fins a 4.1 μL de saliva, quantitat equivalent a una desena part d'una gota del típic col·liri. A més, amb cada llepada, la llengua deposita prop del 50% del fluid en el pelatge per a refrescar-se i regular la temperatura corporal.
D'esta manera, l'alleugeriment que experimenten els gats després de la neteja depén de si les papil·les poden penetrar en el pelatge fins a arribar a la pell. Açò explica per què a algunes espècies de gats domèstics, com els gats perses de pèl llarg, els costa molt arreglar-se. Les papil·les han d'arribar fins a la pell per a dissoldre els olis i la resta de materials. Els gats perses tenen un pelatge massa gros com perquè penetren les papil·les.

Noticia original

Notícies relacionades
Asear a tu gatito
¿Se puede bañar un gato?


VIDEO

Els bebes riuen com primats segons la ciència

Un equip especialitzat de la Universitat d'Amsterdam. Afirma que els nostres xiquets, quan riuen, ho fan d'una forma similar als primats i que difereix bastant de com ho fa la resta d'humans.


 L'equip investigador ha estat estudiant clips de rialles entre nens i bebès que ronden edats que van dels 3 als 18 mesos. Partint d'enregistraments de vídeos en línia que es publiquen amb petits rient.

 Per què els bebes riuen com primats?
Els bebes, reien a la mateixa vegada mentre inhalaven i exhalaven, tal com fan els ximpanzés.
Per contra, els nens més grans de les gravacions que van ser estudiades produïen els seus riures lúdiques durant el temps d'exhalació, tal com fan els joves i adults humans.

No obstant això, els petits van canviant gradualment aquesta fórmula, no és una cosa sobtat que variï d'un dia per l'altre.
De tota manera, aquestes dades s'han basat en judicis d'oients i psicòlegs. Actualment, l'estudi està en fase de verificació perquè es validin o no els resultats obtinguts i les anotacions a aquest tema.

L'equip investigador es troba estudiant la possibilitat que hi hagi un vincle entre el nombre de rialles que es produeixen durant la inhalació i exhalació i les raons per les quals vam riure els éssers humans, intentant dilucidar si és una cosa que canvia amb l'edat.

Noticia original
Noticia similar 1
Noticia similar 2 

Una futura cura del SIDA

Un equip d'investigadors de l'Institut de la Sida de la Universitat de Hong Kong ha anunciat que hi pot haver trobat una "cura funcional" per al VIH, el virus que causa la sida, un gran avanç que podria suposar que un nou anticòs sigui utilitzat tant per la prevenció com per al tractament.

La investigació duta a terme per l'equip del professor Chen Zhiwei arriba, mentre la Xina afronta un creixent epidèmic entre grups d'alt risc, incloent a homes que tenen relacions sexuals amb homes i treballadors sexuals.

El descobriment de Chen, que ha estat testat en models experimentals, mostra que el nou anticòs pot ajudar a controlar el virus i eliminar les cèl·lules infectades. L'anticòs seria capaç de tractar totes les varietats de VIH, ha explicat Chen, ja que no hi ha una vacuna per tractar els diferents tipus de virus de VIH. "El nostre anticòs biespecífic recentment descobert funciona per a tots ells, així que és una gran diferència".

En aquest sentit, ha apuntat que una "cura funcional" significa que el nivell del virus seria tan baix com per ser indetectable en el cos, sempre que els pacients continuïn posant-injeccions de l'anticòs, potser cada tres mesos o amb menor freqüència.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Efecte Pinotxo: descobert un detector de mentides més precís que el polígraf

Un grup de científics acaba de descobrir l'Efecte Pinotxo, un mètode per detectar mentides que seria més precís i eficient que el famós polígraf.
Curiosament, el nom d'aquest mètode, Efecte Pinotxo, és realment peculiar, ja que es basa en la temperatura del front, però també del nas. És que, els canvis en aquestes zones estarien informant d'una persona que no diu la veritat. Han estat investigadors de la Universitat de Granada que han desenvolupat aquest revolucionari mètode.




Aquesta tècnica es basa, segons els investigadors que l'han desenvolupat, en una fórmula de mesurament efectiva que se centra en respostes emocionals del cos humà que es manifesten a través dels canvis de temperatura al davant i nas.
Per arribar a aquesta conclusió, l'equip investigador ha treballat amb un grup de 60 voluntaris que, en proves com la crida a familiars en converses de diversos minuts, i en les que s'havien inventar una mentida, van trobar que el seu mètode era totalment fiable.
Els resultats van ser molt clars.


L'Efecte Pinotxo es mesurava a través de càmeres tèrmiques que monitorizaban als participants durant totes les proves. En les mateixes es va observar que la punta del nas, en mentir, patia un descens de temperatura d'uns 0,3 graus, nombre que ascendia a 0,9 quan es tractava del front.
Sigui com sigui, els especialistes afirmen que aquest mètode no és 100% segur per detectar mentiders, com tampoc ho és el polígraf. Això sí, gràcies a l'Efecte Pinotxo, encara es redueixen més els marges d'error, el que significa que augmenta la seva exactitud fins al 80%, un 10% més que el polígraf actual, reduint molt la possibilitat de falsos positius.

Noticia similar 1

Noticia similar 2

Noticia original

Augmenten els cassos de càncer de pell en Espanya

Segons les dades d'un estudi, cada any es diagnostiquen uns 150.000 casos de càncer de pell a Espanya.

En l'últim any es van produir 600 morts associades a un càncer cutani

Austràlia, gràcies a les campanyes de prevenció dutes a terme en les últimes dècades ha aconseguit reduir sensiblement la incidència d'aquests tumors.

Per la seva banda, el càncer cutani s'està convertint en una epidèmia hagut de principalment a tres factors: els canvis en els hàbits de vida, una major longevitat de la població i la major incidència en persones els defenses de les quals no funcionen correctament.

En l'últim any es van produir 600 morts associades a un càncer cutani

Els dermatólegs recorden que fins a un 80% dels casos de càncer de pell podrien reduir-se amb hàbits saludables des de la infància. La fotoprotecció, és un pilar fonamental de la prevenció.

Alguns dels consells de fotoprotecció són:


En Espanya es recomana una protecció solar de factor 30 durant tot l’any i de 50 en estiu.


Hi ha que la exposició en les hores centrals del dia.


El mal produit per l’exposició al sol es acumulatiu.


Les cremes solars no han d’utilitzar-se en menors de sis mesos.


L’ús de gorres i barrets.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

El CERN inaugura un nou accelerador de partícules

El Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) ha inaugurat avui el seu nou accelerador de partícules lineal, anomenat Linac 4, el més nou des de que van posar en marxa el colisionador d'Hadrons (LHC). El Linac 4 proporcionarà un grup de partícules de major energia al complex d'acceleradors del CERN.

Després d'un període de prova, el Linac 4 es connectarà al sistema d'acceleradors del CERN durant la pròxima parada llarga de manteniment, en 2019-20. El Linac 4 substitueix l'antic Linac 2, que va entrar en funcionament en 1978. Serà la primera baula en la cadena d'acceleradors del CERN, proporcionant grups de protons a un ampli ventall d'experiments. Espanya, Estat membre del CERN, ha participat en la construcció del nou accelerador inaugurat avui.

Estem encantats de celebrar aquest assoliment. El Linac 4 és un modern injector, i el primer element clau per al nostre ambiciós programa de millora que condueix fins al LHC d'Alta Lluminositat. Aquesta fase d'alta lluminositat incrementarà considerablement el potencial dels experiments del LHC per a descobrir nova física i mesurar les propietats del bosó de Higgs amb major detall.

L'accelerador lineal (linac, en anglès) és el primer element essencial en una cadena d'acceleradors de partícules. En ell, les partícules produïdes reben l'acceleració inicial; la densitat i intensitat dels grups de partícules s'estableix també en el linac. El Linac 4 és una màquina de quasi 90 metres de llarg situada 12 metres sota el sòl. La seua construcció va portar quasi una dècada.

Video

Notícia relacionada

Notícia original

L'eruga ‘menja plàstic’

La casualitat va voler que l'equip de Bertocchini i un grup de científics de l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria descobriren aquesta capacitat en aquestes erugues i pot suposar un avanç important en la gestió de residus plàstics i en la conservació de l'entorn natural.


Les larves de l'arna de la cera són capaces de mastegar i ingerir el polietilè de les bosses de plàstic.
Un dels grans problemes per al medi ambient és l'acumulació de residus plàstics. El polietilè posseeix una tremenda resistència i aquest és un dels factors d'èxit per al seu ús industrial,tanmateix, és la causa que sigui tan difícil desfer-se de les restes de, per exemple, els milers de milions de borses d'aquest material usades cada any al món.


Encara s'han d'investigar els detalls moleculars implicats en tot aquest procés, però els investigadors expliquen que pot usar-se per dissenyar una solució biotecnològica que ajudi a gestionar els residus generats pel plàstic, una estratègia en la qual encara estan treballant.

Notícia original                                             Noticia relacionada
Noticia relacionada 2                                     Vídeo relacionat

Descobreixen les petjades d'una espècie de rèptil desconeguda que va habitar els Pirineus

Un equip de busqueda de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descobert les petjades d'una espècie fins ara desconeguda que vivia als Pirineus entre 247 i 248 milions d'anys enrere. A més de les petjades del Prorotodactylus mesaxonichnus, l'espècie fins avui desconeguda, ha estat publicat un gran conjunt de petjades de arcosauromorfos en la revista PLOS ONE. Els arcosauromorfos són els rèptils que posteriorment van donar pas als dinosuris i més tard als cocodrils.

Fins ara el gènere d'aquest tipus de petjades Prorotodactylus només es coneixia a Polònia i Alemanya. Aquests anteriors descobriments havien atribuït a dinosauromorfos, membres primerencs de la família dels dinosaures, però les noves petjades mostren que estan relacionades amb la família dels arcosauromorfos i per tant allunyen en el temps la relació amb els dinosaures. Les noves petjades del Prorotodactylus mesaxonichnus, segons l'investigador del ICP Josep Fortuny "indiquen que aquests animals d'aproximadament mig metre de llarg, usaven les quatre potes per caminar, i que sovint deixaven marques de la cua".

L'estudi publicat es basa en l'anàlisi d'aquests i més fòssils, i s'ha demostrat que els rèptils arcosauromorfos que dominaven a la zona del Pirineus no eren d'aquesta nova espècie, sinó que mesuraven més o menys un metre de llarg, i que fins i tot cohabitaven amb exemplars més grans, que podrien arribar a mesurar fins a tres metres de llarg.

Notícia original

Notícia relacionada

Video

Adéu, ressaca, adéu

Hi ha manera d'alleujar la ressaca? La cosa va de cultures, a Espanya, el típic “pren-te una canyeta” és la cura més estesa. Encara que,no té gens de real. És per sentit comú bevent més alcohol, aconseguiràs retardar els símptomes unes hores, però acabaràs arribant a la deshidratació, al mal de cap, als marejos i fins i tot, les nàusees i els vòmits.

Ací van quatre alternatives:

1. Aigua i més aigua. Beure molta aigua quan aparega la ressaca.També ajuda, beure un got d'aigua entre copa i copa, així com un altre abans d'anar-se’n a dormir.



2. Ibuprofeno sí, paracetamol no. El prendre's la pastilla abans de ficar-se en el llit, pot funcionar; encara que l'ideal és fer-ho quan comencen els episodis de dolor.


3. Vitamines. Els sucs i la fruita atenuen els dolors que provoca una ressaca, perquè ajuden al fetge a metabolizar l'alcohol i a eliminar-lo el doble de ràpid. El suc de taronja és una opció ideal.


5. Deixa l’hamburguesa. Un altre dels símptomes de la ressaca es nota en l'aparell digestiu, mitjançant acidesa, vòmits…
Així que el tirar d'hamburguesa en un dia de ressaca no és aconsellable.Abans de beure sí convé ingerir molt de menjar, ja que contribueix a retardar la seua absorció. Menjar bastant abans de beure pot ser una bona acció.



Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
Video

A la humanitat li queden 100 anys de vida.

Stephen Hawking s'ha convertit en un científic tan pop que les seves opinions sobre qualsevol assumpte, sigui o no expert en ell, es difon com una sort de debò revelada, en el pitjor sentit de la fal·làcia d'autoritat.
L'última és que la humanitat serà destruïda dins de 100 anys.


Els perles de Hawking
Hawking ha proposat un govern mundial per evitar que la tecnologia és "surti de control". Ha declarat que els extraterrestres són hostils i, per tant, és arriscat tractar de trobar-els. O que la intel·ligència artificial podria significar la fi de l'espècie humana. El problema és redueix al fet que li prestem massa atenció a Hawking, i el que és pitjor: que no qüestionem el que diu senzillament perquè és un brillant físic teòric. Per això, com aforisme de Mr Wonderful, ha tornat una altra dels seves perles endevines: que ens quedin 100 anys de vida i que hem d'abandonar el planeta abans d'aquest termini.

La seva predicció al Nostradamus és molt més endevina de l'era anteriorment, quan profetizó que la humanitat s'extingiria en mil anys de resultes dels perills de la guerra nuclear, l'escalfament global, els virus genèticament modificats i la intel·ligència artificial.

Així va dir Stephen Hawking:
“En aquest moment havíem d'haver-nos estès a l'espai i a altres estels, de manera que un desastre a la Terra no significaria la fi de la raça humana. No obstant això, no anem a establir colònies autosostenibles a l'espai almenys durant els propers cent anys, per la qual cosa hem de tenir molta cura en aquest període.”

Noticia Original

Noticia Pareguda 1

Noticia Pareguda 2