Fa poques setmanes un vídeo sobre un home raspant una poma per fer veure les ceres que se li afigen es va fer viral. El vídeo anava acompanyat del text “pela la poma” i advertia dels supostos perills que això comporta per a la salut.
Este vídeo donava a entrendre que la indústria alimentària ens enverina amb les ceres que s’utilitzen. Però la informació que dona aquest missatge no és del tot certa, ja que les pomes estan cobertes per cera de forma natural.
Pot ser sone estrany, perquè es tracta d'una substància que associem quasi exclusivament amb les abelles i els seus ruscos, però la veritat és que les ceres exerceixen un paper de protecció i estan àmpliament distribuïdes per la naturalesa.
L'estiu de 2021, la Nasa provarà el xoc d'una sonda contra el sistema d'asteroides anomenat Didymos, sense cap humà a bord.
Encara que el sistema d'asteroides no és una amenaça per a la Terra, es tracta d'una oportunitat perfecta per a mesurar el canvi de direcció de l'asteroide menor sobre el major. Tot i que s’estan realitzant observacions, no es sap molt sobre Didymos B en termes de composició i estructura. Es necessiten anticipar algunes possibilitats i predir els seus resultats.
En concret, s'espera que el xoc contra la lluna siga a una velocitat d'aproximadament 6 km/s. Està previst que la sonda impacte contra l'asteroide al setembre de 2022, un poc més d'un any després del seu llançament.
El TDAH és un dels desordres crònics que més afecta a xiquets i jóvens. Comença a aparèixer abans dels 7 anys i, de vegades, és tractat de forma inadequada i insuficient. Molts dels xiquets amb este trastorn probablement continuaran presentat problemes a l’adolescència, i fins i tot en l'edat adulta.
Molts pacients amb aquest desordre poden haver estat diagnosticats erròneament, i el que pateixen és insomni o un descans insuficient. L'Institut del Son assegura que més de la meitat dels xiquets espanyols no dorm les hores recomanades i això, pot afectar en el seu desenvolupament físic, emocional o mental. Fins i tot, en les seues relacions interhumanes.
Per a evitar aquestos transtorns, s’han de posar en pràctica els bons hàbits, com utilitzar llum natural o allunyar els aparells tecnològics dels xiquets durant el seu descans.
Amb l’objectiu de trobar vida passada al planeta roig, els científics estan controlant una missió no tripulada a la NASSA. El vehicle enviat, recorrerà Mart, buscant pistes en roques d’uns 3.900 milions d’anys d’antiguitat. S’espera que hi arriben en 2021.
El vehicle farà el seu treball prop del cràter Jezero, ja que va tindre aigua en el passat. S’espera que encara queden evidències dels microbis que hi van viure en o al voltant de l’aigua. Altre objectiu seran els depòsits de carbonat, on gràcies a aquestos, hi podrà quedar atrapada tota vida que existisca a Mart.
Per a que hi haguera una situació ideal, el vehicle hauria de trobar-se amb estromatolitos, que són estructures minerals de carbonat. Aleshores, triaria el millor lloc per desenvolupar la seua funció, amb la finalitat d’agafar mostres que puguen ser d’utilitat en la investigació. Per tant, trobar signes que alguna vegada va haver-hi vida a Mart, podria ser més fàcil dins de poc.
Precisament en eixa labor ha estat treballant l'alemany Patrick Glaschke, que ha desenvolupat un programa capaç de simular on pararan els globus que se'ls escapen als xiquets. Per descomptat, la seua investigació té aspiracions més series, com són calcular amb la major exactitud possible les trajectòries de globus d'observació, monitorització de la contaminació, el tràfic, etc...
A partir de les dades meteorològiques de la zona, el programa realitza una estimació de la trajectòria que seguirà el globus. A més, en el seu estudi experimental ha demostrat que un globus d'heli, pot ascendir a més de 10 quilòmetres d'altura, romandre en l'aire més de 24 hores i recórrer una distància de fins a 3.000 quilòmetres. La vida mitjana d'un globus està entre les dos i cinc hores, i en això influïxen de manera decisiva les condicions meteorològiques i el vent.
Però què ocorre realment segons ascendix? El globus s'anirà unflant i o bé es manté surant durant unes hores a pocs quilòmetres d'altura on van perdent heli i acaba caient al mar, a les muntanyes, etc. O no és capaç de resistir la diferència de pressió entre el seu interior i l'atmosfera, per la qual cosa acabarà explotant convertit en una multitud de brillants tires. Gràcies al programari desensenvolupat per Glaschke serà molt més fàcil saber on acaben.
La comunitat científica porta anys observant que els tròpics terrestres s'estan eixamplant. En un nou estudi, realitzat per l'equip internacional de Paul Staten, de la Universitat d'Indiana en la ciutat nord-americana de Bloomington, este explica com el canvi climàtic segurament continuarà expandint els tròpics en el futur, però la dita expansió potser no mantinga el ritme ràpid que s'ha vist últimament; inclús a vegades podrien contraure's durant algun temps, cosa que provocaria que el ritme varia molt d'any a any i entre zones geogràfiques.
Alguns dels factors que podrien influir en l’eixamplament dels tròpics son: augments en els emissions de gasos amb efecte hivernacle, reducció de l’ozó en l’estratosfera sobre el pol sud, aerosols procedents d’erupcions volcàniques, pol·lució en la troposfera i variacions naturals, incloent canvis en els temperatures de la superfície del mar vinculades als fenòmens climàtics de “El Niño i la Niña”.
Tal com indiquen els autors de l'estudi, donada la complexitat dels factors, és difícil per ara discernir diferències entre les influències naturals i les causades per l'home en l'eixamplament dels tròpics. Però, si les emissions artificials de gasos d'efecte hivernacle i la contaminació antropogènica en general continuen incrementant-se, la intervenció humana tindrà un paper d'inequívoca importància.
