Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4teso. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4teso. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de maig del 2017

El gran salt de la intel·ligència humana que està lligada a la música




El filòsof Nietzsche va dir que la vida sense música seria un error. Un equip internacional d’investigadors ha descubert que un important canvi en el nivell d’intel·ligència dels humans va estar relacionat amb les reds neurològiques implicades en la música, per exemple, les que utilitzem quan toquem un instrument.

Amb tot, sempre s’havia pensat que estava lligat més amb el llenguatge. Per açò, es van realitzar unes proves amb voluntaris en que examinàven la seua activitat cerebral mentre fabricaven ferramentes.

Els resultats recolzen la idea que van ser la memòria de treball i la integració audiovisual les que van afavorir els avanços en la fabricació d'eines, les reds cerebrals de les quals són les que s’utilitzen actualment per a tocar un instrument.









Notícies relacionades





dimecres, 10 de maig del 2017

Jovens madlilenys creen un satèl·lit amb una llauna de refresc





Un equip de sis estudiants de primer de Batxillerat de l'IES El Burg de les Fregues (Madrid) competirà en un concurs de l'Agència Espacial Europea (AEE) amb un projecte que és la construcció d'un satèl·lit amb les dimensions d'una llauna de refresc.

La llauna és llançada amb un globus i descendirà amb un paracaigudes i, en aquest descens, Cansat recollirà informació que s'utilitzarà per a diferents objectius i missions.

El projecte es dividix en dues missions;  la missió principal, es mesurarà la temperatura i pressió de l'aire, i, en les secundàries, cada equip dissenyarà les seves pròpies missions, instal·lant equipament i modificant l'experiment per complir els objectius propis.

La competició final serà a Bremen (Alemanya) del 28 de juny al 2 de juliol i competiran 16 equips de països que col·laboren amb l'Agència Espacial Europea.

Notícies relacionades



dilluns, 12 de desembre del 2016

La població de l’ós polar podria descendir un 30% a 2015


L’ ós polar és una de les espécies que pateix els efectes del desglaç accelerat de l’Àrtic. Segons Royal Society, hi ha un 70% de probabilitats de que la població d’aquests mamíferos baixe en un terç entre 35 i 41 anys.

Els ósos polars necessiten el gel per a poder viure. A l’Àrtic, la capa de gel està baixant a un ritme accelerat pel canvi climàtic provocat per l’home.

El nombre total de la població dels ósos polars és de uns 26.000 exemplars. Aquests tenen dificultats per a trobar menjar i pateixen estrès.

La superfície gelada de l’Àrtic a novembre és de 9,08 milions de kilòmetres quadrats, el que suposa 1,95 milions de kilometres quadrats per baix de la mitja d’aquest mes entre 1981 i 2010.







dijous, 14 de maig del 2015

Un grup de físics, empassat per una misteriosa "núvol antimatèria"

El 2009 un grup de físics es van introduir per error en un violent front tempestuós i es van veure envoltat de sobte per un núvol d'antimatèria.

Un grupo de físicos, tragado por una misteriosa «nube de antimateria»Tot semblava transcórrer amb normalitat a bord fins que l'avió es va col·locar just a sobre d'una tempesta extremadament violenta. L'avió va ser sacsejat violentament i va començar a caure de forma sobtada. L'avió estava envoltat per un núvol de positrons. Una possible explicació per a la sobtada aparició de positrons és que l'avió mateix, d'alguna manera, influís sobre el medi elèctric de la tempesta.

 Les tempestes produeixen esclats de raigs gamma molt energètics, que poden al seu torn generar parells d'electrons i positrons quan interactuen amb el aire. Este fenomen amb positrons podria estar-nos dient alguna cosa nova sobre com es carreguen les tempestes i es formen els llamps.




Noticia original

Noticia relacionada




Sedentarisme, tan dolent com el tabac i
pitjor que la hipertensió.

El fàcil per als polítics -quan s'atreveixen a parlar de salut i medicina- centrar-se en si l'oferta assistència serà pública , privada o mixta i presumir que donen suport a una o l'altra , o les dues . El difícil és planificar a llarg termini perquè la salut dels ciutadans es ressenti com menys , millor.

Sempre serà necessària la medicina assistencial , sempre caldrà apedaçar malalties cròniques i sempre caldrà intentar alleujar sofriments provocats per les malalties. No obstant això, aquest sempre no pot amagar més la necessitat imperiosa d'incorporar la promoció de la salut en totes la agendes polítiques i socials si volem mantenir el grau de benestar que tenen la majoria dels països desenvolupats.
La conclusió és clara : fins i tot en les persones grans l'exercici físic protegeix i disminueix en un 40% la mortalitat quan es comparen poblacions similars però que són fonamentalment sedentàries .


No hi ha pressupost en un sol país ( fins al més ric ) que pugui mantenir una medicina reactiva i poc curativa enfrontada a la pandèmia d'obesitat , diabetis , malalties cardiovasculars i càncer que se'ns acosta .Cal comprometre a tots els ciutadans en l'obstinació d'hàbits de vida saludables encara que els dirigents -que són els que administren els diners de tots els impostos- han de fer així mateix els seus deures, legislant , ajudant, finançat programes , impulsant estudis de calat que segueixin provant amb la ciència a la mà l'excel·lència d'aquestes estratègies . El dolent és que hi ha molt pocs d'un o altre partit que sàpiguen de sanitat i salut.


















diumenge, 10 de maig del 2015

Menjar o no menjar la llepolia


Resistir la temptació -quelcom que hem experimentat tots- és una experiència prou nova en la història de la vida i només és possible perquè el nostre cervell alberga dos sistemes de control oposats i complementaris.

Ès el seu sistema fred del cervell el que s'encarrega de dir-li que ha de deixar el cigarret, o que tal vegada obviar les postres hui li aniria bé al seu colesterol. Mentrestant, el seu sistema calent no li diu res, preferix ocupar-se de posar-ho ansiós i salivar amb anticipació. De l'equilibri entre ambdós sistemes depén molt més que la nostra línia. Mischel va seguir als preescolars fins que van passar de la cinquantena i va descobrir que com van actuar llavors va predir diferències fonamentals molt més tard en les seues vides.


Les investigacions de Mischel, que ell mateix relata amb exquisit detall en el seu llibre, pareixen donar la raó a què fan seua la lletania que «el caràcter és el destí». No obstant això, «en este cas no és així», diu Mischel, «hem descobert que som capaços de modificar el temps que els xiquets són capaços d'esperar. Durant els últims 50 anys, la ciència ha demostrat que la manera de pensar sobre quelcom influïx enormement en quina part del cervell s'activa i en què ens passa, el mode en què ens sentim i què fem. Canviem la nostra concepció mental de les coses que desitgem -el cigarret o l'alcohol que intentem deixar-, i això influïx enormement en les nostres possibilitats d'éxit».

Video relacionat
Noticia original
Noticia relacionada

diumenge, 3 de maig del 2015

La tornada del linx 'britànic'

El linx eurasiàtic, parent major del linx ibèric, tornarà molt possiblement a acampar a gust per les illes britàniques 1.300 anys després de la seua extinció.


El Lynx UK Trust planeja la solta de 12 o 18 linxs en tres finques privades repartides per la geografia britànica: Norfolk i Cumbria (al nord-est i nord-oest d'Anglaterra) i Aberdeenshire (Escòcia). Si s'aconseguixen a temps els permisos de les dos institucions responsables la reintroducció seria possible abans de finals d'any.

Els llocs triats tenen una notable sobrepoblació de cervos que és molt difícil mantindre baix control per la falta de depredadors. Els felins portarien en la fase inicial un GPS i es mourien per zones boscoses, despoblades i lluny de les granges. 

El programa pilot es completaria en tres o cinc anys. Si els linxs demostren la seua capacitat d'adaptació a l'hàbitat, i si aconseguixen reproduir-se, el projecte podria estendre's a altres zones, seguint l'exemple marcat per la reintroducció de l'espècie a Suïssa (en els anys noranta) i a Alemanya (en les muntanyes Harz, l'any 2000). 





Noticia Original
Noticia Relacionada 


diumenge, 11 de gener del 2015

Un nou i potent antibiòtic

Després d'analitzar uns 10.000 microorganismes procedents de mostres del sòl, els investigadors van observar que un bacteri denominat Eleftheria terrae mostrava activitat enfront del patogen Staphylococcus aureus. Estudiant-la en profunditat, van arribar a aïllar un dels seus compostos, a què van cridar teixobactina, i que, en experiments posteriors, va mostrar una gran efectivitat contra bacteris com el citat S. aureus, Mycobacterium tuberculosi o Clostridium difficile. El seu poder antibiòtic era efectiu.





Segons expliquen els investigadors encara que és un tipus nou d'antibiòtic, mai abans descrit, el seu mode d'acció s'assembla al de la vancomicina, un antibiòtic que, durant tres dècades es va mantindre lliure de resistències, la qual cosa fa als científics suposar que el poder de la nova molècula enfront dels patògens és semblant o inclús superior al clàssic medicament.

Per a Juan García de Llomes, cap del servici de Microbiologia de l'Hospital Clínic Universitari de València, encara  queden pendents diverses fases d'investigació.


Noticia Original

Noticia Relacionada

dijous, 13 de novembre del 2014



Convierten células cutáneas en neuronas:



Un equipo de científicos de la Escuela de Medicina de la Universidad de Washington en St. Louis (EEUU) ha logrado convertir células de piel humana en un tipo específico de célula del cerebro sin necesidad de emplear células madre en el proceso. El trabajo ha sido publicado en la revista Neuron.

Para su experimento, los científicos emplearon ratones de laboratorio para los que produjeron un tipo de células cerebrales llamadas neuronas espinosas medianas, claves en el control del movimiento del cuerpo
Los investigadores utilizaron células humanas adultas de la piel para reprogramarlas, ubicándolas en un entorno que imitaba el ambiente de las células cerebrales.

Lo que sucedió fue que ese material genético introducido, posibilitó la expresión de los genes que regulan el desarrollo y la función de las neuronas, trasformando las células cutáneas en células  naturales del cerebro. Los investigadores demostraron que estas células convertidas sobrevivieron, al menos, seis meses tras el injerto en el cerebro de los ratones.


Respecto a las futuras terapias para humanos, los científicos están convencidos de que la posibilidad de convertir células humanas adultas podría facilitar el empleo de las propias células cutáneas de un paciente para luchar contra trastornos como la mencionada enfermedad de Huntington.


Para mas información:

Consiguen ‘crear’ fantasmas en un laboratorio:






Por extraño que suene eso es precisamente lo que han conseguido en la Escuela Politécnica Federal de Lausana (Suiza). Básicamente lo que ha conseguido este equipo de investigación es reproducir en el laboratorio la sensación de una “presencia extraña” a nuestro alrededor. Para ello crearon un robot que enviaba señales a destiempo al cerebro, creando la sensación de que había alguien más alrededor.


"Nuestro experimento ha logrado reproducir la sensación de una presencia extraña inducida en laboratorio por primera vez. Esto
demuestra que puede producirse en condiciones normales, simplemente a través de las señales sensoriales-motoras en conflicto", ha explicado  Blanke.



A nivel cerebral la explicación de este fenómeno está enclavada en la autopercepción de nosotros mismos. En condiciones normales nuestro cerebro es capaz de construir una autopercepción unificada de nosotros mismos a partir de estas representaciones. Sin embargo cuando el sistema funciona mal a causa de una enfermedad (o en este caso por un robot) puede crearse a veces una segunda representación del propio cuerpo que ya no se percibe como un ‘yo’, sino como ‘otro’.


Para mas información :
consiguen 'crear fantasmas' en un laboratorio
/consiguen-crear-fantasmas-en-el-laboratorio/














dimarts, 14 d’octubre del 2014

Se atrasa el origen de la vida

Se trata de un fósil datado hace 600 millones de años, una época en que la comunidad paleontológica creía que la Tierra solo estaba habitada por criaturas extremadamente simples.

“Fósiles similares habían sido interpretados erróneamente como bacterias, eucariotas unicelulares, algas y formas de transición relacionadas con esponjas, anémonas y animales de simetría bilateral”, ha explicado Shunai Xiao, profesor de Virginia Tech y principal autor del descubrimiento.
Tras desenterrar el nuevo vestigio en la región china de Guizhou, Xiao y sus colaboradores han comprobado que mostraba signos de adhesión entre células, especialización y muerte celular programada, como los animales y plantas actuales. Hasta ahora solo se habían encontrado ejemplos de tal complejidad biológica en la fauna del Cámbrico, periodo que empezó
hace540 millones de años.

Borran recuerdos con luz





Un equipo de científicos del Centro de Neurociencias de la Universidad de California en Davis (EEUU) ha logrado eliminar por completo recuerdos específicos en ratones empleando la luz, concretamente utilizando una técnica llamada optogenética, que se basa en hacer incidir luz sobre las neuronas, entre otros tejidos vivos, para controlarlas.

 recuerdos-luz. Para su experimento, los expertos utilizaron ratones modificados genéticamente para que cuando se activaran sus neuronas, éstas brillaran con fluorescencia de color verde. Además, estas neuronas expresaban una proteína que permitía desactivar con luz las células nerviosas. Así, descubrieron qué neuronas se activaban en la corteza cerebral y el hipocampo, y, por otro lado, desactivar esas neuronas con luz mediante un cable de fibra óptica.

Gracias a la fluorescencia verde, los científicos demostraron que podían identificar  las células que participan en el aprendizaje y que éstas se reactivaban cuando era necesaria la recuperación . De la misma manera, “apagando” con luz esas células nerviosas del hipocampo, consiguieron que los ratones perdieran ese recuerdo.

Según explican en la revista Neuron Kazumasa Tanaka y Brian Wiltgen, líderes del estudio, “esto demuestra empíricamente por primera vez que la corteza cerebral no puede almacenar y recuperar los recuerdos por sí misma, sino que necesita de la ayuda del hipocampo”.