La ment ens enganya i no ens donem conter.

Moltes vegades parlem abans de pensar el que anem a dir i les conseqüències no són bones.
Nosaltres tenim dos sistemes que són:
El sistema reactiu que és el que fa dir una resposta ràpida sense pensar-la abans i és el sistema que més utilitzem per a parlar.

Després està el sistema consient que és el que ens fa pensar amb la resposta que anem a dir.Aquest sistema està relacionat amb el pensament lent perquè necessita temps per a elaborar la resposta i no dir-la sense pensar-la.La solem utilitzar quan estem atents a una cosa que ens interessa.

Molta gent utilitza més el sistema de la resposta ràpida que l'altre,encara que el del sistema reactiu de vegades ens fa dir respostes innecessàries o egoístes,i si utilitzarem el sistema consient segurament ens pensariem millor les respostes per elaborar-les amb més sentit i amb un tó agradable.Per què moltes vegades parlem sense primer reflexionar sobre el que anem a dir i no ho deuriem de fer.

                                      

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
Video

La capacitat de parar atenció

Hi ha proves de que està ocorrent una acceleració social amb la capacitat de parar atenció a les coses que vegem.Cada vegada les pel·lícules són més curtes i amb més moviments amb foscor amb la qual cosa es pretén probablement retenir l'atenció dels espectadors.

Quasi sempre tenim l'instint de llegir el més curt que trobem,quan busquem alguna cosa amb molt d'argument intentem trobar-ne un altra pàgina per vore si pot estar més reduit.
El volum de continguts s'està incrementant per tant esgota la nostra atenció.La conseqüència a que la gent canvie ràpidament d'un article a un altre és que cada vegada es dedica menys temps d'atenció a cada cosa.

En les últimes investigacions dels científics han vist que les coses s'han fet populars ràpidament però al mateix temps també han caigut prompte a l'oblit.
"L'acceleració incrementa,la pressió sobre l'habitat dels periodistes d'estar al corrent",ha dit Lehmann.

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
Video

El risc de pensar de pressa. Pensa poc a poc i encertaràs.

Entrenar la habilidad del pensamiento de caminante para encontrar buenas soluciones.

Hi ha persones que destaquen per la seva capacitat de respondre ràpid i de manera ingeniosa.Barbara Oakley, suggereix que tenim dues formes de pensar: el pensament de cotxe de carreres o el del caminant. Els dos poden arribar a la meta, però a molt diferent velocitat i amb una experiència ben distinta.Cajal s'envoltava de genis, amb els quals compartia els mateixos problemes.La diferència d'ell respecte a la resta era a la velocitat i en la manera d'abordar les dificultats. Mentre que els genis tenien mentalitat de cotxes de carreres i prenien conclusions precipitades, sense qüestionar: Cajal, amb el seu pensament de caminant, reparava en els detalls i revisava persistentment les seves conclusions per veure si estava equivocat.

Quan la pressa apreta, ni hi ha espai per qüestionar ni per entrenar la flexibilitat. Per això, la mentalitat de cotxe de carreres sol ser més rígida, amb menys capacitat d'adaptació al que troba pel camí, com succeeix més enllà de la ciència.En els processos de negociació d'ostatges és important que qui estiga al comandament tingui mentalitat de caminant, en opinió dels experts Voss i Raz. Quan les persones amb mentalitat de cotxe de carreres negocien, solen tenir més nocions preconcebudes i obvien la informació crítica que es revela durant el procés, el que pot tenir conseqüències fatales.En un món on la informació va tan de pressa, ens valdria la pena entrenar l'habilitat del pensament de caminant si volem trobar bones solucions. L'aprenentatge no sempre entén de presses. La reflexió requereix temps.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Notica relacionada 2

Video

L'impacte de la manca de son en els xiquets

L'absència de suficients hores de son en xiquets i adolescents podria estar darrere de nombrosos diagnòstics del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat.

Es tracta d'un dels trastorns crònics que més afecta a xiquets i joves, als xiquets més que a les xiquetes. Comença abans dels 7 anys i, tendeix a ser infra-diagnosticat i tractat insuficientment, tenint en compte que el 80% dels xiquets amb aquest trastorn continuaran patint problemes en l'adolescència i, entre el 30 i el 65%, a l'edat adulta. L'Associació Americana de Psiquiatria, assegura que el 5% dels xiquets nord-americans pateix TDAH i nombrosos estudis indiquen que el percentatge d'afectats no deixa de créixer i augmenta el nombre dels que pensen que el TDAH pot estar lligat a l'horari, durada i qualitat del somni. Hi ha evidència que un nombre de xiquets amb aquest trastorn pot haver estat diagnosticat erròniament i pateix de son insuficient, insomni, problemes respiratoris ...





Cada vegada menys xiquets dormen aquesta quantitat d'hores. L'Institut del Somni assegura que el 60% dels xiquets espanyols no dormen les hores recomanades i poden predisposar a la diabetis i l'obesitat, afecta moltes esferes del desenvolupament infantil, com la conducta, el desenvolupament escolar i el rendiment. Al dormir menys hores durant el dia, el xiquet està més "dispers", aprèn "pitjor", és més "irritable" i té dificultats per relacionar-se amb els demás.Para evitar aquests símptomes, és fonamental seguir una higiene del son que s'aconsegueix amb bons hàbits. Anar a dormir i aixecar-se a la mateixa hora és la més bàsica.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Una proteína humana puede desencadenar la enfermedad de Parkinson.

Una investigació internacional ha demostrat que les formes patològiques d'una proteïna són capaços d'iniciar i estendre en ratolins i primats el procés neurodegeneratiu que tipifica la malaltia de Parkinson.Estudios recents han demostrat que formes sintètiques de α-sinucleïna són tòxiques per a les neurones, tant in vitro, com in vivo, i que poden propagar-se d'una cèl·lula a una altra. No obstant això, fins ara es desconeixia si la capacitat patogènica d'aquesta proteïna sintètica podia fer-se extensiva a la proteïna patològica humana que es troba en els pacients amb Parkinson i, per tant, si era rellevant per a la malaltia en humans.



En el present estudi els investigadors van extraure agregats de α-sinucleína de cerevells de pacients que van faltar amb l'enfermedad de Parkinson para inyectarlos en el cerebro de roedores y primates. Cuatro meses después de la inyección en ratones, y nueve meses después de la inyección en monos, estos animales empezaron a presentar degeneración de las neuronas dopaminérgicas y acúmulos intracelulares de α-sinucleína patológica en estas células, tal y como ocurre en la enfermedad de Parkinson. Meses más tarde, los animales también presentaron acúmulos de esta proteína en otras áreas cerebrales a distancia, con un patrón de extensión similar al que se observa en el cerebro de los pacientes al cabo de varios años de evolución de la enfermedad.

Noticia original:

Noticia relacionada 1:

Noticia relacionada 2:

¿Qué es un tsunami?

Així es formen els tsunamis:

Un tsunami és una ona que es propaga en el mar i que és originada per un terratrèmol submarí, un corriment de terres, una erupció volcànica o la caiguda d'un meteorit. Com la primera causa és la més freqüent ens centrarem en ella. La gran majoria de terratrèmols es produeixen en falles. Aquestes són fractures en l'escorça terrestre que acumulen tensió, la quin és alliberada en el terratrèmol: alguna cosa així com si estirem un elàstic fins que se'ns escapa.





El que passa és que les dues porcions d'escorça terrestre separades per la falla llisquen una respecte a una altra. Aquest lliscament pot ser completament vertical, el que suposa literalment la caiguda d'un dels costats de la falla, totalment horitzontal o alguna cosa intermedi. La clau perquè un terratrèmol submarí origini un tsunami és que que el moviment tingui una component vertical; si és totalment horitzontal no es produirà. El moviment de la falla és tan ràpid que el "graó" que es produeix en el fons oceànic es reflecteix instantàniament a la superfície del mar, que es deforma exactament igual que el fons. Tots sabem que un "esglaó" en l'aigua no és estable, la superfície tendeix a recuperar la horitzontalitat. L'aigua més alta descendeix i viceversa, el que dóna origen a una sèrie d'ones que es propaguen en totes direccions des del lloc del terratrèmol: el tsunami.






Noticia original:


Noticia relacionada 1:

Noticia relacionada 2: