Científics d'europa demanen la retirada dels cotxes més contaminants

"1 de cada 8 morts al món és causada per la contaminació" afirma l'OMS. L'alta concentració de partícules en supensió en l'aire és causada pel tràfic terrestre i marítim, per les indústries i per la pols de les obres.



La CSIC recomana crear zones de baixa emissió on sols circulen transports elèctrics. Parteixen de l'efectivitat d'Alemania, rere tenir ja 60 zones implantades. El projecte que volen portar endavant s'anomena Airuse Life+, i té com a objectiu l'estudi de l'origen i l'efectivitat de les mesures per reduir la contaminació. 


L'estudi està centrat als països del sud d'Europa, i mostra l'augment notable de contaminació de diversos nous focus.

Notícia original

Notícia relacionada

Imatge relacionada

Vídeo relacionat

Calbuco erupciona per tercera vegada

Amb direcció sud est, viatja una gegant columna de gasos i cendres d'uns 3 km d'alçària, que parteix des de el volcà, situat a Los Lagos, Chile. Rere uns dies d'inactivitat, la nova erupció torna a amenaçar les localitats cap on es dirigeix el núvol, que anteriorment ja es varen trobar afectades.

Encara que no han hagut evacuacions, es manté una zona d'alarma d'uns 20 km al voltant del volcà.








Hi ha possibilitat de pluja àcida si el material eructat entra en contacte amb precipitacions, això afirma una experta que ha seguit els estudis d'aquest volcà.


Notícia original

Notícia relacionada

Foto relacionada

Vídeo relacionat

Energia mareomotriu, el nou projecte del Regne Unit

El projecte consisteix en la producció d'energia maremotriu, és a dir, aprofitar l'energia que proporcionen les marees mitjançant dics amb turbines i sis llacunes artificials.


La companyia britànica Tidal Lagoon Power insisteix que podria gener el 8% de l'energia que es consumeix al Regne Unit.


El seu punt de partida és la badia de Swansea (Gal·les), però s'han planificat en altres llocs de Gal·les i Anglaterra.


Invertits 1.200 milions d'euros, es proveirien 155.000 llars, és a dir més de la meitat de la població d'aquesta localitat.

Aclariments del secretari d'energia Ed Davey, afirmen el seu compromís en la recerca de finançament públic i privat per al projecte. Aquest afirma: "Encara que el cost de la infraestructura és molt elevat, l'energia es produiria d'una manera molt barata i amb emissions zero".

Notícia original

Notícia relacionada

Foto relacionada
Foto relacionada
Foto relacionada

Vídeo relacionat

Projecte reductor de la contaminació mediambiental

El Centred'Estudis Ambientals del Mediterrani ha posat en marxa un projecte d'investigació, a nivell Europeu i dins del programa LIFE +, sobre la reducció de contaminació de l'aire que poden exercir tendals i marquesines tèxtils.

Després dels descobriments hi haurà una major innovació en la fabricació de tèxtils que permeten reduir els nivells d'òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils perjudicials per al medi ambient i la salut.

Participen en aquest projecte: CEAM, Aitex, l'Ajuntament de Quartde Poblet, i institucions italianes com Legambiente i Next Technology Tecnotessile.

L'objectiu és la utilització de tèxtils amb propietats fotocatalítiques, ja que permeten l'eliminació o transformació de substàncies contaminants en altres menys nocives, per així aconseguir una major descontaminació d'atmosferes urbanes.

Es pretén demostrar la seva eficàcia mitjançant la seva implantació en diverses localitats.

Els seus impulsors afirmen que la repercussió econòmica i mediambiental és "clarament positiva", ja que permetrà a les empreses ser més competitives i al mateix temps, servirà de base per animar els diferents sectors interessats a adoptar un enfocament més integrat de la gestió de la qualitat de l'aire urbà.

Notícia original

Notícia relacionada

Fotografíes relacionades

Vídeo relacionat

Projecte Iter: producció d’energia de fusió

A octubre d’aquest any, el doctor en Física i director del Laboratori Nacional de Fusió, Joaquim Sànchez, a través de Sostenible i renovable de Ràdio 5, ens explicava que suposa per a la ciència la fusió nuclear.

Mitjançant la unió de diversos països al projecte Iter, on participa Espanya, es tracta d’aconseguir el suficient pressupost econòmic per a portar-lo a terme.

Iter es basa en la producció comercial d’energia de fusió. Encara que reproduir aquest procés al laboratori resulte difícil, aquesta és la solució als problemes energètics.

Vídeo relacionat

Notícia original

Notícia relacionada

Variacions de la mida del forat de la capa d'ozó de l'Antàrtida

Segons informes dels científics de la NASA i de la NOAA, aquest any, el forat de la capa d’ozó de l’Antàrtida ha disminuït respecte al període del 1998-2006. Encara que ha augmentat aquests últims anys.

Mentre que actualment la seua mida és de 24,1 milions de km, l’any 2013 tenia una longitud de 24,0 milions de km. El forat més gran fou registrat a l’any 2000, amb 29,9 milions de km.

Des del 1980 fins a l’actualitat, els nivells de clor a l’atmosfera han anat incrementant-se, la qual cosa provoca la creació i l’augment del forat a la capa d’ozó durant els mesos d’agost i setembre del hemisferi sud.

Com bé tots sabem, la capa d’ozó ens protegeix de les radiacions ultraviolades, ja que aquestes poden produir càncer de pell i causar perjudicis a les plantes.

Vídeo relacionat

Notícia original

Notícia relacionada

Afecta la tecnologia a la manca de son?

La resposta es sí. Tot comença quan els fotoreceptors(que permeten la visió) i les cèl·lules ganglionars(que vigilen el ritme circadià), situats a la retina, perceben quan es de nit i actuen la secreció de melatonina. 
Si aquest procés es veu alterat per la percepció de les llums blaves com les dels aparells tecnològics, es produeix el trencament del ritme circadià. També afecta als patrons alimentaris, a l'activitat cerebral i a la regeneració cel·lular. A gran escala estaríem parlant de conseqüències com l'obesitat, la diabetes, la bipolaritat e inclús càncer.

El mes aconsellable seria canviar(almenys a les hores de foscor) les llums blaves, per altres roges o taronja, ja que la longitud de les ondes d'aquestes són menors.

Vídeo relacionat

Notícia original

Notícia relacionada

Notícia relacionada 2

Per què els ulls dels nounats són blaus?

10.000 anys abans els ulls clars no existien, aquests sortiren d'una mutació d'ADN d'un gen proper al OCA2 (això conclou un estudi realitzar a la Universitat de Copenhaguen), l'encarregat de la producció de melanina, el pigment que li dóna color.
Segons la producció d'aquest hi obtenim colors obscurs(negre, marró) o clars(blau, verd, mel).
La causa de que al nàixer tots els ulls siguin blaus és la poca producció de melanina que reté l'iris des del quint mes d'embaràs fins al mig any de vida del nounat, que és l'edat on ja es pot apreciar el color definitiu.

Podríem dir que el color dels ulls és un caràcter hereditari, ja que ho heretem dels nostres parents. A la pàgina web de la Universitat de Standford hi pots saber a través d'un test el percentatge de possibilitats dels teus descendents.

Imatge herència genètica del color dels ulls

Vídeo de genètica del color dels ulls

Notícia original

Notícia relacionada

Les formigues també ocupen un lloc de treball

Investigadors del Departament d'Ecologia i Evolució de la Universitat de Lausana a Suïssa, declaren que les formigues també ocupen llocs de treballs al igual que nosaltres. 

Després de setmanes d'investigació amb formigues procedents de l'Orient Mitjà i agrupades en sis colònies, utilitzant mitjans per tenir-les localitzades i gravades amb càmeres, s'han adonat de que aquestes s'hi desglossen en tres grups de treball que ocupen segons la seva edat i personalitat. Les "infermeres" (formigues petites) romanen junt la reina i les seves cries. Les "netejadores" (formigues mitjanes) s'ocupen de patrullar prop del formiguer i de les deixalles. Mentre que les "farratgeres" (formigues majors) són les que recullen el menjar per alimentar a les altres.

Les imatges també revelen les relacions socials entre aquestes, que es transmeten informació mitjançant cops d'antenes.

Notícia original

Notícia relacionada

Imatge relacionada

Vídeos relacionats:
Comunicació de els formigues
Formiga "netejadora" defén el formiguer

Els pèptids d'uns tomàquets ens prevenen del colesterol, entre altres problemes

Un experiment realitzat ens ha revelat que mitjançant la ingesta dels pèptids d'uns tomàquets, es redueix el colesterol considerablement.

L'experiment tractava de la introducció d'aquesta tomàquets (obtinguts per enginyeria genètica) en forma mòlta i liofilitzada, a una dieta rica en greixos que posteriorment va ser consumida per ratolins, incapaços d'eliminar el colesterol dolent (LDL) de la seva sang, i que suposadament sofririen inflamació i aterosclerosi al consumir-la. Doncs no sols tenien un nivell mes baix de la placa ateroscleròtica i d'infamació, també tenien major nivell de colesterol bo (HDL), i menor d'un àcid promotor de tumors que accelera l'acumulació de placa en les artèries d'animals.

Hores després de la ingestió, els pèptids dels tomàquets es conservaven intactes a l'intestí prim, on son degradats amb aminoàcids naturals i posteriorment absorbits a la sang. Amb aquest experiment que l'han descobert que'intestí prim es un lloc des-de on poden actuar per la prevenció d'aterosclerosi d'origen alimentari, i per tant evitar atacs de cor i vessaments cerebrals.

Ha estat dirigit per dos doctors de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles , Alan M. Fogelman (director de la unitat d'investigació de l'aterosclerosi a l'Escola David Geffen de Medicina) i Srinavasa T. Reddy (especialista en farmacologia mèdica).

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Imatge relacionada

Vídeo relacionat