Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estreles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estreles. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de gener del 2019

Descubert el major forat negre supermasiu del univers prope

 Són objectes que no es detecten directament, hi ha gràcies a estudis teòrics i fins infringixen principis de la física. Tot i que encara quede molt per conéixer sobre els forats negres de matèria amb un camp gravitacional capaç d'atrapar a qualsevol partícula, fins als fotons, un equip liderat per l'astrofísico mexicà Omar López-Cruz ha descobert al més gran de l'univers conegut, és a dir, fins a 2.000 milions d'anys llum. Amb una massa 10.000 milions de vegades superior a la del Sol, l'objecte supermassiu acabat de trobar es troba en el centre de la supergalàxia Holm 15A.

Ilustración de un agujero negro.



















L'acadèmic recorda que, en 2012, dos astrònoms nord-americans van anunciar que la galàxia més lluminosa del cúmul Abell 2266 posseïa el core [la part aplanada central de la distribució de la lluminositat d'una galaxia] més gran mai observat.

Entonces vaig recordar que havia estudiat les característiques d'Holm 15A durant el meu treball doctoral. Li vaig demanar al professor Christopher Añorve, que havia sigut el meu estudiant en l'INAOE, que la tornara a medir, compte el científic:La sorpresa va ser grandiosa.

 

Descobreixen una superterra en la zona habitable d'una nana roja




Es descobreix una super terra roja que orbita en el límit de la part habitable d'una estrella nana roja. Es troba a una distància de 277 anys llum i té 0,62 radis solars i una temperatura mitjana de 60 °C.


Aquest planeta es localitza al límit de la zona habitable de la seua estrella, per la qual cosa els investigadors creuen que pot contenir aigua en estat líquid la qual cosa és un requisit indispensable perquè hi haja vida.


El planeta és interés per als investigadors no només per la zona en la qual es troba sinó també per les característiques de la seua atmosfera perquè amb ajuda del futur Telescopi Especial James Webb és podrà determinar la seua massa.





Notícia Original


Notícia Relacionada 1


Notícia Relacionada 2

dilluns, 5 de desembre del 2011

Primeres estreles


Després de la creació de l'univers pel Big Bang fa 13.000 milions d'anys, el cosmos va quedar en la foscor. No hi havia ni estreles ni galàxies. Només existia el gas (majoritariament hidrógen) que va quedar després del Big Bang. Amb el temps, eixa època va arribar al seu fi. Això va ocórrer quan les primeres estreles es van encendre i la seua radiació va convertir en ions als àtoms de gas de les proximitats. Un experiment va desvelar alguns detalls d'eixa època fascinant de l'univers, la de quan es va fer la llum.
Quan les estreles començaren a brillar, eixa época es coneix com l’Època de la Reionització.
Judd Bowman, de la Universitat Estatal d'Arizona, i Alan Rogers, d'Institut de Tecnologia de Massachusetts, han dut a terme un experiment dissenyat per a detectar un senyal, de l’època arcaica de la reionització de l'univers. El senyal està present en les ones de ràdio emeses per l'hidrogen que va existir entre les primeres galàxies. Algunes d'eixes ones de ràdio estan arribant a la Terra hui en dia, i certes característiques de les ones poden aportar dades decisives sobre l'Època de la Reionització.
A mesura que es van formar les galàxies, van ionitzar l'hidrogen primordial al voltant d'elles i van causar que eixe senyal de ràdio característica i quasi omnipresent de l'hidrogen desapareguera. Per tant, verificant si la línia estava present o no en certes èpoques (lo que s'aconseguix observant a les distàncies corresponents en años-luz), els astrònoms poden obtindre indirectament dades sobre les primeres galàxies i com van evolucionar en l'univers primerenc.
Els primers resultats obtinguts per Bowman i Rogers indiquen que el gas no ionitzat va tardar almenys 5 milions d'anys a ionitzar-se.


Altres notícies relacionades:


Vídeo: