Un grup de científics de l'ISGlobal de Barcelona, un d’ells el doctor Jordi Sunyer, han demostrat que els alts nivells diaris de diòxid de nitrogen i carboni elemental produeixen fluctuacions en la funció de l'atenció en els menors.
Els investigadors van realitzar visites trimestrals als col·legis per sotmetre els nens a diversos exàmens psicomètrics per ordinador, també van sotmetre els nens a ressonàncies magnètiques i van creuar aquestes proves diagnòstiques i els resultats dels test amb els mesuraments diàries dels nivells de diòxid de nitrogen i carboni elemental a l'interior i exterior de les aules.
La contaminació, especialment la que prové de vehicles dièsel, redueix la capacitat d'atenció dels nens.
Es tracta de dos forats negres supermassius que estan situats al cor de galaxies properes a la Via Làctia.
Un dels forats negres es troba en la galàxia espiral NGC 1448, que està situada a 38 millons d’any llum. L’altre forat està situat en la IC 3639, que està situada a 170 millons d’any llum.
Han sigut descuberts gràcies a NuSTAR un potent telescopi de ratjos X de la NASA, que va permetre detectar darrere del núvol de gas i de la pols baixa.
Segons la NASA, aquests dos forats negres són els motors centrals de lo que els astronoms diuen que són nuclis galàctics actius, objectes brillants que inclouen fonts d’energia com els quàsars i els blazares. Quan estan observats per telescòpis resulten molt diferents, depenent de la seua orientació i del tipo de material que els rodetja.
Durant l'últim segle, diferents esdeveniments han demostrat que la mineria és només una de moltes activitats industrials capaços de provocar terratrèmols prou grans per causar morts i danys considerables. L'acumulació d'aigua a les preses, l'extracció de petroli i gas i la producció d'energia geotèrmica són només algunes de les activitats modernes que s'ha comprovat que provoquen terratrèmols.
La construcció de superestructures pesades, altres materials que es bomben baix terra, com el diòxid de carboni i el gas natural, també poden generar activitat sísmica. No es tracta només que multitud d'activitats humanes generen tensió en l'escorça terrestre, sinó que també petites tensions addicionals poden desencadenar grans terratrèmols que alliberen la càrrega de tensió acumulada sobre les falles per segles de processos geològics.
Una tècnica nova en el sector gasístic-petrolier és la fractura hidràulica, o fracking, que genera petits terratrèmols quan la roca es fractura. De vegades, pot provocar un terratrèmol de magnitud més gran si el líquid injectat es filtra dins d'una falla que ja està sotmesa a tensió per altres processos geològics.
L'atmosfera terrestre va començar a tenir oxigen fa uns 2.500 milions d'anys. La major part d'aquest oxigen es genera en la biosfera, per la qual cosa parteix ha anat arribant a la Lluna.
Durant milers de milions d'anys la Lluna ha anat rebent una pluja d'oxigen procedent del nostre planeta. El que el sòl lunar hauria preservat és oxigen acumulat durant milers de milions d'anys.
Les partícules procedents del vent solar copegen la superfície de la Lluna contínuament, excepte durant cinc dies de l'òrbita lunar, quan l'escut del camp magnètic de la Terra se situa entre el Sol i la Lluna i desvia aquestes partícules. És durant aquest període quan els ions procedents de la Terra poden aconseguir la Lluna. Encara que, basant-se en la composició isotòpica dels sòls que hi ha en la Lluna.
Així "arrasa" la societat de consum amb la biodiversitat del planeta.
Els humans som el principal problema de l'extinció dels animals i comencem a prendre consciència. Un dels factors és la sobreexplotació de recursos naturals.
S'han publicat alguns articles que mostren la pèrdua contínua d'espècies. A EEUU per exemple participen massivament en la desforestació del centre d'Amèrica.
Els articles que apareixen al Nature Ecology & Evolution expliquen que el principal problema està vinculat en el comerç internacional, ja que les principals espècies en perill es troben en els països més consumidors.
A la península Ibèrica en concret el linx es troba en perill d'extinció per l'agricultura.
El problema és que els humans extraguem energia d'una manera il.limitada i açò està produint la sexta extinció massiva del nostre planeta.
El secretari de l'organització conservacionista WWF, crítica que una de les coses que més afecten és la producció d'aliments de manera exagerada. També explica que la petjada ecològica no para de créixer i és molt difícil fer que les persones tinguen un consum responsable, quan part de les collites se'n van al fem. Com a solució proposa examinar les zones on més perill té la biodiversitat i que les empreses ho tinguen en compte. I per altra banda proposa que les empreses informe'n clarament sobre la procedència dels seus productes perquè els consumidors puguen elegir el que compren i puguen ajudar la biodiversitat.
