Animals en perill d’extinció

Entre el 2025-2044 prediuen un augment de 0,5 ° C a 1,5 ° C de les temperatures. A més podem observar que fa uns dies l’Antartida estava a 13º i tot açò afecta negativamente als animals.


L'impacte d'aquest escenari sobre algues, fauna i microorganismes de la zona antàrtica i subantártica és el focus principal del projecte "Genomics Antarctic Biodiversity", Universitat de Magallanes... entre altres associacions.


Hi han associacions que s’encarreguen de recollir mostres de pingüins i altres aus marines. La primera expedició a l'Antàrtida, realitzada durant l'estiu de 2019, va permetre avanços clau en l'estudi de la diversificació i evolució de la biodiversitat marina dels nostres ecosistemes.


Gràcies a aquestes investigacions i a aquests resultats del treball integra ,a més, la formació d'estudiants de postgrau i la investigació de postdoctorats.

Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Satèl·lits revelen importants esquerdes en una de les artèries de gel de l'Antàrtida

La glacera Pine Island és la que té el avanç més ràpid de tota l'Antàrtida, açò suposa un 25% de tota la pèrdua de gel anual del continent.

Fa unes setmanes satèl·lits han revelat fotos on es mostren 2 esquerdes en aquesta glacera, que estan creixent, de moment tenen una mida d'aproximadament 20 km. Açò pot provocar un despreniment, creant un iceberg que podria arribar a tindre una mida de 200km2 que, tinguent en compte que l’espessor habitual de les glaceres Antàrtiques sol ser de 300 metres d’alçada, estaríem parlant d’un iceberg amb 60 mil milions de m3 o el que es el mateix 60 bilions de litres d’aigua dolça que van a mesclar-se amb l'oceà i per tant van a pèdrers.

Estudis demostren que la pèrdua de gel de les glaceres és cada vegada més habitual, la pèrdua d’aigua dolça és important, però el problema real és l’augment progressiu del nivell mitjà del mar provocant destruccions de ciutats i països sencers.

Noticia Original

Noticia Relacionada

Noticia Relacionada

Augment del Mar

Augment del Mar

Un equip internacional de científics ha mesurat els canvis en el nivell del mar durant els últims 22 anys amb un nou sistema que té en compte les variacions en el nivell de l'escorça terrestre i l'impacte de les marees. Els resultats demostren que, a causa d'un error en les estimacions realitzades en els 90, l'augment del nivell del mar s'ha accelerat més del que indicaven els càlculs anteriors.

A nivell global, el nou treball suggereix que l'augment mitjà del nivell del mar des de 1993 fins a mitjans de 2014 és d'entre 2,6 i 2,9 mil·límetres per any, davant els 3,2 calculats prèviament. Malgrat aquesta reducció, "la velocitat de l'increment en aquests anys pràcticament s'ha duplicat respecte a la de la major part del segle XX

Para paliar estas deficiencias y efectuar unos cálculos más precisos, los científicos compararon los datos obtenidos por satélite con otras mediciones de los cambios en las mareas y aportaron nuevas medidas obtenidas con GPS para calcular las variaciones en la altura de la corteza terrestre.  

Segons les estimacions del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), el nivell del mar augmentarà fins a 98 centímetres per 2100 si es continua amb els nivells actuals d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

El control del canvi climàtic exigeix renunciar a un terç de les reserves de petroli i al 80% de les de carbó.

Han fet una investigació en la qual científics diuen que no haurien de tocar-se un terç de reserves de petroli, el 89% del carbó i la mitat de gas en uns 40 anys. Tot açò si volem arribar a controlar en canvi climàtic.

La investigació la porta a terme Cristopher Mc Glade i Paul Ekins. Aquests asseguren que els últims anys hem gastat tant que hi ha 50% de possibilitats de no superar-ho.

Mc Glade i Ekins diuen que hi ha una diferencia entre recursos i reserves, les reserves són la part dels recursos que és poden recuperar.

Pareix ser que el govern vol explotar aquests recursos i arribar als dos graus diuen Mc Glade i Ekins. També afirmen que si és preocuparem més per no explotar els recursos no faria falta invertir tant en investigació.

Michael Jakob i Jerome Hilaire, del Institut Postdam de investigació sobre l'impacte climàtic comenten que el canvi climàtic no compensarà les grans utilitats que tenen recursos.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2