DESPRÉS DE DEU ANYS DE SILENCI, L’ESTRELLA XTE J1810-197 TORNA A EMETRE ONES DE RÀDIO

Es tracta d'una de les estrelles més estranyes de l'Univers. Pertany a la categoria dels magnetares, cadàvers estel·lars d'enorme densitat i que posseïxen poderosíssims camps magnètics.

Només es coneixen 23 magnetares. Però XTE J1810-197 és totalment diferent d'ells. Només quatre dels magnetares coneguts, són capaços d'enviar ones de ràdio, i XTE J1810-197 és un d'ells.

Era un d'ells fins a finals de 2008, quan de sobte va deixar d'emetre ones. Des d’aquest moment, un equip de científics de l'Institut Max Planck de Radioastronomía i la Universitat de Manchester han estat investigant-ho. I després d'una dècada, l'emissió d'ones de ràdio ha tornat a començar.

Segons expliquen els astrònoms, des del 8 de desembre els instruments van començar a rebre un nou flux d'ones de ràdio. I el perfil de les ones emeses en esta ocasió prové de les generades fa deu anys.

Entre elles, destaquen una sèrie de xicotetes ones en l'escala de milisegons que podrien deure's a xicotets esgarrifances en l'escorça de l'estrella.

NOTICIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:

Una estranya estrela torna a emetre senyals de ràdio després d'una dècada en silenci.

Un radiomagnetar es reactiva amb canvis després de deu anys de silenci.

VIDEO

NASA DETECTA UN POSSIBLE TERRATRÉMOL A MART PER PRIMERA VEGADA

La NASA ha anunciat que el mòdul espacial InSight, que va aterrar a Mart al novembre, i ha detectat indicis del primer aparent sisme. El dèbil senyal sísmic va ser detectat per l'Estructura Interna d'Experiments Sísmics.

El sismòmetre instal·lat en l'InSight va ser col·locat en la superfície de Mart el 19 de desembre i des d’aquest moment ha reconegut altres tres tremolors, més xicotets i d'origen més ambigu que el detectat el passat 6 d'abril. Bruce Banerdt, va dir que només havien recopilat sons de fons, i açò suposava un primer pas en la sismologia marciana. Banerdt va comparar esta investigació amb les missions Apol·lo.

L'InSight es va posar en una zona plana de Mart coneguda com Elysium Planitia.

A diferència d'altres missions de la NASA protagonitzades per robots, aquest porta la seua missió des d'un punt fix. L'objectiu d'este projecte és estudiar l'interior i la composició de Mart.

Per a arribar fins a l'interior de Mart, l'InSight compta, amb un sismògraf i una sonda que poden mesurar l'activitat i la temperatura internes del planeta.

NOTICIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:

La NASA registra per primera vegada un terratrémol a Mart.

La sonda InSight de la NASA detecta un possible terratrémol a Mart per primera vegada en la història.

VIDEO

  ~

ECLIPSE SOLAR: UNA FOSCOR MÀGICA RECORRE ESTATS UNITS

El 22 d'agost del 2017, una ombra va recórrer el país dels Estats Units diagonalment en 92 minuts. Va ser el primer eclipse solar total que va creuar EUA en 99 anys, i va atraure a milions de persones.

En Isle of Palms, Carolina del Sud, es van concentrar centenars de persones. Durant una hora i mitja el Sol va anar lentament desapareixent. I durant dos minuts i un segon, es va fer de nit, la lluna es va situar per davant del Sol i este es va deixar de veure. Després d'eixa foscor, el Sol va reaparéixer gradualment mentres l'eclipse es despedia i s'endinsava en l'oceà Atlàntic.

Els dos minuts i un segon de foscor van paréixer fugaços. La lluna situada enfront del Sol va crear una corona extremadament brillant de llum blanca. Uns quinze minuts abans de l'eclipse, la temperatura va caure i el vent va bufar amb força. Una llum grisa invadia l'entorn mentres tot es ralentitzava.

Observant l'eclipse era impossible no tindre una sensació de menudesa del ser humà. La lluna és 400 vegades més xicoteta que el Sol i poder observar el moment precís en què se situa per davant i ho bloqueja és una fita. Els eclipses solars totals no són insòlits, ocorren en alguna zona del planeta cada 18 mesos, però és difícil que es puguen veure des de punts habitats.


NOTICIA ORIGINAL


NOTÍCIES RELACIONADES:

Estats Units es prepara per a contemplar un eclipse solar total.

Gran expectació als EUA davant del primer eclipse solar total des de 1918.


VIDEO:

 

DESCOBREIXEN UN EXOPLANETA DE LA GRANDÀRIA DE LA TERRA SEMBLANT A MERCURI

L'exoplaneta s'anomena K2-229b i té la grandària de la Terra, però la seua massa és pareguda a la de Mercuri. Igual que ell, és una ‘gran bola de metall’ amb una enorme densitat, i que posseïx una composició molt prima de roca en la seua superfície. L'espectrògraf HARPS de l'Observatori Austral Europeu ha localitzat este nou planeta, que forma part d'un sistema planetari a 340 anys llum d'una estrella molt semblant al Sol.

Les seues observacions ajudaran a comprendre com es va formar Mercuri. 

Mercuri és una gran esfera de metall, ‘barnizada’ de roca, i els científics pensen que es tracta, del nucli del que va ser un planeta més gran, atès que posseïx només una prima capa de roca, en comparació amb el seu gran nucli metàl·lic.

A diferència d'altres planetes, com Venus, Mart o la Terra, que tenen una massa composta aproximadament d'un 30% de nucli metàl·lic i un 70% de manto de silicats, K2-229 b està format principalment d'un nucli metàl·lic, igual que Mercuri.

S'han proposat diverses teories per a explicar esta composició tan extraordinària. 

Una d'elles és que un impacte va poder haver arrancat les capes externes de este planeta, deixant el seu nucli pràcticament nu. A més d'ajudar a catalogar altres planetes semblants a Mercuri, també ajudarà a detallar les observacions del planeta més pròxim al Sol.

NOTICIA ORIGINAL


NOTÍCIES RELACIONADES:

Un exoplaneta amb la grandària de la Terra i la composició de Mercuri.

Descobreixen un nou exoplaneta molt semblant a Mercuri.


VIDEO:

UNA ESTRELLA VA ALTERAR ELS COMETES DEL SISTEMA SOLAR FA 70.000 ANYS

Aproximadament fa uns 70.000 anys, una xicoteta estrella rogenca es va aproximar al nostre sistema solar, l'estrella de Scholz, i el seu pas va trastornar cometes i asteroides del sistema solar de la prehistòria.

Scholz, era només el 9% de la massa del Sol. En 2015 els astrònoms van descobrir que esta estrella havia fregat el nostre planeta, i van suposar que no hauria tingut molt efecte en el nostre Sistema Solar. Però revisant les posicions dels objectes del Núvol d'Oort, encara podem veure l'impacte de la seua visita a hores d'ara.

Els astrònoms van analitzar les posicions d'uns 340 objectes del sistema solar amb òrbites hiperbòliques, i van detectar que la trajectòria d'alguns d'ells estava influenciada pel pas de l'estrella de Scholz.

Esperaven que eixes posicions es distribuïren de forma uniforme en el cel, però el que van trobar va ser molt diferent, una acumulació estadísticament significativa de radiants. El moment en què va passar esta estrella prop de nosaltres i la seua posició durant la prehistòria, coincideixen en les dades de la nova investigació en 2015.

És possible que notaren la resplendor roja apagada de l'estrella, però no una estrella nana. L'estrella de Scholz és en realitat un sistema doble format per una xicoteta nana roja, entorn de la que orbita una nana marró més xicotet i molt menys brillant.


NOTICIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:
Una estrella va creuar el Sistema Solar fa 70.000 anys.

Una estrella va passar pel Sistema Solar fa 70.000 anys.


VIDEO:

ELS PUNTS DE LLUM QUE VEIEM A SIMPLE VISTA EN EL CEL, SÓN ESTRELLES O SÓN GALÀXIES?

Els puntets de llum que veiem en la nit a simple vista són majoritàriament estrelles, encara que també es veuen alguns planetes com a Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. També podem veure galàxies.
Pròxima Centauri, és l'estrella més pròxima. La més brillant de les que veiem és Sirià.

La Via Làctia es troba en el Grup Local i dins d'este grup la galàxia espiral més pròxima a nosaltres és la d'Andròmeda. No es veu com un punt sinó com un poc més extens. Hi ha una altra galàxia, la galàxia del Triangle, M33 . Hi ha també una altra, M82 , però ja està massa lluny per a veure-la.

Per a distingir una estrella d'un planeta hem de fixar-nos en si la llum parpelleja. La característica principal és que la llum del planeta no parpelleja i la de l'estrella sí. Les estrelles es mouen com un conjunt i els planetes es mouen de manera eclíptica . 

Existeixen també altres fenòmens, les supernoves. Són explosions tan potents que provoquen una llum més brillant que tota la llum de la galàxia que les alberga.

NOTÍCIA ORIGINAL


NOTÍCIES RELACIONADES:

Galàxies, estrelles, satel·lits i planetes.

No tot són estrelles.

Les estrelles.


VIDEO RELACIONAT: