Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solersolerl. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solersolerl. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 de juny del 2013

Nova espècie de llobarro

Es troba una nova espècie de llobarro al sud-est del Estats Units, al que volen anomenar “Choctaw” en referència a un poble indígena que va habitar aquests paratges en els q s’ha descobert. El seu nom científic ja ha sigut escollit: Micropterus haiaka.
El seu descobriment fou una coincidència, ja que els científics el que volien era fer un estudi dels llobarros, i que al analitzar el seu ADN s’adonaren de que no coincidia amb cap espècie.
“No era la nostra intenció buscar una nova espècie” digué Mike Trigali, qui dirigeix el laboratori de genètica de peixos de la FWC.
Per determinar l’espècie, els científics buscaren el perfil d’ADN en altres exemplars, i descobriren que hi havia altres peixos diferents vivint prop de les costes d’Alabama.
L’aspecte d’aquest llobarro es molt similar a la del llobarró clapejat i açò feu que a simple vista els científics no s’adonaren de que era una nova espècie. Segons la FWC, “les diferencies físiques entre ambdues espècies no son fàcils de veure, per aixà no s’havien de la seua existència.

Aus, dinosaures vius


Moltes de les característiques de les aus trobades al nord-est de la Xina s’assemblen a un tipus de dinosaure amb plomes, cosa que fa, q s’estiguin  canviant algunes teories sobre com i quan es produí la transició entre ambdues especies.  
A dies de hui, s’ha trobat un esquelet complet del que sembla ser una bestiola emplomada, una peça clau per descobrir l’origen de les aus.
Aurornis xui, que es com han anomenat al dinosaure, te una mida de 51 centímetres de longitud. Es pensa que es un exemplar adult.
“Pensem que no era un volador  actiu, probablement era un planejador”, deia Godefrot.
Els autores de l’estudi afirmen que tant els Arqueoptéix com els Aurornis xui, formen part dels grup Avialae, en els que s’agrupen totes les aus i els seus parent extints.
Les noves dades, combinades amb la presencia de Arqeoptérix en territori alemany,  mostren que aquests animals estaven repartits per tota Eurasia al final del període Juràssic. 




dilluns, 29 d’abril del 2013

Unes cel·lules curen la sordera a uns roedors


Un estudi realitzat al Hospital "Ramón y Cajal" de Madrid, ha descobert, que amb cèl·lules mare embrionàries, un tipus de rosegador anomenat jerbus pot recuperar l'audició. Amb aquesta investigació, en un futur es podrien curar el 30% de les sorderes neurosensorial.
Aquest tipus de sordera es caracteritza per la falta de dos parts de l'oïda essencials per a que es puga realitzar l'audició: els cilis del oït intern i les neurones del gangli de Corti.
El procés que el investigadors han seguit per curar aquesta malaltia, ha tractat en cultivar in vitro cèl·lules mare per a que formaren cilis i neurones, per després implantar-les als animals. Finalment les cèl·lules mare han arrelat en l'oïda del jerbusi ha recobrat l'oida
Es cert que ja existeixen tractaments per a aquest tipus de sordera, els implants coclares, però amb aquest nou remei evitaríem introduir elèctrodes en l'oïda amb els seus corresponents transductors.

Noticia original



diumenge, 28 d’abril del 2013

Ous de dinosaure fossilitzats amb material orgànic


S'han descobert a Xina ous i embrions fossilitzats de dinosaures amb col·lagen. L'estudi realitzat per Nature afirma que les cries es movien dintre de l'ou i creixien a una velocitat extraordinària.
"Com herbívors, les cries tenien que créixer ràpidament per evitar els perills que suposava tindre una estatura menuda a causa dels grans depredadors" explica Robert Reisz.
Aquests ous pertanyen a l'especie Lufengosaurus (dinosaures coll-llargs) que visqué fa 190 milions d'anys, en el Juràssic Inferior.
Amb l'estudi dels embrions també s'ha descobert que aquest dinosaure era el que mes ràpid creixia.
Un equip taiwanès d'investigadors, també han descobert la mes antiga resta orgànica trobada en un animal terrestre, una proteïna característica de les estructures òssies.
"Trobar restes de proteïnes en un fòssil de embrió es molt difícil, sobre tot si pensem que son 100 milions d'anys mes antics que altres similars amb material orgànic".








divendres, 1 de març del 2013

UNA GRAN AJUDA PER TROBAR L'ORIGEN DE LA VIDA


S'han trobat a un llac a Puebla (una ciutat mexicana), els organismes vius mes vells trobats fins ara. Aquests s'agrupen formant estructures rocoses, conegudes com estromatòlits.
L'importancia d'aquest descobriment, no sols ha ajudat a descobrir com s'originà la vida, sinó que també per comprovar les seues capacitats adaptatives a condicions extremes.
Aprofitant aquest estudi, revisaren també perquè on viuen aquests tipus d'espècies no s'han trobat gran variabilitat d'éssers vius, sinó que altres organismes similars a aquests.
Actualment estudien com afecta tot açò en el canvi climàtic, ja que aquestos llacs on trobem aquestes especies contenen grans quantitats de CO2, que ha sigut acumulat als sediments mes profunds i que emergeix de nou al exterior per sumidors de CO2.

Noticia original





dimecres, 27 de febrer del 2013

Colonitzadors després de la 5a gran extinció


Un animal de 250g, pelut, insectívor i poc especialitzat es l'ancestre de tots els mamífers. Un rosegador que colonitzà el planeta desprès de la desaparició dels dinosaures.
No esta molt clar el punt exacte on aparegueren aquest primers mamífers però s'han deduït tres possibles hipòtesis:
Per a alguns científics, la hipòtesi mes creïbles, es que aquestes especies aparegueren després dels dinosaures. Altres, pensen que aquest tipus de rosegadors ja existien encara-quan els dinosaures dominaven el planeta. La ultima hipòtesi situa a aquests éssers ja en la separació del supercontinent Gondwana.
En un estudi que a durat 6 anys, la NSF, afirma que els primats i rosegadors no varen compartir la Terra amb els dinosaures, però que emergiren d'un ancestre comú.
Aquest treball realitzat no es cap novetat, però a sigut molt important perquè la classificació feta a partir d'aquest primer mamífer ha sigut a gran escala.
"Descobrir l'arbre de la vida es com reconstruir l'escena d'un crim. Es una historia que passà en el passat i que no pots repetir" (O'Leary).



dilluns, 28 de gener del 2013

Aumenten les xifres de càncer de coll i cap


Cada any es descobreixen uns 12.000 casos de càncer de coll i de cap en Espanya. Aquesta xifra pot anar augmentant en els propers anys fins aplegar a la xifra de 16.000 en 2015.
Aquest tipus de càncer es el cinqué que mes afecta als homes i el desé que mes afecta a les dones.
Molts dels casos diagnosticats estan relacionats amb el consum de tabac i alcohol.
El càncer de cap i coll influeix càncers de boca, nas, glàndules salivals, gola i ganglis limfàtics en el coll. La majoria comença en els teixits que rodegen la boca i el nas.
Aquest tipus de càncer pot ser curat per radioteràpia, cirurgia i quimioteràpia.
"Es fonamental tractar de desestigmatitsar la malaltia i ajudar a la conscienciació social, especialment amb aquest tipus de tumors que, lamentablement, estan més ocults però que els efectes secundaris poden ser més visibles que els de altres neoplàsies"(afirma la presidenta de GEPAC Begonya Barragan).




Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
Noticia relacionada 3

diumenge, 27 de gener del 2013

Els oceans, els mes afectats pel canvi climàtic


Un del llocs on podem trobar el mes clar cas de cambi climàtic es al Àrtic, on per culpa d'aquest fenomen molts bancs de peixos estan migrant allí, per habitar les zones mes profundes.
 Aquestes zones properes al cercle Polar Àrtic son unes de les mes productives del planeta parlant de pesca, però per la sobreexplotació d'aquest recursos i per els moviments dels peixos a zones mes fredes, està produint que els grans vaixells pesquers viatgen encara mes al nord. Fet que produirà que en un futur no molt llunya, també aquestes zones queden despoblades.
"El calor acumulat en l'atmosfera degut al escalfament es transfereix a l'oceà i es tradueix a la vegada, en estratificacions i en la pèrdua de nutrients en baixes latituds.""Per el contrari, al pedre el gel les zones mes al Nord absorbeixen una llum antes no rebuda, adquirint mes nutrients i per la qual cosa, son mes productives" (agrega Paul Wassmann)
D'aquesta manera els científics s'han adonat del desplassament cap al nord d'espècies com el capellà, el bacallà o la arengada.
La invasió de noves especies als oceans àrtics, pot provocar la perdua de moltes especies originals d'aquestos paratges, fet que pot aplegar a produir l'extinció d'algunes especies i l'alteració en aquest ecosistema.

Noticia original


divendres, 30 de novembre del 2012

Canvi climatic



Científics del Departament de Geociencies de la Universitat de Princeton, presentaren un estudi en el que anunciaven que casi 200000 milions de tonellaes de gel s'havien perdut dels casquets polars.

Per primera vegada en la historia, tots els científics encarregats d'estudiar el canvi climàtic, han reunit tots els estudis realitzats per veure la pèrdua de gel als pols. La Antàrtida i Groenlàndia s'estan fonent a velocitats inimaginables en l'ultima dècada, fet que a causat una gran confusió i preocupació entre es investigadors, ja que no saben com podria afectar aquest succés al augment del nivell del mar.
Una nova estimació, que canvia per complet totes aquelles realitzades en els posteriors anys, afirma que el creixement de l'aigua de la mar es de 3.3 mil·límetres per any , que situa el augment d'aigua en les 2 ultimes dècades, en 7 centímetres.

"Les nostres estimacions de pèrdua de gel en les capes continentals son les mes fiables realitzades asta la data i suposen la evidencia mes clara de la historia sobre la fusió del gel".




Noticies relacionades:

dijous, 29 de novembre del 2012

Cicle evolutiu



Un programa d'entrenament realitzat per la CAVES, ha enviat un equip d'astronautes que participen en el programa de l'Estació Espacial Internacional per passar unes setmanes baix terra per a treballar en condicions extremes.
Durant les jornades de treball que van permaneixer sota terra, els astronautes realitzaren un programa d'investigació científica: meteorologia, topografia, geologia i la catalogació de vida subterrània.
"Este any, hem descobrit un xicotet toll en el que habitaven uns crustacis molt interessants."
Els astronautes posaren trampes prop del toll i en altres llocs de la cova per capturar aquest espècimen i altres formes de vida. 
Després de recollí algunes espècies molt extranyes les preservaren en alcohol per al seu futur estudi.
El anàlisi molecular confirmà que les mostres recollides perteneixien a una nova especie de crustaci.
Es pensa que els antepassats dels isòpodes terrestres evolucionaren a partir de formes de vida aquàtica, adaptant-se per a viure fora de l'aigua. L'estrany de tot açò, es que la nova especia trobada pels astronautes ha tornat al medi aquàtic, completant un cicle evolutiu. 

   


Noticies relacionades:

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Previndre malalties mitocondrials heretades de la mare es possible





Investigadors estadounidencs han dessarrolat una tècnica mitjançant la manipulació d'òvuls humans, que pot evitar la transmissió de enfermetats mitocondrials transmeses per mare i que actualment no te cura.
Les enfermetats mitocondrials es deuen a alguna mutació en el ADN presents en la mitocondris. Aquestes enfermetats afecten a un de cada 5000-10000 nascuts, que moltes vegades acabem amb la mort de un dels pacients.
37 gens s'ubiquen en la mitocondris, així que el 99% de la carrega genètica procedeix de l'ovul original de la mare.
Aquest estudi, provat fa 3 anys en simis ara sa pogut provar en persones. El experiment he demostrat que aquest procediment es eficaç per eliminar tot rastre de mitocondris maternes, així també, totes les enfermetats de transmissió.
El procés consisteix en un intercanvi de nuclis de l'ovul entre la donant i la mare, fet que aconsegueix conservar quasi tot els genoma de la pacient amb alguna enfermetat mitocondrial.
Els òvuls reconstruïts foren fecundats i desarrolaren uns blastòcits sans.





Noticies realacionades:

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Es Regenera teixit del tiroides amb cèl·lules mare embrionàries de ratolins

Un estudi realitzat a centres d'investigació belgues i estadounidencs ha aconseguit transformar cèl·lules mare embrionàries de ratolins, en cèl·lules del tiroides que al ser trasplantats a rosegadors van ser capaces de regular els nivells hormonals del animal.
Nature revelà, que el mes rellevant del estudi fou que les cèl·lules fol·liculars derivades de les cèl·lules mare embrionàries teixit que pogué recuperar dèficits hormonals en animals.
*La glàndula tiroidea, es la encarregada de metabolitzar el iode per fabricar hormones que regulen el creixement i desenvolupament de casi tots els teixits.
Aquesta glàndula (al mamífers), es compon de dos tipus de cèl·lula endocrina: les cèl·lules fol·liculars i les cèl·lules C.
Sabine Costagliola i uns companys de la Universitat Lliure de Brussel·les, crearen un protocol en el qual generaren cèl·lules fol·liculars a partir de cèl·lules mare embrionàries gracies a la sobreexpresió de proteïnes que participen en la expresió dels gens.
Al següent pas, aplicaren a les noves cèl·lules fol·liculars un tractament amb hormona tirotofina. Aquesta estimulà a les cèl·lules per a que formaren foliculs de forma in vitro.
Per acabar, al trasplantar-les al ratolins amb hipotiroïdisme, els animalets recuperaren els seus nivells hormonals. 

Noticia original

Noticies relacionades:
Noticia 1
Noticia 2