El virus emergent H7N9 és transmissible entre els mamífers

El virus de la grip H7N9 ha causat moltes morts, desde que es van detectar les primeres infeccions humanes a Xangai. Però els científics xinesos no volen córrer cap risc, per això els instituts del país hi han fet una investigació del virus. Els resultats obtinguts, demostren que el H7N9 pot replicar-se en les vies respiratòries altes; fet que provoca que siga més fácil la seva transmisió. Aquest virus es contagia entre furons per contacte, però també és pot transmetre de persona a persona i eixa és la gran preocupació dels epidemiòlegs. El H7N9 es causat per un mestissatge entre diversos virus d'altres espècies, i esta prou estés per les granges de pollastres de l'est asiàtic.
Dels casos humans confirmats, tres quartes parts havien tingut contacte amb pollastres de granja, que per això són els principals sospitosos com a focus de les infeccions humanes. Els investigadors han registrat casos de brots familiars, pel que fa que considere probable que l'H7N9 tingui una certa capacitat de contagi de persona a persona. Segons la seqüència genètica que mostra aquest virus, apunta a que ja hi hagen experimentat algunes mutacions a la seva replicació en humans, i en la generalitat dels mamífers.

Notícia original.

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2
Notícia relacionada 3

Video:

La mosca del vinagre contra les malalties neurodegeneratives

El Huntington, l'Alzheimer, el Parkinson i l'atàxia espinocerebelar, son malalties neurodegeneratives. Son malalties que son causades per l´acumulació de proteïnes tòxiques en les neurones.
Uns científics de Baylor College of Medicine a Houston, hi han fet una prova per a saber quins son els components que causen aquestes malalties. Hi han descobert que si actuen contra aquestes amb molècules petites, es reverteix la neurodegeneració en models animals d'atàxia espinocerebral.
Els gens implicats en les malalties neurodegeneratives aparèixen en la segona meitat de la vida. Aquests gens mutants es fabriquen en quantitats excessives i van acumulant-se a les neurones malaltes com: la huntingtina en cas de l'Huntington; synucleína alfa en el cas del Parkinson. Algunes altres com l'amiloide implicada amb l'Alzheimer.
Malgrat que aquestes malalties tenen símptomes molt diferents i s'associen en factors genètics diversos, per això totes comparteixen un mateix mecanisme patogènic què és l'acumulació anormal d'aquestes proteïnes tòxiques en les neurones d´una persona.
A partir d'aquesta informació els científics han dissenyat una estratègia per a trobar els punts d'entrada terapèutics contra aquestes malalties. Hi han utilitzat la genètica de la mosca Drosophila per a rastrejar el genoma que afecti al grau d'acumulació d' aquestes proteïnes tòxiques. També hi han treballat amb ratolins i  cèl·lules humanes, que tenen diferents sistemes als de la mosca, però si que son prou com per avançar molt més ràpid que si hagués de començar des de zero amb ells.

Notícia original.

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2
Notícia relacionada 3

Video:

L'edat condiciona el treball de les formigues obreres

Un estudi de la universitat de Lausana (Suiza), va afirmar que les formigues depenguen de l´edat, ocupaven un lloc de treball en el formiguer.
Les formigues, a mesura que creixen van canvian de treball. Sembla que quan son mes menudes permanéixen dins del formiguer,i a mesura que van creixent van ixint a l´exterior. Aquesta teoria l´han realitzada els investigadors del Departamen d'Ecologia i Evolució. Laurent Keller, director del departament, va explicar que és molt difícil determinar l'edat en què les formigues abandonen un lloc de treball.
 Aquesta teoria depen de la manera de evolucionar de cada individu i de les cirscumstancies de la colonia.
Els cientifics durant unes setmanes van estudiar el comportament de les formigues obreres, procedents d'Orient Mitjà.

El repartiment del treball de les formigues sempre a estat en debat ja que entre elles no hi ha una jerarquia ni un poder central.
Els investigadors per dur a terme aquest estudi, van ficar a les formigues un codi de barres per a tindre-les localitzades i registrar el seu comportament.
La qual cosa els va perpetre agafar una gran quantitat d´informaciò, que va demostrar que les formigues obreres al llarg dede la seva vida sols exercien tres funcions diferents.
Les obreres menudes permaneixen prop de la reina, per això es denominen ``infermeres´´.
Les mitjanes son les encarregades de estar prop de les deixalles i de fer patrulles pel formiguer, aquestes s´anomenen ``netejadores´´.
Finalment, estan les de edat mes avançada que surten del formiguer i son les encarregades de l'alimentació de la colònia i de la recerca del menjar, es diuen les "farratgeres".

 Notícia original.

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video:

Desxifrat el genoma del celacant el peix que no va haver d'evolucionar

El celacant es un peix conegut com un fòssil vivent per que durant uns anys es creia que s'havia extingit. Fins que el 1938 en la costa oriental de Sud Àfrica es va capturar un exemplar viu, que 50 anys després el van localitzar a una zona d'Indonèsia.
Un equip d'investigadors va desxifrar el genoma d'aquest peix, també a donat a conèixer com els vertebrats van abandonar el seu hàbitat submarí i es van anar adaptant a la superfície terrestre.
A partir d'eixe moment els científics van descobrir que els gens dels celacants evolucionaven mes lentament que els dels altres peixos, des d´aquell descobriment Jessica Alföldi, autora del mapa genètic, va dir que potser no van evolucionar perquè mai van necessitar canviar.
Aquest peix, te l'aspecte d'un peix prehistòric, que sembla estar a punt de patir una metamorfosi i canviar les seves aletes per potes i dits. Viu en les aigües profundes de la costa africana i d'Indonèsia, on hi ha hagut pocs canvis al llarg de molt anys.
El seu cos s'ha adaptat a aquest entorn de les profunditats marines, ja que seu genoma es molt simple, mes que el de algun altre animal en el canvi de passar de l'aigua a la terra.
D'aquests peixos hi podem destacar també el peixos pulmonats que tenen pulmons funcionals i aletes amb un apèndix carnós.

Notícia original.

Noticía relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video:

Les espècies invasores suposen un risc per a la salut i el per al medi ambient

 Una espècie exòtica és un organisme que s´ha introduit fora del seu habitat natural intencionadament o accidentalment, i es considera una espècie invasora.

Un nombre creixent de casos d'espècies exòtiques invasores poden causar danys a la salut humana i en la societat. Hi ha mes de 10.000 espècies exotiques a Europa i un 15% tenen un impacte negatiu econòmic i ecològic. Però, també hi han espécies autòctones que aporten beneficis. Així mateix, el canvi climàtic ajuda en la propagaciò d´aquestes espècies, la qual cosa provoca que algunes àrees siguen més favorables per a la proliferació de determinades plantes i animals.

Els ecosistemes en moltes zones s´estan debilitant a consequencia de la contaminaciò, la fragmentaciò i el canvi climatic. Aquestes espècies invasores augmenten la seua pressió sobre el món natural, i son molt difícils de restituir. Hi ha 395espècies Europees en perill d´extinciò i 110 estan en perill a causa de la invasió d'espècies exòtiques.

Els efectes més perillosos de les espècies exòtiques per als humans es que sigen portadores de enfermetats. Un exemple és el mosquit tigre que s'ha vinculat a més de 20 malalties com la febre groga.

Noticia original  

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2 

Video:

 

El paràsit dels dinosaures passa a ser una mosca aquàtica

Els insectes de la família Strashilidae, els quals van viure en el periòde juràsic no van ser paràsits dels pterosaures-rèptils, sino dípters que estaven relacionats amb la família Nymphomyiidae en la qual pertanyen algunes mosques actuals.

Els Strashilidae degut a la seua boca i les pinces que tenen, estan considerats com ectoparasits. Els científics han revelat nova informació d´aquests insectes jurasics.

Per a poder revelar l´informaciò han estudiat fòssils de dos especies diferents: Vosila sinensis i Strashila daohugouensis. Els investigadors han afirmat que en la fauna de Daohugou hi habíen ectoparasits com les puçes. Les característiques dels fossils indiquen que els mascles utilitzaven les pinces per a fixar-se a la femella.

Gairebé l´ausencia de boca implica que els adults no s´alimentaven, sino que perdien les ales després d´eixir de la crisàlide.Aquesta idea s´ha reforçat ja que s´han trobat parelles de fossils sense ales.Els investigadors han conclòs que aquests fòssils podrien coincidir amb les brànquies utilitzades en la respiració aquàtica per algunes larves.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2 

Video:

 

Descobriment del parasit Toxoplasma

El biòleg evolutiu checo Jaroslav  Flegr va afirmar que un paràsit que es diu toxoplasma gondii pot arribar a controlar els cervells.
El toxoplasma sempre a infectat sols als gats, aquest paràsit es famos per la tàctica que te per a botar d´un gat a un altre mitjançant la infecció de les rates. El biòleg va descobrir que el parasit provoca comportaments com reacció lenta i letargia, aquests simptomes tambe apareixen en els sers humans infectats.Malgrat que la toxoplasmosis la solen portae els gats, tambe infecta als essers humans, pero el parasit no causa problemas lleus.
Durant 15 anys va estar experimentant i va descubrir una sèrie de paral.lelismes entre la toxoplasmosis i el comportament huma.
Una persona infecta te mes risc de sofrir un accident de cotxe, ja que el parasit atribuieix a desarrollar esquizofrènia.
Els cientifics del regne unit descobriren que el paràsit te dos gens per a la fabricaciò de la molècula precursora de la dopamina .Després van examinar la sang d´una rata i van encontrar el paràsit viu en el interior de les cèl.lules immunes que estan disenyades per a matar el pàrasit.A partir d´eixe experiment varen descobrir que el toxoplasma estaba utilitzant les cèl.lules del sistema immunològic per a desplaçarse a través del cos i arribar al cervell.

Noticia original

Noticies relacionades:
Noticia 1
Noticia 2

Video:

Uns científics modifiquen la proteina del VHI

En Sidney el uns científics austrialians han modificat la proteïna del VIH per a mantindre´l inactiu, el que fa es que el cos huma es puga protegir contra aquest virus.

El que han fet els científics es que han agafat una proteïna del virus i l´han modificada per impedir que es reprodueixi, aquesta proteïna esta en cèl.lules immunes. Aquesta proteïna ajudarà a mantindre un sistema saludable i als paciens d´aquesta malaltia infecciosa a curar les infeccions normals.

Si la modificaciò de la proteïna no deriva en la cura de la infecció del sida, acabara amb l´enfermetat al  protegir les cèl.lules humanes i tambè donara un nivell mes alt de vida als portadors d´aquesta malaltia.

Noticia original: 

Noticies relacionades:

Noticia 1

Noticia 2

Video:

Misteris del camp magnètic:

Tots sabem que el nostre planeta té un camp magnètic que ens protegeix i si no existira no hi hauria vida, aquest esta creat d'un misteriós component que ens crea moltes incògnites.

L'agencia espacial europea va fer un projecte via satèl·lit que ens perpetra conèixer l'evolució del camp magnètic.

El camp magnètic és un metall liquid de grans quantitats, el seu moviment genera corrents elèctriques, també fa d’escut reflector dels vents solars amb partícules els devia al voltant de la terra, generant un lloc on pot haver vida. És el responsable de les aurores boreals, tanmateix ajuda als animals a orientar-se en els seus moviments migratoris.

Des de fa molt de temps estan investigant sobre el camp magnètic de la terra perquè necessitaven actualitzar constantment els mapes de navegació, ja que el camp magnètic nord canvia molt.

Actualment hi ha molts observatoris magnètics que utilitzen aparells electrònics, calibrats de forma precisa per a mesurar i registrar canvis, per a saber tots aquests factors necessitem un magnetròmetre. Gracies a ells podem saber que els pols s’estan desplaçant cada vegada mes ràpid.

La ESA a ficat 3 satèl·lits que circularan en òrbites divergents, dos d’ells estaran a la mateixa altitud, i l’altre mes alt, aquesta missió durara 4 anys. 

Aquesta informació ens ajudara a saber el perquè el camp magnètic s’esta debilitant. 

Link noticia original.

Noticies relacionades.

-Noticia 1

-Noticia 2

Video:

La grip A:

El virus de la grip A té una maquina complexa que pot replicar dintre de les cèl•lules infectades. El investigadors del Centre Nacional de Biotecnica han descobert l'estructura de la maquina, que resol el cicle de la vida d´aquest virus que es transmet a les persones i pot causar epidèmies.Aquest virus es un organisme que causa fascinació i controvèrsia.En la lluita contra aquest virus és imprescindible esbrinar els mecanismes dels seus cicles de vida, ja que ens permet trobar-hi una cura.Un treball revel•la que en 2009 el virus va patir una mutuació que va donar un salt entre éspecies passant d´animals a persones.El seguent es profunditzar en els mecanismes que treballen les ribonucleoproteines perexpresar la genetica del virus de mode que
s´associen entre si amb la partícula i els mecanismes que ajuden a que els gens aviars es pugen transmetre als virus humans.

Link de la noticia.

Noticies relacionades:
- Noticia 1.
- Noticia 2
- Noticia 3

Video: