Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vidalmorenojr. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vidalmorenojr. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de maig del 2015

Què és la megarexia?

Es tracta d'un trastorn alimentari bastant menys conegut que l'anorèxia nerviosa, la bulímia o el trastorn per afartament però amb idèntiques i nefastes conseqüències per a la salut. La megarexia representa el costat oposat de l'anorèxia: les persones que la pateixen es veuen a si mateixes sanes i primes quan en realitat pateixen obesitat.

La seva distorsió de l'esquema corporal, tan comú en els trastorns relatius a l'alimentació, els porta a sentir-se satisfets i orgullosos del seu físic (opinen que l'excés de pes és sinònim de força i vitalitat), pel que no segueixen cap tipus de dieta , no fan exercici i solen portar hàbits de vida poc saludables, incloent la ingesta d'una gran quantitat d'aliments amb "calories buides" (brioixeria industrial, patates fregides, llaminadures, dolços, menjar precuinat ...) cada dia de la setmana, el que condueix, amb el temps a tenir una greu i preocupant manca de vitamines o minerals. Com a mínim pot portar al pacient a patir anèmia, però també pot causar la mort.

El dèficit de nutrients provoca una alteració en la bioquímica del cervell (com en l'anorèxia), de manera que els megaréxicos no són conscients que pateixen una malaltia. A més, tenint en compte que l'obesitat és una malaltia en ascens en l'actualitat, és possible que hi hagi molts individus amb sobrepès que siguin megaréxicos no diagnosticats i que acabin convertint-se en obesos.

-Notícia Original
-Notícia relacionada 1
-Notícia relacionada 2

El terratrèmol del Nepal va alterar l'atmosfera de la Terra


Un programari desenvolupat pel Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA, a Pasadena, Califòrnia (EUA) ha descobert que el terratrèmol de magnitud 7,9 en l'escala Richter que va sorprendre i va assolar el Nepal el passat 25 de abril va crear ones d'energia que van penetrar en l'atmosfera superior de la Terra, el que va pertorbar la distribució d'electrons de la ionosfera o termosfera, la zona de l'atmosfera terrestre ionitzada permanentment a causa de la fotoionització de la radiació solar. 

Les pertorbacions van ser controlades mitjançant els senyals transmesos pel Sistema de Posicionament Global (GPS) i rebudes per un receptor GPS ubicat en una regió veïna al Nepal. Els mesuraments d'aquesta regió de l'atmosfera que està situada entre 60 i 1.000 quilòmetres sobre la superfície de la Terra van ser filtrades amb aquest programari de processament de la NASA i van mostrar la distribució -i perturbación- dels electrons de la ionosfera. 

Les dades revelen que després de la ruptura del terratrèmol inicial hi va haver un període d'uns 21 minuts fins que la pertorbació ionosfèrica provocada pel terratrèmol arribés a una estació de GPS situada a uns 640 quilòmetres de distància de l'epicentre al Tibet (Xina). 

Gràcies a aquest tipus d'informació els científics podran arribar a planificar futurs sistemes d'alerta per poder respondre amb antelació a qualsevol perill de caràcter natural difícil de detectar com una erupció volcànica o un tsunami.



-Link Original-Link relacionat-Link relacionat


diumenge, 29 de març del 2015

Creuar els dits redueix la sensació de dolor.

Pel fet que el dolor és una experiència sensitiva, és a dir, que relaciona una lesió real o potencial amb una sensació desagradable, està condicionada pel que opini el nostre cervell. Així, tot i que tocar un tros de gel ens hauria de fer sentir fred intens, el nostre cervell ens transmet sensació de cremor. Aquest efecte es coneix com "il·lusió de la graella tèrmica". I és que el dolor està condicionat per il·lusions que convencen al nostre cervell de sentir una o altra cosa. Així, un nou estudi dut a terme per l'University College de Londres (Regne Unit) conclou que el simple gest de creuar els dits disminueix el dolor.

Aquest efecte de "graella tèrmica" es produeix per la interacció de tres vies nervioses que condueixen al cervell informació sobre el fred, la calor i també el dolor. El motiu pel qual es neutralitza aquest efecte en creuar els dits és perquè la temperatura càlida que es produeix en creuar bloqueja aquesta informació que arriba al nostre òrgan pensant (la il·lusió desapareix).

I és que la posició, la disposició espacial dels dits, també és clau en la sensació de dolor. Els científics van aconseguir demostrar que creuant el dit mig sobre el dit índex, la sensació de calor es va reduir en el dit mig. Al contrari, si el dit mitjà s'exposava a la calor i el dit índex es refredava, la sensació de cremor augmentava en creuar els dits.


L'estudi, que ha estat publicat a la revista Current Biology, confirma per què quan ens fa mal alguna cosa, solem canviar la postura en la qual ens trobem i tenim la sensació que ens fa menys mal, perquè el cervell així ho percep, amb una visió més real d'aquest dolor.

-Notícia original
-Notícia relacionada 1
-Notícia relacionada 2

Nou illot al sud del Pacífic.

A l'atles del món li ha sortit una piga. Concretament, la nova terra emergida està situada a 45 quilòmetres de Nuku'alofa, la capital de Tonga, país insular de la Polinèsia.

Es tracta d'un illot de mig quilòmetre de longitud que es va formar a conseqüència de l'erupció del Hunga-Tonga, actiu des del mes de desembre.

El violent despertar d'aquest volcà submarí ha creat l'illa número 176 de l'arxipèlag, com ha proclamat oficialment Taaniela Kula, ministre de Terres de Tonga. De moment, no és recomanable anar a visitar-la, ja que l'activitat volcànica continua -cau pluja àcida en un radi de deu quilòmetres- i la nova taca al mapa, feta de magma fragmentat, és inestable.

Tanmateix, hi ha qui es aventurat a veure-la de prop, com Gianpero Orbassano, un empresari hoteler de Tonga. Segons el seu testimoni, és bastant alta i la superfície està calenta, però ja hi ha milers d'aus marines de tot tipus posant ous al seu territori. Altres observadors afirmen que hi ha un llac al centre i que desprèn una forta olor a sofre.


-Noticia original
-Noticia relacionada 1
-Noticia relacionada 2

dimarts, 17 de febrer del 2015

On està la "Porta de l'Infern"?

 El desert de Karakum, a Turkmenistan, te el cràter o pou de Darvaza, més conegut com la Porta de l'Infern. Es tracta d'una gran obertura en el terreny d'uns 60 metres de diàmetre i 20 de profunditat que s'assembla bastant a la boca d'un volcà. Encara que no tira lava, les flames envolten l'enorme forat com si es tractara veritablement d'una entrada al més enllà. No obstant això, aquest lloc no té res de sobrenatural. L'orifici va sorgir en 1971, quan un grup de geòlegs de la Unió Soviètica portava a terme una prospecció per buscar i extreure gas natural, molt abundant a la zona. L'excavació es va topar amb el sostre d'una cova negada per aquest cobejat fluid, que es va ensorrar a causa de les perforacions i es va empassar totes les instal·lacions.
Per evitar que el gas es propagara perillosament per la zona, els experts van decidir encendre el forat, que es va dilatant i augmentant de grandària a mesura que el terreny es debilita per l'acció de l'incendi. Encara que han passat més de quatre dècades, la foguera segueix activa i ningú té ni idea de quan s'extingirà. Això suposadament només passarà en el moment en què s’acaben totes les reserves de substàncies inflamables dins del forat.


-Noticia Original
-Noticies Relacionades
  -Noticia 1
  -Noticia 2



Què passaria si els continents no s'hagueren separat?



Fa 200 milions d'anys, totes les terres emergides del món estaven unides en un sol bloc continental, que avui anomenem Pangea. Des de llavors, diverses masses han anat separant a causa dels moviments de les plaques tectòniques presents en l'escorça terrestre fins a formar els continents actuals.

Si no hagués estat així, les condicions del planeta i els seus habitants serien molt diferents. Aquesta única gegantina massa continental en rotació estaria situada a la zona de l'equador, pel que les temperatures serien altes tot l'any, i els mamífers no haurien evolucionat de forma tan dominant.

Hi hauria fortes tempestes, vents huracanats i onades de més de 30 metres d'altura. La vegetació i la majoria de la fauna es concentrarien al litoral, mentre que a l'àrid interior, on la variació tèrmica oscil·laria entre

60 ° C de dia i -30 ° C de nit, predominarien insectes, rèptils i amfibis, animals capaços de regular la seva temperatura corporal.

En l'oceà, a mesura que l'aigua s'allunyés de la costa baixaria la temperatura, de manera que els icebergs serien molt abundants en el pol, el que augmentaria la salinitat i dificultaria el desenvolupament de la vida. Hi hauria menys diversitat biològica, ja que l'aïllament va accelerar l'evolució en llocs com Madagascar o les illes Galápagos, on moltes espècies són exclusives.



-Noticia Original


-Noticies Relacionades
-Noticia 1
-Noticia 2 






divendres, 26 de desembre del 2014



L'ull humà pot veure la llum infraroja 'invisible'

La radiació infraroja va ser descoberta en 1800 per William Herschel i per a l'ésser humà, és impossible veure-ja que està fora de l'espectre visual. No obstant això, un equip internacional d'investigadors ha descobert que amb certes condicions especials, la retina és capaç de detectar aquesta llum infraroja.

Per a la seva investigació, els experts van utilitzar cèl·lules de la retina de ratolins i éssers humans i làsers potents que emeten polsos de llum infraroja, descobrint que quant els polsos de llum làser s'emetien ràpidament, les cèl·lules sensibles a la llum a la retina rebien algunes vegades una doble cop d'energia infraroja i, per tant, l'ull era capaç de detectar aquesta llum que cau fora de l'espectre visible.

"Hem experimentat amb polsos de làser de diferent durada que lliuren el mateix nombre total de fotons, i es va trobar que com més petit sigui el pols, el més probable era que una persona pogués veure-ho", expliquen els científics.

"Estem utilitzant el que vam aprendre en aquests experiments per intentar desenvolupar una nova eina que permetria als metges no només examinar la vista, sinó també estimular determinades parts de la retina per determinar si està funcionant correctament", explica Vladimir J. Kefalov, líder de l'estudi.

L'estudi ha estat publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

-Noticia original

-Noticies relacionades

 -Noticia1 -Noticia2

-Video

La missió Rosetta és l'avanç científic de l'any

2014 serà recordat com l'any de la "missió Rosetta". La seva arribada al cometa 67 / P Churyumov-Gerasimenko ha estat designat per les revistes científiques més prestigioses del món com Science o Nature com l'avenç científic més destacat de 2014.

Aquest avanç "ha capturat la imaginació del públic amb imatges transmeses des de més enllà de Mart i obre una nova era de la ciència dels estels", explica la revista Science. I és que es tracta de la primera vegada que una missió espacial aconsegueix situar al voltant d'un estel i fer aterrar un mòdul robòtic en ell. Tenint en compte que l'atracció gravitatòria d'un cometa és ínfima comparat amb la d'un planeta, la gesta era realment complicada.

Si tot segueix com està previst, la missió Rosetta es convertirà en la primera que acompanyi un cometa en el seu acostament al Sol per veure com canvia aquest amb la calor de la nostra estrella.

Si la missió Rosetta és el millor de 2014 en ciència, el pitjor ha estat la resposta davant el brot de ebola al món. Tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com la comunitat internacional "van trigar massa a reaccionar i els governs locals van fer l'estruç i maquillar els informes de casos. El resultat és una epidèmia devastadora que segueix sense estar controlada ", exposa Science. Per aquest motiu, la resposta davant l'Ebola és el gran fiasco de la ciència d'enguany.



-Noticia Original


-Noticies Relacionades


  -Noticia 1

  -Noticia 2






dissabte, 8 de novembre del 2014

Descubren que el virus del ébola está mutando rápidamente

Un equip de profesionals de quatre paisos han estat anlitzant la genetica del virus de l’Ebola de les mostres recollides en Sierra Leona.Els resultats, publicats avui a la revista Science, indiquen que el genoma del virus està canviant ràpidament a mesura que es transmet de persona a persona, encara que es desconeix si les mutacions són la causa de la virulència de la nova epidèmia.

Els investigadors van identificar 300 mutacions.L'anàlisi dels 99 genomes ha revelat també informació sobre el seu origen; de moment, es creu que es va introduir en un sol humà que havia ingerit o manipulat carn crua de ratpenat o granota.

El virus de l'ebola s'ha mantingut contingut en regions poc poblades del centre d'Àfrica al llarg de dècades. En aquesta ocasió, però, s'ha estès a la zona occidental i manté el món en suspens en traspassar puntualment les fronteres marítimes del continent. Des de la seva detecció a Guinea al març d'aquest any, s'han registrat 3.069 casos, dels quals han mort 1.552, segons l'Organització Mundial de la Salut; una xifra superior a la suma de totes les víctimes d'anteriors brots i que podria fins i tot arribar als 20.000.



El preu del descobriment, que ajudarà a traçar el seu origen, millorar els diagnòstics i dissenyar tractaments, ha estat molt elevat: cinc dels autors de l'estudi van morir en contreure la malaltia.

-Noticia original


-Noticies relacionades

  -Noticia 1
  -Noticia 2


Ressusciten un virus trobat excrements animals de fa 700 anys



Investigadors de l'Institut de Sistemes sanguinis de San Francisco han aconseguit reviure un virus a partir de les restes trobades en els excrements d'un caribú. La particularitat és que l'herbívor va realitzar la seva deposició en les Selwyn Mountains (Canadà) fa ... 700 anys. El gel conservar aquest tresor biològic per a la posteritat.

Gràcies a la genètica inversa, Eric Delwar i els seus amics van aconseguir fer una còpia del genoma complet del virus, que va resultar ser patogen per a un tipus de planta del tabac, com van comprovar els científics al inocular el microbi. El virus possiblement va passar a l'estómac del caribú a través d'una planta infectada.

Segons alguns experts, aquest descobriment demostra que l'escalfament global podria reviure alguns microorganismes congelats.


-Link original

-Links relacionats
     -Paper Blog
     -Diario Presente


divendres, 10 d’octubre del 2014

Encontren una nova molècula que podria explicar l’origen de la vida.

Un grup d'astrònoms dirigits per Arnaud Belloche, de l'Institut Max Planck de Radioastronomia, ha descobert una molècula orgànica de cianur isopropílic en un gran núvol de gas situat a 27.000 anys llum de la Terra.

L'interessant d'aquest compost és la seva complexitat química,amb els ingredients per a crear la vida,els científics ho van trobar després d'analitzar les ones de ràdio emitides per la substància en el Atacama Large Millimeter / Submillimeter 
Array (ALMA),observatori  a 5.000 metres d'altitud en el  desert de  Xile.El que diferencia la molècula de cianur isopropílic d'altres compostos,és que amb carboni la seva forma  és ramificada, quan el normal és que l'estructura siga lineal.

Això obri la porta a que es formen molècules a l’espai i arriben a la Terra sembrant les llavors de la biologia.

-Video relacionat:

    -Notícia original

    -Notícies relacionadas:

    -Informe21
    -Tendencias21


Un nou triangle e les Bermudes?

Aquest passat estiu a la Regió Autònoma de Yamalo-Nenets, uns pilots russos es van encontrar un nou cràter conegut com “el forat del fi del com”, es segons un equip de científics de l'Institut de Geologia del Petroli i Geofísica de l'Acadèmia de les Ciències Trofimuk, un "parent proper" del Triangle de les Bermudes. 
Alguns científics han dut a terme alguns estudis de geofísica mitjançant tècniques magnètiques i radio mètriques amb les que han obtingut noves dades

Les causes d’aquest misteriós origen han sigut el fet de que aquest lloc esta en una intersecció de falla tectòniques i que aquest passat estiu haja segut tan calorós.La calor provoca l'emanació d'hidrats de gas, les emissions, conegudes com esclats pneumàtics, van desembocar finalment en la formació d'aquest intrigant cràter.Aquestes emanacions poden fer bullir els oceans. Segons Igor Eltcova aquest crater no es exclusiu o singular, però poden  produir-se en llocs poc habitats que solen passar desapercebuts.




-Video Relacionat:


-Link de la notícia



-Noticies relacionades   

    -Agència Sinc 
    -La Vanguardia