L'insecte més llarg del món

S’ha trobat un insecte pal a la regió autònoma Guangxi, al sud de Xina, i aquest ha sigut classificat com l'insecte més llarg del món. Les autoritats xineses van afirmar dijous passat que l'exemplar, de 62,4 centímetres, ha superat el rècord de longitud de tots els registrats fins ara.

Zhao Li, investigadora del Museu de l'Insecte de l'Oest de Xina, va trobar l'insecte pal en una carretera de muntanya durant una inspecció en un camp de Guangxi fa dos anys. Este exemplar és l'insecte més llarg dels descoberts fins ara, entre els que s'han classificat més de 807.625. La investigadora portava esperant este moment des de 1998, quan els habitants d'eixa zona van assegurar veure un "bicho enorme" de mig metre rondant pel camp.

L'insecte, anomenat Phyganistria chinensis Zhao, va ser transportat fins a l'IMWC, on va posar sis ous. Després d'eclosionar, el cos més xicotet de les cries mesurava almenys 26 centímetres. Les autoritats xineses assenyalen que la tesi sobre este cas es publicarà pròximament.

-Notícia original:

http://elpais.com/elpais/2016/05/06/ciencia/1462544805_487087.html

-Video d'interés:

Xina revela els detalls del primer telescopi instal·lat a la lluna

Xina ha decidit revelar els primers resultats del nou telescopi situat a la Lluna, sobre el qual coneixíem ben poc. Aquest, porta funcionant des de fa dos anys manejat per radi des de la Terra,  és el primer telescopi capaç de ser operat remotament.

És un telescopi de 15 cm. que va sobre la cabina del mòdul d'aterratge Chang’e 3. Es va col·locar sense problemes al desembre de 2013. La nau transportava també un rover, Yutu,
que ha estat en funcionament fins al mes de març, però tot i així, el mòdul d’aterratge continua funcionant.

Com que el telescopi opera amb llum ultraviolada, no li permet realitzar observacions des de la Terra. Jing Wang, de l'Organització Nacional d'Observatoris Astronòmics de Xina i responsable del telescopi, afirma que com no hi atmosfera a la lluna la llum ultraviolada dels objectes celestes és captada. També explica que com la rotació de la lluna és més lenta que la de la Terra, des d’allí es pot enfocar un mateix objecte més de 12 dies seguits, impossible des de la Terra.

Wang, al seu article conta com van les operacions del telescopi. Durant els seus 18 mesos, acumula més de 2000 hores d’observació, més de 10000 imatges i s’han monitoritzat 40 estels.

Mantenir en bon estat el telescopi és un gran desafiament, ja que no es troba en les millors condicions habitables. Per exemple, pot colar-se pols lunar al dispositiu i fer que deixe de funcionar. Per a evitar-ho durant l’alba i els vesprejar lunar es guarda al Chang’e 3. Gràcies a aquest sistema, el telescopi està en perfecte estat i es barallant-se l’opció d’allargar la seua vida fins a finals d’any.

Aquesta és una altra prova del potencial del xinesos en quant a l’àmbit espacial. Res no ens resultaria estrany si aquests foren els primers en arribar a Mart.


Notícia original

Informació relacionada:

• Telescopis robòtics
• Missió Chang’e 3: un any de Xina a la Lluna

Vídeo:

Xina lluita contra la pul·lució

Davant de l'excés de contaminació atmosfèrica que està patint el país asiàtic, farà cosa d'un any, el primer ministre de la República Popular Xina, Li Keqiang, va proposar la lluita contra la pol·lució de la mateixa manera que es va lluitar contra la pobresa dècades anteriors declarant així ''la guerra a la pol·lució''. Li Kequang va reconéixer que en molts llocs es trobaba l'anomenat efecte 'smog' i el Govern faria esforços per reduir les emissions de les partícules que creen la boira tòxica i a més s'intentaria millorar l'estructura industrial, augmentar l'eficiència energètica, reduir les emissions dels vehicles i prevenir i controlar les partícules transportades pel vent.

I amb la publicació del documental Under the dome (Baix la cúpula) s'ha tornat a resaltar la importància de fer front a la contamiació, s'ha despertat la consciència ecològica de la població.

L'11 de novembre del 2014, la Xina i els Estats Units signaven un pacte sobre el canvi climàtic i la cooperació en el camp de les energies renovables. Mitjançant aquest acord China es comprometia a assolir la seva cota màxima d'emissions de diòxid de carboni al voltant del 2030 i a partir d'ací començar a disminuir-la i també es comprometia a aconseguir que el 20% de l'energia total consumida provinguera d'energies renovables.

El ràpid procés d'industrialització a China ha provocat moltíssimes conseqüències en el seu ecosistema. Però la declaració de "guerra contra la pol·lució" i el pacte amb els Estats Units van fer de 2014 un any clau per al medi ambient a la Xina.
També el Ministeri de Ciència i Tecnologia treballa en un  pla quinquennal destinat al control de la pol·lució estudiant l'origen i algunes solucions.




Per tant, Xina ha potenciat en els útlims anys plans destinats a la millora de les condicions mediambientals amb la promoció de la investigació científica i tecnológica.

Així que es manté l'esperança de reduir la contamiació i millorar les energies, i es confía en el compliment dels objectius marcats per a 2013, ja aque hi ha un compromís ferm per les autoritats i un gran desig d'aconseguir-ho per part de la societat.

Notícia original

Notícies relacionades:

La contaminació en Harbin

La contaminació i el baix pes dels nounats

El govern prohibeix el documental

La contaminació costa billons de morts i enfermetats

Pesca il·legal de corall en aigües japoneses per pesacadors xinesos

Vaixells xinesos durant aquests darrers mesos han pescat corall vermell il·legalment a les illes subtropicals Ogasawara o Bonin. El coral vermell, que el quilo es pot vendre a milers de dòlars.

Aquesta pesca pot estar causada pel conflicte que hi ha entre la Xina i el Japó. Encara que es guanye molts diners venent corall roig, enviar una embaració fins a les illes Ogasawara val molts diners i no ix massa rentable.

Japó com té grans àmplies fronteres no pot impedir la sobrepesca.
Moltes embarcacions que pesquen el corall roig il·legalment a Japó, provenen de la ciutat de Xiangshan, a la Xina. La sanció que s'aplica és molt barata.

El diàleg entre Abe (Ministre japonés) i Xi (Ministre xinés) ha permés que els japonesos puguen destruïr les embarcacions.
Com de moment no hi ha cap solució, la impotència i la frustració dels internautes japonesos s’ha transformat en indignació i en humor negre.

A principis de novembre, un potent tifó va travessar les illes Ogasawara i va paralitzar la pesca il·legal de corall

Notícia original: 

GlobalVoices

Notícies relaconades:

FMPRC

Un Tryannosaurus rex amb plomes?

S'han descobert a un naixement a China, a una cantera de la provincia de Liaoning, tres exemplars quasi complets d'un parent del conegut Tyrannosaurus rex, de fa uns 130 milions d'anys. Es tracta d'un exemplar adult d'uns 9 metres de longitud i tona i mitja de pes i dos juvenils de mitja tona cadascun. Destaquen per tenir el cos cobert de plomes semblants al plumó d'un pollet acabat de nàixer, un plomatge filamentós que pareix ser que no servia per volar, sinó per aïllar-lo del fred. És l'animal més gran amb plomes conegut fins el moment.

Se l'ha anomenat Yutyrannus huali, mescla de llatí i mandarí que significa "bell rei amb plomes".

Fins al moment es coneixien altres dinosaures amb plomes descuberts a Conca (Espanya) i Xina, però eren molt més lleugers que aquest. El Yutyrannus huali, també és mes menut que el Tyrannosaurus rex, ens expliquen els investigadors de la revista Nature.

L'explicació de les plomes, podriem trobar-la en pensar que era plomatge per aïllar del fred. Ja que, encara que fou un animal gran, i normalment els animals grans tenen problemes per sobrecalfament més que per fred, cal recordar que visqué fa 130 milions d'anys, a una fase del Cretàcic inferior on les temperatures eren més baixes que la fase del Cretàcic superior on visque el Tyrannosaurus rex, que cal recordar, estava recobert d'escames.

"Les plomes del Yutyrannus eren simples filaments, més semblants al plumó d'un pollet actual que a les plomes d'un au adulta" comentava Xu Xing, de l'Institut de Paleontología de Vertebrats i Paleoantropología, també llider de l'investigació.

Aquesta notícia sens dubte ens deixa clar que mai no podem dir que ho sabem tot, perque se

mpre descobrirem alguna cosa que ens fara adonar-nos que únicament sabem una petita part de tot el que hi ha sota el sòl esperant ser descobert.

- Videos relacionats

- Noticia original

Descobert un parent del Tyrannosaurus rex però amb plomes

- Noticies relacionades i webs d'interés

Descobert el Yutyrannus huali

Estudi antic sobre dinosaures per descobrir (2006)

Guía sobre dinosaures

Gran dinosaure amb plomatge

La Xina posa fi als trasplantes amb òrgans d’executats.

Segons el Ministeri de Sanitat xinés, en qüestió de tres a cinc anys es prohibiran els transplantaments fets a partir d’òrgans de presos executats.  Aquest govern porta molts anys intentant reduir l’obtenció d’òrgans a partir d’executats, però factors com la poca població donant i l’elevada demanda en transplantaments fan impossible descendir la dependència d’òrgans a partir de presos condemnats a mort. Davant aquesta polèmica, son moltes les organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional  que denuncien l’excés i l’abús del Govern xinés per la utilització d’òrgans dels milers de presoners assassinats sense el consentiment d’aquests ni de les seues famílies. En canvi, el Govern ho nega afirmant que respectaven els drets i decisions dels condemnats per a utilitzar els seus cossos abans de morir.    

Per a que es complisca aquesta recent normativa, la Sanitat xinesa pretén durant els pròxims anys modificar el mètode o sistema tradicional de dependre de donants presos condemnats a mort. Per això, les autoritats volen desenvolupar un pla propagandístic de caràcter nacional amb l’objectiu d’informar i conscienciar a la societat xinesa de la importància del fet de donar òrgans en el país asiàtic més poblat del planeta. També, el govern vol substituir a llarg termini les donacions de presoners per les de ciutadans perquè els òrgans provinents d’executats són sovint font d’infeccions de fongs i bacteris i per la qual cosa provoca que els pacients trasplantats amb aquests òrgans tinguen menys possibilitats de sobreviure a llarg termini. Per aquesta situació, Xina posseeix un nivell mèdic de transplantaments molt inferior a d’altres països.   

Des de fa anys, la Xina té un problemàtic historial en el camp dels transplantaments. Començant per fa 5 anys quan Pequí va abolir el comerç d’òrgans i que els casos de pena de mort d'empresonats deurien passar pel Tribunal Superior. Mentre de fons s’observa que de 1.300 milions d’habitants que té la Xina, més de 1.500 milions de persones necessiten urgentment la donació d’òrgans a l’any, però sols es realitzen uns 10 mil transplantaments anualment, originant la mort de molts pacients en llista d’espera. Aquesta desesperada situació porta a que encara que estiga prohibit, el tràfic d’òrgans en el mercat negre és constant. Com també, el Govern xinés no publica el número d’execucions realitzades en aquests anys catalogades com a “secret d’Estat” a pesar dels rumors que afirmen que sols en un any, aquest país asiàtic executa més presoners que tot el món junt. Mentre que la població no vol donar els seus òrgans per motius culturals, com per exemple creuen que es podran reencarnar després de la mort i per això desitgen mantindre el seu cos complet i perquè a demés la Sanitat xinesa és privada. 

Noticia original  

Noticies relacionades: 

- Xina aboleix la llei que permetia el transplantament d’òrgans de persones executades. 

- El govern xinés es compromet a acabar amb les extraccions d’òrgans dels executats en els pròxims anys. 

Vídeo: