Dos activistes de l’organització ecologista Greenpeace han col·locat unes ulleres de bus a l'estàtua de Colón, que està al final de la Rambla de Barcelona. Açò ho han fet per a alertar de que el canvi climàtic en la Terra està provocan un augment del nivell del mar. També han desplegat en el mateix monument, de 57 m d’altura una pancarta dirigida a la urgència climàtica i que aquest problema no s’ha parlat durant la campaña electoral. Sobre el fet de que l’estàtua ara porte unes ulleres de bus, el representant de Greenpeace diu que un dels principals impactes al canvi climàtic és el increment de nivell del mar en tot el món.
El dilluns que es va cremar Notre Dame, tothom estava pensant en la possibilitat de que aquesta joia del gòtic acabara totalment cremada. Però una xicoteta part de la població i el apicultor Nicolás Géant estaven preocupats per algo més que la catedral. Estaven preocupats per les aproximadament 200.000 abelles que vivien a la catedral.
Hi ha unes 60.000 abelles per rusc, més o menys 200.000 entre els tres ruscos que hi ha a Notre Dame.
Les fotos fetes per diferents drones mostren que les tres columnes segueixen en el seu lloc.
El dijous es va saber les bones notícies, les abelles de Notre Dame estan vives.
Molta gent pensava que era un miracle, però no és un miracle. Els ruscos no estan sobre el sostre de la nau central de Notre Dame, sinó sobre el sostre de la sagristia.
Algunes espècies de peixos, que un peix canvie de sexe després de
reproduir-se diverses vegades no és una novetat. Però este procés d'hermafroditisme seqüencial continuava sent un misteri per als científics des del punt de vista molecular.
En les famílies dels peixos pallasso (Amphiprion bicinctus) , és habitual trobar un mascle i una femella adults i diversos juvenils. Quan la femella desapareix, el mascle altera els seus nivells d'hormones i els seus comportaments, transformant-se en una femella amb un objectiu: restaurar l'equilibri anterior. Estes característiques permeten que les poblacions siguen més resistents a les alteracions del seu entorn i eviten el fracàs de les seues habilitats reproductives.
Un equip de la King Abdullah University of Science and Technology a Aràbia Saudita va estudiar la biologia que explica este fenomen, identificant els canvis en l'expressió dels gens dins del cervell i les gònades que conduïxen al procés de l'hermafrodismo seqüencial. Per a això, els científics van comparar els perfils d'activitat genètica en mascles i femelles adults, així com en mascles que es trobaven en múltiples estadis del procés.
Després d'estar dos setmanes separats d'una femella, els investigadors van detectar clars canvis en l'expressió dels gens en el cervell dels mascles que aparentment anuncien l'inici de la transició de sexe. Altres alteracions complementàries en l'expressió gènica gonadal es van fer evidents unes setmanes més tard.
Un equip d'astrònoms ha descobert l'objecte més llunyà dins del sistema solar. Es tracta d'un planeta nano que és el primer que s'ha observat a més de 100 vegades la distància entre el Sol i la Terra. Si la mitjana de separació entre estos dos cossos és de 150 milions de quilòmetres --una unitat astronòmica, el nou objecte està 120 vegades més lluny, a uns 18.000.000.000 quilòmetres. Fins ara, l'objecte més llunyà conegut era Eris, a 96 unitats astronòmiques, molt més distant que Plutó, a 39,5.
El Centre de Planetes Menors de la Unió Astronòmica Internacional ha anunciat hui l'existència d'este cos. El seu nom oficial és 2018 VG1 però els seus descobridors ho diuen Farout, que en anglés significa tant distant com excèntric, dos senyals d'identitat d'este objecte en els confins del sistema solar.
El 10 de novembre el telescopi japonés Subaru en la cima del volcà hawaiano Mauna Kea va captar la primera imatge del planeta nano. L'observació va ser confirmada per un altre telescopi en l'Observatori de Les Campanes, a Xile, este mateix mes 2018 VG18 està més lluny i es mou més lentament que qualsevol altre objecte del sistema solar, per la qual cosa ens portarà anys determinar quin és la seua órbita, explica Sheppard en un comunicat de premsa. El planeta va ser trobat en un punt del cel pròxim al d'altres dels cossos més llunyans coneguts, per la qual cosa potser tindrà una òrbita semblant a la resta.
El nou planeta tarda més de 1.000 anys a fer una volta al Sol. Pel seu brillantor calculen que té uns 500 quilòmetres de diàmetre i un color rosat que generalment delata la presència de gran quantitat de gel.
La llengua dels gats està coberta d'espines punxegudes anomenades papil·les, la funció precisa de la qual era un misteri. Ara, un equip d'investigadors ha estudiat les llengües de sis espècies de felins i revela per primera vegada l'existència d'una cavitat interna en cada papil·la que arreplega la saliva de la boca i la distribuïx en el pelatge a través de les llepades.
Els gats domèstics dormen una mitjana de 14 hores al dia, però quan estan desperts emprenen fins a un quart del seu temps a llepar-se per a eliminar les puces, les restes i refrescar el pèl que recobreix el seu cos.
Ja s'havia estudiat abans com augmenta la quantitat de puces si els gats no s'adrecen i ja hi havia estudis microscòpics de les papil·les. Però nosaltres hem sigut els primers a descobrir que les papil·les tenen un buit que està involucrat en els llepades, declara a Sinc l'investigador David Hu, coautor d'este treball.
La llengua deposita prop del 50% de la saliva de les cavitats en el pelatge per a regular la temperatura corporal.
Cada cavitat en forma de “U” s'encarrega d'arreplegar saliva de la boca per a després distribuir-la pel pèl en les llepades. En concret, cada un dels buits pot emmagatzemar fins a 4.1 μL de saliva, quantitat equivalent a una desena part d'una gota del típic col·liri. A més, amb cada llepada, la llengua deposita prop del 50% del fluid en el pelatge per a refrescar-se i regular la temperatura corporal.
D'esta manera, l'alleugeriment que experimenten els gats després de la neteja depén de si les papil·les poden penetrar en el pelatge fins a arribar a la pell. Açò explica per què a algunes espècies de gats domèstics, com els gats perses de pèl llarg, els costa molt arreglar-se. Les papil·les han d'arribar fins a la pell per a dissoldre els olis i la resta de materials. Els gats perses tenen un pelatge massa gros com perquè penetren les papil·les.
En un cos humà habiten infinitat de microorganismes, és al que cridem microbiota. En els nostres organismes hi ha microbiota en parts molt diferents: l'aparell digestiu, la pell, la cavitat oral, els ulls, l'aparell urinari i, en el cas de les dones, la vagina. Hi ha microbiota al llarg de tot el cos humà.
Per a entendre el que és la microbiota és important conéixer un altre concepte molt pròxim, la qual cosa cridem microbioma humà i que és el conjunt de microorganismes però també la relació que hi ha entre ells i amb l'hospedador.
La microbiota està composta per bacteris, virus, fongs i protozous però com el nombre de bacteris és molt superior al dels altres microorganismes i els bacteris de la microbiota han sigut molt més estudiades que la resta, pot paréixer que només està formada per bacteris quan no és així.
Fins fa poc de temps es creia que el nombre de bacteris d'un organisme humà comparat amb el de les cèl·lules d'eixe mateix cos estava en una relació de deu bacteris per cada cèl·lula. Però l'any 2016 es va publicar un article que revisava eixes xifres. La nova avaluació diu que la proporció de bacteris respecte a les cèl·lules és d'aproximadament el mateix nombre de cèl·lules que de bacteris en els nostres organismes.
Aquests bacteris han evolucionat junt amb l'espècie humana, s'han anat adaptant als diferents tipus d'alimentació i estils de vida i han establert una relació simbiòtica.
