Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris colomerfortuñom. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris colomerfortuñom. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de març del 2013

Estudis preclínics mostren prometedor tractament de les úlceres diabètiques amb cèl·lules mare

El treball va afirmar que un tipus de cèl·lules mare, conegudes com cèl·lules mare mesenquimals (MSC), poden augmentar els nivells de cicatrització de ferides quan s'apliquen amb un biomaterial fet de col·lagen.

Els diabètics tenen una limitada capacitat per a curar ferides i cal desenvolupar tractaments per millorar la cicatrització (com augmentar el flux sanguini) i així evitar amputacions en el cas dels malalts d'úlceres de peu.

Les MSC tenen moltes propietats favorables: poden ser aïllades i són fàcils de treballar al laboratori. A més s'ha demostrat que poden generar nous vasos sanguinis ja que el pas clau en la cicatrització de ferides és l'augment del flux sanguini.

La investigació duta a terme per científics de la Universitat Nacional d'Irlanda, Galway, s'ha publicat a la revista Diabetis, la revista oficial de l'Associació Americana de Diabetis.

Notícia original

Noticies relacionades:

Video:

Descobreixen un bacteri suïcida capaç d'intoxicar-se amb una toxina


La cianobacteria Synechocystis produeix toxines que provoquen la seua desaparició.

Els gens de la toxina i la antitoxina d'aquesta cianobacteria es troben en el plasmidi pSYSA (fragment d'ADN que es troba separat del cromosoma bacterià).
La antitoxina és inestable, és a dir, quan una cianobacteria perd el plasmidi en la divisió cel·lular, la antitoxina es perd. En canvi, la toxina és estable i per aquest motiu, els cianobacteris que es separen finalment moren. Si el plasmidi es perd en la divisió, algunes toxines poden provocar la mort del cianobacteri.



Per això, els parells d'antitoxina i toxina són una mena de mecanisme que s'ocupa de que les cèl·lules que retenen el plasmidi sobrevisquen.
Els resultats d'aquest treball es troben a les revistes Journal of Biological Chemistry i PLoS ONE.

Notícia original

Altres notícies relacionades:

Video:

dimarts, 26 de març del 2013

Documenten primer cas de nen curat del virus del VIH


La Dra Persaud (de la Universitat Johns Hopkins) va detallar el cas d'un xiquet de dos anys diagnosticat amb el VIH en naixer i que va rebre teràpia antiretroviral. Als 18 mesos, va deixar de prendre els antiretrovirals i es va perdre en el seguiment. Fins que als 23 mesos van confirmar l'absència del VIH.
Les proves han confirmat que la mare i el fill eren VIH positiu quan el xiquet va naixer, i que ara no hi ha signes del VIH en el xiquet.


L'únic altre cas de cura de VIH fins avui és el de Timothy Brown. El 2006 durant el tractament per al VIH,  li van diagnosticar leucèmia. El seu metge va tractar la seua leucèmia amb un trasplantament de cèl·lules mare d'una persona que va naixer amb una mutació genètica (que causava la immunitat a la infecció pel VIH). Després del trasplantament, va ser capaç de continuar el tractament del VIH fins curar-se.

El cas del xiquet també és important per als científics ja que així poden curar el VIH mitjançant la identificació de les dones amb VIH embarassades, ampliar l'accés al tractament que previnga la transmissió maternoinfantil de transmissió i tractar els xiquets amb teràpia antiretroviral en el cas que naixen seropositius.

Notícia original

Noticies relacionades:


Video:

divendres, 22 de març del 2013

Hi ha vida després de la mort cel·lular

Un estudi  liderat per José Antonio Sánchez Alcazar, investigador de la Universitat Pablo de Olavide, de Sevilla,  ha descobert que hi ha almenys una zona lliure de mort durant l'apoptosi.

Si comparem la cèl·lula amb un raïm, estaríem comparant una passa, que es va consumint per dins(apoptosi), amb una altra que explota per un cop de martell (necrosi).
La cèl·lula està plena de filaments d'actina que quan contrauen al començament de l'apoptosi, la resta de túbuls es despolimeritza i la cèl·lula manté el seu contingut que està sent degradat el temps suficient perquè una altra cèl·lula se la menge, és a dir, tot el que hi ha entre la paret de microtúbuls i la membrana ha de romandre viu i funcionant amb normalitat. "És vida després de la mort", assegura José Antonio.

Aquesta troballa obri nous descobriments en àrees com el tractament del càncer. "Moltes vegades la medicina intenta matar cèl·lules. En el cas de la quimioteràpia, es busca que les cèl·lules canceroses muiguen per apoptosi per evitar els efectes tòxics i inflamatoris de la necrosi " afirma José Antonio.

Notícia original

Altres notícies relacionades:
Video:

dilluns, 14 de gener del 2013

Experts vinculen el menjar ràpid al desenvolupament d'asma, èczemes i rinitis


Un grup d'experts de les universitats de Auckland (Nova Zelanda) i de Nottingham (Regne Unit) van establir la relació menjar ràpid-asma després d'haver analitzat dades de més de 500.000 xiquets. Les dades de l'investigació van mostrar que els menors que consumien menjar ràpid tenien un major risc de desenvolupar malalties tan greus com l'asma greu, l'èczema i la rinitis.

A més, van detectar que els adolescents que menjaven tres o més vegades per setmana menjar ràpid tenien un risc d'un 39% de desenvolupar asma greu i els xiquets entre sis i set anys patien un risc un 27% superior. També van trobar que menjar tres o més porcions de fruita cada setmana redueix el risc de patir aquestes malalties en un 14%.

Segons l'estudi, publicat al International Study of Asthma and Allergies in Childhood ('Estudi Internacional d'Asma i Al·lèrgies a la Infància'), menjar fruites en abundància protegeix l'organisme contra aquestes malalties ja que és rica en antioxidants i altres components molt beneficiosos mentre que el menjar per emportar conté alts nivells d'àcids saturats.

 En altres casos, aliments com la llet, els ous, el peix, marisc, productes de llevat, nous i alguns colorants i conservants poden agreujar els símptomes, segons els investigadors.


Notícia original

Altres notícies relacionades:

 Video:

 

dimecres, 9 de gener del 2013

Per què se'ns arruguen els dits en l'aigua? Una resposta seriosa


Investigadors de la Universitat de Newcastle  han arribat a la conclusió que aquest efecte té a veure amb la nostra pròpia evolució: els dits arrugats milloren la nostra adherència als objectes mullats.

Segons creuen, aquesta capacitat va ser perfecta per als nostres avantpassats dedicats a recol·lectar fruits en una vegetació humida o en rierol i, a més, l'efecte en els dits dels peus també suposaria un avantatge per a poder permetre caminar millor sota la pluja.

En l'estudi (publicat a la revista Biology Letters) es va demanar a un grup de persones que recolliren objectes diferents amb les mans seques o els dits arrugats (amb aigua calenta durant 30 minuts). El resultat va ser que eren més ràpids els que recollien objectes amb les mans mullades que els que tenien els seus dits arrugats.
A pesar de tot, els dits arrugats no suposen cap diferència a l'hora de moure objectes secs, això ens indica que les arrugues en els dits tant de mans com dels peus tenen la funció de millorar el nostre control sobre els objectes sota l'aigua o fins i tot sobre objectes humits en general.


Notícia original

Altres notícies relacionades:



Video:

Aconsegueixen recuperar la vista de ratolins cecs

Un grup d'investigadors de la Universitat d'Oxford  ha aconseguit recuperar la visió de ratolins cecs amb la injecció de cèl·lules fotoreceptores en l'ull dels mateixos.

La retinitis pigmentosa provoca la pèrdua lenta de les cèl·lules fotoreceptors de la retina i les persones poden arribar a perdre la vista.
L'equip va utilitzar ratolins sense cap cèl·lula fotoreceptora a la retina (No diferenciaven la llum i de la foscor). 


Els experts van injectar cèl·lules «precursores», capaces de convertir-se en els fonaments d'una retina nova. Dues setmanes després d'aquestes injeccions es va formar una retina a l'ull dels ratolins cecs.
Després, els ratolins van ser sotmesos a proves per veure si distingien la llum de la foscor (veient si les seues pupil·les es contreien en resposta a la llum) i també es van realitzar escàners per veure si el cervell processava la informació visual dels ratolins.

A pesar de les dades descubertes en aquest estudi i altres similars, els experts necessiten demostrar la visió recuperada és bona, ja que els escàners cerebrals i les proves de sensibilitat a la llum no són suficients. «Aquests estudis demostren que és possible trasplantar cèl·lules fotoreceptores en una varietat de ratolins fins i tot amb un nivell sever de degeneració» van finalitzar.

Notícia original

Altres notícies relacionades:



Video:

  • http://www.abc.es/videos-sociedad/20100603/ratones2-557980573001.html

  •    

diumenge, 30 de desembre del 2012

Una proteïna que produeix llet materna pot estar vinculada amb el càncer de mama agressiu


Una de les proteïnes que produeixen llet (ELF 5) podria estar relacionada amb el càncer de mama, segons ha revelat un estudi realitzat per l'Institut Garvan d'Investigació Mèdica de Sydney (Austràlia).


   La proteïna ELF 5 es troba en totes les cèl·lules de producció de llet i cancerígenes. En no funcionar en aquestes últimes, fa que el càncer siga més agressiu: les cèl·lules canceroses no poden respondre adequadament a la proteïna i a més adquireixen unes característiques que fan que la malaltia siga més agressiva i més resistent al tractament. L'estudi ho ha demostrat després de desenvolupar teixits humans amb càncer de mama genèticament manipulats amb altes quantitats de ELF 5.

   De tots els tumors mamaris dues terceres parts són tractats amb teràpies antihormonals i el terç restant necessita quimioteràpia. Els primers tenen baixos nivells de ELF 5, mentre que els pacients tractats amb quimio tenen nivells alts, el que significa que si es troba un fàrmac dirigit a aquesta proteïna, aquest serà molt útil per les dones tractades amb quimioteràpia.


Notícia original

Altres notícies:

Corroboren que la quimioteràpia pot induir canvis en el cervell



Normalment alguns pacients parlen de com se senten amb el tractament de la "quimio", per això, l'equip de la Dra Rachel A. Llacs (radiòloga de l'Escola de Medicina de la Universitat de Virgínia Occidental a Morgantown, Estats Units) ha comprovat que aquests efectes poden influir sobre la capacitat de concentració i la memòria.

Usant tomografia per emissió de positrons combinada amb tomografia computeritzada (PET / CT) van poder detectar evidències fisiològiques d'aquest conjunt d'efectes secundaris.

Per a l'estudi, van analitzar els resultats PET / CT (abans i després de la quimioterapia) de 128 pacients que havien rebut quimioteràpia per tractar càncer de mama. Aleshores van aconseguir determinar els canvis en el metabolisme cerebral després de la quimioteràpia: hi ha àrees específiques del cervell que usen menys energia després de rebre quimioteràpia (responsables de la planificació i la determinació de prioritats).

Notícia original

Altres noticies relacionades:m


Video

 

Les cèl·lules mare poden usar-se per fer marcapassos biològics de pacients cardíacs


Els científics en obtenir els músculs del cor funcionals per reprogramació de les cèl·lules mare i les cèl·lules de pell dels propis pacients poden salvar als pacients de necessitar cirujia (creant un "marcapassos biològic").

Després d'un atac cardíac, els pacients s'han de sotmetre a una cirurgia on un marcapassos que funciona amb bateries controla el ritme de l'òrgan.

Els inventigadors van trobar que el senyal elèctric de les cèl·lules del cor noves regulen el ritme de qualsevol teixit cardíac que el rodejaba, de manera que podria ser usat per reemplaçar els marcapassos artificials per a persones amb batecs lents o irregulars.

Per a això, van convertir la pell d'un adult en un tipus de cèl·lules mare pluripotents, que tenen la capacitat de convertir-se en qualsevol teixit que es troba en el cos. Després en alterar les condicions van ser cultivats a les cèl·lules i van desenvolupar el funcionament de les cèl·lules del cor.



Notícia original

Altres noticies relacionades:

Video:

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Un de cada quatre xiquets falta a l'escola per símptomes de còlon irritable


El Dr Miguel Saps (especialista en Gastroenterologia Pediàtrica) és un dels assistents al Congrés Argentí de Gastroenterologia i Endoscòpia Digestiva 2012 on un dels temes que es va debatre va ser el Síndrome del Còlon Irritable (malaltia crònica d'origen desconegut de la qual els símptomes són dolor abdominal, diarrea o estrenyiment crònic).

"És normal veure que 1 de cada 4 xiquets pateixen aquesta malaltia" va assegurar Saps. A més les despeses econòmiques que genera són altíssimes ja que per arribar al diagnòstic final cal passar una sèrie d'estudis i proves. El no tenir un bon tractament no desencadena cap seqüela greu però és molest i té un impacte en la qualitat de vida del malalt: "Hi ha xiquets que no poden dormir, anar a l'escola o concentrar-se en l'estudi, no els passarà res, però es perden un any de col·legi en el pitjor dels casos" va assegurar Saps. Tot açò vol dir que els símptomes són banals però afecten en l'estil de vida i ànim de l'individu i en el cas dels més xicotets el desenvolupament de la malaltia influeix de manera negativa ja que és l'etapa de formació de tots els sentits del cos humà.

És important posar-li un nom al problema perquè molts pacients com jo busquen solucions i ningú els dóna un resultat concret. El SII es pot confondre amb la celiaquia ja que els símptomes són els mateixos per això es recomanable recurrir a un especialista en el camp com el Dr Zaragosí en València.

Notícia original

Altres notícies relacionades:


Video:

divendres, 12 d’octubre del 2012

Més de 350 milions de persones pateixen depressió en el món


Segons assegura l'OMS, al món hi ha més de 350 milions de persones amb depressió, un trastorn mental que altera les seues vides i que fa que molts afectats no busquen tractament.
Segons l'OMS és fonamental la participació activa de les persones que la pateixen i dels seus familiars per resoldre la depressió. Primer cal reconèixer la malaltia i començar el tractament amb temps.
"Només la meitat de les persones amb depressió reben l'atenció que necessiten. En molts països aquesta xifra és inferior al 10 per cent"ha dit Shekhar Saxena (director del Departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l'OMS).

A més, hi ha relacions entre la depressió i la salut física o circumstàncies com les pressions econòmiques, la desocupació...que també augmenten el risc de patir aquest trastorn. Segons l'OMS la depressió pot portar fins i tot al suïcidi.
L'OMS dóna assistència als governs perquè incloguen el tractament d'aquesta malaltia en l'atenció sanitària. A través del Programa d'acció per superar la bretxa en salut mental (mhGAP) es capacita els professionals sanitaris  perquè identifiquen els trastorns i proporcionen una atenció adequada, assistència psicosocial i medicació a les persones afectades.


Notícia original

Altres notícies relacionades:



 Video:

 

dijous, 11 d’octubre del 2012

Les persones amb diabetis tipus 2 es caracteritzen per tenir una flora intestinal específica


La diabetis és un trastorn metabòlic en el que el cos és incapaç d'obtenir suficient energia dels sucres.
La diabetis tipus 2 s'ha convertit en un problema mundial en el que tant els factors genètics com els factors ambientals desenvolupen la malaltia. No obstant això, la investigació ha demostrat que altres factors  (la flora intestinal) exercixen un paper en el desenvolupament d'aquesta.


 En aquesta investigació van realitzar la seqüenciació massiva de l'ADN microbià intestinal de 345 pacients amb diabetis tipus 2 i identificaren uns 60.000 marcadors associats a la malaltia.
Els investigadors van trobar que els individus sans tenen un major nombre de bacteris productors de butirat de manera que aquestos poden exercir un paper protector enfront a diversos tipus de malalties.També en els pacients amb diabetis tipus 2, es va registrar un augment en el nombre de patògens oportunistes. Aquests canvis en la composició dels bacteris intestinals es troben, per exemple, en pacients amb càncer colorectal.
Aquesta investigació estableix una base per a la comprensió de les característiques genètiques de la microbiota intestinal i la seua relació amb el risc de tenir diabetis tipus 2, a més ens proporciona una forma de classificar els microbis detectats per seqüenciació massiva.
Video:

 

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Vinculen a la sinusitis amb canvis en la diversitat microbiana

Un bacteri comú (present en la pell humana i considerat inofensiu) pot ser el culpable de la sinusitis crònica.
Aquest estudi va ser publicat a la revista Science Translational Medicine per científics de la Universitat de Califòrnia i ens explica que la sinusitis pot estar vinculada a la pèrdua de la diversitat microbiana després d'una infecció i la posterior colonització del bacteri anomenat Corynebacterium tuberculostearicum.
 Van comparar les proporcions microbianes de 10 pacients amb sinusitis i de 10 persones sanes, i van mostrar que els pacients amb sinusitis no tenien tants bacteris com els pacients sans. Els pacients amb sinusitis tenien una enorme quantitat d'aquest bacteri en els seus pits nasals i els pacients sans un bacteri (Lactobacillus sakei) que ajuda al cos a evitar la sinusitis.
Els ratolins inoculats amb aquest bacteri (Lactobacillus sakei) es van protegir contra la malaltia.Els sins nasals  inclouen bacteris protectors que es perden durant la sinusitis.
El nou treball suggereix que si la causa de la sinusitis es deu a canvis en el microbioma d'espècies bacterianes que colonitzen el teixit, la restauració d'aquests microorganismes protectors per aquestes cavitats pot ser una manera eficaç de tractar aquesta condició.

Notícia original

Altres notícies relacionades:

Video:

divendres, 5 d’octubre del 2012

L'exposició en edats primerenques als antibiòtics té un impacte en el desenvolupament i l'obesitat


Durant molt de temps els ramaders han utilitzat els antibiotics per a augmentar el pes de pollastres, porcins, bovins... Aquest treball (publicat a la revista Nature per investigadors de la Escola de Medicina de Nova York) revela com els antibiòtics poden alterar la composició i la funció dels bacteris en l'intestí (microbioma).
Els investigadors van administrar als ratolins antibiòtics en baixes dosis (STAT) i van observar que els ratolins que van rebre antibiòtics van tenir un augment de greix corporal. Després de sis setmanes havien guanyat un 15% en massa més de greix que els ratolins sense antibiòtics. També van observar que la densitat òssia havia augmentat.
Mitjançant l'ús d'antibiòtics es pot manipular la composició corporal i el desenvolupament en els ratolins joves, canviant el seu microbioma intestinal.
Després del descobriment dels antibiòtics en el segle 20, l'ús d'aquest s'ha incrementat en els anys posteriors. Actualment hi ha una preocupació per l'exposició massiva als antibiòtics que pot tenir conseqüències a llarg termini, el que ha provocat un augment de les investigacions en els efectes dels antibiòtics sobre el desenvolupament.
Aquesta investigació mostra la importància del microbioma en els primers anys de vida en condicions com l'obesitat. L'augment de l'obesitat és coincident amb l'ús excesiu dels antibiòtics. És possible que l'exposició primerenca dels nens als antibiòtics resulte en una condició d'obesitat més tard en la vida.


Altres notícies relacionades:
Video:

dijous, 4 d’octubre del 2012

Les cèl·lules mare humanes poden ser genèticament modificades en la lluita contra el VIH

Aquest gran descobriment (descobrit per un equip d'investigadors de la UCLA)  ha demostrat que les cèl·lules poden atacar les cèl·lules infectades pel VIH.

Aquest estudi mostra a les cèl·lules mare formant cèl·lules immunes que ataquen el VIH (és eficaç per suprimir el virus en els teixits vius en un animal).
En una segona investigació, els científics van trobar el receptor de les cèl·lules T assassines Limfòcits T CD8 citotòxics (encargats del reconeixement de les cèl·lules infectades amb el virus de la SIDA). El problema és que aquestes cèl·lules no són abundants, i per tant, no poden eliminar el sida).
Per resoldre això, els investigadors van duplicar el receptor i el van utilitzar per modificar genèticament les cèl·lules mare de la sang. Mitjançant enginyeria genètica van posar el receptor a les cèl·lules mare i les van implantar en els ratolins.
Les cèl·lules mare introduïdes van formar enormes poblacions de cèl·lules adultes i específiques per atacar el VIH.
En l'actual estudi, els investigadors van descobrir que poden formar cèl·lules T madures que poden atacar el VIH en els teixits on el virus viu i es multiplica. Ho van fer amb l'ús d'un model de substitució (un ratolí humanitzat en el qual la infecció de VIH s'assembla molt a la dels humans).
Les cèl·lules mare modificades van poder desenvolupar-se i migrar als òrgans per combatre la infecció del sida.

Notícia original

Altres notícies relacionades:




Video:

 

dijous, 19 de maig del 2011

Troben un factor genètic que protegeix de la narcolèpsia


La narcolèpsia és un trastorn del son i en el que els malalts pateixen atacs sobtats, excessius i irresistibles de somnolència durant el dia i son interrumpit per la nit, ademés provoca lucinacions i cataplexia.

A Espanya hi ha uns 25.000 casos, dels quals uns 3.500 estan localitzats a Catalunya (aquestes xifres no són concretes, ja que els símptomes de la malaltia són atribuïts a altres causes i per això és difícil de diagnosticar).

Un equip d'experts espanyols han descobert un factor genètic, molècules HLA (polimòrfiques), que ens protegeix de la narcolèpsia. El doctor Santamaria de l'Hospital Clínic de Barcelona ha explicat que aquest avanç supondrà una major rapidesa als diagnostics dels pacients mentre que la doctora Ercilla reforça la idea que la narcolèpsia és una malaltia autoimmune.



Altres notícies:





Video:

Per què es produeix l'esquizofrènia?

L'esquizofrènia és una malaltia mental que afecta un 1% de la població mundial i es caracteritza per una desconnexió i distorsió de la realitat.
Aquesta dificultat té el seu origen en alteracions en algunes substàncies químiques del cervell, on definitivament la dopamina està implicada.

El tipus més conegut és la paranoide (un dels símptomes són els deliris, la persona creu en alguna cosa que no existeix).També poden patir lucinacions auditives (poden escoltar veus que consideren reals i conversar amb elles).L'altre símptoma característics és la introversió (el pacient no manifesta o té dificultat per expressar les seues emocions).

Manuel Franco (cap del Servei de Psiquiatria del Complex Assistencial de Zamora) explica que els símptomes es deuen a la dificultat dels pacients al seleccionar els estímuls rellevants i rebutjar els irrellevants ademés els malalts construeixen una realitat alterada (una gran dificultat per adaptar-se al'entorn).També admet que els tractaments farmacològics que existeixen no frenen l'origen dels símptomes, però si milloren el pacient i reconeix que s'han identificat alguns gens que possiblement estiguen involucrats en aquesta malaltia, però encara no hi ha una res clar sobre la funció de cada gen en el seu origen.

Notícia original

Altres notícies relacionades:





Video:

El 9% de la població espanyola menor de 35 anys pateix hipertensió

Durant aquest últim segle, a Espanya, el nombre de persones menors de 35 anys amb hipertensió arterial s’ha duplicat. Els motius pels quals la gent pateix aquesta patología són l'excés de pes i la falta d'exercici.(Factors que a més contribueixen a que els problemes relacionats amb l’hipertensió).

A Espanya un 35% dels adults pateixen hipertensió arterial,un 40% en edats mitjanes i un 60% en majors de 60 anys. Pedro Aranda, president honorífic de la Societat Andalusa d'Hipertensió Arterial, ha assegurat que l'estil de vida de ara és pitjor que el de fa deu anys.

La hipertensió (l'assassí silenciós) no sol presentar símptomes fins que causa problemes de cor, ronyó o visió, per això l'OMS recomana als menors de 35 anys prendre's la pressió arterial una vegada l'any (amb major freqüència si tenen familiars amb aquesta malaltia). És convenient fer una revisió cada sis mesos a la gent major de 35 anys mentre que a partir dels 50 anys, cada dos.
Aranda ha explicat que és possible controlar-la si es practica exercici regularment i es controla l'excés de pes. Per eixe motiu ha recomanat reduir el consum de sal, els greixos i alcohol, i augmentar el consum de fruita i verdura.


Notícia original


Altres notícies relacionades:
Video:

dissabte, 2 d’abril del 2011

L'Hospital Universitari de la Ribera realitza el primer implant mundial de la audiopròtesis invisible més avançada del mercat

El Servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital Universitari de la Ribera (Alzira), ha estat el primer centre hospitalari a implantar i activar la audiopròtesi invisible més avançada del món, Carina G4, una generació d'implants amb un 25% més de potència i més petits.

La jove pacient, que ha sigut operada per millorar la seua audició amb la audiopròtesis Carina, pateix hipoacúsia neurosensorial en les dos orelles. "Ha recuperat la seua independència i la seua capacitat per desenvolupar amb normalitat les seues activitats quotidianes", ha dit el Dr Javier Gisbert (el cap del Servei d'Otorinolaringologia). També ha afegit que aquesta tecnologia suposa un avanç grandíssim en la qualitat de vida de les persones amb pèrdua tant conductiva o neurosensorial.

En l'operació, el cirurgià fa una incisió i un allotjament darrere del pavelló auricular. A més deixa totalment lliure el conducte extern de l'oïda (així es generen menys distorsions). Una vegada implantat, els sons es recullen a través del micròfon i s'amplifiquen segons necessite el pacient. Aquests sons es converteixen en un senyal elèctric que s'envia i estimula els ossets de l'oïda i permet al pacient poder escoltar correctament. Finalment el cirurgià tanca la incisió i el pacient ha d'esperar vuit setmanes a que s'activi el sistema (sistema que al seu torn té una vida de 15 anys).

Notícia original

Altres notícies relacionades:

Video: