Aquest gran descobriment (descobrit per un equip d'investigadors de la
UCLA) ha demostrat que les cèl·lules poden atacar les cèl·lules infectades pel VIH.
Aquest estudi mostra a les cèl·lules mare formant cèl·lules immunes que ataquen el VIH (és eficaç per suprimir el virus en els teixits vius en un animal).
En una segona investigació, els científics van trobar el receptor de les cèl·lules T assassines
Limfòcits T CD8 citotòxics (encargats del reconeixement de les cèl·lules infectades amb el virus de la SIDA). El problema és que aquestes cèl·lules no són abundants, i per tant, no poden eliminar el sida).
Per resoldre això, els investigadors van duplicar el receptor i el van utilitzar per modificar genèticament les cèl·lules mare de la sang. Mitjançant enginyeria genètica van posar el receptor a les cèl·lules mare i les van implantar en els ratolins.
Les cèl·lules mare introduïdes van formar enormes poblacions de cèl·lules adultes i específiques per atacar el
VIH.
En l'actual estudi, els investigadors van descobrir que poden formar cèl·lules T madures que poden atacar el VIH en els teixits on el virus viu i es multiplica. Ho van fer amb l'ús d'un model de substitució (un ratolí humanitzat en el qual la infecció de VIH s'assembla molt a la dels humans).
Les cèl·lules mare modificades van poder desenvolupar-se i migrar als òrgans per combatre la infecció del sida.
Notícia original
Altres notícies relacionades:
Video:
Els gens de la toxina i la antitoxina d'aquesta cianobacteria es troben en el plasmidi pSYSA (fragment d'ADN que es troba separat del cromosoma bacterià).
La Dra Persaud (de la Universitat Johns Hopkins) va detallar el cas d'un xiquet de dos anys diagnosticat amb el VIH en naixer i que va rebre teràpia antiretroviral. Als 18 mesos, va deixar de prendre els antiretrovirals i es va perdre en el seguiment. Fins que als 23 mesos van confirmar l'absència del VIH.
Investigadors de la Universitat de Newcastle han arribat a la conclusió que aquest efecte té a veure amb la nostra pròpia evolució: els dits arrugats milloren la nostra adherència als objectes mullats.
Els inventigadors van trobar que el senyal elèctric de les cèl·lules del cor noves regulen el ritme de qualsevol teixit cardíac que el rodejaba, de manera que podria ser usat per reemplaçar els marcapassos artificials per a persones amb batecs lents o irregulars.
El Dr Miguel Saps (especialista en Gastroenterologia Pediàtrica) és un dels assistents al Congrés Argentí de Gastroenterologia i Endoscòpia Digestiva 2012 on un dels temes que es va debatre va ser el Síndrome del Còlon Irritable (malaltia crònica d'origen desconegut de la qual els símptomes són dolor abdominal, diarrea o estrenyiment crònic).
L'esquizofrènia és una malaltia mental que afecta un 1% de la població mundial i es caracteritza per una desconnexió i distorsió de la realitat.
Durant aquest últim segle, a Espanya, el nombre de persones menors de 35 anys amb hipertensió arterial s’ha duplicat. Els motius pels quals la gent pateix aquesta patología són l'excés de pes i la falta d'exercici.(Factors que a més contribueixen a que els problemes relacionats amb l’hipertensió).
El Servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital Universitari de la Ribera (Alzira), ha estat el primer centre hospitalari a implantar i activar la audiopròtesi invisible més avançada del món, Carina G4, una generació d'implants amb un 25% més de potència i més petits.
En l'operació, el cirurgià fa una incisió i un allotjament darrere del pavelló auricular. A més deixa totalment lliure el conducte extern de l'oïda (així es generen menys distorsions). Una vegada implantat, els sons es recullen a través del micròfon i s'amplifiquen segons necessite el pacient. Aquests sons es converteixen en un senyal elèctric que s'envia i estimula els ossets de l'oïda i permet al pacient poder escoltar correctament. Finalment el cirurgià tanca la incisió i el pacient ha d'esperar vuit setmanes a que s'activi el sistema (sistema que al seu torn té una vida de 15 anys).