El passat dilluns 15 d’abril, un equip de l'Institut de Ciències de Barcelona, va fer un gran descobriment, trobar un fragment de cometa dins d’un meteorit.
Al pareixer, aquest fragment media poc més d’1 mil·límetre i estava incrustat en materials del meteorit desde fa aproximadament més 4560 milions d’anys, és a dir, de antes de la creació dels planetes. Aquest és un descobriment molt important ja que molts materials de alguns meteorits, s’acaben fragmentan al entrar en la atmosfera en cas de que aguanten tot el viatge de molts milions d’anys.
Ademés, molts investigadors han trobat restes de gel, per el que això significa que abans tenia aigua i que aquesta no va ser suficient per a descompondre, aunque fou mínimament, l’estructura del meteorit.
Al pareixer, el diumenge 16 de desembre, ha segut possible alcanzar la màxima proximitat a la Terra del cometa 46P/Wirtanen. No va ser necessari ningun telescopi ja que era visible a simple vista però amb unes dificultats grans gràcies a que té un brill difós i a la presència de la Lluna Plena.
Segons experts, s’afirma que, a pesar de ser un cometa menut, ronda lleugerament superior a un quilòmetre i rota sobre sí mateix amb un període de 7 hores. També, gràcies a fotos fetes amb un modo remot mitjançant l’ús de telescopis robòtics, s’ha pogut saber que apareix amb una coma verda ben desarollà formada per material ionitzat que desde el 29 de novembre alcanzava un grau de tamany angular que era el doble a el de una Lluna Plena. Per lo vist, segons se aproxima cada vegada més al Sol, aumenta el seu brill i va desplegant la seua cola.
Al parèixer, en lo que quedava de any, es va anar moguent-se per diverses constel·lacions ja que s’hi troba a principis de desembre entre les de la Ballena i Erídano. Donat a aquestes circumstàncies, desde el hemisferi nort sols era visible a molt baixes elevacions en la primera part de la nit, però segons avanzava desembre, ananava augmentant altura travessant la constelació de Taurus. En Nadal, s’estimava que estaría prop de Capella i a partir de ahí sería visible tota la nit. També s’hi diu que en cap d’any havía alcanzat la constelació del Lince
Com cada any amb l'entrada al desembre ja es pot veure la pluja de meteors de les Gemínides. El millor moment per a contemplar-ho serà durant la matinada del dijous al divendres.
Esta classe d'espectacles, popularment anomenats “pluja d'estrelles”, es produeixen quan la Terra creua l'òrbita d'un cometa . El cas de les Gemínides és molt especial, perquè esta pluja de meteors no és procedent d'un cometa sinó de l'asteroide Faetó, un cometa exhaust sense elements volàtils que va ser descobert en 1983.
Encara que la pluja de meteors va començar el dia 4 de desembre, este fenòmen astronòmic registrarà el seu màxim durant la matinada del dijous (13) al divendres (14) de desembre, moment en què es podran veure un o dos meteorits per minut, si bé la pluja serà observable fins al dia 17.
Per a disfrutar-ho només fa falta tindre bona vista i mirar al cel passada la mitjanit i en direcció oposada a la Lluna (per a evitar el seu brillantor)
L’asteroide 2015 TB145, conegut com calavera o Halloween, per la seva forma i per haver passat en 2015 prop de la terra la vespra de tots sants, passarà a uns 40 milions de km de la terra.
El va descobrir el telescopi Pan-STARRS, a Hawai l’any 2015. Va passar a tan sols 486.000km, alrededor de 1’3 voltes la distància que ens separa de la lluna. Des de entonces l’asteroide ha creuat les òrbites de Mercuri, Venus i Mart.
Esta vegada la cercania sera de unes 105 voltes la distància mitjana de la lluna a la Terra. Sols es podrà veure amb telescopis grans, degut a la llunyania i al poc brill. És bastant obscur, reflexa sols un 6 per cent de la llum que rep del Sol. Té uns 650 m de diàmetre, el seu període de rotació ronda les 5 hores i tarda 3’04 anys en completar la seva òrbita.
Es considera un asteroide tipo Apolo, encara que els astrònoms pensen que pot ser un antic cometa que va perdre els compostos volàtils després de passar varies vegades pel costat del Sol. En general els asteroides són més rocosos i metàl·lics, mentre que els cometes presenten una major proporció de gel amb poc de roca. Les òrbites també solen ser diferents. En qualsevol cas, els dos es crearen fa 4.600 anys, a l’aparició del sistema solar.
El cometa Lovejoy, amb el seu característic color verd, s'acostara a 70 milions de quilòmetres de la Terra. El cometa animara les gelades nits de gener ja que serà visible a simple vista i estarà ben posicionat per a ser fotografiat. Sens dubte un bon començament d'any per als observadors astronòmics.
S'anomena C/2014 Q2 Lovejoy. La ''C'' indica que no té període conegut amb exactitud. El 2014 indica que l'any del descubriment, i la ''Q'' indica que va ser descuberta en la 16ª quincena de l'any, que equival a la segona meitat del agost. El ''2'', que va ser el segon cometa descubert en eixa meitat.
El nom de ''Lovejoy'' ve del astronom Terry Lovejoy, un aficionat austalià que la descubert. I lo de afiniconat és perquè el senyor Lovejoy, de 48 anys, ha descobert 5 cometes.
Al començar el 2015, el cometa ha arribat a una magnitud aproximadament de 4,5 , un poc menys brillant que la estrella polar, pero visible a simple vista.
El 20 de gener contarem amb Lluna nova per el que del 15 al 25 de gener gaudirem de unes condicions molt bones per a observar-lo.
El mòdul Philae es va enviar al cometa 67P/Churiumov-Guerasimenko i aterrà el dimecres després de separar-se de la sonda mare “Rosetta”. El mòdul ha començat a enviar dades de dos dels experiments que es van aconseguir posar en marxa sobre el cometa.
Segons ha informat la ESA (Agència Espacial Europea), durant la nit van començar a funcionar els sensors dissenyats per a l’estudi de la densitat i les propietats tèrmiques i mecàniques de de la superfície del cometa.
L’espectòmetre APXS, posat també en marxa ha detectat partícules alfa i raigs X per recollir informació sobre la composició elemental de la superfície.
El mòdul Philae rep poques hores de llum solar, cosa que dificulta les proves previstes, ja que aquest es carrega mitjançant panells.
El mòdul, està recolzat amb tan sols dos de les seues potes, i la tercera la té en l’aire, per tant, la seua vida depen de la bateria de dos dies, i dels panells solars. L’ESA calculà que el mòdul rebria sis o set hores de llum diaries, però no ha sigut així i tan sols en rep una i mitja.
El Philae es comunica a través de Rossetta i les senyals a la Terra apleguent 28 minuts després, ja què viatgen a la valocitat de la llum, però les naus es troben a 511 milions de quilòmetres.
Una de les qüestions importants que ocupa els científics és averiguar com es va formar el Sistema Solar, l'origen del nostre planeta i inclús l'origen de la vida.
L'objectiu d'aquesta operació és aconseguir que faja experiments científics durant diversos mesos sobre el cometa i que prenga fotos del paisatge i analitze la composicó química de la superfíce per posar a prova diferents hipòtesi sobre l'origen de la vida i de l'Univers. Philae podrà aportar una valuosa aportació sobre els cometes, elements primogènits de l'univers.
De moment, i malgrat que els arpons de la sonda no es van activar en el moment de l'aterratge, el que dificulta la subjecció de la nau sobre el 67P, sembla que Philae continua agafada al cometa i activa. No va aterrar a la zona prevista, es troba a una zona on no rep quasi energía solar, cosa que dificulta la càrrega de les plaques solars, augmenta la preocupació sobre la duració de la sonda, peró ja s'estan buscant solucions al problema.
Passades les 2 de la matinada de divendres a dissabte, Philae ha deixat de funcionar. S'ha quedat sense energia en haver aterrat en un punt fosc del cometa on no pot alimentar-se de llum solar.
Ho han intentat durant diversos vegades però no ha hagut forma. L'Agència Espacial Europea (ESA, per les sigles en anglès) va assenyalar per la seva banda que el robot " ha entrat en mode stand - by ".
Philae, que es va posar a l'ombra, entre unes roques, va funcionar primer amb una pila de 60 hores de vida. El problema és que les seves bateries solars, que havien de prendre el relleu, no van rebre prou llum per permetre-li seguir funcionant.
El robot va aconseguir no obstant això una proesa, una rotació que li permetrà als seus panells solars rebre més llum en els propers mesos, a mesura que el cometa en què es troba avanci cap al Sol. Això li permetrà presumiblement al robot sortir de la seva hivernació cap al mes d'agost, segons Philippe Gaudon.
El proper 12 de Novembre a les 9:35 una sonda lliberarà un robot per intentar que duga a terme el primer aterratge sobre la superfície gelada d'un cometa (67P/Churyumov-Gerasimenko). Si tot procesa correctament, açò serà un èxit en la carrera espacial. Cientifics ens informen de que quan solten el robot, estarà a una distància de 22 km al cometa i tardarà 7 hores d’infart en aplegar, anat a 0’18 m/s. Tota l’info
rmació que el robot vagi donant tardarà 28min i 20s en aplegar a la Terra.
Els científics creuen que els estels conserven part del material a partir del qual es van formar els planetes: “És molt important conèixer-los perquè es creu que la major part de l'aigua de la Terra prové d'estels com aquest. I els materials orgànics que contenen podrien haver estat determinants per a l'origen de la vida al nostre planeta”.
Han previngut els desastres i per ai acàs han inventat un plan B: si el robot no conseguis aterrar, heu farien per altra zona. Açò provocaria tindre que esperar més dies per corregir la trajectoria i preparar l’aterratge en el nou punt.
El pròxim diumenge 19 d'octubre el cometa SIDING SPRING passarà prop de Mart, a una distància de 138.000 km. Els objectius dels orbitradors són fer unes bones instantànees i recollir dades importants d'aquest fenomen. El cometa SIDING SPRING prové de l'anomenat Núvol d'Oort i serà el primer nucli procedent d'eixa regió de l'espai que podrem veure directament en el nostre sistema solar. No està clar quin serà el destí del cometa. El que si que saben segur és que SIDING SPRING és xicotet i es mou ràpid. Les naus i robots que s'encontren en Mart també participaran. Ajudaran a fer instantànees i a observar el fenomen. No hi han riscos però encara hi ha dubtes sobre is el xoc de les partícules de la cua del cometa pot danyar algún dels sofisticats circuits de les naus.
Fa 66 milions d'anys, va ocórrer una catàstrofe que va extingir els dinosaures.
La majoria dels científics creu que el culpable directe o indirecte d'aquesta aniquilació va ser un asteroide.
Els professors Jason Moore i Mukul Sharma, del Departament de Geociències del Dartmouth College a Hanover, New Hampshire, Estats Units, discrepen, argumentant que fou un cometa i no un asteoride el que provocà la desaparició.
La teoria que l'impacte d'un asteroide va causar l'extinció, va començar amb descobriments fets pels físics Luis Álvarez i Walter Álvarez, pare i fill. El 1980, tots dos van identificar concentracions extremadament altes d'un element químic, l'iridi, en una capa de roca coneguda com límit Cretaci-Paleogen.
Tot i que l'iridi és rar en l'escorça terrestre, és un element comú en cossos rocosos provinents de l'espai, com per exemple els asteroides. Els Álvarez van sugerir que fou un asteroide perquè havien trobat grans quantitas d'iridi per tot el món en aquesta capa del Límit. El debat científic al voltant d'aquesta teoria no va cessar fins a 2010, quan un panell de 41 científics va publicar un informe en suport de la teoria dels Alvarez i la confirmava.
Moore i Sharma coincideixen amb els Álvarez en el lloc de l'impacte però no en l'objecte que el causà.
Els cometes tenen en la seva composició un percentatge d'iridi i osmi menor que el dels asteroides, però a causa de les altes velocitats a les que viatgen, poden tenir prou energia per crear un cràter de 180 quilòmetres de diàmetre. Sovint, els cometes viatgen molt més ràpid que els asteroides, pel que tenen més energia d'impacte, encara que a causa d'estar formats en gran part per gel, no alberguen tant iridi o osmi.
Astrònoms i observadors de tot el món comencen el 2013 amb l'aspiració de que tinga lloc una de les notícies astronòmiques més espectaculars i esperades de l'any que comença.
Dos astrònoms russos Artyom Novichonok i Vitali Nevski van descobrir amb un dels telescopis d'una estació astronòmica a la muntanya de Kislovodsk (Uzbekistan) el cometa ISON (C/2012 S1) el 21 de septiembre del passat any. Els descobridors estaven analitzant les constel•lacions de Gèminis i Càncer quan van veure un petit objectesmovent-se lentament. Aquest objecte (en aquest cas el cometa Ison) prové del núvol d'Oort, un grup de roques congelades i gelades que es troba a una distància del Sol 50.000 vegades més gran que l'òrbita de la Terra. En observar-lo amb un telescopi amb major abast, i després que altres científics inclosos els de la NASA ho constatessin els experts van confirmar el potencial del cometa, al que van cridar Ison.
En l'actualitat Ison és a prop de l'òrbita de Júpiter, en la constel•lació de Gèminis, movent-se entre els caps dels bessons Castor i Pollux. Segons explica John Chumack el cometa «Encara és molt feble, prop d'una magnitud 16, però no es deixi enganyar. Podria convertir-se en un dels millors estels en molts anys ».
Segons va informar l'astrònom Donald Yeomans, director del Programa d'Objectes Propers a la Terra de la NASA a Pasadena (Califòrnia) Ison passarà a 1.9 milions de quilòmetres del centre del Sol el 28 de novembre de 2013. Segons s’estima poden passar dues coses, o bé que l'estel acabe desintegrat-se com molts altres (la qual cosa suposarà una enorme desil•lusió) o bé que sobrevisca i ens proporcione un dels espectacles celestes més increïbles que mai hàgim contemplat. En aquest cas, de la bola de gel i roques brollarà una magnífica cua que la convertiria en un dels estels més espectaculars mai vistos.
Investigadors de la NASA han descobert nous indicis que recolzen la teoria que la vida va poder arribar a la Terra amb un cometa (teoria de Panspermia).
Jennifer G. Blank va presentar l'experiment en la reunió anual de la Societat Química Americana, que consistia en recrear ,amb potents 'trets' de laboratori i un model informàtic, les condicions que existien en els cometes quan van bombardejat la Terra a una velocitat de 25.000 quilòmetres per hora. D'aquesta forma també s'intentava comprendre com els aminoàcids i altres elements dels primers éssers vius van aparèixer al nostre planeta.
Els aminoàcids són components de les proteïnes, que són fonamentals en qualsevol forma de vida, des dels bacteris a les persones. "La nostra investigació demostra que els blocs que van construir la vida van poder seguir intactes malgrat l'impacte i l'ona expansiva que produïa l'impacte del cometa", assenyala Black.
Açò demostraria que "els cometes podrien haver sigut realment els vehicles perfectes per a portar ací els ingredients químics que es consideren bàsics perquè evolucione la vida, els aminoàcids, l'aigua i l'energia".
Els cometes, són blocs de gasos, aigua, gel, pols i roca que els astrònoms anomenen 'boles de neu' brutes, i poden tenir més de 15 quilòmetres de diàmetre. Normalment, orbiten entorn del Sol, en el cinturó de Kuiper, però de vegades aconsegueixen introduir-se en el sistema i són visibles en el cel.
