Quin és l’efecte del desgel a les glaceres? Un dels últims descobriments ha sigut un nivell alt de mercuri, potencialment tòxic, a les aigües de les glaceres a Groenlàndia. Els investigadors es preocupen seriosament per com açò podria afectar a la cadena alimentària dels éssers vius que hi habiten.
Açò va ser descobert quan dos investigadors van prendre mostres de tres rius diferents per entendre la qualitat de l’aigua del desgel i els seus nutrients, aptes o no per al manteniment de l'ecosistema marí.
La pesca, principal indústria exportadora de peixos d'aigua freda, a Groenlàndia, pot veure's afectada per aquesta partícula tòxica, ja que els nutrients que aporten les glaceres a l'oceà pot transportar aquesta toxina afectant la qualitat d’aigua i ecosistema.
Podem dir així, que un 10% de la superfície terrestre són glaceres, si el percentatge de desgel manifesta grans canvis, és l’indici que el escalfament està afectant de manera molt ràpida al món.
L'11 de Novembre Mercuri va creuar per davant de Sol. Es va observar com un xicotet punt negre que avança pel sol. Aquest fenomen, conegut com a trànsit , és un esdeveniment poc freqüent que no tornarà a repetir-se fins al 2032.
Com el disc de Mercuri és molt xicotet (menys de l'1% de la mida del Sol) el trànsit no pot observar-se a simple vista. Cal un telescopi petit o uns prismàtics "de al menys 10 augments", segons César González, técnic del Planetari de Madrid . Des de l'Observatori Astronòmic Nacional (OAN), adverteixen de la necessitat d'adoptar les precaucions necessàries en aquest tipus d'observacions. "No valen ni filtres de soldador, ni diverses ulleres fosques, ni rodets de fotografies ni radiografies. Treuen gran part de la llum visible, però no de la infraroja ni la ultraviolada, que són les nocives ", diu González. El correcte és col·locar un filtre solar davant de les lents en telescopis i prismàtics.
El trànsit va ser visible a Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia occidental. A Espanya només es va observar en la seva totalitat des de la Illes Canàries. A la resta de país es va apreciar l'inici i gran part del recorregut, fins que la posta de Sol va impedir observar al final.
L'exoplaneta s'anomena K2-229b i té la grandària de la Terra, però la seua massa és pareguda a la de Mercuri. Igual que ell, és una ‘gran bola de metall’ amb una enorme densitat, i que posseïx una composició molt prima de roca en la seua superfície. L'espectrògraf HARPS de l'Observatori Austral Europeu ha localitzat este nou planeta, que forma part d'un sistema planetari a 340 anys llum d'una estrella molt semblant al Sol.
Les seues observacions ajudaran a comprendre com es va formar Mercuri.
Mercuri és una gran esfera de metall, ‘barnizada’ de roca, i els científics pensen que es tracta, del nucli del que va ser un planeta més gran, atès que posseïx només una prima capa de roca, en comparació amb el seu gran nucli metàl·lic.
A diferència d'altres planetes, com Venus, Mart o la Terra, que tenen una massa composta aproximadament d'un 30% de nucli metàl·lic i un 70% de manto de silicats, K2-229 b està format principalment d'un nucli metàl·lic, igual que Mercuri.
S'han proposat diverses teories per a explicar esta composició tan extraordinària.
Una d'elles és que un impacte va poder haver arrancat les capes externes de este planeta, deixant el seu nucli pràcticament nu. A més d'ajudar a catalogar altres planetes semblants a Mercuri, també ajudarà a detallar les observacions del planeta més pròxim al Sol.
Mercuri, el planeta més proper al sol,
conté gel i matèria orgànica congelada als cràters del seu pol nord. La NASA ha
presentat avui evidències que ho demostren, trobades per el Messenger, la primera sonda que ha orbitat Mercuri.
A l`agència espacial dels EUA els científics creuen que tant l'aigua freda i la matèria orgànica, van ser dipositades en Mercuri milions
d'anys enrere per cometes o asteroides que varen colisionar amb el planeta.
"L'explicació que millor encaixa amb les dades que hem recollit és que
" no hi ha matèria orgànica
", ha assegurat Sean Salomó, l'investigador principal de la missió, de la
Universitat de Columbia de Nova York. "
Els científics creuen que Mercuri
no és habitable,però el descobriment de matèria orgànica en un planeta
tan a prop del sol podrien ajudar a comprendre com la vida es va originar a la
terra i com pot evolucionar en planetes fora del sistema Solar,després de tot,
una hipòtesi per explicar l'origen de la vida a la terra, l'anomenada de la teoria panspèrmia,
és que els seus ingredients podrien haver arribar a les nostre propi planeta en
cometes o asteroides.
Malgrat les seues altíssimes temperatures, Mercuri, el planeta més proper al Sol, conté gel i material orgànic congelat en els cràters del seu pol nord. La NASA ha presentat avui les evidències que així ho demostren, recopilades per Messenger, la primera sonda que ha orbitat Mercuri.
Els científics de l'agència espacial nord-americana creuen que tant l'aigua gelada com els materials orgànics, similars al quitrà o al carbó, van ser dipositats en Mercuri fa milions d'anys per estels o asteroides que van col·lisionar contra el planeta.
Cràters de Mercuri on s'ha detectat aigua gelada
A diferència del robot Curiosity en Mart, la sonda Messenger no pot analitzar roques o mostres de terra directament, sinó que transmet rajos làser i recopila dades sobre la composició de la superfície durant les seues òrbites.
"L'explicació que millor quadra amb les dades que hem recopilat és que existeix material orgànic", ha assegurat Siguen Solomon, el principal investigador de la missió, de la Universitat de Columbia, a Nova York.
"No és cap hipòtesi absurda. Ningú té una explicació alternativa que concorde amb les observacions de la sonda", recalca Page.
La NASA ha fotografiat unes 20.000 fotografies que l’han ajudat a analitzar les particularitats de la seua superfície, així com per a fer un mapa topogràfic de les zones de Mercuri. Aquest mapa ha determinat que els cràters del pol nord tenen la suficient profunditat com per a no rebre mai llum solar. Però aquest fet no esta tampoc comprovat que siga així. A les imatges també han pogut descobrir uns depòsits brillants al fons dels cràters. Algunes altres sorpreses que han pogut descobrir sobre aquest planeta han sigut que el camp magnètic ha presentat que l’equador geogràfic i el magnètic no coincideixen i el magnètic està desplaçat cap al nord. Però aquesta asimetria no ha quedat clar del tot. A pesar del gran nombre de incògnites que han hagut el responsable d’aquest projecte, Sean Salomon confia que Mercuri tinga més sorpreses i revele alguns dels seus secrets.
S'ha realitzat un estudi que demostra que més del 50% de les lates de tonyina comercialitzades contenien més mercuri del que la Agencia de Protecció Ambiental (EPA) dels Estats Units considera segur per a la salut, fet que va generar preocupacions entre els consumidors habituals d'aquest tipus de peix en tot el món. És una notícia que també m'ha impactat, ja que acostume a consumir aquest tipus de peix quasi diàriament.
En general, el peix acumula mercuri de dues maneres: absorbint-lo mitjançant la seva pell o les escames al trobar-lo en l'aigua, o bé consumint altres organismes que contenen mercuri.
En el estudi es van evaluar més de 300 mostres de tonyina de lata i van descobrir que la "tonyina blanca" o "albacora" tenia consistentment majors concentracions de mercuri que la tonyina clara. Açó ocorre degut a que l'albacora és una espècie de gran mida i es troba en nivells més alts en la cadena tròfica que la tonyina clara. Aquest segon cas de retenció de metalls pesats en els peixos es coneix com a un problema mediambiental anomenat bioacumulació.
Acumulació progressiva d'altres components químics com el DDT en els diferents nivells tròfics.
Segons associacions relacionades amb la salut, els grups socials d'alt risc, que inclou a les dones embarassades, mares lactants i als xiquets menuts, deuen limitar el seu consum semanal a no més de 340 g de tonyina clara, i no més de 170 g d'albacora.
Per una part, l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) fixa un estandart de no més de 1.0 parts per milió (ppm) de mercuri per al peix comercial. La major part de la tonyina venuda als Estats Units es pesca comercialment, i per tant es veu sota aquesta mesura. Per una altra part, la EPA, com a part de la seua jurisdicció sobre els llacs i corrents d'aigua del païs, regula la pesca deportiva, i fixa un
estandart més estricte de no més de 0.5 ppm de mercuri en el peix.
L'Institut Nacional de Pescaderies va tindre problemes amb aquestes regulacions, ja que el director de relacions amb els mitjans de comunicació d'aquesta associació va assegurar que les concentracions de mercuri que es troben a la tonyina no superen els beneficis de salut que comporta el seu consum:
"La tonyina de lata és segura. Els consumidors deuen confiar en que la tonyina de lata segueix sent una font segura i saludable de proteïna magra i àcids grassos omega3."
No obstant, els perjudicis que pot causar el excés de mercuri acumulat en el ésser humà degut a un constant consum de tonyina són prou destacables. Entre els efectes per envenenament d'aquest metall pesat es troben: danys en el sistema nerviós central, pèrdua de audició, problemes de visió, problemes de locomoció i/o d'articulació de paraules, pèrdues de raó, entre altres, els quals poden causar la mort amb facilitat si no es tracta a temps.
Encara que no hi ha advertències específiques sobre el mercuri per a ningú que no es trobe en un grup d'alt risc, alguns experts recomanen a altres adults menjar tonyina en moderació, encara que s'ignora quina és la quantitat adequada.
Com a mesura, uns investigadors van fer una conferència als reguladors federals perquè aquestos requerisquen que els productors de tonyina en la lata aporten informació detallada als consumidors sobre les concentracions de mercuri.
