En busca d'un ''planeta B''

No hi ha un pla B, perquè no tenim un planeta B". Fa poc, el president del Panell Científic per al Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC), llançava esta dramàtica advertència al presentar el seu últim informe sobre l'amenaça del calfament global. Els experts que han elaborat este estudi, diuen que si l'Humanitat vol el seu futur a la Terra, no hi ha alternativa: o s'eliminen els gasos nocius d'efecte hivernacle per a finals d'este segle, o el nostre planeta es convertirà en un món inhòspit, almenys per a bona part de la població mundial.

L'exastronauta i actual director científic de la NASA, John Grunsfeld, va dir: "Si volem assegurar la futura supervivència de la Humanitat, abans o després haurem de deixar La Terra. És pràcticament segur que en algun moment nostre planeta patirà l'impacte d'un asteroide devastador.''

Des que en 1995 l'astrònom suís Michel Major va descobrir el primer planeta trobat fora del Sistema Solar, s'ha comprovat que hi ha moltes altres possibles terres ací fora. De fet, els experts en este camp puixant de l'astronomia calculen que només en la nostra galàxia existixen 100.000 milions de planetes, dels quals 10.000 milions es troben en zones considerades habitables (és a dir, ni massa prop ni massa lluny de la seua estrela) .Per tant, no és desgavellat concloure que existisquen altres m
ons on haja sorgit la vida, en els que la nostra espècie podria trobar una nova casa còsmica en el futur.




Notícia Original
Notícies relacionades
Vídeo:

L'últim alé de la palometa còsmica.

Hi ha molts objectes celests espectaculars, però les escenes més impactants, segons l'EIXA, arriben amb l'últim alé de les estreles de massa mitjana, amb el que emeten grans núvols de gas a altes temperatures.

La seua forma tan característica la convertix en un bon exemple d'una nebulosa bipolar, en les que el gas pot escapar més fàcilment dels pols que de la regió equatorial de l'estrela moribunda, creant una estructura lobular que recorda a un rellotge d'arena o, en este cas, a una gran palometa còsmica.Esta complexa estructura es troba a uns 3.800 anys llum de la Terra, dins de la Via Làctia. Es va formar quan una estrela amb una massa cinc vegades superior a la del Sol es va transformar en una gegant roja.

El to rogenc dels bords de les ales de la palometa és producte de la radiació emesa pel nitrogen, i indica que esta regió es troba a una temperatura relativament baixa. En contrast, les taques blanques prop del centre de l'estructura són les emissions del sofre, que es corresponen amb les zones de més alta temperatura, en les que els corrents de gas col·lidixen en l'entorn de l'estrela central.

Notícia Original

Notícies relacionades:
Capten l'últim alé de una nebulosa planetària.
Palometa cosmica.
Vídeo:

El planeta Eris té el mateix tamany que Plutó

El tamany de Eris no hi estava clar qui era fins ara. Es deia que era superior al de Plutó fins a un 25% major.


La Unión Astronómica Internacional (UAI) van tenir en compte la capacitat de descubrir molts més cosso similars, per apoder realitzar la nova llista o recalificació dels planetes.

Uns científics tene les mides precisses del tamamy de Eris i donen la conclusió de que el seu tamany es aproximadament igual al de Plutó , peró a diferencia d'aquest, brilla molt més i la seva distancia respecte a l'estrel.la (Sol) es 3 vegades major a la distancia de la qual es troba Plutó d'aquest, exactament a 14.500 milions de quilòmetres.


Aquestes observacions es realitzaren quan el planeta Eris es creuà en la línea de visió desde la Terra. La ocultació d’una estrel.la ,per un cos xicotet com es Eris al creuarse per davant d’ un astre, es el millor moment i forma per a que els científics puguentraure les mider perfectes i certes de la forma i el tamany de un cos distant del Sistema Solar.

Aquestes observacion ,es pugueren dur a terme gracies als telescópis situats a Chile, segons ens expliquen els experts del Observatorio Europeo Austral (ESO

En aquesta investigaciótambe han intervingut científics espanyols del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA) i en el Centro de Astrobiología (centr mixte del CSIC y el Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, INTA).


Noticia original:


Noticies Relacionades:
1. Eris i Plutó son iguals:


2. Plutó ja no es planeta:



Video:

Un Asteroide “Troiano” Al Nostre Planeta

Es coneixen amb el nom “d’asteroides troians” i comparteixen l’òrbita amb alguns planetes.

Fins avui en dia, els científics sols els havien trobat a Mart, Júpiter i Neptú, però s’ha descobert què la terra comparteix òrbita amb un asteroide com aquest. El seu diàmetre és d’uns 300 metres aproximadament, i es coneix amb el nom de '2010 TK7'.

Aquest descobriment s’ha fet gràcies al satèl•lit WISE, què ha descobert molts cossos propers a la terra des de què va ser llançat l’any 2009 per la NASA. Després de què els científics analitzaren els cossos detectats pel satèl•lit van observar aquest asteroide, i el van investigar. A la fi, van arribar a la conclusió de què era un asteroide troiano, què des de feia 10.000 anys havia fet la mateixa trajectòria que la Terra al voltant del Sol.

El comportament d’aquest asteroide és impossible de conèixer amb certesa. No sabem si continuarà amb la mateixa trajectòria que la Terra o canviarà. El què si què es sap és que si algun d’aquest asteroides procedents de Júpiter, Mart i Neptú canviara la seva trajectòria podria xocar contra la Terra, però aquest fet en cas de produir-se tardaria milions d’anys.

Notícia Original:

Notícies Relacionades:

Vivim amb els asteroides:

Asteroides, un perill?

Video: