L'anàlisi de les dents en diverses restes humanes ha permés determinar que fa més de 6000 anys aquestes poblacions prenien llet de cabra de manera habitual. Encara no toleraven la lactosa en l'edat adulta, però estaven creant les condicions propícies per a l'adaptació genètica.
Conèixer com alguns éssers humans ens adaptem genèticament a beure llet d'animals durant l'edat adulta és una de les discussions més prolífiques dels últims anys en matèria evolutiva. S'estima que només el 35% de la humanitat pot beure llet sense tindre un bon mal de panxa després de la infància, gràcies a una mutació que permet que l'enzim lactasa continue activa. Aquesta activitat, que es denomina com a “persistència de l'activitat lactasa”, està present sobretot en poblacions europees actuals i en altres focus en diferents llocs del planeta.
“Algunes de les proteïnes estaven tan ben conservades que era possible determinar de quin animal procedia la llet”, explica la investigadora principal. “I algunes de les proteïnes tenien molts milers d'anys, apuntant a una lliga historia de consum de llet en el continent”.
Combinant aquestes troballes amb les dades genètiques obtingudes d'individus de la mateixa antiguitat a Àfrica, els investigadors també han arribat a la conclusió que aquells primers pobladors del continent africà encara no s'havien adaptat al consum de lactosa i no tenien el canvi que permet la “persistència de l'activitat de la lactasa”. És a dir, que estaven consumint aquella llet a través de mètodes de fermentació, com la creació de formatges o iogurts, per a poder assimilar-los sense conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada