Les malalties cardiovasculars d'una tribu nòmada d'Àfrica van augmentar en mudar-se a la ciutat.

Les dones de el poble Turkana, sovint, han de caminar de 5 a 10 km per a aconseguir aigua, només en aquesta caminata una persona deuria beure des de 3 a 4 litres d'aigua.
El que va generar el canvi massiu de estil de vida dels indigenes va ser la fam d'Àfrica Occidental en els 80, anys després els Turkans van haver d'abandonar el seu estil de vida, van migrar a les ciutats i es van tornar sedentaris.


Les transicions dels estils de vida dels Turkans a l’estil de vida de la ciutat van impactar negativament en la salut cardio-metabòlica, no per la migració en si mateixa, sinó per l'estil de vida i l'accés a determinats aliments.
ls investigadors van trobar que les diferències de salut entre els habitants de les zones urbanes i rurals es dèbil, sobretot, al fet que els Turkans de la ciutat consumien més aliments processats amb alt contingut calòric i menys productes animals. Una dieta Turkana es compon aproximadament d'un 80% de productes animals.
De sobte es van tornar urbans i van engreixar. El 80% de la població de Polinèsia està en sobrepès i obesitat, per la qual cosa les malalties de la civilització s'han convertit en la principal causa de mort en humans. En 2016, les anomenades malalties de la civilització van ser el primer motiu de defunció a Espanya, per sobre del càncer i els danys respiratoris. Les malalties cardiovasculars paralitzen els sistemes d'atenció mèdica i tindran un enorme impacte econòmic en el futur.


Per això aquest tipus d'estudis demostren que hi ha molt a aprendre sobre les poblacions indigenes com els Turkans per a entendre aspectes fonamentals de la biología humana.

noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2  

video relacionat