Succeeix quan cèl·lules tumorals de la mama viatgen per la sang i s'instal·len en el pulmó, el fetge, el cervell o els ossos, van creixent i és quan diagnostiquem malaltia metastàsica en aquestes localitzacions. A partir d'aquest moment tot canvia, parlem d'una malaltia crònica. Aquí les claus són retardar la progressió de la malaltia el major temps possible i tractar d'assegurar qualitat de vida a la pacient.
Quan ja fa mesos o anys monitorant aquesta malaltia, hi ha una nova etapa, l'objectiu és seguir-li els passos i vigilar la seua expansió, els instruments habituals són:
-Analítiques de sang i orina: es fa un recompte de glòbuls blancs i es busquen altres anomalies.
-TAC: proporciona imatges detallades dels òrgans afectats.
-Biòpsia: s'utilitza per a saber si és benigne o no.
Els avanços mèdics presenten menys efectes secundaris i es toleren millor, la qual cosa permet a la pacient mantenir una qualitat de vida. No hi ha res escrit sobre quin pacient tindrà una recaiguda. La primera pregunta de la pacient, és si morirà i a partir d'aquí tot es fa relatiu. Simultanejar amb altres teràpies tampoc és bona idea, per molt naturals que siguen, ja que podrien interferir amb el tractament principal.
NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada