Riuada del Vallès

La riuada del Vallès Occidental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental originada per grans precipitacions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provocant una avinguda torrencial d’aigua que va causar 700 víctimes i moltes pèrdues materials.

Les causes d'aquesta riuada foren diverses:
- Meteorològiques:
El 25 de setembre de 1962, després d'una llarga temporada de sequera, van caure precipitacions de 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores, que van fer créixer el cabal de la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Les pluges van caure principalment sobre el Vallès Occidental, però també van ser considerables al Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme.
 Es van registrar 182 l/m2 en 24 hores a la Mola, a la serra de Sant Llorenç del Munt.
Uns rius gairebé insignificants, com la riera de Rubí i el Ripoll, van créixer de manera excepcional i es van endur tot el que van trobar al seu davant. El barri de les Arenes a Terrassa, l'Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.
Es va arribar a uns grans cabals màxims estimats: 1.750 m3/s a la riera de les Arenes a Rubí; 2.000 m3/s del riu Ripoll, a Sabadell, i 3.200 m3/s a Cerdanyola del Vallès i 5.000 m3/s del Besòs a Sant Adrià del Besòs.
- Geogràfiques
El llit de la riera de les Arenes roman sec durant gran part de l’any, essent necessària la caiguda d’uns 60 l/m2 perquè hi circuli aigua. La xemeneia d’aire calent que va pujar enmig de la massa d’aire fred, va desencadenar uns cabals punta superiors a 1.000 l/m2.
- Geològiques
Les característiques geològiques de la zona, amb terrenys sedimentaris i argilosos provoquen que el llit de la riera sigui ple d’argiles, còdols, graves,... Això fa entendre una mica millor el desenvolupament de la desgràcia. També el gran nombre d’arbres i pedres que hi havia a prop del riu van ajudar a augmentar la catàstrofe.
- Urbanístiques
El desenvolupament econòmic del Vallès dels anys 40 i 50 del segle XX va comportar l’arribada d’immigració. Això va suposar la construcció d'edificacions tant habitatges com indústries vora del riu, amb un descontrol urbanístic força accentuat, sobretot en un moment polític on els propietaris del sòl eren els mateixos governants o gent molt propera. Aquests barris marginals creats davant del problema gravíssim d’habitatge, amb poca qualitat de construcció, van ser els més afectats.
També tingué diversos efectes sobre la població, sobretot a llocs com: Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Mollet del Vallès, Sant Adrià de Besòs. La inundació va causar unes 700 víctimes i unes pèrdues estimades de 2.700 milions de pessetes.
Després de la catàstrofe, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va prendre les mesures pertinents per redreçar el cabal del riu, ampliant el seu llit i construint defenses de formigó.

Noticia original