Molts estudis han demostrat que el nostre cervell, a través dels nostres records, no mostra fidel reflex del que en realitat ens va ocórrer en el passat, ja que els nostres records es deformen i modelen contínuament. Ara, un equip d'investigadors de les universitats de Birmingham i Cambridge (Regne Unit) ha aconseguit aïllar aquest mecanisme automàtic de l'oblit en el nostre cervell, que "facilita" el que ens convé recordar o no.
Per aconseguir-ho, els experts van emprar un sistema d'imatge per ressonància magnètica (MRI) per mesurar l'activitat cerebral a un grup de voluntaris. Se'ls va demanar que recordaren memòries concretes basades en imatges que havien vist just al començament de l'experiment. La prova es va realitzar en quatre ocasions. Els resultats van revelar el destí, a nivell neuronal, dels records que finalment eren eliminats.
I és que les imatges van mostrar com en tractar de recuperar un record concret, aquesta memòria es tornava més intensa gradualment mentre que altres records anaven esvaint a poc a poc. "Encara que la gent pensa que l'oblit és una cosa que passa sense voler, aquesta investigació mostra que la gent té un paper més rellevant del que pensa a l'hora de decidir què van a recordar", aclareix Michael Anderson, coautor de l'estudi que publica la revista Nature Neuroscience.
Aquest estudi demostra que l'evocació repetida d'un record ens fa oblidar altres detalls i que aquests resultats no es restringeixen a tipus específics de memòria, sinó que la memòria semàntica, la memòria episòdica o la memòria a curt termini, també es veuen afectades pel efecte secundari de voler recordar. A més, tot i que les persones som diferents genèticament, els científics creuen que tots els cervells humans són capaços d'induir diferents graus d'aquest mecanisme d'oblit.
Per aconseguir-ho, els experts van emprar un sistema d'imatge per ressonància magnètica (MRI) per mesurar l'activitat cerebral a un grup de voluntaris. Se'ls va demanar que recordaren memòries concretes basades en imatges que havien vist just al començament de l'experiment. La prova es va realitzar en quatre ocasions. Els resultats van revelar el destí, a nivell neuronal, dels records que finalment eren eliminats.
I és que les imatges van mostrar com en tractar de recuperar un record concret, aquesta memòria es tornava més intensa gradualment mentre que altres records anaven esvaint a poc a poc. "Encara que la gent pensa que l'oblit és una cosa que passa sense voler, aquesta investigació mostra que la gent té un paper més rellevant del que pensa a l'hora de decidir què van a recordar", aclareix Michael Anderson, coautor de l'estudi que publica la revista Nature Neuroscience.
Aquest estudi demostra que l'evocació repetida d'un record ens fa oblidar altres detalls i que aquests resultats no es restringeixen a tipus específics de memòria, sinó que la memòria semàntica, la memòria episòdica o la memòria a curt termini, també es veuen afectades pel efecte secundari de voler recordar. A més, tot i que les persones som diferents genèticament, els científics creuen que tots els cervells humans són capaços d'induir diferents graus d'aquest mecanisme d'oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada