Mart

Els dos hemisferis de Mart són més diferents entre si que entre els de qualsevol altre planeta del nostre sistema solar. L'hemisferi nord està caracteritzat per terres baixes planes i no volcàniques, mentre que a l'hemisferi sud s'estenen les terres altes esquitxades per incomptables volcans. Encara abunden i s'han discutit molt les teories i conjectures sobre l'origen d'aquesta dicotomia marciana, existeixen molt poques respostes definitives. Uns geofísics proposen ara una nova explicació.
 s’ha arribat a la conclusió que un gran cos celeste va poder impactar contra el pol sud marcià en una època primerenca de la història del sistema solar. La seva simulació mostra que aquest impacte va generar tanta energia que va crear un oceà de magma, el qual s'hauria estès al llarg de l'actual hemisferi sud. El cos celeste que va xocar contra Mart havia de tenir almenys una desena part de la massa del planeta vermell, per tal de poder desencadenar suficient energia per crear aquest oceà de magma. La roca fosa acabar solidificant i formant les terres altes muntanyoses que integren avui l'hemisferi sud de Mart.

En la seva simulació, els investigadors van assumir que el cos celeste colisionante estava format en gran mesura per ferro, que tenia un radi d'almenys 1.600 quilòmetres, i que va xocar contra Mart a una velocitat de 5 quilòmetres per segon. S'estima que el cataclisme va posar succeir entre 4 i 15 milions d'anys després de la formació del planeta vermell. L'escorça de Mart va haver de ser molt prima en aquest moment. I sota la superfície s'amagava un interior líquid.

Mart té dos hemisferis molt diferents pel seu aspecte: les terres baixes de l'hemisferi nord contrasten amb les terres altes volcàniques (regions grogues i vermelles) de l'hemisferi sud. Un impacte gegant en el pol sud va poder ser la raó per a això.

Quan l'objecte va impactar, va afegir més massa a Mart, especialment ferro. Però la simulació també va indicar que la col·lisió va desencadenar una activitat volcànica intensa.

En el model, els investigadors van trobar que aquesta activitat a Mart va cessar fa al voltant de 3.500 milions d'anys. Des de llavors, no hauria d'haver existit activitat volcànica significativa, i el camp magnètic del planeta hauria essencialment desaparegut. Totes dues coses concorden amb les observacions i mesuraments fets a Mart per successives missions; l'activitat volcànica marciana ha estat essencialment inexistent des de fa molts milions d'anys, i el camp magnètic del planeta amb prou feines mereix ser anomenat així pel minso que és.