Els nens de col·legis amb pitjor qualitat d'aire desenvolupen menys la memòria

Una major contaminació de l'aire deguda al trànsit s'associa a un menor desenvolupament cognitiu en els nens. Ho adverteix un estudi realitzat entre 3.000 alumnes de primària, ​​en el qual es mostra que els nens de col·legis amb major contaminació a les seves aules tenen un desenvolupament de la memòria més lent que els que estudien en centres més allunyats del trànsit i el aire està més net. Segons el treball,  els alumnes més afectats desenvolupen la memòria de treball fins a un 13% menys que els que estudien en col·legis amb menys pol·lució.

L'Organització Mundial de la Salut ja va alertar que la contaminació atmosfèrica mata uns set milions de persones cada any. Però malgrat el gran nombre de col·legis que hi ha prop de zones amb molt de trànsit, amb prou feines cap estudi havia analitzat aquest problema.

El mapa dels col·legis analitzats revela que els centres amb millor aire estan a la part alta de la ciutat, mentre que els més afectats es troben al barri de l'Eixample. Les conclusions apunten a que la contaminació de l'aire té un efecte neurotòxic. Això no vol dir que la pol·lució danyi la capacitat cerebral dels nens, sinó que progressar menys allà on el nivell de contaminació és més gran.

L'estudi destaca com la intensitat i proximitat del trànsit rodat són factors importants per determinar la contaminació dins i fora de l'escola, però no l'únic.

Notícia original

Noticies relacionades:
-Els efectes de la contaminació ambiental sobre la nostra salut.
-La contaminació invisible.

S'insereixen gens de mamut en un elefant viu

La clonació de l'extint mamut està cada vegada més a prop. Ara, un prestigiós genetista de la Universitat de Harvard (EUA), George Church, ha aconseguit inserir amb èxit 14 gens de mamut al ADN d'un elefant asiàtic viu.

Els mamuts es van extingir fa milers d'anys però gràcies a que l'ADN del mamut llanut va ser descobert intacte en exemplars congelats a Sibèria és possible el camí cap a la clonació (de fet, van ser descoberts tant teixits musculars com sang en perfecte estat de conservació sota el gel de l'illa siberiana de Liajovski, al nord-est de Rússia). No obstant això, el leit motiv d'aquesta investigació no és la clonació del mamut llanut sinó la reconstrucció del seu genoma per mitjà de l'estudi de l'ADN d'aquests animals preservats a l'Àrtic.

Després de la reconstrucció del genoma, aquest es replica i s'insereix una còpia en el genoma del parent més modern del mamut: l'elefant asiàtic. El resultat d'aquest experiment genètic no és altre que aconseguir que les cèl·lules d'un elefant modern portin ADN de mamut. Lògicament no obtindrem cap mamut en laboratori però sí que suposa avançar en aquest procés de futura clonació.

Com han aconseguit introduir l'ADN de mamut al elefant viu? Gràcies a una tècnica gènica anomenada CRISPR que permet la reproducció de còpies exactes dels gens. Tot i que la investigació és encara preliminar, Church confia en donar avançar una mica més abans de presentar les seves conclusions en les revistes científiques més prestigioses del món com Nature o Science.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA

SEQÜÈNCIA D’ADN HUMÀ QUE PROMOU UN DESENVOLUPAMENT CEREBRAL EXTRA EN RATOLINS

La versió humana d'una seqüència d'ADN anomenada HARE5 activa un gen important per al desenvolupament cerebral, i s'ha comprovat en uns experiments, que ocasiona que un embrió de ratolí produïsca un cervell que arriba a ser un 12 per cent més gran en la fase final de l'embaràs, en comparació amb el cas d'un embrió a què s'injecte la versió d'HARE5 d'un ximpanzé.

Amb estos experiments, l'equip de Debra Silver, professora de genètica molecular i microbiologia en l'Escola Mèdica de la Universitat Duke (Estats Units) ha demostrat que és possible localitzar diferències clau entre el codi genètic del ximpanzé i el del ser humà i després identificar les seues contribucions al desenvolupament del cervell utilitzant embrions de ratolí.

La grandària del cervell humà es va expandir de forma espectacular en el transcurs de l'evolució, dotant-nos amb el llenguatge abstracte i la capacitat de realitzar càlculs complexos. I va ocasionar canvis en el genoma humà que marquen diferències respecte al genoma del ximpanzé.

Noticia

El cervell necessita oblidar per a recordar

Molts estudis han demostrat que el nostre cervell, a través dels nostres records, no mostra igual del que en realitat ens va ocórrer en el passat, ja que els nostres records es deformen i modelen contínuament.
Ara, un equip d'investigadors de les universitats de Birmingham i Cambridge (Regne Unit) ha aconseguit aïllar ixe mecanisme automàtic de l'oblit en el nostre cervell, que "facilita" la qual cosa ens convé recordar o no.

Els experts van emprar un sistema d'imatge per ressonància magnètica per a mesurar l'activitat cerebral a un grup de voluntaris. Se'ls va demanar que recordaren memòries concretes basades en imatges que havien vist just al començament de l'experiment. Els resultats van revelar el destí, a nivell neuronal, dels records que finalment eren eliminats.

I és que les imatges van mostrar com al tractar de recuperar un record concret, eixa memòria es tornava més intensa gradualment mentres que altres records anaven anant-se’n poc a poc. Este estudi demostra que l'evocació repetida d'un record ens fa oblidar altres detalls i que estos resultats no es restringixen a tipus específics de memòria, sinó que la memòria semàntica, la memòria episòdica o la memòria a curt termini, també es veuen afectades per l'efecte secundari de voler recordar.

Notícia  original

Notícia relacionada

     LA PÈRDUA D'HÀBITAT AMENAÇA
               ALS FELINS DEL MÓN.
 
Gairebé la meitat de les 36 espècies de felins que viuen en estat salvatge en el món estan amenaçades, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. Però la manca d'estudis sobre la seva principal amenaça, la pèrdua i fragmentació del seu hàbitat, limiten l'establiment d'estratègies de conservació eficaces. Així ho confirma un treball que només ha pogut seleccionar 162 articles científics sobre aquesta amenaça que perjudica clarament al linx ibèric.

El linx ibèric o linx pardina (Lynx pardinus) és un felí molt semblant al serval, però més gran i molt semblant també al linx nòrdic (Lynx lynx), del que sovint se n'ha considerat una subespècie.

Així vivien dinosaures i cocodrils al jaciment de Lo Hueco a Conca

Fa uns 70 milions d'anys, els cocodrils que habitaven en el que avui és el jaciment de Lo Hueco a Conca menjaven preses d'aigua salada però bevien aigua dolça, i els sauròpodes s'alimentaven d'arbres, arbustos i plantes amb flors que abundaven a la zona. L'estudi dels fòssils, que es publica a PLoS ONE, ha permès reconstruir les condicions climàtiques, la dieta i la forma de vida d'alguns animals durant el Cretaci superior.

L'equip d'investigació, liderat per la Universitat Complutense de Madrid i l'Institut de Geociències (centre mixt CSIC-UCM), en col·laboració amb la Universitat d'Alcalá de Henares i la Universitat Autònoma de Madrid, ha determinat les condicions climàtiques i ecològiques d'aquest ecosistema del Cretaci superior, mitjançant anàlisis geoquímiques, d'isòtops estables de carboni i oxigen en dents i ossos fòssils de dinosaures, cocodrils, peixos i tortugues del jaciment.

"En aquella època, el clima de la Terra es caracteritzava per presentar temperatures més elevades que en l'actualitat, amb una elevada concentració de CO2 atmosfèric i absència de casquets polars permanents", indica Laura Diumenge, investigadora de Paleontologia de la UCM i de l'Institut de Geociències CSIC-UCM i autora principal de l'estudi.

L'equip va arribar a aquesta conclusió després de comparar les dades amb les registrades avui en estacions meteorològiques costaneres situades a una latitud similar a la del jaciment. "Les temperatures no romanien més constants al llarg de l'any que en l'actualitat, com sí s'ha observat en èpoques prèvies i més càlides del Cretaci ", compara la científica.

Notícia original

Notícia relacionada

La primavera serà intensa per als al·lèrgics al pol·len.

La primavera del 2015 serà d'intensitat "moderada" per als al·lèrgics al pol·len a les zones del centre peninsular, mentre que serà "intensa" al sud i "lleu" al litoral mediterrani i la cornisa cantàbrica.

Les dades les sabem gràcies a la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), que per primera vegada ha establert el nivell d'intensitat en diferents zones geogràfiques del país, en col·laboració amb la Universitat de Castella-la Manxa.


A Espanya hi ha setze milions de persones al·lèrgiques, de les quals aproximadament la meitat ho són a pòl·lens de plantes, especialment a les gramínies, seguides d'olivera, xiprer, Salsola, plàtan d'ombra i parietària. El 80% són al·lèrgics a diversos tipus.

Vídeo


Link notícia original

El càncer de mama més antic, en una mòmia egípcia

La missió espanyola que perfora des de fa set campanyes la necròpolis de Qubbet l'Hawa, en un àrid tossal de la ciutat meridional d'Assuan, s'ha topat amb un descobriment formidable de fa més de 4.200 anys: les restes d'una dona que va morir al voltant del 2.200 a.C. i guarda entre els seus ossos corcats la primera evidència d'un càncer de mama de la Història.





La primera pacient de càncer de mama coneguda presenta un esquelet completament arrasat per la malaltia. "Te lesions des del crani fins al dit gros del peu encara que és cert que són un poc més nombroses des de la pelvis cap a dalt", apunta Botella, que tracta d'imaginar el mal que va patir la dona.

"Per a tindre lesions així la sembra de cèl·lules metastásicas no és d'un dia. L'enorme descalcificació detectada i l'osteoporosi que patia, característica en persones amb poca activitat física, indica que va haver de romandre immòbil durant molt de temps", detalla. "Les restes ens ensenyen a més a una societat amb un alt nivell cultural que cuida de persones que es troben absolutament invàlides; que les tracta durant la seua malaltia; les soterra, i momifica"





Video Relacionat
Noticia Original
Noticia Relacionada

Càncer de mama.

Quan els mecanismes s'alteren en una cèl·lula, aquesta i els seus descendents inicien una divisió incontrolada que, amb el temps, donarà lloc a un tumor o nòdul.

Si aquestes cèl·lules a més de créixer sense control, adquireixen la facultat d'envair teixits i òrgans del voltant (infiltració) i de traslladar-se i proliferar en altres parts de l'organisme (metàstasi) es denomina tumor maligne, que és al que anomenem càncer.

Símptomes:
->Aparició d'un nòdul a la mama que prèviament no existia.
->Dolor a la mama a la palpació.
->Canvi de mida d'alguna de les mames.
->Irregularitats en el contorn.
->Menor mobilitat d'una de les mames en aixecar els braços.
->Alteració en la pell de la mama com: úlceres, canvis de color i aparició del que s'anomena pell de taronja (pel seu aspecte similar a la pell d'aquesta fruita).
->Canvis en el mugró, com pot ser la retracció del mateix (enfonsament).
->Aparició d'un nòdul a l'aixella.
->Hi ha altres símptomes com són el cansament o el dolor ossi localitzat, que poden aparèixer en les fases més avançades de la malaltia.

Podeu tobar més informació en AECC.

Més informació

Link Original

Youtube càncer de mama

Avió estavellat.

Airbus A320 de Germanwings es va estavellar a 'Los Alpes' amb 150 persones a bord, roman a França. També els treballs per identificar les víctimes. Ja s'han aïllat 78 ADN diferents, segons ha informat aquest diumenge el fiscal en cap. Cada tarda, les mostres són enviades a París on es centralitzarà la identificació dels 150 morts. Només es podrà aconseguir amb certesa quan es comparin els ADN recollits amb els dels seus familiars. A aquests últims ja se li han pres les mostres a Alemanya, França i Espanya.

Sols s'hi pot accedir al lloc on passà la catàstrofe a peu o amb un helicòpter. Sengos han dit, estan intentant obrir un camí per als cotxes de muntanya, els 4x4.

Segons Patrick Touron, director adjunt de l'Institut d'Investigació Criminal de la Gendarmeria Nacional, els efectes personals, les dentadures i fins i tot les empremtes dactilars són suficients per identificar els cadàvers al 90% de les ocasions. En aquest cas, donada la violència de l'impacte de l'avió contra el massís francès, només l'ADN pot determinar amb exactitud la identitat de cada víctima.

L'accident fou a causa del copilot, Andreas Lubitz, l'home que suposadament va estavellar l'aeronau voluntàriament. Pels mitjans de comunicació informaren que no estava en condicions de pilotar. Una psiquiatra privada, li va donar la baixa el dia d'abans, però ell no la va entregar. L'aeronau va començar a descendre per a estavellar-se quan el pilot va eixir un moment de la cabina. El copilot, Lubiz, es va tancar i no va deixar entrar al pilot. L'avió va començar a descendre, mentre el pilot pegava colps desconsoladament a la porta de la cabina, sense cap èxit.
Noticia relacionada
Youtube avió
Link original 

La crema solar un factor important

Les prolongades exposicions al sol són roins per a la pell. Les precaucions es deuen augmentar en les zones que són més sensibles y hem de seguir una sèrie de precaucions i consells per a cuidar la nostra pell. Deguem ficar-se crema superior al factor 15, com els estudis indiquen, amb la finalitat de contraure malalties com el càncer.

El càncer de pell és un dels perills que te prendre el sol sense ninguna protecció, i als EEUU s'han posat molt serios respecte aquest tema. Als EEUU diuen que ninguna crema solar és resistent a l'aigua com moltes publicitats diuen, i que tampoc et protegeixen contra el càncer les locions amb factor 70,80 o 90. Sòls són mites.

Els científics diuen que els unics factors que protegeixen són els de igual o major a 15.
El càncer de pell és uno dels més comuns a Amèrica, cada any hi han 2 mil·lions de persones que están en tractament per aquesta malaltia i a Espanya són uns 3,299 casos per any, dels quals 700 moren. Per això, és important tenir en conter les locions solars adecuades.

Noticia original:

http://elpais.com/diario/2011/06/17/sociedad/1308261601_850215.html

Noticies relacionades:

http://www.lavozdigital.es/cadiz/v/20110613/jerez/exceso-exposicion-provoca-cancer-20110613.html

http://vidayestilo.excite.es/la-importancia-de-la-crema-solar-en-la-exposicion-al-sol-N22824.html

Video relacionat:

https://www.youtube.com/watch?v=7DgiOAGOR88

Comença la missió per a viure un any en l'espai

Les missions en l'Estació Espacial Internacional (ISS) solen durar entre quatre i sis mesos. No obstant això, el nord-americà Scott Kelly, de 51 anys, i el rus Mikhail Kornienko, de 54, romandran en la plataforma orbital durant un any per a avançar en l'estudi dels danys que l'entorn espacial provoca en la salut i preparar missions de llarga duració.

La seua aventura ha començat este divendres. Com estava previst, la nau russa Soyuz que ha desapegat des de la base de Baikonur (Kazajistán). A bord anava també el cosmonauta rus Gennady Padalka, de 56 anys, que tornarà a la Terra abans, al setembre. 



L'objectiu d'esta missió és ajudar a precisar a quins riscos s'enfrontaran els astronautes que en el futur vagen a Mart durant l'any i mig, que com a mínim, duraria eixe viatge, per a poder protegir-los. Encara que no hi ha una data establida, el president d'EUA, Barack Obama, es va marcar com a objectiu emprendre una missió tripulada al Planeta Roig cap a l'any 2030.

Video Relacionat:

Noticia Original

Noticia Relacionada

Creuar els dits redueix la sensació de dolor.

Pel fet que el dolor és una experiència sensitiva, és a dir, que relaciona una lesió real o potencial amb una sensació desagradable, està condicionada pel que opini el nostre cervell. Així, tot i que tocar un tros de gel ens hauria de fer sentir fred intens, el nostre cervell ens transmet sensació de cremor. Aquest efecte es coneix com "il·lusió de la graella tèrmica". I és que el dolor està condicionat per il·lusions que convencen al nostre cervell de sentir una o altra cosa. Així, un nou estudi dut a terme per l'University College de Londres (Regne Unit) conclou que el simple gest de creuar els dits disminueix el dolor.

Aquest efecte de "graella tèrmica" es produeix per la interacció de tres vies nervioses que condueixen al cervell informació sobre el fred, la calor i també el dolor. El motiu pel qual es neutralitza aquest efecte en creuar els dits és perquè la temperatura càlida que es produeix en creuar bloqueja aquesta informació que arriba al nostre òrgan pensant (la il·lusió desapareix).

I és que la posició, la disposició espacial dels dits, també és clau en la sensació de dolor. Els científics van aconseguir demostrar que creuant el dit mig sobre el dit índex, la sensació de calor es va reduir en el dit mig. Al contrari, si el dit mitjà s'exposava a la calor i el dit índex es refredava, la sensació de cremor augmentava en creuar els dits.


L'estudi, que ha estat publicat a la revista Current Biology, confirma per què quan ens fa mal alguna cosa, solem canviar la postura en la qual ens trobem i tenim la sensació que ens fa menys mal, perquè el cervell així ho percep, amb una visió més real d'aquest dolor.

-Notícia original
-Notícia relacionada 1
-Notícia relacionada 2

Nou illot al sud del Pacífic.

A l'atles del món li ha sortit una piga. Concretament, la nova terra emergida està situada a 45 quilòmetres de Nuku'alofa, la capital de Tonga, país insular de la Polinèsia.

Es tracta d'un illot de mig quilòmetre de longitud que es va formar a conseqüència de l'erupció del Hunga-Tonga, actiu des del mes de desembre.

El violent despertar d'aquest volcà submarí ha creat l'illa número 176 de l'arxipèlag, com ha proclamat oficialment Taaniela Kula, ministre de Terres de Tonga. De moment, no és recomanable anar a visitar-la, ja que l'activitat volcànica continua -cau pluja àcida en un radi de deu quilòmetres- i la nova taca al mapa, feta de magma fragmentat, és inestable.

Tanmateix, hi ha qui es aventurat a veure-la de prop, com Gianpero Orbassano, un empresari hoteler de Tonga. Segons el seu testimoni, és bastant alta i la superfície està calenta, però ja hi ha milers d'aus marines de tot tipus posant ous al seu territori. Altres observadors afirmen que hi ha un llac al centre i que desprèn una forta olor a sofre.

-Noticia original
-Noticia relacionada 1
-Noticia relacionada 2

Les escombraries flota a les platges de Badalona.

Les pluges i el vent d'aquest cap de setmana han deixat alguna cosa més que aigua a les platges de Badalona . La línia de costa d'aquesta ciutat va llevar ahir coberta d'escombraries procedent del mar. Es tractava , segons Daniel Gràcia, regidor de l'àrea de Via Pública , d'objectes com " tovalloletes , cel·lulosa i envasos " .

Gràcia opina que la baixa intensitat de les pluges al municipi no explica l'acumulació de residus . El responsable municipal creu que aquesta es deu al mal funcionament d'un col·lector d'aigües de la depuradora del Besòs , que " no donaria l'abast" i expulsaria aigua bruta al mar.

No és la primera vegada que s'amunteguen deixalles a la costa de Badalona .
" Portem uns estius en què ha hagut objectes sòlids a nivell de la costa "  explica Sigfrido Ramos.
 " Ho estem parlant en el ple municipal i buscant una solució al problema . Hem traslladat aquesta queixa a l'AMB en diverses ocasions . Mai hem rebut una resposta que aquests problemes hi hagi " , sosté el regidor .

 

Noticia original

Noticia relacionada
Noticia relacionada

El canvi de l'hora ens afecta?

Segons alguns estudis de científics diuen que el cos necesita uns dos o tres dies per a acostumar-se a aquest canvi horari. I que també depen de l'edad ens costa més o menys adaptar-se a aquest canvi. A partir dels 50 anys ja ens costa més adaptar-se i els científics recomanen que fem una adaptació progressiva.

Segons el Dr. Gonzalo Pin les conseqüències són transitòries i lleus en la població sana i que l'organisme sòls necessita uns tres o quatre dies per a acoplar-se. Als més joves també els afecta, poden manifestar-se en una major irritabilitat i en algunes ocasions alteracions en la seua alimentació, principalment en els làctants.
Els xiquets més majors tenen problemes a l'hora de dormir-se o despertar-se, encara que no són grans dificultats. Per a contrarrestar aquest efectes productius, els especialistes recomanen preparar-se uns dies abans realitzant una adaptació lenta i progressiva al nou horari adelantant l'hora uns 15 minuts cada 2 o 3 díes.

Esta comprovat que el dèficit crònic de son es un factor important per al desenvolupament de l'obessitat i els transtorns metabòlics relacionats amb l'insulina.
Però el canvi de l'hora també té beneficis del canvi horari están avalats i ademés determina que el canvi horari produeix un estalvi energètic i també es benefici per als que treballen en transport, comunicacions, seguretat vial, etc.
La Junta d'Andalusia ha llançat un motiu del canvi d'horari varios missatges de recomanació per a estalviar en estiu.

Noticia original:
http://www.rtve.es/noticias/20110326/como-afecta-cambio-horario-nuestro-cuerpo/419530.shtml

Altres noticies:
http://economia.elpais.com/economia/2011/03/24/actualidad/1300955588_850215.html
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/arriba-horari-estiu-2351102
http://www.tottarragona.cat/ca/societat/17758-la-matinada-de-dissabte-a-diumenge-canvi-a-lhorari-dhivern.html

Video:
https://www.youtube.com/watch?v=K2lUhlSluxQ

Una vacuna usa por primera vez el virus completo y desactivado del ébola

Un equipo de investigadores de la Universidad de Wisconsin-Madison, los Institutos Nacionales de Salud (NIH) de EE UU y la Universidad de Tokio han desarrollado una nueva vacuna contra el ébola que ha demostrado su eficacia en monos macacos.Varias vacunas experimentales, incluida una basada en el virus vivo, se están probando ahora en humanos, pero existe una gran preocupación respecto a los requerimientos de dosis altas y de seguridad. De hecho, los ensayos clínicos de la vacuna basada en el virus vivo han tenido que interrumpirse debido a efectos secundarios en algunos pacientes.

Según el científico, la nueva vacuna se diferencia de las que se están probando porque utiliza el virus completo del ébola desactivado, lo que hace que el sistema inmune mejore con el aporte completo de las proteínas y los genes virales del ébola. Todo ello se traduce en una mayor protección.  

 

Las vacunas de virus completo se han utilizado con éxito para prevenir enfermedades como la polio, la gripe, la hepatitis y el cáncer de cuello uterino. Los ensayos de la nueva vacuna se han realizado en los laboratorios de NIH en las Montañas Rocosas, en Hamilton (Montana, EE UU) que cuentan con un nivel de bioseguridad 4. Se trata del mejor modelo animal para el estudio del ébola. Si se consigue una buena protección con este modelo, es que la vacuna funciona.

Adelgazar o morir: la estrategia del lúgano para evitar que lo cacen los predadores

Por primera vez se ha podido comprobar experimentalmente una hipótesis que los ornitólogos llaman 'depredación dependiendo de la masa'. La idea es que en presencia de predadores algunos pájaros pueden perder voluntariamente masa corporal para poder volar más rápido y escapar de su perseguidor. El Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, llevaron a cabo de forma natural esta experiencia y demostraron que, efectivamente, un pájaro pierde masa corporal cuando sabe que corre un riesgo elevado de ser cazado por un predador.

Han apoyado la hipótesis denominada "depredación dependiendo de la masa", que consiste en que algunos pájaros adelgazan para escapar frente a los predadores de forma voluntaria, nunca se había podido hacer un experimento científico para comparar individuos de la misma especie en el mismo lugar y en dos situaciones diferentes. Un equipo del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona lo ha logrado y publica su estudio en la revista Journal of Ornithology. Los dos investigadores principales del trabajo, tomaron los datos en una estación permanente de anillamiento situada en el barrio de Sarrià en Barcelona. Allí, durante el invierno, vive una colonia de lúganos (Carduelis spinus), pero también la visitan pájaros de la misma especie que sólo están de paso. Son los que llamaremos transeúntes.

Dos de cada tres fumadors moriran per el seu habit

Notícia original

Un extens estudi australià sobre més de 200.000 persones ha proporcionat una confirmació independent que fins a dos de cada tres fumadors moriran per culpa del seu hàbit si continuen fumant.

Els resultats de l'estudi, realitzat per l'equip d'Emily Banks, professora en l'Institut Saix d'Austràlia, i investigadora de la Universitat Nacional Australiana, s'han presentat públicament a través de la revista acadèmica internacional BMC Medicine, de Biomed Central, i aporten les primeres evidències del seu tipus, a partir d'una àmplia mostra de la població, que mostren que la xifra de víctimes del tabac aconsegueix els dos terços.

Ja se sabia que fumar era dolent, però ara tot apunta al fet que és pitjor del cregut. Fins a fa relativament poc, es creia que aproximadament la meitat dels fumadors morien d'una malaltia relacionada amb el tabac, però estudis realitzats en èpoques recents en el Regne Unit i Estats Units havien elevat aqueixa xifra molt més, fins al 67 per cent. El nou estudi realitzat a Austràlia recolza aquests alarmants resultats.

Notícia relacionada
Notícia relacionada
Notícia relacionada

L'ENCANTERI L'ECLIPSE

L'hivern s'acomiadà amb un eclipse. En un principi es pensava que possiblement pel mal temps no es podria veure.

L'eclipse va començar a veure's a l'illa de Hierro. La fase màxima d'ocultació del sol va tindre lloc cap a les dues hores del matí.

La magnitud màxima que va aconseguir va ser a A Corunya en una magnitud de (0,80). Els eclipses, depén d'on els vegem poden ser parcials, totals o anulars. Aquest va ser parcial al nord d'Àfrica, d'Àsia i a EUROPA.

L'investigador Serra-Ricard de l'institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), anuncia que aquest eclipse és ja el dotze que observa.

La duració, d'aquest eclipse, va ser de dos minuts.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

EL DELICAT AMANEIXER DE LA TORTUGA CAREY

Estan amagades entre les roques, per ací caminen quasi refugiades les atractives tortugues carei que fins fa deu anys els biòlegs marins consideraven que estavan extingides, després de dècades d'explotació humana per a ingerir els ous amb propietats afrodisíaques o per a comerciar la closca lleonada o en extensions d'esperons per a les baralles de galls. De sobte la població d'estos animals va deixar de ser considerada "remanente" i ara és una espècie prometedora, encara que amenaçada per la pesca indiscriminada .

"Esta tortuga és bella i a més és vital per a la formació de corales", diu un científic

"La gent pensava que havien desaparegut, però ara hi ha esperanza", va dir el biòleg Alexander Gaos, un especialista nord-americà. Gaos va començar una busca sobre les tortugues carei que va ser donant resultats incipients en la costa pacífica des de Mèxic fins a Equador.

Hi ha almenys 500 femelles anidadoras en els racons del Pacífic de la regió centreamericana, a més de poblacions encara menors en el Carib. La carei està en la categoria mundial de "peligro crític d'extinción".El missatge de Gaos a l'exposar les seues conclusions d'anys en la Universitat Nacional, tena la intenció d'alertar sobre les amenaces per al creixement d'esta tortuga poc viatgera i inquilina freqüent d'esculls en aigües poc profundes.

Notícia tortugues carey

Proteïna que regula les enfermetats autoimmunes

El sistema immunitari és el que s'encarrega d'evitar infeccions. Però avegades pot fallar i causar enfermetats autoimmunes. El seu tractament és molt complicat i per això s'ha descobert una proteïna que regula aquestes infeccions.

El que  s'ha trobat és que hi ha un regulador, una proteïna anomenada p21, que té una relació directa amb la resposta autoinmune ja que activa les cèl·lules T específiques d'aquests trastorns.

Les cèl·lules T quan hi ha algún invasor es multipliquen exageradament i això s'ha de parar.
Aquest nou descobriment s'ha provat en ratolins i han vist que els símptomes es reduïen en modificar-los genèticament perquè sobreexpresen aquesta proteïna.

Encara que s'haja expressat en ratolins també es segur per als humans perquè la proteïna p21 és igual en humans. Encara que al llarg temps es vora be el que succeïx i tal vegada es podrà fer un nou fàrmac per a curar aquestes invencions.

Notícia original
El País

Notícia relacionada:
A.M.A.R.E
redpacientes 

ECLIPSI SOLAR

Un eclipsi de Sol és un fenomen pel qual la llum del Sol és totalment o parcialment ocultada a l'interposar-se un astre entre el Sol i l'observador. En els eclipsis de Sol vistos des de la Terra, l'astre que oculta el Sol és la Lluna.

Tipus d'eclipsi solar

Hi ha tres tipus d'eclipsi:

• Parcial: La Lluna no cobreix per complet el disc solar que apareix com un creixent.
• Total: Des d'una franja (banda de totalitat) en la superfície de la Terra, la Lluna cobreix totalment el Sol. Fora de la banda de totalitat l'eclipsi és parcial.
• Anular: Es dóna quan la Lluna es troba prop de l'apogeu i el seu diàmetre és menor que el solar, de manera que en la fase màxima, roman visible un anell del disc del Sol. Açò ocorre en la banda d'anularitat, fora d'ella l'eclipsi és parcial. 

Video

Notícia original:

Eclipse2015

Noticies relacionades:

La 'locura' de un eclipse total

SEQÜÈNCIA D'ADN HUMÀ QUE PROMOU UN DESENVOLUPAMENT CEREBRAL EXTRA EN RATOLINS

L'ADN humà  és una crida HARE5 activa un gen per al desenvolupament cerebral. Mitjançant experiments s'ha comprovat que al generar un embrió d'un cervell d'un 12% més gran que en un embrió que s'injecte HARE5.

Aquest experiments duts a terme per la professora Debra Silver en l'Escola Mèdica de la Universitat Duke, en Durham. Ens ha demostrat que hi han unes diferències clares entre genètica del ximpanzé I el ser humà I així ens explica el desenvolupament del cervell del ratolí.

L'ésser humà és té un cervell molt diferent al del ximpanzé és el que ens diferència de fer càlculs. Gràcies al HARE5 és el que ens diferència per això tenim el cervell el 12% més gran.
Tota aquesta informació ens podria ser útil per a esbrinar moltes de les infermetats.

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Els 'ulls' de ALMA

Equipat amb els seus cinc sentits, l'home explora l'univers al seu al voltant, i a aquesta aventura la crida ciència". Si tenim en compte tot el que el desenvolupament tecnològic ens ha permès descobrir més enllà del que ens permeten percebre les limitades eines sensorials del cos humà, aquests dos autors proposen que la frase de Hubble hauria de completar-se així: "Equipat amb els seus cinc sentits, a més de telescopis i microscopis i espectròmetres de masses i sismògrafs i magnetòmetres i detectors i acceleradors de partícules i instruments que registren la radiació de la totalitat de l'espectre electromagnètic, explorem el món que hi ha al nostre al voltant, i a aquesta aventura la cridem ciència".

Encara que perdi la seva bellesa poètica, aquesta reformulació de la frase de Hubble descriu amb molta major precisió el gran salt tecnològic que ha amplificat de manera espectacular nostra capacitat d'exploració, transformant per complet nostra visió de l'Univers i del lloc que ocupem nosaltres en ell. Un gran reportatge publicat aquest passat diumenge en EL MUNDO va disseccionar l'últim avanç més espectacular en aquesta revolució científica: les 66 antenes d'ÀNIMA, el major radiotelescopio del món, que des del desert xilè de Atacama apunta al Cosmos profund per captar un tipus de radiació invisible a l'ull humà i detectar així el rastre del Big Bang, dels primers estels i galàxies, del naixement dels planetes...

Enfront de l'insuportable horror del calvari narrat aquest mateix dia a les pàgines d'aquest periòdic pel nostre company Javier Espinosa, el segrest del qual de 194 dies reflecteix el costat més fosc de l'animal humà, els 'ulls' d'ALMA poden ajudar a reconciliar-nos amb la nostra espècie. Som primats capaços de la pitjor barbàrie, deslligada per l'odi malaltís d'un fanatisme atroç. Però també podem col·laborar junts, en un esforç internacional de 21 països, per explorar -com diu Rafael Batxiller- "els nostres orígens còsmics".

Noticia original

Noticia relacionada

Video relacionat

La magnitud dels danys que l'escombraia abocada al mar per l'home està causant als animals marins.

 Notícia original

S'ha documentat que gairebé 700 espècies d'animals marins han patit casos de trobades problemàtiques amb deixalles de productes artificials fabricats per l'home, com plastics i vidres. Els efèctes perjudicials de les deixalles a la vida marina resulten particularment preocupants, i les seves consequencies poden ser de gran abast, considerant molt perjudicial la d'ingerir o la de enredar-se en ells, casos que poden arribar a provocar la mort



 Sarah Gall i Richard Thompson de la Universitat de Plymouth en el Regne Unit han trobat proves de 44000 animals que s'han enredat amb escombraies o sel's han tragat

En total, els cientifics han trobat que 693 especies d'animals havien estat afectades per les escombralles. Aquests incident passen sobretot a Nortamèrica. 

Notícia relacionada
Notícia relacionada
Notícia relacionada

L'evolució deixarà de dependre de l'atzar
 
L'anomenada CRISP és una nova tècnica per modificar els genomes, una tècnica tan simple, barata i eficaç que posa per primera vegada al nostre abast la possibilitat de reescriure el codi genètic humà: en les cèl·lules malaltes del cos, sí, però també en els òvuls i espermatozoides que determinen el destí dels nostres fills, dels fills dels nostres fills i de tot el llinatge que emergirà d'ells. Un passaport al futur.

Crisp són les sigles de clustered regularly interspaced short palindromic repeats, la traducció no ajuda gaire: curtes repeticions palindrómicas agrupades i espaiades regularment. Es tracta d'una seqüència d'ADN bacterià molt especial. Aquestes seqüències es comporten en la naturalesa com a veritables nanoingenieros genètics: són capaços d'incorporar gens estranys, com els d'un virus, i de sotmetre'ls després a una varietat de servituds, com activar-los, reprimir o introduir-los en un altre lloc del genoma. Els bacteris utilitzen crisp com un sistema de defensa contra virus: integren els seus gens i els utilitzen contra el propi agent invasor. Però els genetistes han après a utilitzar crisp com un vehicle per a substituir, corregir o modificar el genoma de qualsevol animal. El mètode crisp ha estat provat amb èxit en ratolins i micos, i per tant els científics creuen que és hora d'estudiar si té utilitat mèdica per als humans. En concret, per curar malalties genètiques en la línia germinal, és a dir, no ja en el propi malalt, sinó en els seus fills i la resta de la seva descendència futura. De moment, això és il·legal en tots els països que han regulat l'embriologia humana, que són tots els que tenen la capacitat tècnica necessària.

Image

Video

Font d'informació

Cada persona alberga un kilo de bacterias

Cada persona tiene en su interior alrededor de un kilo de microorganismos. Es lo que los científicos llaman microbiota, básicamente bacterias —ya hay descritas más de 1.200 especies distintas, pero seguro que aparecerán más.

De este conjunto de diminutos huéspedes, la mayor parte está en el colon. “Pesan tanto como nuestro cerebro”, expuso Daniel McDonald, del proyecto americano para el estudio del intestino. “Ahí es donde procesamos los alimentos vegetales. Nosotros no podemos extraer de ellos la energía, pero para las bacterias son la materia prima”, dice Guarner. Ellas predigieren la comida para que los seres humanos la aprovechen.

Pero estos microorganismos también se relacionan con el sistema inmune. “La superficie intestinal tiene muchos folículos linfoides que están en contacto con la microbiota”, explica Guarner. “Cuando esta tiene mayor variedad, de alguna manera entrena al sistema inmunitario que comete menos errores”. Este mejor funcionamiento del sistema inmune afecta, por ejemplo, a la colitis irritable y a la enfermedad de Crohn.
Otra relación que se presentó es la de la microbiota con el cáncer de hígado. En este caso es más clara: las bacterias atraviesan la pared intestinal y llegan al hígado, expuso Robert Schwabe, de la Universidad de Columbia. En este caso, algunos antibióticos dirigidos podrían ayudar.

Fuera del entorno digestivo, también hay relaciones interesantes. Por ejemplo se ha visto que enriquecer la microbiota mejora la depresión en ratones, y que en niños autistas la variedad de las bacterias es muy inferior a la normal.

Muchos son estudios preliminares, pero apuntan al enorme campo que se abre con lo que los científicos califican como nuevo órgano del ser humano.


http://elpais.com/elpais/2015/03/16/ciencia/1426518109_839591.html

https://www.youtube.com/watch?v=lmf15M-Mvrc

“Ni imaginábamos lo que la edición de ADN nos permitiría hacer”

Lluís Montoliu, del Centro Nacional de Biotecnología del CSIC , lleva casi dos años trabajando con la tecnología CRISPR que permite modificar el genoma de líneas germinales (espermatozoides, óvulos, embriones), lo que abre la puerta a reescribir el ADN humano, todo un salto conceptual en la historia de la genómica y la medicina. “Lo llevamos usando prácticamente desde que salió, en ma
yo de 2013, en experimentación animal”, comenta a este diario.
“Es revolucionario, entonces ni imaginábamos lo que nos permitiría hacer”, explica. Montoliu emplea este procedimiento en sus trabajos con ratones, tanto en cultivos celulares como en embriones, para editar el ADN y experimentar en enfermedades raras humanas, especialmente albinismo. “Antes esto mismo nos costaba muchísimo y era sensiblemente más caro, ahora es extraordinariamente más fácil”.
Es tan sencillo que el investigador equipara este procedimiento a la labor de edición ya que funciona de forma similar a un procesador de textos informático: “Puedes cambiar desde una letra [una base] hasta un párrafo [un gen]”. Esta simplicidad hace posible pensar ya en reescribir el código genético humano, pero de una forma mucho más radical que las terapias génicas empleadas hasta ahora. Por ejemplo, para corregir genes relacionados con enfermedades y cruzar una línea roja en el ámbito de la ciencia, ya que los cambios serían permanentes, afectarían a todo el genoma y se transmitirán a las siguientes generaciones. Pero también podría ser empleado para fines más prosaicos, como alterar el ADN para elegir el color de los ojos.

Noticia original
Noticia Relacionada 

Vídeo

El cervell necessita oblidar per recordar

Molts estudis han demostrat que el nostre cervell, a través dels nostres records, no mostra fidel reflex del que en realitat ens va ocórrer en el passat, ja que els nostres records es deformen i modelen contínuament. Ara, un equip d'investigadors de les universitats de Birmingham i Cambridge (Regne Unit) ha aconseguit aïllar aquest mecanisme automàtic de l'oblit en el nostre cervell, que "facilita" el que ens convé recordar o no.



Per aconseguir-ho, els experts van emprar un sistema d'imatge per ressonància magnètica (MRI) per mesurar l'activitat cerebral a un grup de voluntaris. Se'ls va demanar que recordaren memòries concretes basades en imatges que havien vist just al començament de l'experiment. La prova es va realitzar en quatre ocasions. Els resultats van revelar el destí, a nivell neuronal, dels records que finalment eren eliminats.



I és que les imatges van mostrar com en tractar de recuperar un record concret, aquesta memòria es tornava més intensa gradualment mentre que altres records anaven esvaint a poc a poc. "Encara que la gent pensa que l'oblit és una cosa que passa sense voler, aquesta investigació mostra que la gent té un paper més rellevant del que pensa a l'hora de decidir què van a recordar", aclareix Michael Anderson, coautor de l'estudi que publica la revista Nature Neuroscience.



Aquest estudi demostra que l'evocació repetida d'un record ens fa oblidar altres detalls i que aquests resultats no es restringeixen a tipus específics de memòria, sinó que la memòria semàntica, la memòria episòdica o la memòria a curt termini, també es veuen afectades pel efecte secundari de voler recordar. A més, tot i que les persones som diferents genèticament, els científics creuen que tots els cervells humans són capaços d'induir diferents graus d'aquest mecanisme d'oblit.

VIDEO

NOTICIA ORIGINAL

ALTRA NOTICIA