Laura prefereix mantindre en secret el seu nom real, i també el de les seues filles. Posem que es diuen Claudia i Andrea. La seua tatarauela, bisauela i auela, van morir de càncer de mama. Ella també es portadora, pero es negava a seguir transmitint-ho. “Cuan ma mare va ser diagnosticada per segona vegada, el oncòleg ens va sugerir fer un estudigenètic”. “Vaig decidir ferme el estudi perquè estava plantejantme tindre familia”. El estudi va indicar que ella també era portadora de una mutació en el gen BRCA2.Laura es negava a seguir tansmitint eixa herència, així que va consultar en un dels centres del Institut Valencià d’Infertilitat(IVI) la possibilitat de sometre’s a un diagnòstic genètic preimplantacional. Permet seleccionar els embrions que no son portadors de mutació del càncer. Pot utilitzar-se ja en algunes enfermetats monogèniques, en el cas del càncer es la Comissió Nacional de Reproducció Asistida del Ministeri de Sanitat la qual deu autoritzar-los un per un. Evalúa els antecedents familiars i reproductius de la dona.
Laura i el seu home, van obtindre el vist bo per iniciar el procés de reproducció assistida. Dos es van implantar i un es va congelar per si decidía ser mare en el futur. La implantació dels embrions va tindre èxit a la primera. Abans, sols dos xiquets havien naixcut lliures del gen del càncer de mama en Espanya. Laura està esperant-se a que les xiquetes creixquen uns mesos per a sotmetre’s a una masectomia preventiva. La ciència les a alliberat d’una herència macabra que feia aquest diagnàstic algo casi inevitable. La ciència les ha alliberat d’una herència que feia que aquest diagnòstic fòra algo casi inevitable. Laura està contenta: «Quan siguen majors els ho contaré».
Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2
Link al vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada