Un 40% dels insectes pol·linitzadors invertebrats es troben amenaçats, mentre que el 16% dels pol·linitzadors vertebrats estan en perill d'extinció a nivell mundial, un percentatge que augmenta fins al 30% en les illes, amb una tendència creixent.
Així ho revela un estudi de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), en el qual han participat el representant del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), Lluís Brotons, que ha col·laborat en l'aprovació del document, i l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Jordi Bosch, que ha treballat en els últims dos anys com a revisor i expert.
Segons l’estudi els descensos ja són notables en el nord d'Europa Occidental i a Amèrica del Nord, i que la tendència s'encamina cap a l'expansió. La disminució dels pol·linitzadors es deu als canvis en l'ús del sòl, a les pràctiques agrícoles intensives i a l'ús de pesticides, a l'impacte de les espècies exòtiques invasores, a les malalties i plagues, i al canvi climàtic.
Per la seua banda, la codirectora de l'avaluació i professora de la Universitat de Sao Paulo, Vera Lucia Imperatriz Fonseca, ha assegurat que sense els pol·linitzadors els risc de malnutrició podria créixer, ja que aquests contribueixen de forma important a la producció mundial d'aliments i la seguretat nutricional.
Més de tres quartes parts dels cultius del món depenen d’aquest pol·linitzadors. Açò es deu a que quasi el 90% de les plantes amb flors salvatges depenen de la pol·linització, i que, a més, el volum de la producció agrícola dependent de la pol·linització animal s'ha incrementat un 300% durant els últims 50 anys. A més dels cultius alimentaris, els pol·linitzadors contribueixen als cultius de biocombustibles com olis de palmell, de fibres com el cotó, de medicines...
Davant aquest panorama, els investigadors han comentat que "les pràctiques basades en el coneixement indígena i local poden reduir els riscos a més de promoure l'agricultura sostenible, que contribueix a diversificar el paisatge agrícola i fa ús dels processos ecològics com a part de la producció d'aliments".
L'estudi especifica altres opcions per a combatre la desaparició progressiva dels animals pol·linitzadors com la creació d'una major diversitat d'hàbitats pol·linitzadors, la disminució dels pesticides, i la millora de la cria d'abelles orientada al control de patògens, juntament amb la millora de la regulació del comerç.
Notícia original
Informació relacionada:
• Lluís Brotons assisteix com a representant de la recerca catalana en biodiversitat a la sessió plenària de l’IPBES
• L´home, amenaçat perquè els pol·linitzadors d´aliments vegetals desapareixen
Vídeo:
És increible que per culpa de l'acció humana un 40% dels insectes pol·linitzadors invertebrats es troben amenaçats i que un 16% dels vertebrats es troben en perill d'extinció.
ResponEliminaAçò és algo que els éssers humans hauriem de plantejar-nos. De debò volem un mòn on no hi haja polinització? Al mòn, 3/4 parts dels cultius depenen dels pol·linitzadors aquests. Cosa que es deu a que el 90% de plantes amb flor depenen de la pol·linització i que durant els últims 50 anys la pol·linització animal en el volum de la producció agrícola s'ha incrementat en un 300%.
Però el pitjor de tot, no és que s'utilitze en l'abans esmentat, sinò que també s'utilitza en cultius de biocombustibles com olis de palmell o inclús medicines.