L'heroïna i altres drogues no van ser creades originalment com substàncies recreatives. Això és un invent de camells moderns, que busquen negoci. Al segle XIX la voluntat era bona: aprofitar les propietats sedants d'aquestes substàncies. Però aquesta intenció es va veure frustrada quan es van detectar les seves propietats addictives. Però això pot canviar. Un experiment en rates realitzat per investigadors de la Universitat d'Adelaida (Austràlia) i col•legues de la de Colorado (EUA) han descrit el mecanisme que fa que la resposta cerebral davant d'aquestes molècules sigui tan exagerada. I, amb això, han trobat una possible alternativa.
La clau del procés està en el propi cervell humà. Aquest té un mecanisme que s'encarrega d'estimular les bones accions: el de recompensa. El seu funcionament és senzill. Quan es sacia una necessitat bàsica (fam, set, dormir) s'activa, i es produeix una substància, la dopamina, que quan arriba als receptors neuronals corresponents causa plaer.
El que s'ha demostrat ara és que és precisament la unió heroïna-anticòs (en concret, un que s'ha anomenat TLR4) la que produeix la sobreproducció de la dopamina, que és el que porta a l'addicció. Per anul • lar l'addicció els investigadors van utilitzar un clàssic: un fàrmac anomenat naloxona. Aquest medicament s'utilitza habitualment amb finalitats terapèutiques per tractar la sobredosi d'opiacis. La novetat és que s'ha vist que s'uneix a l'heroïna en el lloc dels anticossos. El resultat és que quan el complex droga-fàrmac arriba a les neurones del circuit de recompensa, la resposta queda molt atenuada.
Les aplicacions de l'assaig són diverses. La primera, confirmar que la naloxona és una possibilitat per tractar addiccions. La segona, i més interessant per al conjunt de la població, és que permetria recuperar un potent analgèsic (l'heroïna) per al seu ús mèdic.
Noticies relacionades
Video
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada