Violència infantil

Després d’un estudi realitzat per un grup de psicòlegs a més de 1.300 alumnes entre 11 i 16 anys de la Comunitat Valenciana, s’ha arribat a la conclusió que quests fan el que faça falta per aconseguir popularitat, encara que siga a costa dels seus companys, com afirma l’autor de l’article: “quan som adolescents volem sentir-nos importants dins del nostre grup d’amics, per la qual cosa activem totes les nostres habilitats amb la finalitat de millorar la nostra reputació i sentir-nos significatius”.




Els denominats “matons”, que són els més populars de classe, també són els que més sols se senten, i tenen l’autoestima més baixa i menor satisfacció amb les seues vides. Aquests són els que utilitzen l’agressivitat per a integrar-se als grups, ser més respectats, etc. Per a evitar accions com aquestes es recomana que donen bon exemple des de la família i l’escola.

Però no tota la violència és física, també esta la psicològica, que és més treballada i invisible, per tant costa més de captar ja que passa més desapercebuda que la física. Alguns dels exemples són: marginar a companys impedint que participen en les decisions del grup, inventar rumors falsos, insultar-lo...



Existeix una relació entre els comportaments psicològicament agressius i la percepció que té l’alumne sobre la seua reputació social, i s’ha demostrat que es més evident en les xiques que en els xics.

Enllaç notícia original: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/11/06/psiquiatriainfantil/1257517669.html