Llista després de llista, any rere any, Espanya ocupa el primer lloc en la classificació de països europeus amb major consum de cocaïna. El 3,1% dels espanyols reconeix haver llençat de 'pols blanca' alguna vegada en els últims 12 mesos. I deixar aquesta addicció no és fàcil. Moltes persones tornen a enganxar-se a aquesta droga fins i tot després d'haver estat dos anys sense provar-la. Per quina raó costa tant allunyar-se d'ella? Una investigació espanyola apunta alguns dels factors pels quals resulta tan complicat. La drogodependència es pot tractar, però no tots els addictes evolucionen igual al deixar les substàncies. En el cas de la cocaïna, una puntuació alta en la 'Escala craving' (que amida l'ànsia o desig de consumir), haver pres també heroïna i tenir una personalitat antisocial són els principals factors per a recaure en el seu consum, segons indica un treball realitzat per un equip de la Universitat de Santiago de Compostel·la que es publica en la revista 'Psicologia Conductual'.
Els investigadors han estudiat a 38 persones (35 homes i tres dones) amb una edat mitja de 31 anys, que es van posar en tractament per problemes amb l'abús de cocaïna en diversos centres de Galícia. Els van seguir des de l'inici de la teràpia fins a dos anys després. I, als factors citats anteriorment, el treball afegix la impulsivitat i la recerca de sensacions com obstacles a l'hora d'abandonar aquesta droga definitivament.
"No és estrany que les persones que han provat substàncies com l'heroïna, que conta amb un ampli rebuig social, puntuïn alt en impulsivitat i recerca de sensacions. Al mateix temps, aquests trets són característics del patró de personalitat antisocial", explica Ana López, coordinadora principal de l'estudi.
Qui presenten aquests trets, tenen moltes més possibilitats de recaure. Per això, "és fonamental realitzar una avaluació prèvia de la història de consum i dels patrons de personalitat abans d'iniciar el tractament", afirma, ja que "conèixer les variables relacionades amb els resultats del tractament permet que aquests pacients puguin rebre un tracte específic i reduir les probabilitats que recaiguin".
No obstant això, altra dada que han esbrinat amb la investigació, i que contradiu algunes creences prèvies, és que l'existència de depressió o ansietat a l'inici de la teràpia no té per què indicar pitjors resultats a llarg termini. Normalment, "aquests símptomes són conseqüència de l'ús de cocaïna i una vegada que l'individu deixa de consumir, la sintomatología comença a millorar", assenyala López.
OBSERVATORI EUROPEU DE LES DROGUES:
* El 3,1% dels espanyols admet haver pres cocaïna en l'últim any.
* En el cas del cannabis, la prevalença ha disminuït lleugerament.
Espanya segueix sent el país de la Unió Europea (UE) on està més estès el consum de cocaïna, encara que en el de cannabis ha registrat un lleu descens i ha estat superat per Itàlia, segons l'informe anual presentat avui per l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT).
L'estudi, que recull i compara dades corresponents a 2007 o a l'últim any disponible, indica una estabilització en el consum de cocaïna en la UE i el començament d'una tendència decreixent en el de cannabis.
Espanya es manté com l'Estat membre amb major consum d'aquesta primera droga, ja que el 3,1% dels espanyols enquestats van admetre haver consumit cocaïna en l'últim any, mentre que el 1,1% va dir haver-lo fet en l'últim mes. Aquestes xifres han variat poc pel que fa a les divulgades l'any passat pel OEDT (el 3% en el cas dels consumidors en l'últim any, i el 1,6% per als de l'últim mes), i es mantenen molt per sobre de la mitjana europea, del 1,2% i del 0,4%, respectivament.
Encara que Espanya lidera la UE en consum de la població total major de 15 anys, en els grups més joves -d'entre 15 i 24 anys-, ocupa el segon lloc, amb un 5,4% de consumidors en l'últim any (enfront del 5,6% de Dinamarca) i un 1,7% en l'últim mes (ant al 2,5% del Regne Unit).
El major ús de la cocaïna en aquest grup de països "té una difícil explicació", encara que un de les causes seria "la seva gran disponibilitat en el mercat", segons ha declarat el director del OEDT, Wolfgang Götz.
En Espanya, s'ha apreciat una estabilització del consum en els últims 5 o 6 anys després del "gran augment" registrat en els anys precedents, "i això ja és un petit progrés, encara que queda molt per fer", va comentar Götz als periodistes després de presentar l'informe.
Font original:
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/11/17/neurociencia/1258486117.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada