A la refineria de Mongstad, situada a la costa occidental de Noruega, estàn fabricant una planta experimental per tal de separar el dióxido de carboni dels fluxos de carbó i gas natural per generar electricitat.
La idea primordial , és desarrollar aquestes tecnologies acumulant tonellaes de diòxid de carboni anualmente durant els cinc anys d´assaig per tal de fer-les viables comercialment.
Per altra banda, l´almacenament definitiu del carboni, també està en funcionament en els país nordic, però amb major experiència.
El propósito de Mongstad és atrapar el gas de l´efecte hivernacle desprès de la combustió. Desferse del CO2 en els procesos Industrials o energètics suposa un fet que ha deixat de ser tan sensill i barat.
Determinades medides per disminuir el calentament global suposa en algunes empresses un desavantatge, ja que al generar molt de CO2 resulta més car, de vegades prohibit, la qual cosa estàn buscant-se solucions tecnológiques.
Una de les tecnologies amb major interés, és la captura i almacenament de carboni.
De moment, no hi ha mercat per a aquestes tecnologies, sols estaràn vigents quan s´aproben en decisions polítiques.
Cada vegada la construcció del Mongstad està més avançada, s´està fent amb molt de deteniment, tenint en compte les conduccions de gas, acondicionant la zona…
El propósit d´aquesta planta és la captura entre el 85% i el 90% de CO2 dels gasos de combustió.
La primera tecnologia és de captura de carboni per amines;aquesta consta de diverses procesos: les amines s´associen al carboni al passar els gasos per un filtre, en una altra fase es tornen a separar, les amines tornen a la fase de captura per a la seua reutilització, mentres que el CO2 anirà a llocs d´almacenament geològics.
La segona tecnologia; utilització de l´amoníac gelat per tal de capturar el CO2. Aquest procés té menys efectes negatius sobre el medi ambient.
Agafar el CO2 del gas natural té molta experiència a Noruega. El màxim grau d´autorització per al consum en Europa es del 2%, encara que en el mar del Nord extrauen gas amb un 9% de CO2.
La segona instal.lació està en Snohvit i funciona així: un gasoducte el porta des de la plataforma en alta mar fins la planta de licuefacció per al seu transport en vaixells.
El problema d´aquest mecanicisme és la solidificació del CO2 a la temperatura de licuefacció del gas natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada