La màquina de rajos X , l`invent científic més important

EL Museu de la Ciéncia de Londres ha fet una enquesta a 50000 persones, preguntan-les quin ha segut el invent més important de la ciéncia. Els tres invents més valorats han segut, el rajos X ,la Penicilína i el descubriment de la doble hèl.lix de ADN. Els tres han segut descubriments mèdics el que demostra que la gent esta molt interesada per la salud.

Entre els 10 invents que la gent considera més importants esta la locomotora, el ordinador i el cohet V2 que és va utlitzar en la segona guerra mundial, este ha segut el invent més polèmic perque va servir per a la guerra fins i tot va ser el precursor dels cohets que arrivaren a la lluna.

El descubriment dels RX és va fer en 1895 per el profesor Wilshelm Conrad Roentgen de la Universitat de Würzburg (Alemagna), per el que va guanyar el premi Novel en 1901.

Wilhelm Conrad Röntgen (1845--1923)

Els rajos X són una radiació de la mateixa naturalea que les ones de radio, les microones, els rajos infrarogos, la llum visible, els rajos ultraviolats i els rajos gamma. Els rajòs X surten de fenòmens extranuclears, a nivell d`òrbita electrònica, fonamentalmet produits per la desacel.leració dels electrons. Aquestos són una radiació ionitzant doncs interactuen amb la matèria produint la ionizació dels átoms de la mateixa . El descubriment de Roentgen va consistir en disenyar un aparell que permitira per mitga de una corrent elèctrica produir els RX e impresionar una placa fotogràfica. El 22 de desembre de 1895 va realizar la primera prova amb la mà de la seva dona i va obtindre la primera radiografia de la història. Aquest va ser el comensament de la Radiología que és la branca de la medicina que s` ocupa del diagnòstic per mitga de les imatgens. A partir d`eixos primers aparells de radioscòpia s` han produit motls avancos encara que la base continua siguent la mateixa. Quan els Rx travesen un teixit, una part d`ells queda atrapada en aquest i no impresiona a la placa fotogràfica que posem darrere, així doncs observem la silueta de l`os impresionada a la placa.

Posteriorment s`ha introduit els contrast, que són sol.lucions de bari que és radiopac i nos ens permiteix vore cavitas com el estòmac e inclús introduir atres contrasts en el gots sanguinis i vore si estan obstruits (Angiografía) .

Estudi del esòfag humà amb contrast de bari

Altres avansos han segut asociar al tub de Rx un ordinador que ens fa talls d`una mateixa zona, el que és denomina TAC (Tomografia Axial Computarizada).

Imatges del cervell huma per TAC

Els Rx al ser radiacions ionizants produeixen efectes químics en els cosos que travesen ( com és la liberació de radicals lliures) per el que tenen efectes nocius per l`organisme, depenent de la intensitat i el tems de exposició, doncs els seus efectes són acumulatius. La radiació és mesura en Sievers i depenent de la dòsis poden produir-se cremadures o si la exposició és continuada les dosis s`acumulen i poden produir lesions cèl.lulars que poden sér l´origen d`un càncer.

Per evitar aquets efectes cal utilitzar altres tecnol.logies sense radiacións ionizants com la ecografia (que es pot utilitzar en embarasades) ,la RNM resonància magnètica nuclear que emplea camps magnètics i el PET que és la tomografia de emisió de positrons. No obstant a banda d`aquestes tecnologies els Rx segueixen sent els més emprats en el diagnòstic i s`utilitzen per salvar centenars de milers de vides. Podem dir que els Rx han segut la flama que ha il.lumunat la foscor del interior del cos humà.

Per a saber més: 1.- Història dels RX : http://www.historiasdelaciencia.com/?p=392
2.-Precaucions amb els RX :
http://www.radiologyinfo.org/sp/safety/index.cfm?PG=sfty_xray
3.-Video RX i radiació: http://www.slideboom.com/presentations/96987/RAYOS-X-RADIACION